Pic de Certascan Nord ( 2.840m ) i Cap de Canalets ( 2.608m )

       Degut a les condicions de neu es va canviar la sortida de cicle original de la Vall Fosca per la opció de pujar a la zona del Certascan. Tot i la patejada per arribar a la cota de neu, finalment el cap de setmana va acabar sortint força bé amb un Certascan Nord ben lluït i inagurant un cim verge del mapa de cims del CegEsquí com era el Cap de Canalets.

Dissabte 26 de Març - Cap de Canalets ( 2.608m ) +1.200m , -400m , S1

Sortim del Camping de la Borda del Pubill on hem dormit, i després d'uns pocs quilòmetres per una pista més patidora per als cotxes baixos del previst, arrivem a l'aparcament de la presa de Montalto. Allí, en un afany de fraternitzar amb la secció de Muntanya del club com a acte improvisat del centenari, emprenem 500m de desnivell a peu amb els esquís a l'esquena per arribar a cota 1.900m que és on havia la neu continua.

 

Pujada senzilla per pista i finalment uns metres per pales fàcils fins arribar al refugi de Certascan (2.230m). 

Allí dinem, deixem part de l'equipatge i 3 cegesquiadors que decideixen fer una becaina, i enfilem cap a dalt. Travessem l'estany de Certascan, pugem al coll de la Serra Plana i se'ns enboira completament el panorama. Tot i un parell d'intents de deserció, finalment el grup en peça puja fins a aquest fàcil cim, que des d'aquell moment ja llueix com un més al mapa de cims del club. 

 

 

Baixem al refugi on gaudim de grans comoditats inaudites en aquest entorns com cervesa de tirador o wifi, juntament amb un molt bon tiberi per sopar.

Diumenge 27 de Març - Pic de Certascan Nord ( 2.840m )  + 600m , -1400m , S2/S3

Sortim aviat del refugi ( i més tenint en compte que hi ha hagut canvi d'hora durant la nit ) i emprenem la pujada. Travessem el llac, i posem ganivetes només arribar a la pala, la neu dura ho demana.

 

 Motivats per poder dir que hem avançat al Ferran Latorre que està fent un curs i ha sortit del refugi 20 minuts abans que nosaltres, s'imposa ritme fort i li fotem canya per pujar. Ferran, que està parat posant grampons, es sorprèn en veure la troupe del CEG fent metres com si estessin en un tour de force, i més encara quan, en atrapar-lo, un cegesquiador li demana una selfie. Això sí, accedeix de bon grat i és força simpàtic amb nosaltres. Posem grampons també en el mateix punt, ja que les condicions de la neu, i una boira espessa que ha arribat bastant de cop, ho requereixen. 

 

Pugem fins al coll, on deixem esquís i pugem els últims metres amb grampons i piolet en un terreny mixte un pèl exigent i exposat però força maco. Cim amb boira, ens perdem les vistes però ha valgut força la pena igualment: un cimarro.

 

La baixada és espectacular, la neu és prou decent, millorant com més baixem de cota perque ha transformat més, i disfrutem moltíssim la llarga pala orientació est de 600m , una de les més llargues del Pirineu. Recollim trastos i dinem al refugi, i tirem cap a baix. 

 

 

Repetim aquest cop de baixada la patejada, però la notem poc tenint en compte la resta del dia que ha valgut força la pena.

 Finalment unes cervesetes de merescuda celebració a Tavascan i tirem cap a casa.

Hem estat: Carles P. , Josep B. ,  Hèctor A. , Manel C. ,  Miquel C. , Oriol M. , Pau L. , Pili V. , Roser R. ,  Toni C. , Oriol S.