8 de des. 2021

Un Chartreuse !!

 

Els temporals de neu a la vista, el vent, perill d'allaus elevat... Quina és la zona més piulada a skitour els darrers dies ? La Chartreuse... doncs allà anem.

La Chartreuse és un massís als pre Alps, just al nord de Grenoble. És un massís d'altitud modesta, el cim més alt té 2068m, com els seus veïns Vercors i Aravís. Tot i això gaudeix de bones innivacions a l'hivern.

Ens ubiquem a Saint Pierre de Chartreuse, podríem dir que és el nucli del massís. Des d'allà hem fet diversos cims, un d'ells directament des del poble, els altres amb un desplaçament de 3km.

Diumenge 5 de desembre Bec de la Scia 1783m +1000 F/S2

Tot i el cel gris de moment no neva, ho ha estat fent tota la nit, anuncien "quelques flocons".Sortim de la casa on estem allotjats per remuntar amb esquís fins el poble per un camí de vianants. Des del poble seguim la carena de bosc que puja en direcció est. El recorregut combina trams per l'estació d'esquí (tancada) i trams pel bosc i no presenta cap dificultat fins arribar al final de l'estació 1680m. Des d'aquest punt remuntem uns 100m fins a la base rocallosa del cim on descalcem esquís i pugem per la seva vessant oest, camí força dret i amb molta neu que dificulta la progressió. Sense més fem cim on hi ha una taula d'orientació.

El descens el fem per les pistes, aprofitant que estan tancades, els "quelques flocons" s'han convertit en una nevada important.

A destacar la gran quantitat d'esquiadors i esquiadores de muntanya que hi havia, deu ser el Puigllançada de la zona.


 Dilluns 6 de desembre Bec de Charvet 1738m +800m F+/S3

Gran bo !! Ens desplacem fins al nucli de Brevardier on la carretera del Col de Coq està tallada. Ha nevat força i ens tocaria obrir traça si no fos que en aquest país de la Chartreuse sempre hi ha algú que s'avança i l'obre per tu. Se seguix l'itinerari en direcció al col de Coq, a trams pel camí i a trams seguint la carretera. A la cota 1340 s'obre la vall i deixem la carretera que va al col de Coq per girar a ple sud fins a la base del Bec de Charvet. 

Per arribar al cim cal prendre el llom nord, emboscat i molt dret, que obliga a fer moltes llaçades tècniques. El cim és planer i obert, mirador excel.lent del Chamechaude la dent de Crolles i el Pravouta.

El descens el fem a ple nord, a l'esquerra de les traces de pujada, per dins del bosc, molt dret, fins a creuar un sender i posteriorment arribar a una pista que seguim fins a trobar la traça de pujada.


Dimarts 7 de desembre Pravouta 1760m i Roc d'Arguille 1768m +1200m F/S2

Després d'un nou episodi de nevades a la nit torna a fer bon dia i decidim aprofitar les condicions i fer dos cims clàssics de la zona, per un itinerari no tan clàssic.

La sortida és a l'aparcament al fons de la vall a l'est del poble, punt anomenat Perquelin. Se segueix la vall que puja en ple nord fins al col des Ayes 1538m, el recorregut és un camí més o menys ample segons el tram.

Des del coll des Ayes remuntem en direcció sud oest per les pales del Pravouta fins arribar a la seva carena sud, que puja directa des del col de Coq. Un cop al cim del Pravouta ens adonem de la dimensió de la fama d'aquest sector, ens trobem unes 15 persones al cim i moltes més que estan fent altres itineraris o encara no han arribat.

Baixem direcció nord per unes amples i apetitoses pales de neu pols que ens porten fins al refugi lliure de Pravouta 1605m (unes 15 persones rondant), posem pells i remuntem la traça fins el cim del Roc d'Arguille, aquí hem aconseguit estar sols. 

Ja es veu el canvi de temps que va entrant, esquiem per les amples pales en direcció sud per saltar la vessant i anar a parar a pocs metres del col de Coq. Només queda arribar al col de Coq baixar pocs metres de desnivell per la carretera i remuntar fins el col des Ayes. El descens pel camí de pujada gaudint del paquet de neu.



El dimecres 8 de desembre ens llevem nevant amb neu humida, ho deixem estar i baixem cap a Barcelona, esquivant els problemes per neu que han tingut a les altres valls dels Alps.

Alguns comentaris

A la Chartreuse hi ha diversos nuclis per fer activitat, entre ells potser hi ha colls de carretera tallats.

Trobareu comerços i botigues de material de muntanya.

També hi ha diverses estacions d'esquí, a tenir en compte per fer activitat en cas de mal temps si estan tancades.

Alguns sectors recorden els Dolomites, valls profundes, cims amb penya-segats, etc això fa que l'ambient sigui més alpí.

La proximitat a Grenoble i Chambéry fa que els itineraris siguin molt freqüentats, sobretot si hi ha bones condicions de neu.

Mapa de la zona 3334OT Massif de la Chartreuse 

Hi hem estat l'Hèctor A, Manel C, Carles P, Míriam M i Ricard M

Bones traces !!

el vídeo dels dimecres... Flow

 

7 de des. 2021

Un Pont al Port, 4 a 7/12/2021

Una mica d'esquí de pista, la 'pastanaga', i esquí de muntanya al Port del Comte

Esquí de 'proximitat' aprofitant aquest hivern que começa bé al Pirineu. Dissabte poca gent a les pistes i prou neu per retrobar-nos amb l'esquí-fàcil sobre neu trepitjada... Diumenge posem pells des d'Estivella però el dia s'espatlla als 2.200m. Dilluns, la gernació i el vent ens fan fugir de les pistes i tornem a posar pells: ha nevat més i fa goig per sota els 2.300m però cap a la Tossa i el Padró hi ha més pedres que neu i la que hi ha està molt gelada, el vent bufa massa fort! Dimarts més esquí i el millor es que deixem el Port just quan s'hi torna a posar de nou: NEVA! 

Bones traces!!!

Gallines i padrons, unos pican y otros non

Gallina Pelada +-800m S2?

Primera sortida amb bones neus al Pirineu, cap a la Gallina Pelada el dissabte. Sembla que mig CEG ha pensat el mateix, perquè ens trobem més colla que al sopar de la secció.

Abans de sortir, però, ja hem perdut la Mireia i l'Oscar, que s'han apuntat a un curs de desenterrar cotxes clavats a la neu. 😅

Pugem per la via clàssica per un corriol que no hi passes si tens sobrepès, fins al cim de la Gallina, perquè hi ha un dels bascos que diu que li fa gràcia, Patxi, que no l'ha pujat mai, així que ens mengem la remada del refu al coll. Malgrat això podem fer 2 girs per neu pols abans de desfer camí pel corriol per desnodrits.

Després de la súper esquiada del dissabte només aguantem 3 elements, més els dos entrenats a treure neu, amb uns braços que ni el Stallone, i sopem a un refu tot acollidor amb un sopar on ens sobra mitja vedella estofada.

Pedrò dels quatre batlles +-650 torbats

L'endemà sortim de Tuixent, i pugem cap el Pedró dels quatre batlles, on si surts del bosc t'assalta un torb que si vols pixar ni te la trobes. Baixem pel bosc, on ens perdem i deixem abandonats els més inexperts, i malgrat tot, lamentablement es salven.

Sortida per començar la temporada, amb retrobada d'esquiadors. El proper cop a veure si en perdem algun al bosc, de veres.



Dissabte, Mikel, Carles P., Cesc, Oriol S., Uxue, Manel, Hèctor.

Diumenge Mireia, Óscar, Manel, Uxue, Hèctor

1 de des. 2021

Edició #8cims 2021-2022

La tercera edició dels 8 cims va quedar estroncada per les restriccions de moviment, ni la competició de raquetes va poder salvar-la.

Repetim doncs la tercera edició dels #8 Cims temporada 2021-2022

La proposta #8 Cims de Cegesquí està pensada per fer sortides amb qui vulgueu, en el moment que vulgueu, dimensionant el grup i la data al vostre aire, complint totes les mesures imposades. I a la vegada, els al·licients del repte queden intactes, superació personal, descoberta de cims, natura oberta, esquí de muntanya...

De què es tracta ? 

8 persones referents de l'esquí de muntanya a Catalunya proposen un cim cadascuna d'elles, es tracta d'assolir el màxim de cims durant la temporada. Si ho aconseguiu tindreu una sorpresa.

Els cims

Comapedrosa: Laura Orgué, Pic de Mortiers: Núria Burgada, Socroux: Xavi Aymar, Tuc de la Sarrahera: Clàudia Ramos, Pala Alta de Sarradé: Pito Costa, Subenuix: Ricard Martínez, Roca Blanca: Sara Orgué, Bessiberri Sud: Genís Zapater.

Qui pot participar ? 

Tothom que vulgui, sempre que se segueixin les instruccions de participació.

Per tenir tota la informació a ma podeu instal.lar-vos l'app dels #8cims, hi trobareu els cims a fer, els mapes corresponents amb els tracks, l'accés per fer les piulades... Descarregueu aquí per Android i aquí per IOS (recordeu que heu de permetre la instal.lació d'apps desconegudes al mòbil)

Us podeu descarregar les instruccions en pdf clicant a la imatge

#8cims pdf

el vídeo dels dimecres... El paisatge glacial del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Xerrada de link de @pnaltpirineu: El paisatge actual del Parc Natural de l'Alt Pirineu és conseqüència del modelat que va deixar el gel durant el darrer cicle glacial En parlem amb els investigadors Marc Oliva i Josep Ventura del grup ANTALP de la Universitat de Barcelona, que han reconstruït l'evolució de les glaceres en l'àmbit del parc durant el darrer màxim glacial:

27 de nov. 2021

Intent de Costabona - 27/11/2021


Molta neu a la capçalera del Ter i també a les valls que hi menen. Amb la previsió que donen i l'horari que m'hi puc posar, trio un recorregut a recer, i deixo el cotxe al trencall de la pista de Setcases a Espinavell.

Amb un 4x4 s'hi podia circular però a mi em toca una mica més d'una hora d'aproximació per la pista (amb esquís pel lateral tant de pujada com de baixada, evitant les roderes) fins un revolt marcat passada la Pedregosa (1.595m). 


Un sender ample va pujant i el bosc es va obrint cap al Pla Carboner. Hi ha prou gruix per pujar i baixar bé amb esquís, avui fins la Collada de la Balmeta, a uns 2.000m. El dia ha començat clar, però de cop es tapa i entra el vent i la nevada... Sembla que aquest recorregut i molts altres de la zona els podrem fer aquest hivern, la base hi és!


Bones traces!!!


26 de nov. 2021

Darreres llums als Alabaus - 26/11/2021

Escapada fugaç tan curta com intensa. Amb les darreres llums del dia i des dels Alabaus m'enfilo fora les pistes cap als alts del Tossal de Rus, sense arribar-hi, embadalit pel moment i les muntanyes i celatges que es van encenen. Bona neu i bones sensacions.
Coll i Pic de la Creueta

Puig Dòrria, Puigmal

Montserrat



Bones traces!!!

23 de nov. 2021

Caramantran 3025m (Il Pelvo) i Pic Traversiere 2882m

Ha nevat amb ganes al Queyras, àrea influenciada pels temporals del sud-oest que venen carregats per la vessant Italiana. Comencem a trobar ressenyes de la zona i la webcam dels amics de Saint Veran no enganya, així que decidim fer una escapada i deixar la ratllada d'esquís a Vallter per a un altre dia.

 

A la vall la temporada comença tard i els allotjaments estan gairebé tots tancats, una feinada trobar un lloc on poder passar la nit de dissabte, finalment ho resolem a Guillestre, a costa de fer més km anant i tornant.

Dissabte 20 de novembre pic de Caramantran 3025m 19km F/S2

Després de dormir a Gap el divendres ens hem traslladat fins a Saint Véran, el poble a més altitud d'Europa diuen, tot recordant la trobada de cegesquiadors i esquiadores que vam fer el gener del 2018. Aparquem a la punta del poble, just a la sortida de la pista que puja cap al refugi de la Blanche. 

La primera part de la ruta és per la pista fins a l'encreuament de la capella de Clausis, a partir d'allà 2340m seguim pels lloms suaus que remunten la vall en direcció oest.

El recorregut no presenta cap mena de dificultat ni trams drets, la neu una mica pesada alenteix el ritme.

El descens es fa prou bé, la neu encara es conserva fresca i permet fer uns bons girs, el tram de pista regelat i cutre, un clàssic.

Hem començat tard, la neu està pesada i es fan pams i la ruta és planera i llarga, en resum arribem a les 16h al cim i fem el darrer tram de tornada fins el cotxe amb el frontal, cap novetat jeje.

Baixem a dormir a Guillestre 30km i casualment trobem un restaurant on ens ofereixen raclette, dit i fet i bon final de jornada.

Diumenge 21 de novembre pic Traversiere 2882m 12km F/S2

Tornem a la zona però escollim la vall del costat, a pocs km de Saint Véran a Molines en Queyras, ens desviem per la carretera del col d'Agnel, passant per Fontguillarde fins al Pont de Lariane 2024m. Hem escollit un cim més curt seguint la ressenya del Jaume, és un cim clàssic a la zona i l'ambient és de plena temporada. 

El punt de sortida coincideix amb una pista d'esquí nòrdic que ja ha obert i entre esquiadors de muntanya i de nòrdic hi deu a haver uns 70 vehicles.

La ruta està totalment orientada a nord i no presenta cap dificultat, menys encara perquè la traça està oberta i molt trepitjada.

El descens el fem mantenint-nos a l'esquerra (mirant ala vall) per evitar les traces de baixada d'altres grups. Tot i estar transformada la neu ens permet fer bons girs.

Som al cotxe a les 13'15 i a Barcelona a les 22'30h

Un cap de setmana esquiador rodó.

Hi hem estat el Manel C, Hèctor A i Ricard M

Bones traces !!

15 de nov. 2021

Piulada d’un cap de setmana als Grisons: Grosshorn 2.781m i Mot Scalotta (c.2.300m), 13 i 14/11/2021

L’ambició satisfeta embriaga 

Bivio (Beiva en romanx) el diumenge 14 de novembre
Bivio (Beiva en romanx) el diumenge 14 de novembre.

Les ganes d’hivern i de neu escurcen les distàncies i dissabte a les 9 del matí em trobo de nou de ritual d’esquí de muntanya acariciant els esquís amb les pells, el thermo, l’ARVA, quin plaer! Els previs també són importants aquí i ja feia dies que remenava mapes, llibres, webcams, meteo… vaja, que tot plegat no ha estat un rampell precisament. 

En aquesta part dels Alps, als Grisons, hi va nevar prou per esquiar en condicions i les possibilitats d’itineraris són moltes, més de cara a la primavera, però també ara ja que és possible arribar a punts de sortida elevats i triar cims modestos, d’aquells que fan escola. 
Vall d'Avers pujant al Grosshorn el dissabte. Juf al fons.


Fa anys ja vam fer tastets tant a la zona Juf com al Julierpass, i més que en farem, paga la pena! 

Dissabte 13 de novembre de 2021: Grosshorn 2.781m des de Pürt
+/-950m; F,**, S2-S3; 3-4h. It.626 del llibre del CAS-SAC 'Scialpinismo in Svizzera'; Mapa 267 San Bernardino 1:50.000

El Grosshorn, a mig camí.

La carretera que s’enfila al llogarret de Juf per la Vall d’Avers fa respecte a l'hivern doncs puja fins als 2.117m i és un cul de sac, però aquest matí és neta amb el cel encara blau, i resseguir-la escoltant la radio local amb cantarella en italià i música del segle passat passant pobles de postal amb noms de muntanya és un increscendo: Ferrera, Lei, Cröt, Cresta... 

A Juf ja hi vaig esquiar al 2008 i avui em quedo poc abans, al poblet de Pürt. Cap més cotxe ni esquiador al pàrquing (a 1.921m, abans del poble), que porta el nom del cim i n'és mirador alhora: les traces a centenars revelen que és un clàssic i els locals l'han trillat els darrers dies. 
Surto en descens cap al poble i m’aturo embadalit per un món atrapat en una altra època: decoracions de fusta funcionals, la font congelada, alguna casa que fumeja i el remor del bestiar que és a cobert. 

Segueixo baixant fins el pont que creua el riu Avers, i toca posar pells i enfilar-se en marcada direcció sud-oest. L'itinerari és molt directe i només redreçat en aquest tram inicial i poc abans del coll a l'est del cim. 


El llom final es pot resseguir amb esquís fins al pic, que és un gran mirador. Pujar-hi sol també té el seu què, més quan és el “primer” dia i exploten emocions positives i estats d'ànim que han contrarestat el canvi de temps anunciat, que no m'ha atrapat... 


Només bons viratges dalt de tot i després la que serà la pitjor crosta de la temporada, haha! Ja al cotxe s'han començat a escapar volves de neu i fujo content al fons de la vall a buscar una Gasthaus: s'anuncia una nevada forta!

Diumenge 14 de novembre de 2021: Valleta de Beiva i pendents del Mot Scalotta (2.444m) fins la cota 2.300m, des de Bivio
+/-600m; F,*, S2; 2-3h; mapa 268 Julierpass 1:50.000

La nevada de la nit i que durarà tot el diumenge ha estat intensa deixant entre 30 i 60 cm de neu nova segons la cota, en una zona que ja estava ben innivada. 


La carretera que puja al Julierpass és un frenesí de llevaneus, però per sobre els 1.500 ja és blanca, i més amunt de Bivio (1.769m) no m’atreveixo a continuar: havia planificat l'excursió ideal per un dia de neu: des del Julierpass (Pass dal Güglia) pujar a dinar a la Capanna da Jenatsch que fa anys ens va descobrir en Daniel. Així doncs, m'aturo a Bivio i trio els pendents que van direcció sud cap a Mot Scalotta resseguint una pista d'esquí que no obren fins Nadal i que només té un parell de remuntadors.

Feinada i gaudi màxim d'obrir traça fins que la prudència i la nul·la visibilitat aconsellen no continuar... 


En el descens aprofito la traça per agafar velocitat i sortir a fer viratges cada pocs metres fins que la neu pols em colga fins la cintura i m'atura... i així anar fent, perquè amb més pendent me l'hagués fotut per barret!

Sort que vaig sol i no veu ningú la meva cara de satisfacció: la quilometrada de tornada no m'ha tret el somriure! 

Bones traces i bona temporada a tothom!
Jaume