Piada: Ecrins. Grand Pinier (3117 m) 2,3 febrer
1er dia : 300 m de desnivell
2n dia : 1500 m de desnivell
Dificultat : S3
Amb moltes ganes i molta son per fi sortirem cap a la vall de Freissinières aquest dissabte de matinada. Es tractava d'una recomanació d'en Jaume i feia uns mesos que ho teniem en el punt de mira.
Pujant als Alps trobem neu continua a una altitud de 700 m : tot blanc des de Gap fins el cim.
Deixem el cotxe poc passat el poblet de les Mensals a 1340 m. Una horai mitja més tard arribem a Dormillouse, un poblet de postal on només espot arribar a peu per un estret camí, amb molt pocs habitants durantl’hivern. La pujada es fa per el fons d'una vall salvatge envoltats de cascades de glaç. No és per casualitat que Freissinières és un santuaride l'escalada en glaç.
Un cop instalats ens trobem que nosaltres i els guardes som els únics ocupants de la Gite d’Etape l’Ecole. Els guardes, d’una amabilitat exquisida, ens aconsellen per l’endemà un itinerari diferent al de lanostra guia, netament més a l’esquerra i amb menys perills objectius.També ens comenten que fa varies setmanes que ningú ha fet el cim malgrat ser el clàssic de la zona. Així, demà tindrem el cim per anosaltres sols i també tota la feina d'escollir l'itinerari i d'obrirla traça.
L’endemà, Grand beau !. A les 6’10 hores en Rafa i jo sortim de laGite. A la primera part ens cal un laboriós treball de plànol, brúixolai altímetre per resseguir el camí d’estiu dins el bosc, totalment amagat per la neu, però aconseguim encertar tots els punts del camí.
Obrim traça sobre 10-20 cm de neu pols nova durant tota la pujada.Un passatge dret a la part final i una aresta final a peu ens deixen finalment al cim després de 6 hores justes d’haver sortit ( a les 12,10hores).
Fem un descens sobre una neu de somni fins a la Gite d’Etape ( 2 horesde descens). Ens acomiadem dels guardes i acabem el descens fins elvehicle sobre una neu ara més que acceptable . Arribem a les 15,27hores.
A partir d’aquí ja només resta la tornada en cotxe, ja no de somni sino d’insomni, fins a casa.Rafa M. i Xavier M.PD: Inoblidable, exigent i solitària.Fotografies:
http://picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/GRANDPINIER3117MECRINS
5 comentaris:
uau! que xulo....per quedar-se uns dies més a Dormillouse, no? Vau menjar bé a l'École?
Jo hi volia anar!!!!!
jordi, vas anar a la Vall d'Aran? com està de neu?
Sí vem menjar molt bé i els del refu eren molt amables amb nosaltres. Un tute però va valer la pena.
Berta què tal la panax? Ja deus dur un bon bombo oi?
Rafa
jajaja....sí, sí.....
nosaltres quan vam anar-hi vam estar a l'altra gîte (Les Enflous, crec) i també vam ser els únics clients......i fantàstic! És curiós, tothom es deu quedar fent escalada en glaç a la vall....
Publica un comentari a l'entrada