Entre Binntal i Val Bedretto (Suïssa) passant per Val Formazza (Itàlia)
 |
| Panoràmica des del cim del Blinnenhorn, amb el Weisshorn a l'oest, l'Oberland dominant al nord i el massisos del Dammastock i Tödi a l'est. |
Una alta zona que feia temps que esperava una
oportunitat ben amunt a la llista de pendents. Un altre raconet dels alps
suïssos sobre el que els pirinencs no acostumem a fixar la nostra atenció. La
zona del Blinnenhorn es troba al final del Valais, ja entrant al Ticino, i amb
la vall italiana de Val Formazza al mig. Hi ha molts refugis guardats que faciliten
les travesses, i els cims son sovint molt assequibles i esquiables. Una
travessa clàssica a fer enllaça el Coll del Simplon amb la vall de Bedretto en
5 o 6 dies. Però com que la finestra de bon temps és curta, adaptem la ruta a
la previsió meteorològica. Entrem per la vall de Binn per fer drecera, i per
que també s’ho mereix. Finalment resulta una bonica travessa en que aconseguim pujar
als cims més destacats de la regió sense esquilar en excés la nostra butxaca
aprofitant els refugis italians de Val Formazza. Grans prespectives de bona
part dels Alps, som molt a prop del melic de Suïssa.
Aquest hivern 2016/2017 està sent escàs de neu
als Alps. Trobem la neu força alta, cap a 1800/1900m a les solanes i a
1500/1600m a les obagues. Dies abans de la nostra visita, hi va haver una forta
nevada seguida de vents molt violents que va provocar un episodi de d’allaus
encara visibles arreu. Trobem la neu endurida en cotes mitges el primer dia, i
encara força pols a les obagues altes que aguantarà fins al 3er dia de la
travessa. Les solanes, dura al matí amb bon regel, transformant al llarg del
dia. El darrer dia de travessa vam tenir boira i vent, amb una pujada de
temperatures que va deixar la neu en bastant males condicions.
Dia 1 (28/03/2017). Fäld /Binntal (1520m) – Grosses Schinhorn / Punta di Valdeserta (2939m) – Mittelbergpass (2824m) - Passo di Valdeserta (2664m) – Blatt (2100m) – Mittlenberghütte (2393m). +1800m/-920m. S3, ***, 7h30
Arribant al Passo di Val Deserta, amb el Grosses Schinhorn i el Mittelbergpass darrera.
Dediquem el primer dia de travessa a fer una
aproximació al refugi amb ascensió a un dels cims que fa frontera amb Itàlia.
Surt una etapa preciosa, que també podria ser una bona circular de dia. Hi ha
dos refugis per fer nit, la Binntalhütte del CAS (lliure al hivern, però
totalment equipada) i la Mittlenberghütte, refugi guardat els mesos de març i
abril.
Sortim de Fäld amb els esquís a la mà, però no
triguem ni 5 min a calçar. Seguim l’itinerari 461 fins al Geisspfadsee, passant
per Mässeralp. Trobem la part baixa de l’itinerari una mica trinxada pels
efectes de les allaus d’aquest hivern. Passem pels plans de Manibode,
contràriament al que indica l’itinerari del mapa, variant més lògica al nostre
entendre. Un cop al collet que dona
entrada a la cubeta del Geissfadsee, flanquegem i pugem en direcció nord cap al
coll de Mittelbergpass. El cim del Grosses Schinhorn és espectacular, de fàcil
accés pel sud, però aparentment inexpugnable des de l’est, en que només es veu
una fina agulla retallada contra el cel.
El descens entre el Mittelbergpass i el Passo
di Valdeserta és d’aquells que es recorden, per la bona neu que trobem a la
obaga i per l’escenari que travessa. Aquesta petita coma és un tresor ben
amagat. Cal remuntar uns 50/60m amb pells de nou per guanyar el segon coll.
Arribats al Passo di Valdeserta, ens espera un descens a nord sostingut al
principi i relaxat en el darrer tram fins als plans de Blatt. Molt bona neu de
nou que ens va gaudir de valent.
A Blatt, cal posar pells i remuntar per la solana fins al refugi de Mittlenberghütte. Son 300m més que amb la calor de migdia es fan pesats. Cal anar a buscar unes terrasses successives que s’enfilen cap al NE en direcció al Hohsandjoch i recular cap al O per arribar al refugi de Mittlenberghütte en baixada. Petit, de 25 places, acollidor, només trobem a la Pia que se’n cuida, recollint l’aigua de la neu que es font del teulat i cuinant amb fusta amb una cuina econòmica com les d’abans. Fantàstiques vistes amb posta de sol sobre la vall de Binntal.
D2 (29/03/2017). Mittlenberghütte (2393m) – Hohsandjoch / Passo del Sabbione (2901m) – Ofenhorn / Punta d’Arbola (3236m) – gelera cota 2630m – Hohsandhorn / Punta del Sabbione (3182m) – Mittlenbärgpass – gelera cota 2900m - Strahlgrät (3160m) – Rifugio Claudio e Bruno (2708m). +1850m/-1540m. S3, ***, 7h15
 |
| Mont Rosa, Weissmies, Mischabel ... des del cim de l'Ofenhorn |
Avui entrem en terreny de geleres, però son
petites i amb prou feines veiem cap esquerda. Encadenem dos dels cims més destacats
de la zona, i ens regalem un darrer descens per gaudir de la bona neu en cotes
altes. Avui ja trobem més esquiadors circulant per la muntanya, i més traces al
nostre pas.
Pujada al Hohsandjoch sense complicacions per
l’itinerari 520b. Al coll calcem l’arnés ja a Italia, seguim fins al Ofenhorn o
Punta d’Arbola per l’aresta NE (itinerari 520a dels mapes). Grans vistes des
del Mont Blanc al Bernina, tot i que destaquen els cims a banda i banda del
Valais, des del Mont Rosa fins el Finsteraarhorn. Fem el descens per de la piràmide
somital per una coma obaga més al O que l’itinerari de pujada. D’aquí
flanquegem a buscar el descens més habitual i cap a 2630m ens aturem en un
planell a la vora d’una illa rocosa entre diferents braços de les geleres.
De nou amb pells ens enfilem ja fora de la
gelera cap al NO seguint l’itinerari 522c cap al cim del Hohsandhorn o Punta del Sabbione. Pales solanes que encara
no han acabat de transformar, tracem encara a bona hora. Des del coll (3006m) fins al cim,
cal seguir l’aresta S que esdevé una pala de pendent creixent que ens obliga a
fer els darrers metres a peu abans d’arribar a la creu del cim. Aquest darrer
tram és desaconsellable avançat el dia si el sol treballa la neu.
Descens cap al coll sobre l’aresta E des de on
ens aboquem al vessant nord fins a cota 2900m aproximadament. Ens aturem aquí
per fer una darrera remuntada, com els bisos en els concerts. Ens enfilem fins
a la Strahlgrät aprofitant una traça que ja hem clitxat des del cim anterior.
Des d’aquest punt de l’aresta, ens espera un darrer descens gloriós per emmarcar:
bona neu pols, pales amples i regulars, pendent continua i senzilla.
Baixem per la vall fins a cota 2550m aprox.,
on posem pells i remuntem fins al refugi. Es pot intentar flanquejar pel vessant
solà per estalviar-se aquesta remuntada, però pensem que no val la pena, es
triga el mateix, i el terreny es menys segur a segons quines hores.
D3 (30/03/2017). Rifugio Claudio e Bruno (2708m) – Blinnenhorn / Corno Cieco (3374m) – Griespass / Passop del Gries (2460m) – Bättelmatt (2100m) – Coll S del Corno Gries (2756m) – Rotentalhorn / Punta di Valrossa (2968m) – Valrossa – Rif. Maria Luisa -CAI (2160m). +1650m/-2200m. S3, ***, 8h
 |
| Cim del Blinnenhorn |
El tercer dia pugem ben d’hora al Blinnenhorn,
cim més alt de la zona i que bé li podria donar el nom a la regió. S’hi troba també
la gelera més llarga d’aquest massís. Pugem al cim pel coll de Rothornpass
(3112m) i per la pala S encara sense transformar. Tornem a ser a Suïssa. El
descens el fem cap al embassament de Griessee (2386m) esquiant la gelera de
Griess seguint l’itinerari 500. Cal anar cap al E sempre per la banda dreta de
la llengua de gel. Hi ha un sol indret en que la gelera es trenca i apareixen
esquerdes, però amb bon temps és fàcilment localitzable. Molt bona neu, pendents
molts suaus a tothora.
Abans d’arribar a l’embassament, flanquegem
pel S i posem pells per arribar al coll de Griesspass. Fem el descens cap al S (Itàlia)
fins a la plana de Bättelmatt per l’itinerari 52b. Sort que hi passem d’hora,
aquí es veuen moltes allaus de fusió de mida important. No és bon lloc per
passejar segons quina tarda. Ganyipada, pells, i cap amunt.
Ens enfilem cap al E per anar a buscar el coll
de 2756m entre el Grieshorn i el Corno Bruni. Aquest itinerari no apareix dibuixat
als mapes de neu suïssos. Cal remuntar les pales tallant les marrades de la
pista inicialment per acabar seguint-la fins enfilar-se sobre un llom a la
dreta del barranc. Remuntar aquest llom i acabar entrant a la coma fins entrar
a la cubeta superior. El coll s’assoleix amb esquís als peus. Un cop d’alt,
intentem fer un cim més, ja sigui el Grieshorn o bé la Punta de Valrossa. Com que les pales solanes que tenim a l’esquerra
no inspiren gaire confiança amb el sol que cau del cel, no queda més remei que
perdre uns 60/80m per entrar a la valleta per un punt més segur. Remuntem la
coma entre els dos cims, i acabem triant el cim de la Punta di Valrossa que
sabem que és més senzill (no son hores per enredar-se, el sol es fa notar a la
neu ja en aquesta orientació). Atenció! No enfilar-se a l’aresta O del cim, hi
ha una agulla rocosa descomposta que barra el pas. Cal flanquejar la base del
cim amb esquís i fer-li el tomb pel sud abans d’enfilar cap al cim.
Descens cap al Refugi Maria Luisa per la
Valrossa. Si ens mantenim elevats el Corno Mutt, ens estalviarem remar a la
part plana de la vall. Refugi amb totes les comoditats, dutxes, bar , wifi, etc.
D4 (31/03/2017). Rifugio Maria Luisa -CAI (2160m) – Kastellücke (2714m) – Basòdino (3272m) – Central de Robièi (1890m) – Lago Bianco – Lago Sfundau – Passo di Cristallina (2568m) – Valtorta – Ossasco / Val Bedretto (1313m). +1880m/-2700m. S3, ***, 10h30
 |
| Cara est del Kastelhorn, camí del Basòdino |
Ens llevem una hora més d’hora de l’habitual,
a les 05h aquest cop. El dia serà llarg i tenim feina. El matí es lleva
tapadot, amb cims emboirats. Fem el Basòdino en travessa, pujant pel Kastellücke
(Suïssa de nou) seguint l’itinerari 514c. No gaudim de gaires vistes, però
tenim traça vella per orientar-nos quan la boira és més espessa. El cim el fem
amb grampons per l’aresta SE. Bon descens seguint l’itinerari 514a pel vessant
E fins al punt a cota 2402m. Aquí cal estar atent per saltar de vall. Tram intuïtiu
i no evident, cal abocar-se i cercar el millor pas per baixar. Després descens
sense massa interès fins a la central de Robiei. Neu molt pesada tot i l’hora i
el dia no ajuda a llegir el relleu.
L’espectacle a Robiei no és precisament
bucòlic. Formigó, telefèrics, preses, alta tensió, etc. Ara comencem a entendre
perquè no hi ha cap esquiador ni traça per aquesta banda. Sembla que ningú no s’atansa
a aquesta vall, i potser hagués estat millor idea tornar pel Passo San Giacomo
cap a All’Acqua. En carreguem de paciència i començem a remuntar cap a la Capana
Cristallina.
Ens costarà força suor arribar-hi. Neu pesada
i molt transformada, el fogony i els núvols l’estan acabant d’espatllar. L’itinerari
és força exposat a les allaus, i cal remuntar algunes pales de fort pendent
que, amb les condicions que trobem, ens obliguen a avançar amb prudència. Seguim
l’itinerari 514d, però acabem atravessant el llac de Sfundau per evitar les
pales més altes del itinerari anterior. Alleujats arribem a la Capana
Cristallina al cap de 2h45m de feina dura.
Trobem el refugi buit d’esquiadors, i els
guardes l’estan tancant tot i ser divendres. A les 17h els ve a buscar l’helicòpter.
Les previsions son dolentes, i les condicions actuals perilloses i ruïnoses per
esquiar, així que tanquen la paradeta per uns dies. Fer un beure i baixem
també. Llàstima, el refugi és espectacular, i ja voldríem fer-hi nit i voltar
pels cim propers l’endemà. Però ara toca
baixar i deixar-ho per una altra ocasió.
Descens de supervivència fins Ossassco per la
ruta 13a, amb neu pesadíssima, no llisquem ni de baixada, i les voltes maria
estan a l’ordre del dia per conservar els genolls intactes. Malgrat tot arribem
amb mitja hora de marge abans de que passi el bus.
Retorn a Fiesch en bus fins Airolo, i 3 trens
fins a Fiesch. 2h30 de viatge al cap i a la fi, gaudint dels trens Suïssos, que
com tot, s’ho fan pagar aquí.
Mapa 265 S Nufenenpass E:1/50.000 del CAS
Guies del CAS Walliser Alpen Ost (alemany) i Ticino/Mesolcina/Calanca (Italià)Sci Alpinismo in Ossola
Bones traces,
Andrea, Marc, Montse i Carles
