el vídeo dels dimecres... LIVE TO SKI

L'Steve Romeo va morir colgat per una allau la setmana passada. Som uns quants els que seguíem en randosteve a www.tetonat.com (no us perdeu la foto del darrer post!).

A cegesqui li volem retre un petit homenatge recordant un dels seus videos publicats aquí: l'esquí per un tub

(LIVE TO SKI!)

Pic de la Coma de Seignac (2.850 m)

Una nova sortida d'esquí de muntanya, aquesta vegada a Andorra, aprofitant que és un dia laborable. L'arribada al punt de partida ja ha estat complicada. D'entrada, les notícies deien que, a causa d'una sèrie d'incendis forestals, hi havia carreteres tallades pel Pallars i l'Alt Urgell. Per això hem decidit entrar a Andorra pel Pas de la Casa però la cosa no ha estat tan fàcil, ja que una nevada recent havia deixat el coll de Puymorens i el Pas de la Casa amb una capa de neu, petita però suficient per fer obligatori l'ús de cadenes. Hem agafat l'itinerari alternatiu pels túnels de Puymorens i el Pas de la Casa i hem arribat a bona hora al final de la carretereta de la Vall de Ransol.  Tal com esperàvem, la vall estava força bé de neu i hem sortit de l'aparcament amb els esquís als peus. Encara ens esperaven més dificultats, ja que el fort vent -el mateix que havia potenciat els incendis- ens ha fet recordar aquell intent al Monturull que va acabar amb una retirada per cames a causa del torb i aquella ventada gelada del Bastiments quan el bigoti d'en Joan Yuste va quedar com els llagostins de Pescanova. Per sort, encara que el vent era molt fred i en alguns moments molt molest, especialment a la carena final, no era tan fort com en aquelles ocasions històriques i ens ha permès completar l'ascensió sense més problemes. Després de recórrer tota la vall de Ransol, amb molt bona neu, hem arribat a la pala final, molt dreta i força carregada de neu. Hem anat a buscar el collet, a pocs metres del cim i, ja sense esquís, hem pujat per l'aresta fins al pic de la Coma de Seignac (2.850 m). Només hi hem estat uns minuts perquè el vent i el fred feien inhabitable aquell indret i hem iniciat ràpidament el descens. Abans hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular per deixar constància del gran panorama que es veia des del cim, dominada al davant mateix pels Pics de la Serrera i l'Estanyó. Més lluny destacaven la Pica d'Estats, el Montcalm i el Pic de Rulhe.  Ja de baixada, hem trobat una neu força bona que ens ha permès una bona esquiada fins a l'aparcament. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula de la jornada: 

---

---

el vídeo dels dimecres... Vivre la montagne

Interessant iniciativa a les valls alpines de França en forma de projecte sostenible de desenvolupament, enfocat als joves dels seus pobles. Viure a muntanya a través de l'escalada, l'alpinisme, l'esquí de muntanya...
"...C'est les inviter à entrer dans la société montagnarde: universelle dans ses savoir-faire comme dans ses savoir-vivre. 'Vivre la montagne, un avenir à conquérir.' "

XERRADA ATENCIÓ SANITÀRIA INICIAL ACCIDENTS ENTORN HIVERNAL

Xerrada oberta a tothom i emmarcada en el curs d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya del CEG.

Anirà a càrrec de:  YOLANDA FERRERES Infermera de Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya i de Bombers de la Generalitat. Instructora ERC de Suport Vital Avançat. Instructora ERC de SVB+DEA. Membre de Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya (IEMM).

Dia: Dijous 8 de març
Lloc: Sala d'Actes del Club Excursionista de Gràcia, Passatge Mulet, 4 Barcelona.
Hora: 20h

Proposta ruta pels grans Glaciars de la Vanoise

Us proposem una ruta pels grans Glaciars de la Vanoise. Fabuloses vistes i panorames amples, cims de tres-mil metres i fabuloses esquiades. Del divendres 30 de març al dijous 5 d'abril.

• Divendres 30 sortida de BCN per anar a dormir a Moutiers 740km.
• Dissabte 31: Sortim de l'estació Meribel /Mottaret per anar a buscar el refugi de Péclet-Polset (+1100m)
• Diumenge 1: refugi de Péclet Polset - Pointe de l'Échelle - Refugi de la Dent Parrachée (+1100m)
• Dilluns 2: refugi de la Dent Parrachée 2540m - Pointe de Labby 3521m - Refugi Roc de la Pêche 1911m +1000m/descens de -1600m !!
• Dimarts 3: Refugi Roc de la Pêche 1911m - Pomier Blanc 2800m - Pragnolan 2000m - Refugi Col de la Vanoise 2522m +1300 (800+500) -800m.
• Dimecres 4: Refugi Col de la Vanoise 2522m - la Grande Casse 3855m - Refugi Col de la Vanoise 2522m  +/-1300m.
• Dijous 5: Refugi Col de la Vanoise 2522m - Pointe de la Réchasse 3200m - Pralognan 2000m Retorn als cotxes i a Barcelona.

Dificultat global: BEA/S3
Progressió en glacera, material de glacera obligatori.

Aquí teniu els refus i un mapa orientatiu de la zona.
https://www.refuges-vanoise.com/portail/index.pl

Si voleu compartir aquesta sortida poseu-vos en contacte amb pasdeguia@gmail.com, la idea és fer un grup compacte de cinc persones.

Primera setmana del Curs d'Esquí de Muntanya

Bon ambient després el primer cap de setmana de pràctiques del Curs d'Esquí de muntanya del CEG.

El passat dimarts 28 de febrer vam iniciar el curs amb una xerrada, del Jaume Jubert, sobre material per a l'esquí de muntanya, on vam poder analitzar tant el material específic com el genèric.  El dijous dia 1 de març vam tenir una xerrada sobre la tecnologia de tres antenes dels ARVA a càrrec d'un representant de PIEPS i una sessió de Condició Física a càrrec del Ricard Vila, on vam repassar les nocions bàsiques de l'entrenament i els aspectes més rellevants de la condició física per a l'esquí de muntanya.

El cap de setmana hem estat a la Pleta del Prat, gaudint d'una oportuna nevada durant tot el dissabte i d'unes bones condicions el diumenge, que ens han permès pujar al Pic de la Coma del Forn 2683m.

Hem estat treballant la progressió amb els esquís, tant en tècniques d'ascens com en descens, hem fet la iniciació al coneixement del funcionament dels aparells ARVA i algunes pràctiques de recerca de víctimes, així com de cata de neu.

Aquesta setmana continuem el curs: metereologia, preparació de sortides, seguretat hivernal, tècnica alpina, etc...

La sessió del dijous dia 8 de març és oberta a tothom, treballarem l'Atenció bàsica a accidentats en esport hivernal, que farà la Yolanda Ferreres, Infermera de Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya i de Bombers de la Generalitat. Membre de Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya (IEMM).

Rialb-Sorteny

+/- 900 m
Ordino, Andorra
Xavi G, Marc.S, Imma M, Sergi, Helena , Ignasi, Gemma, Enric, Gerard i Raimon

Hem quedat amb un amic de la Seu, el Xavi G. i s'ha presentat amb sis companys més, és dimecres, tots fanàtics, és clar. Per a ells sembla foça més normal això d'escapar-se entre setmana que per nosaltres. Primera sorpresa, entre els habitants de la Cerdanya i l'Alt Urgell hem trobem coneguts.

Volta circular amb punt d'inici a l'aparcament que hi ha a l'inici de la pista que puja al refugi de Sorteny. Sortim en direcció Nord i fem uns primers metres pel bosc amb neu discontínua. No triguem a calçar-nos esquís i trobar mantell continu, bé, amb alguna clapa d'herba i continuem per la fondalada fins el refugi de Rialb, on tombem cal a l'Est. La neu està dureta, el dia és collonut i tothom especula sobre les condicions de la neu si baixem per la vall de Sorteny. Per sort sembla que tenim experts i visionaris i triem la millor opció. Pugem Fins el Turó del Forn o una punta del costat (2701 m). La pala directa cap al Sud està a punt de caramel, uns ditets de neu primavera i bona pendent ens fan disfrutar fins arribar al bosc. Fora esquís i camp a través fins gairebé el refugi de Sorteny i des d'aquí amb esquís als peus fins al punt d'inici.

Sortida molt disfrutona i molt ben acompanyats.

el vídeo dels dimecres... reciprocitat

Aquest cop el vídeo és el de menys i em permeto reobrir un debat, tant de bo que constructiu, amb l'objectiu de que aporti llum a un tema que, tal i com està muntat ara, costa 10 euros a molts federats cada any...
I comença amb el que en diu al respecte la UIAA a la seva pàgina web, tot i deixar clar que la UIAA no està involucrada en la gestió d'aquest conveni privat: http://www.theuiaa.org/news_detail.php?ID=310
Tradueixo resumidament:
Associacions membres:

• les fundadores (DAV, OeAV, FFCAM, CAI, FEDME, CAS)
• associacions amb més de 500 llits en refugis (AVS, PZS, LAV, clubs suïssos). La FEEC té, per poc, refugis amb més de 500 llits. Sembla que la FEEC es mereix estar en aquest grup, no?
• associacions sense refugis.

Tarifes:

• les fundadores i associacions amb més de 500 llits: 1.300€ any per associació + 0,20€/any per federat. Si la FEEC estigués en aquest grup, als federats ens costaria 0,20€/any enlloc de 10€ any i la part proporcional de repartir els 1.300€ entre els federats (menys de 0,1€/any per federat), no? altre cop, algú sap el perquè no estem en aquest grup si tenim més de 500 llits?
• associacions sense refugis: dues opcions: un import de 9,5€/any si es dóna la reciprocitat a tots els membres, o 40€/any si només es dóna als que la demanen. Ho he entès bé? Per l'estampeta de la reciprocitat ens estan cobran el mateix import que apliquen als membres de les associacions que no tenen refugis? i la nostra xarxa de refugis? ... sembla el timo de l'estampeta, no?

És possible que alguna cosa se m'escapi, però aquests dies que la FEEC està d'enhorabona per l'admissió dins la IFSC li hem preguntat a través del twitter @FEEC_cat si cal lluitar també per aquest conveni i... esperem resposta.
Gràcies,

Tuc de Cuenques (2263m) i Montpius (2274m)

Val d'Aran,
+1000m/-1300m, 6h30, S2,**
Mónica, Mertxe, Luis i Carles



Repetim un sortida ja piulada en diverses ocasions en aquest blog. És una magnífica travessa, que permet gaudir de vistes privilegiades a totes hores i cap a totes les bandes. Un regal pels ulls. Avui no passem la calor d'ahir, el vent a virat a nord i la sensació de frescor no ens abandona en tot el dia.

Sortim de la carretera nacional a l'alçada del trencall de Horno. Anem a buscar la borda de Sabater i enfilem pel camí entre avellaners que porta a la cabana de Pomaròla. A partir d'aquí, el camí es fàcil, seguir l'ample llom amunt fins trobar-te de cara el Montpius i el Cuenques a la seva esquera. Avui pujarem per l'aresta oest d'aquest darrer per fer la volta un xic diferent.

Fem el cim en travessa, buscant millor neu a la vall de Gèles, orientada a nord. Ailàs! Ens ho passem bé, alguns viratges més que dignes, però hem fet tard. La neu s'encrosta a estones. El sol ja vola alt sobre l'horitzó i aquesta nord no és prou nord. Segurament ja és hora de cercar vessants suds i transformats, qui vol crosta si pots trobar neu primavera?

Fem la brena asseguts sobre les taules vora la font de la Mair de Diu de Gèles, gaudint del sol i el dia sense pressa. Que bé s'hi està. L'aire no corre i oblidem l'hora mentres carreguem les bateries al sol. A contracor abandonem aquest lloc. Seguim per pista en pla-pujada-pla-baixada fins trobar la carretera de la bassa d'Oles, que seguirem fins a Gausac, aconseguint esquiar fins a cota 1090m. Acabem la volta passejant fins a Vielha.





Bones traces.

Cap deth Tiron (2184m)

Sant Joan de Toran, Val d'Aran
+/-1180m, 6h, S3, **
Mercè, Txordi, Carles



Tornem a Toran, la vall està esplèndida, i la Honeria té un gruix impresionant tot i ser a només 1000m. No fa fred però, la temperatura ha pujat descaradament, i prou que ho notarem. Molta activitat allavosa en solanes amb pendent, neu podrint-se dins el bosc per manca de regel i pans a les obagues encara fredes. L'aire siberià queda lluny i ens fonem al sol de migdia.

Pugem a Estanhcauilha, Gotèr d'Arbaet. Encara trobem força neu a dalt, tant com per canviar de plans i desistir d'enfilar-nos obaga amunt. Acabem fent el Cap deth Tiron per la cara sud que ens ofereix més confiança. Aquestes valls son abruptes i no hi ha gaires ascensions per terreny simple. Aquesta és de les poques, però cal anar sempre mirant amunt, i triar bé on circular. És una mica ratonera, però s'ho val. Veure el Crabera de prop sempre és un alicient. No sentir l'helicòpter n'és un altre.





Bones traces.

Tuc del Port de Viella (2.605 m)

---

Per fi, després d'uns llargs mesos d'espera, avui hem pogut inaugurar la temporada d'esquí de muntanya 2012. Hem hagut d'anar a buscar la neu una mica lluny perquè el Pirineu Oriental està ben pelat, però aquí a la Vall d'Aran, tot i que no hi ha les condicions òptimes, està prou bé per fer bones ascensions. Ahir al vespre vam arribar al refugi de Conangles on hem passat la nit; al matí, després d'esmorzar al refugi, hem passat el túnel de Viella amb el cotxe i hem iniciat l'ascensió des del pàrquing de la incineradora. Una pista planera ens ha portat a enllaçar amb el camí històric del Port de Viella per on hem pujat amb bona neu guanyant a poc a poc els 1.200 metres de desnivell de l'ascensió. Hem esmorzat al peu de la pala final del Port. Des del coll la vista era extraordinària, ja que de sobte hem vist el massís de la Maladeta amb tota la seva grandiositat. Des del Port, per unes pales una mica ventades i amb sectors de pedres, hem pujat en direcció al cim. Poc abans hem deixat els esquís per fer els darrers metres a peu, ja que hi havia força pedres i era una zona poc esquiable. El cim, tot i no ser molt alt (2.605 m), té un gran panorama, dominat per la presència del Massís de la Maladeta on vèiem ben destacat el cim de l'Aneto. També hem vist el Mulleres, la Forcanada i totes les muntanyes de la Vall d'Aran on destacava el Mauberme. Després de les fotos tradicionals i alguna trucada de telèfon, hem iniciat l'esquiada. La neu estava força bé, encara que en alguns sectors era una mica pesada,  i hem retornat sense cap problema al punt d'inici donant per acabada la primera jornada d'esquí de muntanya de la temporada. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula:

---

---

eth vidèo des dimèrcles... tostemp montanha

de Pyreneesattitude

Passejada per la Serra d' Hònt Herèda

Vall d'Aran, diumenge 19 de febrer de 2012
Desnivell: 730m

Sortim de la incineradora de la boca Nord del túnel de Viella, on coincidim amb el grup de la sortida del cicle, però nosaltres tenim un objectiu més modest: ens conformem amb trobar unes pales amb neu pols per gaudir d'un diumenge de febrer..Seguint el consell de la Montse i en Carles ens endinsem pel bosc seguint el camí dels senglars fins a la Cabana deth Pontet (1590m).Des d'allà, acompanyats per 3 esquiadors més i 2 split-boarders (una mena de taula de snow tallada per la meitat que permet pujar amb foques!),prenem cap al SE en direcció a un coll entre el Tuc des Hemnes i l'Agulha. A cota 2040m una feble nevada ens ajuda a decidir que ja hem pujat prou....Gaudim de la baixada amb neu pols-humida i arribem als cotxes amb la sensació d'haver aprofitat bé el dia.



Bones traces.
Berta, Montse, Carles L., Carles P. i Núria.

Sortida de Cicle

Tuc Salana (2.463 m) i

Tuc de Hornos (2.396 m)

Val d'Aran 18 i 19 de febrer del 2012

Sortida de cicle amb éxit de participació i d'internacionalitat: 12 assistents (Amalia, Carles, Cesc, Fina, Jordi, Josep, Luís, Marcus, Núria, Paola, Roger i Yann) representant 6 nacionalitats (Alemanya, Andorra, Catalunya, Espanya, França i Itàlia)

Donat que el refugi de Colomers està fora de servei (danys colaterals de l'onada de fred siberià) ens inatal·lem al refugi Rosta i al Xalet del C.E.C. de Salardú.


Disabte, amb la millor climatologia possible i amb una gran quantitat de neu pols sortim de les bordes de Nés, a l'inici de la val d'Aiguamog i foquegem per la pista fins a la borda de la Creu on cal desviar-se cap a l'oest i remuntar la coma de Montaner per una valleta que ens porta fins a la base del cim, desde on ataquem per la carena nord-oest la característica piràmide del cim. A dalt la Vista és magnífica, fem fotos, fem una mossegada (algú treu un fogonet i cou una perola de pasta) i baixem ràpidament fent una esquiada memorable.


El diumenge les condicions han canviat totalment: un cel totalment ennuvolat ens porta a intentar, sense massa convicció, la tuca d'Hornos. Deixem els cotxes a l'incineradora que hi ha a tocar de la boca nord del túnel de Viella i remuntem la pista fins a trobar el camí del port de Viella. Després de creuar el torrent de la Fontfreda ens desviem a la dreta per seguir la coma de Montanero. Al peu del coll que ens ha de dur al cim la climatologia ha empitjorat i decidim tornar. La baixada amb neu una mica humida ja no és memorable com ahir, peró quedem contents de la sortida.


... i el vídeo del Yann:

Piulada l'estiuenc bony del Casamanya

Participants: Gemma, Marina, Toni i Laia
Desnivell: 580m
Objectiu: trobar alguna pala esquiable

Enganyats per la webcam andorrana del Casamanya, decidim anar a provar sort. Des de la P uns km abans del coll d'Ordino ja veiem que la neu escaseja, pero entre els arbres divisem el nostre bony amb una bonica pala, i decidim anar a conquistar- lo.
Ens posem esquis just a l' altra banda de carretera, seguim traces de pujada pel tubet d'entrada a la Vall. Amb la Marina al capdavant, obrim traça tirant per la vessant sud- est i deixant el casamanya al fons.



Temperatura de pujada moolt elevada, fem el nostre bony tot suant i a dalt bonica tertulia amb molt bona vista, Montsec inclos. Decidim baixar i tenim una sorpresa grata!! La neu ens reserva unes primeres pales força esquiables, neu transformada , un cop entrem al tubet neu crosta i dura.
Arribem a baix satisfets i contents d'haver pogut compartir una sortida més.