Pic de la Pala de Jan (2774)

14-03-2009 Cap de Setmana a Andorra

 

recorregut GPS de la Teresa

Enfilem  cap a la Vall de Ransol fins on ens deixa arribar la carretera.
Ens truca la Teresa i en Joan per saber on som i si es podem afegir. "I tant", li diem on ens trobem i com ja estem llestos anem tirant ja ens ja ens trobarem.

Al final de la Vall hi ha la bifurcació que va cap a la Sarrera, nosaltres ens desviem cap a la dreta, travessant un pont on hi trobem soterrada per la neu una barbacoa i zona de picnic.
Ens endinsem cap el bosc i anem guanyant alçada fins arribar al Refugi dels Coms de Jan (2217), ens ens posat en un hora des del cotxe tranquil·lament. Des del refugi observen que la Teresa i el Joan estan arribant a la bifurcació.

Des del refugi anem direcció al Bony de la Pala de Jan (2525) que deixem a l'esquerra per enfilant-se cap a la Collada de Jan (2649).

Una mica més amunt de la collada ens traiem els esquís i pugem fins a dalt de la carena on ens els tornem a calçar fins arribar al cim pròpiament on hi ha una fita, sort de la fita sino seria defícil saber on és el cim del pla que arriba a ser.

Dalt el cim ens trobem un grups del C.E. de Rubí que ens comenten que l'endemà anaven a fer una jaccuzzi al cim del Puigmal inspirant-se amb uns que ho vam fer al cim del Montblanc (http://www.jaccuzzi.ch) , vaig pensar que ens trobarien també amb els del C.E. Gràcia que també feien la sortida social. Després m'he asseventat que ho van aconseguir amb exit. Felicitats!!!.
Mentre uns tirant avall la resta la Teresa i en Joan arriban al cim

Fa un dia fantàstic amb una temperatura ideal i en el cim s'està la mar de bé, però toca baixar.
La baixada per la Pala de Jan la gaudim d'allò amb una bona neu primavera, baixem per on volem i com volem, fantàstica!!!

Fotos Pic de la Pala de Jan Anna
Fotos Teresa

Assistents: Joan, Marc, Teresa i Anna

el vídeo dels dimecres... obsessionats amb la neu?

Autor: Joseph Rohrs

Aquesta setmana, que de piulades anem servits, proposo una petita pel·lícula que, si no teniu un quart d'hora, podeu deixar per un dissabte plujós o una tarda xafogosa d'agost. 

Explica la història de Will, un home obsessionat amb els flocs de neu de paper... i qui no està obsessionat en fer flocs de neu de paper???

Pic de Coma d’Or (2820m) i Pic de Pedrons (2715m) - 14 i 15/03/2009

Pic de Coma d’Or (2820m)
Travessa Porte-presa de Lanós- Portella de Lanós- Pic de Coma d’Or- Coma d’en Garcia-Col de Puimorens-Porte

14 Març 09
Temps total:8h 30m
Temps esqui: 5h 30m 4h 30m pujada 1h baixada
Desnivell : 1360m
Punt de sortida: càmping Riviere a Porte (1610m)
Dificultat: PD * ,S2
itinerari d’ascens molt llarg i entretingut en la zona del bosc sobretot a partir de la cruïlla a l’Estany de Fontviva on trobem 2 trams amb poca neu on cal descalçar-nos els esquis. Itinerari no aconsellable amb neu mes escassa ni en sentit contrari.

Itinerari d’ascens: sortim del aparcament del càmping de Porte, amb esquis als peus,seguint la pista principal de la vall. Bona innivació. Anem pel vessant nord de la vall. Seguim un PR marques taronges que un cop arribats a la cruïlla de l’Estany de Fontviva va deixant progressivament el rec principal de la vall per enfilar-se pel vessant nord i guanyar primer un refugi i desprès unes barraques en runes abans de plantar-nos al replà que hi ha sota la presa de Lanós. A partir d’aquí seguim en direcció oest cap a la Portella de Lanós, ens decanten cap al nord deixant la vall i enfilant-nos per una ampla canal que ens permet guanyar la carena per sobre de la Portella. A partir d’aquí seguim cap al nord pel vessant sud del Coma d’Or guanyant la punta del Cortal Russo; des de aquí seguim amb els esquis a la motxilla per la carena sense neu doncs la neu esta molt transformada (fa una calor bestial!). A 2/4 de 4 guanyem el Coma d’Or en un ambient de total solitud fent un últim tram amb els esquis als peus. Només ens em trobat a dos esquiadors (.... en Xavi Martí i l’amic Josep Mª que ens han obert camí fins a la presa de Lanós i han continuat cap al Carlit (a veure si s’ha deixat fer!) sort em tingut de la seva traça!)

Itinerari de descens: el clàssic pel collet de la Coma d’en Garcia i la coma fins al coll de Puimorens, creuem la carretera i seguim per les pistes que porten a la base de l’estació d’esquí de Porte-Puimorens que ja és tancada quan nosaltres hi llisquem. Tot i l’hora baixem amb una bona neu primavera.

Pic de Pedrons (2715m)
15 Març 09
Temps total: 4h (45’ al cim!)
Temps esqui: 2h15 pujada 30m baixada
Desnivell: 840m
Punt de sortida: aparcament al pas fronterer (1875m)
Dificultat: PD * S2-S3

Per compensar i recuperar l’esforç d’ahir escollim l’itinerari clàssic al Pic de Pedrons(it 34 Longàs-Faura 150) molt bona innivació i condicions de meteo excel•lents.
Per baixar escollim la pala que surt del coll en direcció E inicialment i N tot seguit. Encara la trobem amb bona neu primavera molt disfrutona, un cop al fons de la coma la neu ja esta molt transformada i poc esquiable, ens em entretingut massa al cim mirant com un trio baixaven per una interessant canal que surt des de la primera punta del Pedrons en direcció SE.

Carmela F. i Jordi L.

Carlit desde Les Angles 14-03-2009

El dissabte el Paco G. i Ferran B. ens vem animar a fer alguna cosa diferent per la Cerdanya, vem sortir desde l´estació d´esqui de Les Angles per remuntar fins al Mont Laret final de l´estació per fer un curt descens fins a atravessar pel nord la presa de les Bulloses, vem tornar a remuntar i a l´alçada de l´estany sobirà vem pujar per una pala força dreta fins a la carena que porta al Carlit de Baix 2800 m. el paisatge era preciós tot super nevat seguim per la carena fins a arribar a la crest nord que dona accés al Carlit, la cresta no necessita corda per assegurar-te però per segons qui no estaria de més, es fa amb 20 minuts i ja sense dificultats s´arriba al Carlit 2921, fins aquí vem trigar 5 hores, sense fer fotos ni practicament parar. els descens amb neu dura alternada amb primavera el vem fer desde dalt de tot per la canal central, descens obligat per a bons esquiadors passant pel coll colomer i després desfent el mateix camí, a mi personalment em va enfonsar tenir que remuntar de nou fins a l´estació d´esquí de Les Angles, això si el descens solitari per pistes passades les 17 hores va estar bé, etapa pel meu gust massa llarga 7 hores amb trossos molt plans tant de pujada com de baixada i 2200 metres de desnivell positiu i 32 Km de distància, recomano fer-ho en dos etapes dormint al refugi de les Bulloses, de moment i crec que pels propers 15 dies hi neu de sobres, ho sento però no tinc mes fotos.

Cap de setmana d'aventura al Pallars Sobirà, 14-15/03/2009

Rafael, Xesco, Àngel, Txetxo, Gemma, Edu (les fotos són seves) i Marina

Pic de la Coma del Forn 2683 m

El nostre objectiu era anar a dormir al refugi lliure del Mont Roig i per fer-ho rodó volíem pujar primer al Ventolau i així fer una bonica circular, plena de màgia....





El dia ja no comença massa bé, tenim un malentès de cotxes i sortim tard, massa tard, la neu ja ha transformat i a més a més n'hi ha uns quants que van sense esquís. La progressió pel barranc de la Coma del Forn es fa realment lenta, el sol apreta i la neu cada vegada és més sopa. Abans d'arribar a dalt del barranc ens desviem a la dreta per agafar les roques i així evitar la gran acumulació de neu que hi ha a la pala final. Grimpem amb els esquís a l'esquena i arribem a un collet des d'on es veu l'imponent Ventolau. Sembla que aquí la neu està millor i volem enfilar cap a la carena per evitar la pala del cim a aquelles hores i amb aquella solana..... però en un atac de bon seny i veient l'hora i que la neu continua igual de malement ens replantagem la sortida.








El nou objentiu és el pic de la Coma del Forn. Ens dirigim cap el coll del Forn i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra per una canal que ens durà directament a l'avantcim, de nou esquís a l'esquena i grampons per superar el tram final.



Arribem al cim a les 17h i ja només ens queda baixar per la ruta normal fins al Refugi de la Pleta del Prat. Per sort tot, la neu ens respecta a la part alta i es manté esquiable, a cotes baixes la cosa canvia i fem el que podem en ¡mig d'aquella pastarada!!!

Pic de Campirme 2633 m




L'endemà sortim ben d'hora per no trobar-nos amb els problemes dle dia anterior, pujem per la pista d'esquí abans de que obrin els remuntadors i des del final enfilem cap el coll de la Cima. Ja que hi som, i la veritat per despistats, fem la Tuca d ela cima. Tornem enrere i agafem el camí que ara sí ens portarà al Campirme sense més dificultats.







Avui ho hem fet bé, és d'hora i potser podem fer una bona circular baixant fins els estanys de Campirme per finalment anar a trobar les pistes d'esquí de fons. Total que comencem a baixar per la pala sud-est i ràpidament ens adonem que ahir sí que havíem trobat bona neu!!! La neu està totalment transformada i francament pitjor que a finals de temporada.... hem d'escapar ràpidament d'aquesta pala!!! Fem un flanqueig llarguíssim per anar a trobar una aresta de roques. Per enèssima vegada, carreguem els esquís a l'esquena i grimpem fins a la carena. Aquesta grimparda, una d'aquelles entretingudes, la veritat és que ens ha sortit bé :) (no hi ha com ser optimista). Un cop dalt remuntem de nou fins el cim i ara sí baixem per l'Estany del Diable on trobem zones amb molt bona neu, neu primavera de la bona i fins i tot algun tram de neu pols.






En definitiva un cap de setmana, on sense voler-ho, han sortit dues circular ben boniques en un dels paissatges més bonics del Pirineu.

Bones traces!!

PIC DE SAL 2743m 14 i 15/03/09

Manel C, Joan Manel C, Guti, Roger L, Eli R

Fotos: Jordi Gutiérrez

Desnivell: 1er dia +511m, 2on dia +1130/-1643
Durada: 1er dia 3’15h, 2on dia ascens 5h, descens 3’30h
Neu: a partir del pont a cota 1332. Primavera
Meteo: dia radiant
Dificultat: **, MEA S2-S3
Ressenya: 37 de Pirineos en esquis de Faura i Longás
Cartografia: 2148 OT de IGN

Dissabte sortim direcció a l’Ariège, il·lusionats d’aprofitar la quantitat de neu caiguda. Arribats al poble d’Aston seguim la carretereta que ens porta a l’envasament de Riète, on ja podem posar-nos els esquis a l’esquena. Creuem un pontet amagat que ens porta al començament del bosc on anem guanyant desnivell. Resseguint el xop camí, arribem a un collet i comencem un breu descens per anar a buscar el pont per tornar a creuar l’espectacular vall que tenim el davant. Per fi, ara sí, ens calcem els esquis fent una gimcana per arribar al refugi Quioulès de 6 places (bon estat, xemeneia i matalassos a l’altell). Sorpresa! hi ha 7 francesos amb gos que ja havien fet “reserva”. Però en fi, no fa fred, podem cuinar a fora i mal dormir estrets a dins del refugi.
L’endemà continuem l’itinerari: sortim del refu a les 7’20h, anem a buscar el pont que porta cap a la Coma de Seignac (no confondre amb el pont que porta cap a la Cabana de la Sabine) i seguim cap al S vall amunt, puja sua, però deu ni do la llargada d’aquesta vall que després ens fa girar cap a O. Per motius horaris, no fem la Portella del Forn i variem l’itinerari ressenyat, pujant a l’avantcim O del Pic de Sal per una pala orientada a N (ganivetes). Seguim la carena i quan estem a 10m del cim, decidim posar grampons, està duríssima.
Descens pel mateix lloc amb una neu bastant acceptable fins al refugi, on mengem, recollim i tornem al cotxe amb una neu pasteta fins on n’hi ha, i després esquís a l’esquena per l’espectacular bosc. Tot plegat, la baixada des del refu va ser una “pallissa”. Oi que sí, Manel?

Pic de la Serrrera, des de Ransol

Aquest diumenge al matí, volia fer una matinal que valgués la pena, així que em vaig aixecar ben aviat i cap a la vall de Ransol, que no falla mai. Allà hi ha un bé de Déu de cims esquiables a la disposició de qui els vulgui assaborir.

Surto sense les idees molt clares, però ben aviat ja me n'adono del bon estat de la neu. El dia també ajuda i els ànims pugen i m'alleugereixen les cames.

Així que tiro fins al Serrera (a sobre). La neu està dura, però no glaçada i pujo sense ganivetes fins al cim (a sota).

La vista i la tranquilitat del punt més alt és gratificant. He anat aviat i encara no veig ni tan sols altres esquiadors que pugin. De la baixada no cal parlar-ne.....

Més informació al blog d'en Gatsaule. A sota us deixo el mapa i al wikiloc, el track.

Volta pels Puigmals

Bany calentet al cim del Puigmal




Diumenge amb un dia primaveral, varem pujar al Puigmal passant primer pel Puigmal de Llo, per allargar-ho una mica varem fer un descens molt bo amb neu primavera per un collet en direcció a Núria, però només baixant uns 300 metres, per remuntar finalment fins al cim del Puigmal, amb sorpresa incorporada, el descens fins a l´estació de d´esquí de França, ens va sorpendre per la neu dura-pols ja que era la una tocada, finalment 1150 metres de desnivell, activitat realitzada amb bona companyia pel Marc P. Francesc D. i Ferran B.


Algunes dificultats pels integrants del curs d´iniciació d´esqui de muntanya del CEG


Al fons el primer descens i següent remuntada cap al cim





al cim un fent snow-parapent ....


Altres feien carreres casi en boles


Marc baixant a tope

Neu dura baixant

Tuc de Milh (2802 m) - Val d'Aran

14.03.2009

Montse i Carles

3h 30’ ascens, 1h 30’ descens

+/- 1415 m

S3 des del coll

Gran matinal d’esquí de muntanya, amb un temps fantàstic i unes condicions excel·lents per fer cim a la muntanya solitària del Tuc de Milh (també conegut per Tuc de Barlonguèra).

Baixem del Pla de Beret divendres vespre per fer nit a l’acollidor refugi de d’Amics de Montgarri. Sortim a les 7h del matí, ja sense necessitat de frontal i els esquís a l’esquena, per anar a buscar el barranc de Milh, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. Posem esquís i progressem suaument pels prats per anar a creuar els barrancs de Porquer i de Milh. Trobem la neu força dura i posem ganivetes per guanyar alçada per les successives i sostingudes pales orientades a S fins a una cubeta suspesa. Remuntem amb esquís als peus la canal que ens porta al coll. Tan sols ens queden uns 150m orientats a N que farem amb grampons fins a l’aresta i el cim. Esplèndid mirador dels Pirineus. Destaca la vista sobre el Mont Valier a l’E i el Tuc de Maubèrme a l’O.

Descens seguint el mateix itinerari, amb esquís des del coll. Neu primavera sensacional i refrescant clareta al refugi.

Bones traces!

E. Faura y J. Longás, 2004. 150 itinerarios para esquí de montaña. Ed. Desnivel.

Creu de Colomers (2.896 m); itinerari circular

Una magnífica jornada d'esquí de muntanya amb un recorregut per tres valls. Dissabte al matí sortíem de casa a les 8 del matí i abans de les 12 arribàvem a la Vall de Boí. Poc després de Caldes de Boí, la carretera que puja a la presa de Cavallers estava tallada per la neu i vam haver de deixar el cotxe. Després de menjar una mica i carregar tot l'equip, vam iniciar la pujada en direcció al refugi Ventosa i Calvell. Ens va costatr una hora i mitja arribar a la presa de Cavallers i després pel camí que voreja l'estany fins a la Pleta del Riu Malo i puja per les Llastres de la Morta vam arribar fins al refugi, que estava tancat. Ens vam instal·lar al refugi lliure, on érem en total 9 persones i vam passat la nit relativament bé. Des del refugi es veia la Creu de Colomers, el nostre objectiu.

Ens hem llevat a les 6 del matí. Després d'esmorzar ens hem posat en marxa; una petita baixada ens ha portat a l'inici de la Vall de Colieto, per on hem iniciat l'ascensió. El dia es presentava magnífic i al poc de sortir ja hem pogut veure la impressionant imatge del massís dels Bessiberris il·luminat pels primers raigs de sol. Per una valleta penjada amb aspecte de glaciar ens hem acostat fins a la carena cimera, a on ens hem enfilat superant uns metres de roca amb els esquís a l'esquena. Després, resseguint la carena i amb alguns passos aeris, hem arribat al cim de la Creu de Colomers (2.896 m). Des del cim hi havia un panorama molt extens, que abastava gairebé tot el Pirineu central; ens hem fixat especialment en alguns del objectius que tenim previstos, com el Mont Valier, que sobresortia esvelt amb la seva pala característica. També hem identificat, entre molts més cims, el Montardo, el Tuc de la Salana, el Bacivers, el Mauberme, el Tumeneja Nord, la Punta Harlé, el Pa de Sucre, tots el Bessiberris, la Punta Alta, l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, el Tuc de Colomers i tots els cims que tanquen el circ de Colomers. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat la baixada, que començava desfent el tram final de cresta fins trobar un pas que ens ha permès baixar a la neu i posar-nos els esquís. Hem baixat esquiant un petit tram fins a una bretxa característica que hem travessat i, baixant per una canal molt dreta, hem arribat a l'inici del circ de Colomers. Des d'aquest punt hem fet una llarga esquiada, amb bona neu, fins trobar la vall que porta al port de Caldes. Aquí hem fet una petita parada per posar les pells i menjar alguna cosa i hem iniciat la remuntada en direcció al port. A poc a poc hem anat superant el desnivell i aviat hem arribat al Port de Caldes, on hem gaudit d'una nova panoràmica, dominada aquí pel Montardo. Novament hem tret les pells i hem iniciat l'esquiada final que, passant per sota de les característiques Agulles del Travessany, ens ha retornat al refugi Ventosa i Calvell tancant aquest magnífic itinerari circular. La baixada fins al cotxe ha estat complicada, ja que la neu era poca i no gaire esquiable, però hem arribat sense novetats al punt final de l'excursió.

Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu també la pel·lícula.

Puig dels Tres Vents (2731m) i Puig Roja (2724m), per la vall de Comalada 14/03/2009

Pep i Albert

Desnivell: +/- 1580
Durada: ascens 3,40 h fins al Tres Vents/descens 1h
Qualitat neu: Primavera, dura-primavera al torrent de comalada
Meteó: Sol al matí amb cúmuls humilis de tarda. Vent Fluix.
Risc d'allaus: 2

Itinerari: sortida 1410 m, col de Baxo (1473m), Fageda, les Troncasses, Pluviòmetre, Jassa vella (1900m), Puig dels Tres Vents (2731m), Puig Roja (2724m), retorn pel mateix recorregut seguint el torrent de Comalada.

Accessibilitat: Ben asfaltat fins el coll de la Roue, d'aquí a l'ermita de Sant Guillem i l'encreuament a cal Picotous pista forestal amb restes d'asfalt d'estat irregular. D'aquest encreuament al final de pista, estat més deixat (Tot terrenys o vehicles alts)

Són quarts de vuit del matí i arribem fins on els obstacles ens han permès, uns avets creuats al mig de la pista no ens deixen progressar més amunt. Tot i així i veient el panorama de destrossa forestal que ha deixat l'hivern en aquesta vall, arribar fins aquí ja esta prou bé. Estem a +9ºC ! i això es nota sobretot després d'esmorzar quan tirem cap amunt amb els esquis a l'esquena (tot just 20 minuts). Arribats al coll de Baxo, ara si amb els esquís als peus, resseguim el camí que ens condueix per una bonica fageda poblada per lliris blancs ja florits a banda i banda.

El camí ens situa després de passar pel costat d'un pluviòmetre cap a les troncasses, on ens trobem un sistema de cascades artificials i rentenció de sediments. Passat aquest indret anirem progressant en tot moment per la llera del torrent de Comalada, que ràpidament desapareix cobert d'una capa de neu dura i compactada. El paisatge tot ascendint cap a la Jassa vella és realment únic, tot el torrent arrebossat de neu mentre els laterals de la vall pràcticament n'estandesprovistos. Sense arribar a la portella a uns 2440m, ens decantem cap el Puig del Tres Ventsamb esquís pràcticament fins al cim després de fer alguna filigrana. Fem un mos obligat acompanyats de tres col·legues de la Catalunya Nord que també han pujat per comalada, tot contemplant les magnífiques vistes mentre un parell de Milans es deixen veure i un grup de Gralles de bec groc ens acompanyen amb el seu cant.
Fem el primer descens del dia de poc menys de 300 m desde el 'tretzevents' amb neu primavera que es deixa fer per pujar tot seguit cap el Puig Roja amb els esquís a l'esquena. Molt bones vistes del Canigó i el Gasimir (ben farcits de neu). El descens des del Puig Roja després de fer un segon mos, és molt més interessant per la qualitat de la neu menys transformada per l'orientació i per un pendent també atractiu.

La resta de descens pel torrent de Comalada, és realment divertit, amb una neu dura primavera que en alguns passatges és ben bruta i plena de partícules i restes de vegetals (de ben segur efectes colaterals de la tramontana d'aquestes contrades) que dona uns contrastos únics.

En resum una sortida potser per coleccionistes, divertida tot i que l'orientació de la vall (SE) pot passar factura en cotes baixes. L'estat d'innivació del torrent de Comalada és el punt més important a tenir present en aquesta sortida.