el vídeo dels dimecres... entre poc i massa

 (de com al farwest fan arribar els BPAs a més públic...)

Sortida de cicle a la vall del Tena 18-19 de març

Una sortida rodona. Pensada per a participants al curs d'iniciació, un grup heterogeni, escassetat de neu de la temporada, temps incert i tothom ha gaudit d'allò més. Sens dubte les hores que en Dani hi ha dedicat a la preparació son la clau de l'èxit.

Dissabte 18 de març. Punta Espelunciecha (2396) i Garmet (2246) ±880m/F/S2/*

Hem esmorzat a les 7 del matí a l'alberg Bosque del Betato a Piedrafita de Jaca, on hi hem dormit i, a part de que les habitacions són un pèl petites, la resta molt bé, probablement hi tornarem. El cel es presenta ennuvolat, però confiem que la previsió que espera que el temps s'aguanti, es compleixi. Anem al parking Anayet, on calcem esquís i, deixant el remuntador a l'esquerra, enfilem barranc de Culivillas amunt pel vessant dret. Només ens hem de descalçar una vegada uns pocs metres. Progressem còmodament fins als ibons i gaudim de la silueta impressionant del pic d'Anayet.

  

Enfilant barranc

  

Pic Anayet

Des d'allí anem a trobar la carena noroccidental, on deixem els esquís i acabem de pujar al cim. 

  

El darrer tram fins el cim

  

L'equip al complet

Gaudim d'un descens molt agradable sobre una catifa de neu seca granulada sobre una base més dura, que va canviant suaument cap a cremeta, fins la cota 2040 on fem un mos i posem pells per a remuntar cap el coll que ens porta a la Glera de Anayet i d'allí al collado Espelunciecha des d'on un subgrup puja amb esquís als peus, al Garmet. 

  

Des del cim admirem
el Pic de Midi d'Ossau, majestuós.

  

Pujant cap el collado Espelunciecha

Des d'allí baixem pel dret en direcció a la cabana de La Glera de Anayet i enllacem amb pistes amb una neu molt esquiable que torna a canviar progressivament i sense sorpreses del granulat superior a primavera just abans de tornar-se granissat d'aigua mineral. Celebrem el dia al Bar Casino de Sallent de Gállego on uns companys de la UEC de Gràcia, que han pujat amb bona neu al vèrtex de l'Anayet, ens recomanen uns torreznos acabats de fer que desapareixen en un pim-pam.

Diumenge 10 de març, Col de Houer (2240) (Intent de Pic de Canal Roya, 2340) ±540m/F/S1/*

El dia comença ennuvolat i veiem que a la nit hi hagut una lleu enfarinada a les cotes altes. Seguim el pla previst passant al costat francès del Pourtalet i deixem el cotxe a l'aparcament prop de la cabana de Laraillé. El circ d'Anéou se'ns apareix fantasmagòric, el temps no està clar, de tant en tant cau alguna volva de neu i aquesta serà la tònica general tot el dia. 

El circ d'Anéou

Carreguem esquís a la motxilla fins al refugi on podem començar a foquejar. El terra es veu blanc, però és només l'enfarinada de la nit passada, que es desfarà al cap de poc. Està clar que de tornada haurem de descalçar molt abans. Progressem cap a l'oest seguint la pista i quan l'abandonem anem canviant poc a poc de direcció cap a l'OSO cap el coll d'Houer. Abans del darrer tram fins el coll coincidim amb una parella habitual de la zona, que el dia abans havíem vist baixant de l'Espelunciecha directament pel vessant sudest, que, vista la incertesa del temps, decideixen treure pells i anar cap avall. 

  

Pujant cap el coll

Nosaltres ens ho rumiem, però quan decidim de reprendre la marxa, es posa a nevar, el núvol que sempre ha estat sobre el nostre objectiu sembla fer-se més gros, la prudència ens aconsella tirar cap avall i, contràriament al que es pugui pensar, li fem cas. Baixada prou agradable amb una neu no transformada excessivament i molt esquiable (on n'hi havia, clar). La baixada la fem més al sud del camí de pujada, per l'altra vessant del barranc anant a buscar les zones més innivades i, cap els 1850m, descalcem, creuem el barranc i continuem a peu fins el cotxe. Un subgrup irreductible, però, apura els darrers metres amb talonera lliure amb greu risc de ratllades (ja hem tingut avisos baixant, on alguns taurons han fet alguna mossegada). Es fa difícil trobar lloc per dinar, però finalment ens accepten a la cafeteria de l'Alcampo de Huesca (prou bé) on coincideix un partit de futbol de màxima rivalitat entre l'Osca i el Saragossa.

  

La silueta inconfusible de la Pène de la Glère ens acompanya tot el camí

En resum: tots hem gaudit molt de la sortida i tenim ganes de repetir i acabar allò que s'ha començat. Hi érem: Montse S, Pili V, Tais A, Albert K, Dani R i Jaume S.  Bones traces!

Pic d'Alba 3.118m, 19/03/2023

Pantalons de tempesta, roba d'abric, te calent... si n'anava de preparat! La confiança en que els núvols i ruixats de neu quedessin a la divisòria era només aquell bri d'esperança, les "ganes", que em fan matinar per fer esquí de muntanya ;) De neu nova molt poca, però s'ha mantingut pols i ha fet lluir una mica el paisatge... que fa pena i sembla de finals de primavera.

L'excursió ha estat rodona i mira que l'he fet vegades aquest cim! L'itinerari pel tub superior de Paderna es força conegut i copio com ho descrivia al novembre de 2004, molt semblant de com ho he trobat avui (tret de la canaleta i grimpada final, amb més neu que llavors "hem anat a buscar l’itinerari normal i també directe entre la Tuqueta Blanca i el Pic de Paderna. En aquest punt és obligat el pas per una canal molt dreta i avui gelada al matí i a la tarda. La pujada segueix una valleta orientada a nord amb la cresta de la Tuca Blanca a la dreta, molt bonica. A uns 2.900m, ja sense esquís, cal remuntar una canaleta, a la primavera carregadíssima de neu, però avui amb més roca de l’habitual. Un cop dalt, es progressa per petites pales i corredors de neu, i sense dificultats s’arriba a l’avantcim. D’aquí al cim cal seguir uns metres de cresta aèria i amb algun passet." El tram de l'avantcim al cim recorda una mica al pas de Mahoma, amb bones preses però terreny mixta i exposat.

tub de Paderna

Tuqueta Blanca

Pic d'Alba, amb la canaleta diagonal a la dreta...

El dia radiant i sense vent convidava a estar-se una estona al cim... quatre esquiadors la feien petar saludant als que arribaven i marxaven, sense presses, genial! mentre el que piula pensava que menys mal que he fet cas al despertador!

+/-1.368m; 12,5km; PD+, S2-S3 (S4 al tub de Paderna, avui ben glaçat)

Bones traces!!!

Jaume

Puigmal, dimarts 14 de Març de 2023

Sí, sí un dimarts!!! Veient la piulada de la Roser del cap de setmana anterior i aprofitant que tenim un dia lliure, decidim arriscar-nos i provar el Puigmal. Després de tanta calor tenim dubtes. Comencem amb els esquís a l'esquena des del pàrquing de dalt de Puigmal 2900, només hem de caminar dos minuts i ja ens calcem dels esquís que no ens traurem fins l'últim coll a 2850m. Això no vol dir que la neu fos continua, hem creuat algun tram de gespa i a la baixada haurem de descalçar un cop. Per sort a la nit ha fet fred i ha reglaçat. Posem ganivetes per anar més còmodes. A partir de 2300m es veu una capa imperceptible de neu nova, fa il·lusió encara que sigui poca. Ens costa arribar al coll pel vent, treiem els esquis perquè ja no hi ha gairebé neu i arribem al cim a peu.

Fa fred i molt de vent i la neu no transforma en tot el dia a cap de les cotes. Desfem el camí de baixada, neu dura que es deixa esquiar que és una delícia. A cotes més baixes hi ha molt traça antiga d'esquiadors i caminadors amb neu també dura que ja no és tan agradable. Fem l'últim tram de carretera, on encara queda neu, per evitar treure esquís.

I gairebé sense voler hem fet un #8cims :)

Bones traces!!

Montse i Marina

Canalroya (2347 m) i Cuyalaret (2289 m)

Sempre és un plaer tornar al Valle de Tena per fer esquí de muntanya. La gran varietat d’itineraris per gaudir d’una bona jornada a la neu fan d’aquesta vall un indret privilegiat, que en dies com avui ens dóna molt joc per triar. Fa molta calor, no hi ha hagut regel i s’han mesurat temperatures de 0 graus en tot el mantell. Ja ho hem notat prou cada vegada que fèiem un gir en pendent i ens emportàvem molta neu avall. Fugim del terreny més complex i optem per dos itineraris amb poca pendent per evitar el perill dels allaus de fusió i lliscaments basals. Aparquem el cotxe al pàrquing de la cabane d’Araille (1 Km després del coll del portalet), esquís als peus i tracem per la llarga vall del circ d’Anéou. Ja veiem el nostre primer objectiu d’avui, el pic de la canal Roya. Anem a buscar el llom ample a la dreta del cim i hi arribem sense més dificultat. Les vistes són espectaculars, tota de vall de Canal Roya (#salvemos Canal Roya) i l’Anayet. Descens de circumstàncies amb neu pesada i humida fins al fons de vall. Fiquem pells i tracem ara cap al nostre segon objectiu del dia, el Cuyalaret. Agafem la direcció cap al coll d’Anéou però aproximadament a la cota 1950 m ens fiquem a sobre del llom que separa aquesta vall de la del Ruisseau del Portalet. Tracem per aquest llom ample fins al cim, la ultima part és una mica més pendent. La primera part de la baixada té més pendent i encara podem gaudir d’un parell de girs bons en un día de calor molt ben salvat. 

12/3/2023

18 Km

+1250 m

F-S2

5h

Risc 3

Xavi i Marc

Boscos d'Isil, pic de l'Orri i bonus track a Collegats

Sortida de cicle d'esquí de muntanya... o això diuen

Ens hem instal.lat al refugi d'Alòs, lloc ideal per fer paelles i per fotre el camp corrent si cal...

Dissabte 11 de març navegant pels boscos d'Isil +800m F/ Sneufetaunamerda

Constatem que la temperatura és alta, ha plogut fa totes les cotes i pinta que farà vent tot el dia amb pluja a partir de migdia. Vaja, les condicions ideals per... anar amb esquís.

Ens traslladem en vehicles fins el refugi del Fornet i seguim la pista peu fins creuar el pont que mena a la borda del Pubill. Des de la borda remuntant entre prats i camins oberts arribem a la cota 1500m on calcem esquís.

Pugem pel bosc en direcció oest, estem arrecerats del vent i cauen quatre gotes. Quant el pendent comença a girar cap al nord travessem una riera per anar a buscar el coll ben definit a cota 2000, des d'on veiem el bony de la Mina. Baixem per l'altra vessant sense treure pells i un cop a l'altra banda comença a ploure amb més intensitat. El Bony de la Mina sembla que no tingui neu.

 

Remuntem de nou fins el coll i baixem ja sense pells gaudint d'uns 50m de bona neu (primavera), la resta neu molt dolenta i amb molt de perill d'esllavissades.

 

Un cop als cotxes i al refugi decidim fer una paella i un rissotto per celebrar-ho.

 

Tristany, Dani, Clara, Rosa, Pep Lluís, Lorena, Imma, Xavi, Koki, Núria i Ricard

Diumenge 12 de març Pic de l'Orri +500m F/S2

Ens llevem cap a les vuit del matí al refugi d'Alós d'Isil sense tenir encara gaire clar què farem: El dia abans ha estat plovent i l'estat de la neu és força lamentable. El positiu és que ara no plou i sembla que el dia s'anirà aclarint. Després de debatre una bona estona, decidim fer dos grups: un se'n va a caminar al congost de Collagats i l'altre a pujar amb esquís el Pic de l'Orri per Port Ainé. Abans de marxar en Koki ens dibuixa un dels seus magnífics mapes de l'itinerari que hem de seguir:

 

Mentre carreguem els cotxes un veí d'Alós, que acaba de treure a passejar el gos, entra a casa seva, tot deixant la porta oberta. Al cap d'una estona surt i encetem una conversa d'aquelles en les que aparentment no es parla de res important però que t'emportes a casa com un tresor. «És que en aquest país no sap ploure: -antes pluïa aquella pluja fina que durava dies i allò agafava, ara plou i tot s'en va torrent avall- o -abans, l'hivern eren tres mesos de només veure neu i cel, i ara que la neu és or, ara no en cau-.

Fets el comiats pertinents, marxem cap a Port Ainé. Abans de pujar la carretera cap a l'estació, un noi ens avisa que hi ha vaga. Ja ens ho havia dit en Koki, i per això ens ha semblat una bona opció anar-hi. Ens calcem botes i esquís al primer pàrquing i comencem a foquejar cap a quarts d'onze tocats. Els remuntadors estan tancats i no hi ha gent. Al principi està una mica regelat i ens posem ganivetes, però al cap d'uns 150 metres ens les traiem, el sol ha anat transformant la neu i ja no ens calen. En Tristany agafa bon ritme i l'anem seguint. En arribar per la pista al pàrquing de més amunt comencem a veure gent i la cinta transportadora en moviment. La resta de remuntadors estan encara tancats. Passat el telecadira del pic de l'Orri, girem a l'esquerra, i al cap de poc ens endinsem pel bosc cap a la dreta tot seguint el circuit marcat. Trobem alguna gent en raquetes que va baixant. El camí és molt agradable, ens acompanyen els ocells, la calma i les ombres del bosc fins que arribem a la pista i a uns cent-cinquanta metres davant nostre tenim el Pic de l'Orri, ple d'antenes i amb el cap del telecadira a la dreta ara ja sí funcionant.

  

Arribats a dalt observem els cims des del mirador, fem un mos, ens hidratem, traiem pells i baixem. Entre el dia magnífic i la neu tractada, la baixada es gaudeix d'allò més. 

 Arribem al cotxe a quarts tocats de dues. Ara toca canviar-se,endreçar, carregar i tornar, d'una tirada, cap a casa, acompanyats encara, un bon tram, pel verd dels prats i el rosa pàl·lid dels arbres en flor. 

Tristany, Dani i Clara

Bonus track a Collegats +800m 16km (Sense esquís)

Recorregut pel camí de Sant Pere de les Maleses, barranc de Sant Pere, el bosc de la Llau de Queralt, coll de la Canalissa i Gramuntill

el vídeo dels dimecres... 4 dies de travessa a Kirguizistan

(entre cop de pedal i cop de pedal...)

 

Montsent de Pallars 2883 m des de la Presa de Sallente (11/3/2023)

+/-1165m, 10,5km; F, **, S2 (S3); 5h.

Divendres pugem a la Vall Fosca i ens allotgem a Paüls de Flamisell, a un apartament molt confortable. 

Dissabte ens llevem relativament aviat, però estem molt a prop de la Presa de Sallente. Carreguem esquís a la motxilla i abans del túnel ja anem sobre esquís. La qualitat de la neu és pèssima i anem remuntant la Pala Portell amb molt de compte. Arribem a les Passades de Montsent, desitjant que la neu estigui més cohesionada. Però arribem dalt del Montsent amb una neu molt humida, la pluja del dijous deuria arribar fins ben amunt. 

El vent es fa notar amb més força aquí dalt, però els núvols estan enganxats més al nord, per sort! Tot el dia fa un temps amenaçador però amb ullades de sol que ens permeten gaudir de les vistes d'aquest #8cims tan majestuós. Baixem anant per feina, però com cremen les cames amb aquesta neu! Observem una allau de fusió en la traça de pujada i en desencadenem dues més tot baixant. Evidentment, baixada amb tota la precaució del món, un a un, controlant cada moviment, etc. Arribem a la Font de la Coma d'Espòs i ens refem gaudint d'aquest entorn molt més amable.....amb un solet ben bonic, un bon glop d'aigua i cap avall amb els esquís a l'esquena fins al cotxe.

Relive de l'excursió: https://www.relive.cc/view/vJOKxGGp956

Després d'un bon dinar, passejada de descoberta per Paüls, Povedà i Mont-ros, amb posta de sol magnífica.

Diumenge teníem previst anar al Pic de Filià, però rectifiquem i deixem els esquís per quan la neu estigui en més bones condicions. Feia temps que no ens trobàvem la neu d'aquesta manera!

Fem una circular a peu des d'Antist, amb un sol primaveral d'escàndol! Molt recomanable :)

Sortida de Cicle al PIC DE CERTASCAN

Dissabte 4:  Cap de Canalets 2.605m

+/- 1.370m, F, S2, *

13Km aprox.

1h pujada porteig Presa de Montalto-Coll d’Estallo (pel GR)
4h pujada fins al refugi

 

Inicialment volíem fer el cim del Montabona, però de forma encertada vam redefinir l’objectiu pel pic de Certascan, que a més, estava nominat a la llista dels #8cims d’enguany. Gràcies a Carles LL. pel detallat assessorament del itinerari que queda pendent.

Vàrem fer la ruta en travessa lineal, pel que ens va caldre deixar un cotxe a la corba de Quanca, quan la carretera comença a enfilar cap a la estació de Tavascan i prop d'on comença la pista.

        

Recorrem la pista que surt de Tavascan a la subestació elèctrica al llarg de quasi 5km (o el que és el mateix, a 1km de la Presa de Montalto) on trobem les primeres congestes importants. Tot i així, haurem de portejar els esquis a la motxilla durant més de 1h. A l’alçada de les bordes de Son, deixem la pista per agafar el sender d’estiu que va travessant tot de feixes de pastura i marges de pedra seca. El trencall ens estalvia un parell de “Z” de pista però pujant pel dret (+300m de desnivell), tot tornant a la pista als 1.730 al coll d’Estallo, on ja trobem neu de forma continua.

                            

Seguim la pista durant algo més de 3km, on l’abandonem per pujar cap al Refugi, quan el riu Certascan creua la pista. Aprofitem per fer un reagrupament, menjar i recuperar peus. Això promet! Pugem per una coma estreta que puja en direcció Oest, i l’abandonem als 2.200m per anar a buscar el refugi, tot aprofitant la traça que ha fet el guarda Agustí. Aquesta mateixa canal/coma és per la que després baixarem una part del grup i que prové del mateix Cap de Canalets. Es nota que ha nevat a mitja setmana, amb un mantell immaculat de traces arreu.

    

Com a activitat de tarda, aprofitem per anar a fer el Cap de Canalets, en ruta circular per sobre el Llac de Certascan, girant a la perxa nivomètrica cap al Coll de Serra plana, on trobem neu dura i ventada. Un cop al cim, baixem per la coma ben marcada fins a retrobar-nos a les traces de pujada, havent de posar pells per acabar de pujar al Refugi.

Un bon sopar ens fa el guarda Agustí. Tot sol, davant de unes 25persones afamades, se’n surt la mar de bé, tant per servir-nos a tots com per satisfer la fam. Gràcies!

El video-resum de Mikel dissabte:

Diumenge 5: Pic de Certascan 2.852m [#8cims]

+/- 780m, PD, S2, **

14Km aprox.
2h pujada fins al cim. Cal remuntar amb pells 2 trams consecutius +80m+40m.

 

Com ahir, baixem al llac de Certascan fent alguns equilibris donada la baixada sobtada, i el fet de fer-la amb pells i talons lliures, derrapant o estil lliure al gust. Seguim per sobre el llac i girem cap a la vall del riu de la Serra plana.

Pugem fent Z’s per una coma fins al Coll de Certascan 2.586m, on calcem ganivetes i ens enfilem cap al ombro del Pic de Certascan. Aquí ja és un terreny força rocallós, seguim amb esquis a la motxilla carenejant-crestejant. Hi ha algun tram curt, que cal utilitzar mans per tal de superar algun passatge.

   

Arribem al cim tot el grup, tot i que en diferents ritmes, i el podem celebrar i gaudir tots alhora. Sense cap mena de dubte, el veritable objectiu de la sortida.

Després de felicitacions mútues i menjar tot contemplant el paisatge, baixem buscant la pala Sud, en la que creuem una cornisa formada en una petita conca, que resulta desafiant pel desnivell que cal superar. Aquí el grup es dividirà: els que miren de superar la cornisa i seguir baixant per sota del coll de Tavascan, i els que buscaran l’itinerari de la ruta normal per la vessant Oest. Però la “normal” està amb neu dura, que obligarà a fer un flanqueig cap al Estany Blanc tot buscant pendents no tant acusats i exposats. Ens retrobem al Estany Blau.

Seguim baixant fins a la Pleta Vella, on posem pells per remuntar uns +80m fins al coll que du al Estany de Flamisella. Per descendir (-30m) al mateix estany no val la pena treure pells perquè immediatament cal remuntar +40m fins al collet (per sota del pic de Causes). 

Ara si, ja tot baixada. Enlloc d’agafar rumb al aparcament Estany de Port (fi de pista) que ens hagués facilitat un descens més obert i tranquil, ens deixem enlluernar per un parell de traces que baixen per comes de neu immaculada, fins que acabem baixant per la típica encigalada per sortir del bosc vertical (això si, amb força neu) per arribar a la pista que ens durà a Quanca. 

Als 1700m posem esquis a la motxilla, descendint 3km aproximadament i 45”. Peter trasllada el màxim nombre de conductors per tal de baixar a Tavascan i fer els 5km de pista on havíem deixat els cotxes. La espera es farà llarga per tothom havent d'aguantar estoicament el fred un cop ha marxat el sol.

El video-resum de Mikel diumenge:

Fotos: De tots.

Ressenya: Roger G.

Hi vàrem ser: Raquel N., Sören S., Mercè B., Peter C., Oriol S., Alèx M., Eli C., Dani DA., Xavi K., Montse S., Mikel C., Cesc D. i  Roger G. (vàrem compartir refugi, cim i trams també amb Jaume S. i Eva)

P.D. Reconeixements al super-motivat Mikel C. (https://www.esquidetravesia.net/). per venir des de Errenteria-Donosti, expressament a fer el cim i conèixer aquest indret. Zorionak lagun!