Anem al Kurdistan turc, una zona volcànica preciosa i interessantíssima per a l'esquí de muntanya.
El Kurdistan és un altiplà asiàtic que es troba repartit entre Síria, Iran, Iraq i Turquia, que des del final de la I Guerra Mundial reclama un estat propi, i que ha patit diversos conflictes armats, pel que la zona està molt militaritzada. Nosaltres hem anat a la part turca, i durant el viatge hem hagut de passar diversos controls, sense problemes, gràcies a les gestions del guia.
Els kurds parlen un idioma d'origen persa, emparentat amb l'iraní, i tothom s'ha mostrat extremadament amable i acollidor amb el turisme, molt escàs a la zona per la seva llunyania dels principals centres turístics de Turquia, com la Capadòcia o Istambul, i per la situació política més inestable, tot i que nosaltres ens ho hem trobat molt tranquil.
Volcà Suphan 4.056m PD/S3 +-1700m
La primavera és bona època pels volcans al voltant del llac Van. La neu transforma però es manté gràcies a les nits fredes del clima continental.
Després de un parell de dies fent turisme per Istambul, hem volat a Agri, la capital del Kurdistan turc, on el nostre guia Yamal ens ha recollit amb un minibus i sense perdre temps hem arribat a Tatvan, a la riba del llac Van, ciutat situada a 1800m d'altitud.
Haurem d'aclimatar bé a l'alçària, perquè l'objectiu final del viatge és l'Ararat, de més de 5.000m.
El Suphan ens serveix de bona pràctica en altitud, doncs es surt de 2300m, d'una pista on arribem en minibus i sortim amb esquís als peus.
Ens hem llevat a les 3 del matí per sortir a les 4 esmorzats al minibus i ser a les 6 al peu del volcà.
Els primers metres de camí són senzills, i progressem ràpidament, sense que ens calguin ganivetes. La nit ha estat càlida i no ha regelat a cotes baixes.
Quan s'arriba als darrers 300m, la cosa es fica més costeruda i hi ha un flanqueig delicat, que alguns opten per passar amb ganivetes, però que fem sense problemes, poc a poc i bona lletra.
Quan arribem a dalt, aquest és un cràter rodó amb tot de cims en cercle. No tenim temps de fer tot el circ, fem el pic principal i tirem avall.
La baixada és molt divertida, neu primavera però prou esquiable, la primera pala S3, a partir d'aquí S2.
Arribem a la furgo que ens ha vingut a recollir on ens havia deixat.
Per començar, gran esquiada de 1700m de baixada.
Volcà Nemrut 2950m F/S2 +-950m
L'endemà volem dormir una mica més, així que ens llevem a les 6 per sortir a les 7 i fer un volcà més baixet, però molt espectacular.
Cal destacar que el menjar a Turquia és esplèndid. Molt de iogur, carn de xai, pa de pita, amanides de cogombre i tomàquet, formatges estil feta, ous, llegums, te tot el que vulguis, cafè turc, dolços de postres... Ens alimentem de manera excel·lent, ningú passa el mal del viatger i això segurament ens ajuda amb l'alçada i les matinades.
Després de llevar-nos a les 3 el primer dia, llevar-nos a les 6 ens sembla gairebé un luxe. Per pujar al Nemrut, sortim d'uns 2000m, també amb esquís als peus, per fer uns 950m de desnivell amb una pendent molt suau.
Cal no confondre el volcà Nemrut amb un altre Mont Nemrut que es troba al centre de Turquia en un parc amb restes arqueològiques, ja que el del centre de Turquia és a força quilòmetres i no és esquiable, encara que deu ser interessantíssim per les seves troballes.
El Nemrut esquiable és un cim molt senzill, agraït, i ple de sorpreses. Deixant la furgoneta per una llengua de neu, trobem una tortuga de terra sortint de la hivernació, però el més espectacular és el cràter. Si el Suphan era un cràter rodejat de cims, el del Nemrut conté un volcà més petit, un llac d'aigua termal i un llac d'aigua gelada. El guia ens comenta que a l'estiu hi ha passat alguns dies amb amics, fent canoa i acampant, sense més companyia que un os, que no té un pèl de ruc i li agrada passejar-se pel llac calent i es deixa veure fàcilment. També trobem molts ocells, una guineu i sospitem que el Ieti visita la letrina a la nit, perquè allò que hi ha allà no pot ser humà.
Nosaltres no podem entrar al cràter, però gaudim d'una baixada fàcil i amb neu cremeta molt correcta.
Mont Ararat 5.166m AD-/S3-S4
El principal objectiu del viatge és el Mont Ararat, una muntanya per sobre els 5000, per la que cal fer aclimatació d'alçària, dormir a un camp d'altura i diversos dies acampant.
Dia 1 +600
Ens porten en furgoneta fins a 2.200m d'alçària, on hi ha un petit poble on tots els habitants es dediquen als cavalls. Els animals pasturen tranquil·lament a la praderia fins que els homes i nens del poble els intenten agafar per carregar-los amb les bosses que portem i el material necessari per acampar. L'espectacle és d'un altre temps, amb alforges carreguen tot el material fins el camp d'alçada, situat a 3.400.
La nostra furgoneta es nega a pujar-nos per sobre dels 2.200, però el camió amb que hem pujat el material ens acosta fins a 2.800.
A partir d'aquí fem 600m de desnivell a peu. Hi ha una llengua de neu que permetria foquejar des dels 2.800, però seria un merder desfer la caravana de cavalls, i com s'arriba fins els 3.400 podent esquivar la neu i remullar-se els peus, fem amb la calma fins al camp base.
Muntem tendes, cuina, i ens organitzem. Hi ha un grup de russos i un d'italians al mateix camp, i hem de compartir espai amb ells, però trobem bones places on plantar les tendes.
Dia 2 +-600m
Per tal d'aclimatar correctament, el segon dia ens llevem sense presses, a les 8, per sortir a les 9 a fer 600m de desnivell amb esquís, menjar i passar una estona a 4.000m. Com ens hem llevat a bona hora, no ens calen ganivetes per pujar, i fem una baixada divertida.
Dia 3 +-1700m
El dia de l'atac al cim ens llevem a les 2 per sortir esmorzats a les 3, per poder tenir hores per gestionar l'altitud i una jornada llarga d'ascensió. Com l'hora és tan matinera, calen ganivetes per fer el tram que hem fet el dia anterior sense problemes. De totes maneres, fins a 4.200m, els primers 800m de pujada, hi arribem sense grans dificultats.
A partir de 4.200 la pendent es fa més costeruda, i a l'hora que estem està força regelat, pel que decidim pujar amb grampons. Els italians que han pujat el dia anterior ens han comentat que a partir de 4.600 el vent ha treballat i ja no es pot esquiar, ja que han sortit les pedres, pel que afegit que de 4200 calen grampons i que a 4.600 ja no és esquiable, decidim deixar els esquís a 4.200 per anar més lleugers de pujada.
El pendent fins 4.600 és empinadet, de fet, fins 4.800 puja dret i cal assegurar bé els grampons. A aquesta altitud, un parell del grup noten l'alçada i es troben força marejats. Abans que s'agreugi el mareig, decideixen perdre nivell per si de cas, renunciant a seguir ascendint.
Els altres 6 i els dos guies seguim endavant. A partir de 4.800 el pendent es suavitza, però el vent comença a fuetejar amb força. Ens abriguem per seguir avançant, la cara completament coberta, fins i tot amb manyoples per protegir les mans del fred i vent intensos. El vent té ratxes molt fortes que fins i tot fan caure una de les noies a terra.
Arribem a l'avantcim com podem, a 5.100 m, i veiem que falta travessar una aresta estreta de neu molt dura per arribar al cim. Veient el temps que ens prendrà, la dificultat i la meteorologia, decidim començar a baixar i no assumir riscos.
Arribem als esquís prou de pressa i fem un descens de 800m molt entretinguda amb la neu ja transformada i molt esquiable, tot i que a la part baixa entra la boira i hem de mirar de baixar en grup i no equivocar-nos d'itinerari.
Arribem a les 16h després de 13 hores de camí i d'haver-nos llevat a les dues, així que celebrem que l'excursió ha estat preciosa, i tothom es troba bé, amb un sopar magnífic a les 5 de la tarda, rematat amb baclava i cervesa.
Dia 4 -1200m
Ens llevem sense moltes presses, a les 7 del matí, per recollir tot el campament, carregar els cavalls i baixar caminant fins a 2.200 on ens espera la furgoneta. Hi ha la opció de baixar esquiant per una llengua de neu fins 2.800, S2, però els darrers 600m s'han de fer a peu sí o sí.
A la tarda fem una visita cultural al palau d'un paixà otomà, amb el seu harem, i també veiem l'antiga ciutat de Bayazit, habitada des del segle VIII abans de Crist.
La zona de l’Ararat és històricament
molt interessant. L’Ararat és un volcà que sobresurt de l’estepa de l’Àsia, a l’Orient
més proper, i que es veu des de l’Iran, Geòrgia, l’Azerbaian,
Turquia, Síria o Iraq. Ha estat una
muntanya simbòlica per a moltes cultures. És la muntanya sagrada dels armenis,
que van ser expulsats de Bayazit amb el genocidi armeni, només fa un segle, al final de la I
Guerra Mundial, i és on la tradició cristiana hi situa l’arribada de Noé, amb l’Arca, després del diluvi.
Ha estat territori de lluita entre georgians, armenis, perses,
otomans, kurds, ha estat regne de Bizanci, Imperi Romà d’Orient
i Imperi Otomà.
A nivell cultural la riquesa històrica de Turquia i el Kurdistan és espectacular, així que
també hem passat un parell de dies
a Istanbul i ens hem quedat amb ganes de veure molt més.
El guia principal, en Yamal és súper professional. No esquia, però està molt
en forma i adaptat a l’alçada i puja i baixa muntanyes amb
molta facilitat, no l’hem d’esperar enlloc, més aviat al contrari. Ho té tot previst i preparat, transport,
menjars, ens ha permès una
estada comodíssima. Pels dies de l’Ararat s’ha incorporat un guia esquiador, en Dogukan, que participa
en competicions d’esquí de muntanya a nivell internacional i que ha estat en
competicions a Alps i Andorra, però amb el
Yamal ja hauríem fet. Té més experiència i millor anglès, però ha
cridat l’esquiador per tenir-ho tot
cobert.
L’Ararat és la muntanya més emblemàtica de la zona, i també la més alpina, pel que hi ha molt tros que
anem sense esquís, però en Yamal ens comenta que a clients que només volen esquiar els ofereix un paquet
de 7 cims d’esquí en 7 dies, amb un cim cada dia, entre 3.000 i 4.000
metres d’altitud, baixant a dormir
cada dia en hotel. També fa
viatges per l’Iran i ha fet de guia a
altres zones muntanyoses, com Eslovènia o
Pakistan. Un guia 100% recomanable.
A tenir present que al Kurdistan cal permís i guia obligatori per llei, per les
circumstàncies de militarització de la zona, però ens hem sentit completament segurs.
Hem gaudit de paisatges, neu, cultura, menjar, de la gent,
en un viatge inoblidable.
Cal tenir en compte que l’Ararat és una muntanya molt desprotegida, amb
un clima molt canviant, pel que cal ser prudent i atent a la meteorologia, les
temperatures baixes i els temporals de vent i fred poden sorgir sobtadament.
Hi hem estat Aurora, Maribel, Belén, Leti, Monchu, Oskar, Víctor,
David i Hèctor, a més dels guies Yamal i Dogukan.
