Urner Haute Route, Suïssa

Darrer descens cap a Engelberg sota els esperons del Titlis

Travessa de 5 dies que avança en direcció nord des de Realp (Cantó de Uri) fins a Engelberg (Cantó de Obwalden), amb una breu incursió als confins més orientals del Cantó de Berna (Gadmertal) i una altra de voluntària al Rhonegletscher (Wallis/Valais). Allarguem un dia més la travessa passant dues nits al refugi de Albert-Heim Hütte per poder fer el Galenstock, un cim destacat de la regió i que volem incloure a la ruta per poc que ens deixi. L’itinerari està esdevenint popular i cada cop és més concorregut. No som ni molt menys els únics a seguir-lo, ens retrobem bona part del companys de refugi cada vespre al final de l’etapa. Una variant alternativa de la ruta que hem seguit evita la Chelenalphütte (refugi no guardat el dia que hi vam fer nit, però amb winterraum ben equipada) per passar per la Voralphütte (obert i guardat). La ruta no és molt tècnica, però hi ha tot tipus de terreny a esquiar i cal tenir un mínim rodatge. Amb mal temps, la cosa es pot complicar força. Afortunadament, gaudim d’una meteorologia excel·lent, amb jornades radiants del primer al darrer dia. Però fa un mes que no neva a Suïssa, i l’hivern és a més molt deficitari en precipitació.  Poca neu, alta, molt rugosa i vella en solanes, i absolutament endurida en obagues. Presència també de sorra del Sahara, com a casa nostra. Condicions difícils en alguns descensos, en que el perill de fer-se mal amb una caiguda és real i seriós. Afortunadament tot surt bé, i ens emportem un record magnífic, com gairebé sempre que visitem aquest país. Sortida compartida amb la Montse, l’Uxue i  en Vicens. Equipàs!

 

Dilluns 21 de març

Realp (1.550 m) – Albert-Heim-Hütte (2.539 m)

+ 1.000 m, 3h, *

 

L’accés al refugi fa drecera d’inici entre els revolts de la carretera al FurkaPass. En arribar al Hotel Galenstock (2.000 m), ens n’allunyem definitivament per accedir al planell Tätsch. Hi ha dues rutes per completar l’aproximació al refugi, ja sigui per la carena de Schafberg o pel barranc de Tiefenbach. Les dues opcions son vàlides. Refugi molt confortable, ampliat recentment, encimbellat dalt d’una roca com un castell, i on passarem dues nits. 

Deixant enrera Realp

Neu vella al llarg de la travessa, pols del Sahara també.

Vessant est del Galenstock des de Schafberg

 

Dimarts 22 de març

Albert-Heim-Hütte (2.539 m) – Tiefengletscher – Galenstock (3.586 m) – Galensattel – Rhonegletscher – Hotel Belvedere – FurkaPass – Sidelenhütte (2.707 m) – Chli Bielenhorn (2.941 m) - Albert-Heim-Hütte (2.539 m)

+/- 1.950 m, 10h, ***

 

Sortida circular amb inici i final al mateix refugi. Ens prenem un dia de marge sense avançar en la Urner Haute Route per poder fer l’ascensió al Galenstock, una de les 3 muntanyes més destacades del massís (juntament amb el Dammastock i el SustenHorn). Ben aconsellats, decidim fer el cim en travessa nord-sud per cabussar-nos temporalment a la gelera del Roina (Wallis), la 8ena més extensa del país.

Vistes cap al sud. Piz Rotondo i altres vells coneguts.

Primeres llums sobre el Galenstock

La pujada pel Tiefengletscher és constant i sense masses dificultats fins la base de l’aresta nord. De les dues rutes indicades als mapes, la ruta més directa i que avança més al sud sembla ser la més recomanable. Abans d’arribar a la rimaya, canviem els esquís pels grampons per remuntar les fortes pendents que condueixen a la collada situada al nord del cim (80 m 45/50º). L’aresta restant fins al cim, d’uns 200m de desnivell, no presenta dificultats importants però es va redreçant força a mida que avancem. Cal grimpar per roca sòlida, en un ambient aeri imposant. Hi han barres de ferro per anar assegurant amb corda si és precís.

 

Remuntant el Tiefengletscher

Seguint el guia i la seva clienta de només 78 anys!

Aresta nord que seguirem

Roca sòlida i instal·lacions per assegurar si es vol

Mannschaft

Berner Oberlant, majúscul

Dammastock, més proper

Goms, Wallis. Destaquen Mont Rosa, Mischabel gruppe, Matterhorn, WeissHorn

El descens que triem segueix la Galengrat cap al SW, que fem a peu inicialment per prudència. El tram final fins al coll (Galensattel) es troba molt escàs de neu i resulta en bona part inesquiable amb les condicions actuals. Acabem fent un curt rapel en un intent infructuós de trobar una llengua de neu que ens permeti accedir a la coma inferior. Per sota del coll la ruta ja és més evident, i acabem esquiant el marge esquerre de la gelera fins el llac a 2.208 m on mor la gelera. Una breu pujada ens permet treure el cap a l’hotel Belvedere que sembla un fantasma en comparació amb el tràfec de turistes de l’estiu.

 

Uxue, i el Basodino que treu el cap a la dreta

 

Poca neu aquest any... Vessant SW del Galenstock

un clàssic ....

Seguim la carretera de pujada fins al FurkaPass i més enllà (3,5 km). Al Furkablick, deixem la carretera en direcció nord per endinsar-nos a la vall del rierol que davalla del Sidelengletscher fins arribar a la Sidelenhütte. Una darrera pujada entre agulles fabuloses ens porta a la Untere Bielenlücke. El cim del Chli Bielenhorn es pot fer gràcies a una cadena que en facilita l’accés. Un últim descens ràpid en direcció NE ens retorna al refugi.

 

Aquest cop sense bici

FurkaPass

El darrer coll: Untere Bielenlücke i Chli Bielenhorn

 

Dimecres 23 de març

Albert-Heim-Hütte (2.539 m) – Saas (2.320 m) - Lochberg (3.075 m) – Göscheneralpsee (1.690 m) – Bergseehütte – Brunnenfirn (2.900 m) - Chelenalphütte (2.336 m)

+ 1.750 m/ -1.950 m, 10h, ***

 

Una altre dia llarg, en part per elecció. Sortim de baixada des de l’Albert-Heim –Hütte fins als plans de Saas. La pujada al Lochberg passa pel Winterlücke. Una mica més amunt, desem els esquís a la motxilla i remuntem a peu una rampa acanalada (100 m a 40º) fins a treure el cap a prop del cim, que no pujarem. El descens llarg i sostingut fins al Göscheneralpsee té la neu molt dura, tant a les pales més altes que no transformen encara, com a la part baixa molt obaga. Malgrat tot es va esquiant sense patir gaire, tret d’algun pas puntual més exigent i l’accés a la presa, més obligat.

 

Albert-Heim Hütte

Tiefenstock i Rhonestock des del Winterlücke

Canal d'accés al Lochberg

The Boss

Göscheneralpsee i el descens del Lochberg a l'ombra

La ruta habitual al refugi de Chelenalp remunta la Chelenalptal en un itinerari més curt i senzill.  Com que és d’hora, decidim seguir una ruta més llarga i tricky per la Bergseehütte (no guardada). La pujada al refugi no té massa dificultat, és molt solana i sostinguda a la part mitja. Un cop al refugi, cal inicial un llarg flanqueig a mig vessant, amb algunes baixades i pujades intercalades, per enllaçar el Vorder Mur amb el Hinter Mur. Globalment, cal seguir el camí d’estiu, molt visible ara per la manca de neu en un paratge solà i molt rocós. Ens cal anar traient i posant esquís, flanquejar sobre alguna que altra barra rocosa en travessia obligada, i davallar un parell de cops per guanyar terreny segur. No és difícil però tampoc és senzill, i cal de totes totes descartar aquesta ruta amb neu inestable. Finalment pugem fins a la Brunnenfirn a prop ja del Brunnenstock, al que renunciem per l’hora i el cansament. La baixada al refugi comença primer amb un llarg flanqueig  cap a l’oest i acaba davallant per una canal força pronunciada fins a la porta del refugi de Chelenalp, situat a Chelenstavel, una vira a mitja alçada entre les barres rocoses del vessant solà de la vall. Localitzar de baixada el refugi no resulta gaire intuïtiu (no es veu fins que hi ets molt aprop), i cal estar molt atent a seguir la direcció que indica un rètol providencial situat a 2.592 m (cal canviar de canal i triar-ne una altra situada més a l’est).

 

Flanquejos del Vorder Mur

Hinter Mur

Dammastock & Co.

 

Esquiant les canals d'accés al refugi

Arribada a la Chelenalphütte

Trobem el refugi sense guardar, però ben equipat, amb capacitat per una 15a de persones, amb cuina econòmica de llenya, estris per cuinar, llenya abundant, llum, flassades, etc. Compartim la vetllada amb en Mattias i en Marco, dos Suïssos veterans i curtits en mil aventures.

Ara toca relaxar-se, no?

Dijous 24 de març

Chelenalphütte (2.336 m) – Sustenlimi (3.078 m) – Sustenhorn (3.502 m) - Sustenlimi (3.078 m) – Gwächtenhorn (3.404 m) – Steigletscher – Steingletscher (1.863 m).

+ 1.525 m/ -2.000 m, 7h30, **

 

Etapa més plàcida que l’anterior, per terreny majoritàriament de gelera, amb dos cims que son excel·lents atalaies de la regió, ideals per a l’esquí. Remuntem a peu i amb grampons la canal que vam esquiar la vetlla fins a l’indicador a cota 2.592 m, on ja podem avançar sobre els esquis sense por. La pujada al coll de Sustenlimi no amaga sorpreses. Aquí fa finalment aparició el Sustenhorn, cim que pujarem per les pales de la vessant oest. L’itinerari no té dificultats, però la neu dura no ho posa del tot fàcil. Grans vistes sobre bona part del país.

 

Sustenlimi i Sustenhorn

El Gwächtenhorn, per després

Sustenhorn

Com que és d’hora i no hi ha pressa, afegirem l’ascensció al Gwächtenhorn a la nostra etapa del dia. El cim es troba a la banda oposada del Sustenlimi i no demana massa temps addicional. El descens pel vessant nord recorre per complert el Steingletscher evitant les zones més trencades on sobresurten esquerdes i seracs. Només un ressalt gelat i obligat a 2.400 m demana tota la nostra atenció (cal evitar la gelera ben enganxats a les roques del marge esquerre. Arribada triomfal a l’hotel de Steingletscher, situat en un revolt de la carretera del SustenPass, ara coberta de neu. Força gent a l’allotjament, on passem la tarda a la terrassa fent el mateix que fan tots el hostes, prenent el sol i fent birres mentre puja el volum general.

 

Deixant enrera el Sustenhorn

Cim del Gwächtenhorn

Steigletscher

Tram obligat en la sortida del Steigletscher

Steingletscher Hotel

el premi

Divendres 25 de març

Steingletscher (1.863 m) – Obertal – Obertaljoch (2.943 m)- Chli Sustlifirn – Lücke (2.789 m)- Wendengletscher – Grassenjoch (2.731 m) – Bänder (2.150 m) – Sustlihütte (2.257 m).

+ 1.700 m/ -1.300 m, 6h30, ***

 

Etapa curta que allarguem cosint colls entre un nus d’agulles i pics que no imaginàvem tant esplèndids. Una ruta ideal per gaudir de bones esquiades, algunes a est i amb neu ben transformada, cosa rara en aquesta travessa. I és que les temperatures van en augment i avui cal afanyar-se una mica més que en dies anteriors. El protagonista del dia és la roca, les crestes i els gendarmes, i un fil de neu que recorre els colls més alts i que aprofitem per esquiar.

Pugem per la solana (encara a l’ombra) fins al Obertaljoch, un planell elevat des de on ens deixem caure cap a l’est. Podríem ja cloure l’etapa anant directament al refugi, però ens aturem a 2.500 m per remuntar el coll (2.789 m) situat al nord del Wendenhorn.  Una ràpida baixada a nord ens deixa a la part alta de la gelera de Wenden. L’univers de roca dels cingles de Wenden i el Titlis acaparen el paisatge per aquest costat. Des d’aquí podríem arribar al refugi bivac de Grassen i baixar a Engelberg, però no cal avançar-se. Remuntem en canvi el Grassenjoch, al sud del cim de Grassen. Ara sí fem el darrer descens fins a Bänder (2.150 m) on calcem les pells per fer un darrer flanqueig ascendent cap al refugi de Sustlihütte. El refugi es troba immillorablement ben emplaçat, amb una terrassa oberta a un horitzó de somni. Gaudim de la conversa amb el grup de suecs amb qui hem anat coincidint tots aquests dies. Serà la darrera tarda contemplant l’espectacle.

Heuwbergjoch

Remuntant l'Obertalgletscher, amb el Gwächtenhorn darrera

Cresta del Obertalskock

Fünffingerstock

Les parets del Wendenstock

 

Saltant a Meiental

Esquiant sobre la Chli Sustlifirn ...

..

... amb vistes a la Sustlihütte i el Murmelsplanggstock

La vall de Meiental per on baixa el carretera a Wassen

Esquiant el vessant nord del coll de 2.789 m. Darrera el Titlis.

Remuntant cap al Grassenjoch. Darrera el Wendenhorn.

Montse treu el cap al Grassenjoch

Les agulles i colls que hem cosit, vistos des del refugi

Sustenhorn i SustenPassStrasse

El guarda, com als dibuixos de Samivel

Dissabte 26 de març

Sustlihütte (2.257 m) – Stössensattel (2.783 m) – Firnalpelifirn - Grassen (2.946 m) – Oberstäfeli – Engelberg (1.000 m)

+ 700 m/ -1.950 m, 5h, ***

 

Darrer dia de travessa. La pujada a Grassen no és complicada, però cal parar compte en el flanqueig  inicial del matí per guanyar el Stössenfirn. Saltem a la banda nord per una coma situada més a l’oest del Stössensattel. D’aquí fins el cim, el vent ratxejat i la neu dura endureixen les condicions del matí. Impressionants vistes dels penya-segats del Titlis, que dia a dia s’ha anat fent més proper i avui ja és a tocar.  La llarga baixada fins a Engelberg hauria de cloure espectacularment la travessa amb un dels millors descensos que es poden fer a la regió. Tanmateix, la neu molt endurida ha convertit aquest colofó en la prova més exigent i delicada de la travessa. Aconseguim fer el descens sobre els esquís, concentrats al 200%, i en part gràcies a un grup guiat al que seguim per encertar el millor itinerari. Altrament, hagués baixat amb grampons bona part dels 1.800 m sostinguts de baixada. I és que la ruta, completament obaga i amb trams força pendents i obligats no permet el mínim error. Ho aconseguim, i ens relaxem finalment passejant entre prats florits que anuncien una primavera que ja brolla arreu.

 

Bon dia!

Sustlihütte

Vessant nord del Grassen

Spannort para a prop

Titlis

Amb el darrer descens "à la poche"

The End

La tornada en tren fins a Realp ens ocupa bona part de la tarda (3h30, 4 trens, canvis a Luzern, Arth-Goldau i Göschenen). Viatgem fins a Lausana fent pujar el cotxe al tren del Furka. Nit vora el Llac Léman, i tornem a casa diumenge.

 

Luzern. Us imagineu amb botes per l'estació de França? A Suïssa, sí.

Cultura de l'esquí a Engelberg. Un grapat de medalles i globus de vidre...

Gaudiu de la neu mentre sigui aquí.

Bones traces de primavera.