16 de març 2016

El Senyor de Couserans

Ja eren masses vegades aquest hivern que apareixien properes, avui aquí i demà allà,  aquelles muntanyes a les que no sabiem posar nom, a cap d'elles menys una, la característica piràmide del Mont Valier , temptant-nos des de la distància amb la seva prominent figura.

Si això no era suficient, aparegué en aquest blog una aventura en aquelles contrades.

I així va ser com aquest desig  es va fer ja  irresistible i vàrem fer realitat el somni.

I aquesta realitat, un cop allà, revelà encara aspectes que els meus somnis no imaginaven: ens mostrà un racó de món suspès en el temps: poblets petits escampats enmig d’una verdor intensa, extenses fagedes, muntanyes abruptes ... el Couserans t’atrapa i et demana tornar per descobrir  els seus racons, la seva manera de ser.

L’itinerari escollit, dissenyat a vista sobre el mapa, vol evitar camins habituals i viure un cap de setmana de soledat tal com es mereix aquest entranyable racó del Pirineu
.

 

Divendres 11 de març

Fem el viatge divendres tarda fins a Montgauch, un petit poble de la comarca. Gràcies Núria per la teva hospitalitat i Jeff per les teves indicacions.


Dissabte 12 de març 

Lac de Bethmale (1074 m) - Coll d’Eulet (1683 m) - Estany d’Eychelle - Coll de la Crouzette (2237 m) - Cabana d’Espugues - Fons de la vall (1915 m) - Coll de Pecouch (2462 m) - Refugi des Estagnous (2245 m) 

Dificultat d’esquí 

S2 en general i ocasionalment S3. Curt tram de S4  a la sortida del coll de Pecouch

Cota on calcem els esquís amb neu continua : 1074 m

Desnivell
1810 metres de pujada  /  640 metres de baixada

Caràcter de la jornada

Gran i variat recorregut que parteix des del terreny amable dels boscos del fons de la vall però que ràpidament ens trasllada a l'auster terreny d'una alta muntanya amb molta personalitat.
Les baixades semblen dissenyades per gaudir de l’esquí de muntanya. Només una breu fondalada poc abans de la cabana d’Espugues sembla trencar aquesta norma i demana tornar a posar les pells per salvar uns pocs metres de desnivell.



Precaucions
Cal estar atent a la pujada per encertar la ruta correcta, sobretot en el tram de bosc.

Cal fer atenció al flanqueig descendent que porta a l’entrada de la vall d’Eychelle si ha bufat vent de component Oest (formació de plaques en vessant Est). En aquest cas valorar el pendent i passar ràpid i d’un en un (hi ha la possibilitat de perdre alçada i flanquejar a cota lleugerament més baixa).

Cal baixar el coll de Pecouch amb precaució doncs grans blocs s’amagen sota la neu en el tram inicial més dret (S4).


Descripció

Partim a les 8,15 del matí de l’aparcament del llac de Bethmale ja amb esquís als peus per la pista forestal evident.  A la cota 1200 , en un marcat revol a l’esquerra,  enfilem un camí pel bosc. 



Més amunt tornem a creuar  la pista a l’alçada d’una borda en runes i prosseguim amunt per terreny obert amb bosc a banda i banda fins tornar a trobar  la pista. La seguim en lleugera baixada a l’esquerra un centenar de metres i prenem el GR-10 que en diagonal ens porta al coll d’Eulet (1683 m) , el qual marca el final del bosc i l’entrada al terreny d’alta muntanya.


Arribant al Coll d'Eulet amb la seva cabana

Aquí treballem una diagonal ascendent que ens porta a un llom (1830 m aprox) que serà la porta d’entrada a la vall d’Eychelle. 

Després de l'exposat flanqueig d'entrada a la vall d'Eychelle


Fem un flanqueig en baixada (no treure pells) atents a l’estat de la neu i ens situem ja en l’eix principal de la vall.
En el coll de la Crouzette
A partir d’aquí l’itinerari ja és en general més evident . 


Descens des de la cabana d'Espugues cap el fons de la vall

Un entorn esplèndid i dos descensos magnífics ens esperen al llarg del camí del refugi.


Camí del coll de Pecouch. Mont Valier sempre present
El refugi des Estagnous

A les 15:55 hrs posem punt i final al recorregut del dia en el refugi des Estagnous (2245 m ).


Diumenge 13 de març

Refugi des Estagnous (2245 m) -  Mont Valier (2845 m) - Refugi des Estagnous (2245 m) - Coll de Pecouch (2462 m) - Fons de la vall (1915 m) - Coll de la Crouzette (2237 m) - Estany d’Eychelle - Coll d’Eulet (1683 m) - Lac de Bethmale (1074 m)

Dificultat d’esquí
S4 a la cara SO del Mont Valier  / S2 - S3 a la resta  / tram d’esquí ‘passa-com-puguis’ en camí estret al bosc en el tram de GR-10 entre 1550 m i 1400 m)
Cota on descalcem els esquís: 1150 m

Desnivell
1240 metres de pujada /  2410 metres de baixada
 

Descripció 
Sortim  a les 07:45 del matí en lleuger descens fins als Estagnous i tracem sobre la neu pols la pujada al cim. 
Primeres llums a la sortida del refugi

Just passat el primer contrafort del cim

Un cop a la base del pendent final escollim una línia directa  paralela a l’aresta SO evitant de forma decidida l’exposat flanqueig cap el coll Faustin. Poc després de començar , debut a la inclinació del pendent, descalcem els esquís i obrim una línia directa a peu.

En la traça directa al cim

A cota 2750 m deixo definitivament els esquís plantats a la neu, doncs el vent ha bufat de valent i el que esdevé sense transició és un terreny de neu glaçada entre pedres que cal fer amb grampons (fàcil). Enmig de plenes condicions hivernals ( llum, fred intens  i vent) ens abracem finalment al cim prop de les 10:00 hrs. Trobem un racó quasi protegit del vent, piquem una mica i tirem avall.




Cim !!


El descens de la cara SO amb esquís va consistir en una successió de viratges en neu pols molt lleugera sobre un terreny sempre dret  amb ressalts de 40 graus (S4)


Esquiant el pendent SO


A la base del pendent SO del Mont Valier


Les nostres traces de pujada i baixada a la cara SO del Mont Valier

A les 12:30 hrs, després de rehidratar-nos i menjar una mica, deixem el refugi definitivament. La part final del coll de Pecouch la resolem amb esquís als peus fent una hàbil diagonal sobre el dret pendent. 

 
Descens del coll de Pecouch

La baixada fins al fons de la vall és insuperable, ben orientada i disfrutona (S2 i S3 el darrer tram) . Posem pells sobre el riu ben colgat de neu a 1915 m i enfilem cap al coll de la Crouzette .

La baixada del coll (S3 i S2), ben orientada al nord, val la pena iniciarla per la dreta (en sentit de baixada) . Si es fa bé és molt ràpida i no cal de cap manera remar en cap punt de la vall. Poc abans de l'estany d'Eychelle cambiem al cantó esquerra de la vall i prosseguim la baixada.

Més avall cal tornar a posar pells un tram molt curt per sortir de la vall de l’Eychelle i acabar així la part final del flanqueig exposat a l’est.

Anem enllaçant la resta de trams i arribem finalment al cotxe sobre les 16:30 hrs , com a punt final d’una experiència que mai no oblidarem.


Cartografia
IGN  2048OT Aulus-les-Bains/Mont Valier

Refugi des Estagnous
Lliure en aquesta època de l’any. 20 places. Gèlid. Taula i bancs. Mantes a l’habitació. Aigua de fusió que regalima de la teulada i es pot recollir amb recipients amples. Si no, cal fondre neu

Valoració global
Llarg i extenuant però a l’hora bellíssim itinerari a causa de la seva varietat, el caràcter alpí del seu entorn i la gran qualitat dels seus descensos. Tantmateix, la seva ubicació enmig de l'exhuberant comarca del Couserans li dóna un molt gran valor afegit.


Itinerari aconsellable per realitzar-lo els dies just després d’un episodi de nevades i amb temperatures fredes per garantir que la neu es mantingui en bones condicions en totes les orientacions i poder així gaudir de kilòmetres i kilòmetres de la millor neu pols que el Pirineu pot oferir.


Pau i Xavier

7 comentaris:

Pep ha dit...

Couserans fantàstic, molt bona la descripció!

Ës un lloc on ja fa temps que he traçat itineraris imaginaris al voltant del tuc de la Messe i les cabanes d'Espugues i Subera,...

Berta ha dit...

Genial....un lloc inoblidable! Xavi, feia temps que t'havia perdut la pista!!!!! Fins aviat!!!!

Jaume J ha dit...

bentornat Xavi!

Ricard Martínez ha dit...

Estem posant de moda el Couserans !! Felicitats !!

enric faura ha dit...

felicitats, gran activitat.

El Montvalier és un cim per a fer un cop a la vida i si és en bones condicions la festa està garantida!!!

Xavier M ha dit...

Companys,
Gràcies per els vostres reconfortants comentaris... i espero que aquest retrobament vagi fent camí.

Enric !
t'he de confessar que l'esboç d'aquest projecte va quedat definit ja fa molts anys en el moment en que vaig arribar a la pàgina 54 del vostre primer llibre. Va ser el meu descobriment del Mont Valier. La setmana passada no vaig poder partir cap el Couserans sense rellegir per enèsima vegada la vostra ressenya del cim i tornar a mirar aquella fotografia del Mont Valier que ja m'acompanyaba en la memòria des de tant de temps. Felicitats a tu per el vostre llibre escrit amb tanta passió que ha inspirat i inspira tantes de les nostres aventures.

Rosa Salas ha dit...

Molt bòna piulada, Xavi, que será útil pels demés; molt bònes fotos i molt bòna literatura. Ademés del valor técnic li has afegit un valor estétic que reflexe el teu sentir en aquesta ruta. Felicitats.