Esquí per la vall de Rhême

15-04-2011: Pujada al refugi Prariond:

Iniciem la sortida als Alps amb l'aproximació al refugi Prariond, a prop de Val d'Isère, en el Parc Nacional de la Vanoise. Hem sortit de casa a les quatre de la matinada i, després d'un llarg viatge en cotxe, arribem a migdia al Pont de Saint Charles, punt de partida de l'excursió. Dinem i ens preparem per pujar al refugi, una etapa curta però que de vegades és complicada. A l'hivern, quan hi ha molta neu, es pot pujar per un camí engorjat molt singular, les Gorges de Malpasset. Avui aquest itinerari no és possible, ja que hi ha poca neu i el riu baixa amb força però el camí d'estiu, que de vegades és perillós per les allaus, està net i ens permet pujar de la manera més fàcil. El chemin de'été ressegueix les gorges per dalt; a la sortida del tram engorjat trobem la neu i ens posem els esquís arribant en poc temps al refugi de Prariond. Ens instal·lem i fem una curta migdiada abans del sopar. El guarda del refugi ens ha preparat un bon menú amb sopa de verdures i un plat típic de la zona a base de pasta gratinada amb formatge. Després la taula de formatge i un mousse de postres. Per acabar, una ronda de génépi, el licor típic dels Alps.

16-04-2011: Pointe de la Galise (3.343 m) i descens al refugi Benevolo

Primera ascensió de la nostra estada als Alps. De bon matí hem sortit del refugi Prariond amb els esquís als peus i hem iniciat la pujada en direcció a la Pointe de la Galise, tot un clàssic de l'esquí de muntanya. L'itinerari, després de pujar per uns lloms al costat del torrent de Niolet, s'enfila per una canal dreta i arriba a la glacera de Bassagne. La canal és dreta i sovint gelada però avui estava en bones condicions i l'hem superat sense problemes. A la sortida de la canal s'entra a la glacera de Bassagne, que amb pendents suaus ens porta en direcció al cim. Ben aviat hem començat a veure un gran panorama, al principi dominat per la Gran Casse que s'aixeca sobre l'estació d'esquí de Val d'Isère; a la seva esquerra la Pointe de la Sana, que ens ha portat grans records de magnífiques esquiades. Més amunt hem vist el Mont Blanc, el Gran Paradiso, l'Albaron ... Tot un espectacle de muntanyes. Abans de la pala final hem fet una breu parada per menjar una mica i en pocs minuts hem arribat al cim, amb els esquís als peus. Aquí hem gaudit novament d'un panorama extraordinari, en un dia molt clar. Després de fer les fotos del cim i descansar una mica, hem iniciat una llarga esquiada pel costat contrari a la pujada, pel vessant italià. Unes pales de bona inclinació però amb molt bona neu ens han fet gaudir d'un descens magnífic per la glacera del Fond cap a la vall de Rhêmes fins arribar al refugi Benevolo on ens hem allotjat. Aquest refugi, propietat del Club Alpí Italià, és una mica incòmode i, a més, estava totalment ple. Ens han donat una habitació amb dues lliteres de tres pisos, separades per un passadís molt estret. El sopar ha estat discret, amb un plat de pasta al dente i una mena de tall rodó amb puré de patates. Després hem anat a la nostra suite, que algú ha batejat com el submarí, a dormir una mica pensant en l'ascensió de demà.

Podeu veure aquí l'àlbum de fotos de l'ascensió.

17-04-2011: Pointe de Calabre (3.450 m)

La Pointe Calabre, que els mapes francesos anomenen Pointe de Bazel, és també un clàssic de l'esquí de muntanya. És un cim plenament esquiable, sense dificultat tècnica però amb un gran ambient alpí i un paisatge il·limitat. L'itinerari voreja un llom que baixa de la Granta Parei i gira per enfilar-se per una àmplia i fàcil canal fins a la glacera de Tsanteleina. Després ressegueix tota la glacera, amb un pendent suau, per sota del gran mur de la Granta Parei. Després gira a la dreta, encarant-se a la Punta Tsanteleina per agafar després a l'esquerra el pendent final que ens porta, sense més dificultat, fins al cim de la Pointe Calabre (3.450 m). Poc abans d'arribar hem comprovat que el panorama que ens oferia aquest cim era encara més espectacular que el que vam gaudir ahir a la Pointe del la Galise; fins i tot hem pogut admirar l'esvelta silueta del Cervino, una de les muntanyes més conegudes dels Alps. A dalt hem passat una bona estona observant el gran panorama, hem fet unes quantes fotos i hem menjat una mica abans d'iniciar l'esquiada. La baixada ha estat plàcida, amb bona neu però sense massa pendent. En poca estona hem retornat al refugi Benevolo on encara hem pogut descansar una bona estona abans de sopar. Ens han tornat a donar pasta, després una carn arrebossada i de postres uns albercocs en almívar.

Podeu veure aquí l'àlbum de fotos de l'ascensió.

18-04-2011: Roc de Bassagne (3.220 m) i retorn al Pont de Saint Charles

Darrera jornada de la nostra estada als Alps, amb una ascensió una mica més curta que les anteriors encara que amb més de dificultat tècnica. Hem sortit molt aviat perquè avui mateix hem de tornar a casa i són vuit hores de viatge. La primera part de l'ascensió, fins al coll de Fond (3.067 m), ha estat fàcil, pujant pels suaus lloms de la glacera. Des d'aquí, el cim del Roc de Bassagne es veia inaccessible, protegit per uns cingles imponents. Hem passat un tram força singular, resseguint la fina aresta que formava una morrena de la glacera del Fond i després d'un tram una mica més dret hem arribat al coll. Des del coll hem atacat el cim pel vessant francès, on una gran pala de neu portava fins al cim. Ben aviat hem comprovat que la pala era força dreta i, a més, a causa de la seva orientació estava força gelada, de manera que hem posat les ganivetes i hem superat aquest tram fent llaçades fins a un collet situat entre les dues puntes bessones. A simple vista no sabíem quina era la més alta però finalment hem atacat la de la dreta, a on hem arribat en pocs minuts superant un flanquejament força dret i gelat amb els esquís als peus. Després hem comprovat que aquesta és la punta més alta segons el mapa italià (dos metres més que l'altra) mentre que segons el mapa francès les dues tenen la mateixa alçada (3.220 m). Hem fet la panoràmica circular i les fotos de cim i ens hem començat a preparar per al descens. Teníem molts dubtes perquè aquesta vessant de la muntanya l'havíem vist el primer dia pujant al refugi Prariond i es veia molt pelada però un esquiador francès que hem trobat al cim ens ha assegurat que es baixava esquiant fins al camí de les gorges de Malpasset amb només una interrupció d'uns cinquanta metres. L'esquiada ha estat magnífica, amb la millor neu d'aquests dies i, efectivament, hem arribat esquiant fins al camí de les gorges, a uns 15 minuts del Pont de Saint Charles encara que el darrer tram, una canal anomenada Pentes des Cavales, estava gairebé al límit de la fusió total. Finalment hem arribat al cotxe i hem iniciat el llarg viatge cap a casa amb la satisfacció d'haver aconseguit tots els objectius previstos, amb molt bon temps i molt bona neu.

Podeu veure aquí l'àlbum de fotos de l'ascensió.