"Piada" TUC DE MORÓ 2.734 m

TUC DE MORÓ 2.734 m
Dissabte 23/2/08
Elena, Pili, Carles, Joan Manel, Roger i Joan.
Itinerari:
Punt de partida: revolt de la carretera de Taüll a l’estació d’esquí de Boí-Taüll, on hi ha el pont que creua el torrent de la vall de Sant Martí (1.695 m), pista vessant N de la vall de Sant Martí, Bosc de Moró, Cometes de Moró (2500 m), Passada de Moró (2630 m, uns metres per sota), coll occidental del cim i pala sud-oest del Tuc de Moró (2734 m).

Descens: pala orientada a nord-oest i el mateix itinerari que per l’ascens a partir de la cota 2300 m.
Neu: Pales superiors neu està primavera, a mitja baixada neu crosta, a la part del bosc i a la pista la neu dura.
Desnivell:1040 m. Durada: 3h30 min. d’ascens i 1h30 min. de descens. Dia molt bo, molt assoleiat ni rastre de les borrasques que segons les previsions van arribar diumenge.

Sortim a peu de carretera, de l’esplanada on es pot aparcar. Caminem uns 30 metres travessant el pont sobre el Torrent de Sant Martí i comencem a pujar per la pista que va paral·lela al torrent pel marge esquerra (GR 11 cap el Port de Rus). Podríem haver començat foquejant ben bé des de l’inici de la pista a peu de a carretera, però veient el panorama ens falta fe i tenim per por a haver de treure els esquís en una corba que hi ha un metres més endavant. Així que com a penitència carreguem els esquís uns 100 m. Sembla que no pot ser, la neu cobreix bé la pista i el vessant N i l’altre vessant del barranc, orientat a sud a les mateixes cotes i fins molt més amunt no presenta ni traces de nou!. Pugem foquejant per la pista fins a cota 1820m en que abandonem la pista i pugem pels vessants de la dreta cap el sud, en mig del bosc, fent voltes maría per un sistema de corredor entre els arbres. La neu està dura i les ganivetes, tot i que són prescindibles, ajuden a la pujada, progressem amb tendència a anar cap a l’esquerra (sud-est). Travessem els replans del Bosc de Moró a cota 2030m, després de acostar-nos als fons del barranc de Moró pugem per una coma cap el sud per arribar després per pendents més dretes fins a un metres 20-30 m per sota un coll (Passada de Moró, 2630 m). Seguim flanquejant uns metres per sota la carena cap l’est fins arribar al coll occidental del Tuc de Moró i per una ampla i suau pala al cim del Tuc de Moró (2734 m).

Com és ja costum aquesta temporada tenim un dia clar i la vista des del cim en un dia com avui abasta des del Mont Perdut a la Forcanada passant pel Posets, i davant mateix molt, molt a prop veiem els vessants del Pic de Filià, de moment encara sense remuntadors.
Del cim baixem per una pala orientada a nord-oest per anar a retrobar el mateix camí de pujada a partir de la cota 2300. El primer tram de la baixada la neu està primavera i es bastant agradable, a mitja baixa trobem neu crosta que és un calvari i la part del bosc i la pista la neu està glaçada, i ara sí! Amb esquís fins a peu de carretera! Qui ho havia de dir quan aquest matí enfilàvem la carretera cap a Boí!.

Joan Bartoll