15 de març 2023

Boscos d'Isil, pic de l'Orri i bonus track a Collegats

Sortida de cicle d'esquí de muntanya... o això diuen

Ens hem instal.lat al refugi d'Alòs, lloc ideal per fer paelles i per fotre el camp corrent si cal...

Dissabte 11 de març navegant pels boscos d'Isil +800m F/ Sneufetaunamerda

Constatem que la temperatura és alta, ha plogut fa totes les cotes i pinta que farà vent tot el dia amb pluja a partir de migdia. Vaja, les condicions ideals per... anar amb esquís.

Ens traslladem en vehicles fins el refugi del Fornet i seguim la pista peu fins creuar el pont que mena a la borda del Pubill. Des de la borda remuntant entre prats i camins oberts arribem a la cota 1500m on calcem esquís.

Pugem pel bosc en direcció oest, estem arrecerats del vent i cauen quatre gotes. Quant el pendent comença a girar cap al nord travessem una riera per anar a buscar el coll ben definit a cota 2000, des d'on veiem el bony de la Mina. Baixem per l'altra vessant sense treure pells i un cop a l'altra banda comença a ploure amb més intensitat. El Bony de la Mina sembla que no tingui neu.

 
Remuntem de nou fins el coll i baixem ja sense pells gaudint d'uns 50m de bona neu (primavera), la resta neu molt dolenta i amb molt de perill d'esllavissades.
 

Un cop als cotxes i al refugi decidim fer una paella i un rissotto per celebrar-ho.
 
Tristany, Dani, Clara, Rosa, Pep Lluís, Lorena, Imma, Xavi, Koki, Núria i Ricard

Diumenge 12 de març Pic de l'Orri +500m F/S2


Ens llevem cap a les vuit del matí al refugi d'Alós d'Isil sense tenir encara gaire clar què farem: El dia abans ha estat plovent i l'estat de la neu és força lamentable. El positiu és que ara no plou i sembla que el dia s'anirà aclarint. Després de debatre una bona estona, decidim fer dos grups: un se'n va a caminar al congost de Collagats i l'altre a pujar amb esquís el Pic de l'Orri per Port Ainé. Abans de marxar en Koki ens dibuixa un dels seus magnífics mapes de l'itinerari que hem de seguir:

 

Mentre carreguem els cotxes un veí d'Alós, que acaba de treure a passejar el gos, entra a casa seva, tot deixant la porta oberta. Al cap d'una estona surt i encetem una conversa d'aquelles en les que aparentment no es parla de res important però que t'emportes a casa com un tresor. «És que en aquest país no sap ploure: -antes pluïa aquella pluja fina que durava dies i allò agafava, ara plou i tot s'en va torrent avall- o -abans, l'hivern eren tres mesos de només veure neu i cel, i ara que la neu és or, ara no en cau-.

Fets el comiats pertinents, marxem cap a Port Ainé. Abans de pujar la carretera cap a l'estació, un noi ens avisa que hi ha vaga. Ja ens ho havia dit en Koki, i per això ens ha semblat una bona opció anar-hi. Ens calcem botes i esquís al primer pàrquing i comencem a foquejar cap a quarts d'onze tocats. Els remuntadors estan tancats i no hi ha gent. Al principi està una mica regelat i ens posem ganivetes, però al cap d'uns 150 metres ens les traiem, el sol ha anat transformant la neu i ja no ens calen. En Tristany agafa bon ritme i l'anem seguint. En arribar per la pista al pàrquing de més amunt comencem a veure gent i la cinta transportadora en moviment. La resta de remuntadors estan encara tancats. Passat el telecadira del pic de l'Orri, girem a l'esquerra, i al cap de poc ens endinsem pel bosc cap a la dreta tot seguint el circuit marcat. Trobem alguna gent en raquetes que va baixant. El camí és molt agradable, ens acompanyen els ocells, la calma i les ombres del bosc fins que arribem a la pista i a uns cent-cinquanta metres davant nostre tenim el Pic de l'Orri, ple d'antenes i amb el cap del telecadira a la dreta ara ja sí funcionant.

  

Arribats a dalt observem els cims des del mirador, fem un mos, ens hidratem, traiem pells i baixem. Entre el dia magnífic i la neu tractada, la baixada es gaudeix d'allò més. 

 Arribem al cotxe a quarts tocats de dues. Ara toca canviar-se,endreçar, carregar i tornar, d'una tirada, cap a casa, acompanyats encara, un bon tram, pel verd dels prats i el rosa pàl·lid dels arbres en flor. 

Tristany, Dani i Clara

Bonus track a Collegats +800m 16km (Sense esquís)

Recorregut pel camí de Sant Pere de les Maleses, barranc de Sant Pere, el bosc de la Llau de Queralt, coll de la Canalissa i Gramuntill





8 comentaris:

Lorena ha dit...

Gràcies per la piulada i pel cap de setmana! Les condicions de la neu no han estat les millors, però ho hem pogut gaudir igualment. Paella i rissotto espectaculars! Moltíssimes coses a fer la Vall d'Isil, hi tornarem! I el barranc de Sant Pere preciós!

mycompass ha dit...

Vam salvar el esqui del cap de setmana amb el pic del Prri gràcies a la estació de esqui.El descens per disfrutar per les pistes!!!
Dani

Núria ha dit...

Poques vegades havia vist una neu tant desastrosa ... en fi, adpatació a les circumstàncies. Neu i temps dels dissabte apart, la resta perfecte! ;-)

Berta ha dit...

M'apunto la caminada....sense material especial, oi? Sembla ferrada ;)

Jaume J ha dit...

..."conversa d'aquelles en les que aparentment no es parla de res important però que t'emportes a casa com un tresor. «És que en aquest país no sap ploure: -antes pluïa aquella pluja fina que durava dies i allò agafava, ara plou i tot s'en va torrent avall- o -abans, l'hivern eren tres mesos de només veure neu i cel, i ara que la neu és or, ara no en cau-." Genial!

pep lluís (ropits) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pep lluís (ropits) ha dit...

Berta, no cal res de material especial si vas amb gent acostumada a alguna grimpada. Si no coneixes amb els qui vas o vas amb nens un cordino per assegurar pot anar bé.

Berta ha dit...

segurament un casc també....