Piulada : Pic Mir. Avantcim (3170m) i Pic Sayó (3210 m) des de l'Hospital de Benasque

Desnivell: 1610 m
Dificultat :
Esquí: S2-S3
Alpinisme : 45º en neu dura i segon grau en roca

Deixem l’automòbil a l’aparcament en el pontet poc abans de l’Hospital i comencem la pujada a les 7,41. El dia es presenta radiant. No es veu ni un núvol. Fa poc fred per l’època que ens trobem i podem començar a caminar amb poca roba. Ens pesa, però, les poques hores que hem dormit i tota la setmana de feina. Passat l’Hospital busquem el nostre camí en el bosc de la part inferior de la pujada i aviat ens plantem al peu del segon tub, que es podia fer amb ganivetes però era més ràpid fer-lo amb els esquís a l’esquena.

Anem progressant sobre una neu dureta i ràpidament guanyem alçada. El Salvaguarda, la Tuqueta Blanca , el Pic d’Alba i els demés cims van apareixent disciplinadament i ens saludem al nostre pas. Finalment ens endinsem en el ombrívol petit circ entre la Maladeta Occidental i la Dent d’Alba. Deixem els esquís poc abans del coll d’Alba (3081 m) que no tenia neu suficient per arribar-hi amb esquís.

Arribem al coll i ens trobem de sobte amb la visió lluminosa dels cims del vessant sud que ens aporta l’escalfor del sol.

Fem un curt flanqueig i afrontem la grimpada de la cara sud del Pic Mir . Una combinació de pales de neu gelada (45º) i segon grau en roca ens duu a l’aresta molt a prop del cim (tram perdedor, fites), que no podem coronar per trobar-se ben protegit per una esmolada aresta de granit recoberta de plaques de gel. (Son les 12,20). Amb la cua entre les cames desgrimpem el que hem fet.

Tossuts com som , decidim no donar per perduda la partida i obrim traça fent un flanqueix ascendent sobre neu verge (40 – 45 graus) fins al llom sud del Pic Sayó, que resseguim sense problemes fins el cim. (Son les 13,30). Aliviats, assaborim la bella vista sobre les altres Maladetes i els seu glaciar Nord. Val la pena haver fet aquest elegant cim.

Descens:

Un cop retrobem els esquís, trobem una neu disfrutona fins a la cota 2600 (fina capa de neu pols sobre neu dura). A partir d’aquí la neu es va degradant , alternant alguna zona de neu crosta amb altres de neu molt dura, que era qualsevol cosa menys bona, al menys per a mi. La Rosa, en canvi, estrenava esquís i tota neu li semblava bé.

A les 15,55 arribem a l’automòbil.

Sempre recordaré d’aquesta sortida l’excel.lent dinar i millor companyia amb que ens obsequiaren la Carme i els seus quan arribarem a la vall

Resum: dura ascensió amb un component d’alpinisme que li dona caràcter. Les condicions més que acceptables trobant-nos com estem a finals d’abril ( o potser m’ equivoco)

Podeu veure més fotos de la sortida en :
picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008FEBRERMALADETAOCCIDENTAL

Per Rosa S. i Xavier M.

.