1 de febr. 2009

Trois Seigneurs 2199m, per la vall de la Courbière - 31/01/2009

Pili V, Anna M, Manel C, Luis S, Jorge, Rafa M i Jaume J
+/- 1300m; 5h ascens, 2h descens; Dificultat PD+,**/***(per la llargada, 18km), S3; orientació E, N; track GPS wikiloc; dia radiant fins quarts d'una i després han entrat els pronosticats núvols alts pel S.
La descoberta no ens ha defraudat! Tenia moltes ganes de visitar aquest pic de l'Arièja que per estar separat de la línea central del Pirineus el converteix en un mirador privilegiat.
 
El Pic dels Tres Seigneurs es pot pujar pels quatre vents. Si bé el millor itinerari amb esquís és la seva cara S, pujant des del Port de Lers (1450m), avui hem triat l'accés més llarg, el de la vall de la Courbière aprofitant que hi ha molta neu a cotes baixes. Per anar-hi s'ha de fer ruta cap a Ax-les Thermes, després Tarascon i a pocs km agafar la D223 cap a Surba, Rabat i La Freyte, fins on ens deixi progressar la neu, avui a 950m.
 
El camí  no té pèrdua, és una pista que puja suaument en direcció oest per un bosc immens. A 1200m ja veiem el vessant oriental del nostre objectiu, dominant el Circ d'Embans amb parets i canals de prop de 800m. Més endavant el bosc és de faig. Ens decantem una mica cap al nord fins la Cabana de Coumeders (una llauna) i veiem que el Coll de la Pourtanelle (1789m) que havíem de pujar té mal aspecte per les cornises i plaques. En canvi, més al nord, el pas que baixa del Pic de la Journalade fa goig i anem cap allà. A l'aresta ens separem; uns per anar a la Journalade, i els altres cap al 3Srs, que queda uns 3km més al sud passant pel Pic de Goulurs (1828m), el coll de la Pourtanelle (1789m), el Cap des Gragnots (2110mm), i el Trois Seigneurs. 
 
Fem casí tot el recorregut amb grampons i només es redreça als darrers metres (aquí dalt la neu que no es va emportar el vent és la que va mullar la pluja i després reglaçar). 
La baixada pel mateix camí, però ens atrevim a baixar pel Coll de la Pourtanelle, amb algun tram força dret que ens fa gaudir. Després és segueix el camí de pujada, amb una neu més sopa quan més a prop del cotxe.
No ha estat mal per ser una cita a cegues-qui!
Bones traces!!!

3 comentaris:

lluís ha dit...

Em sembla una sortida original i poc coneguda. Si puc algun dia m´hi acostaré.
Felicitats!

Jaume J ha dit...

Si, val la pena fer una visita a aquesta muntanya. El Trois Seigneurs millor pel port de Lers, i la vall que hem seguit nosaltres et deixa més aprop de la Journalade i d'un pic a l'est d'aquest amb una cara S molt maca: el Cap de la Dosse de 1948m...

Manel C. ha dit...

Bé ... sembla que l' ultim troç era prou dret .....´
Graciès Jaume ....A quins llocs ens portes. Si senyor, una sortida de descoberta sense ensigalar-nos ..... tot un exit.
Bones Traces