Crònica Trofeo Mezzalama

Aresta del Castor 42250 m.
El Cerví al fons



Ferran, Joan i Paco ....

Després de moooltes vicissituds varem poder fer el Trofeo Mezzalama finalment el 2 de maig es va celebrar la Bellissima Gara d´esqui Alpinismo Mezzalama 09,

800 participants a la sortida .....

El recorregut era el clàssic de cada any, 45 kilometres, i 2900 metres de desnivell positiu i 3300 desnivell negatiu, pujant al coll del Breithorm 3826 metres on hi havia control de tall a 2 hores 35 minuts, a continuació pujar al Castor (grampons)4226 metres amb les seves mitiques arestes, que amb al magnific dia que feia, vam poder disfrutar de una increible vista tan de la banda Italiana de la vall de Gresoney com de la banda Suissa , i finalment després de passar per la glacera del Felik passar pel Naso del Lyskamm ( esquis) 4150 metres per aixi disfrutar d´una baixada desde 4150 metres fins a Gresoney 1637 m, una baixada de 2500 metres amb tot tipus de neu: Canals, neu pols, neu crosta. Tot una disfrutada, llàstima que les cames ja no donaven per gaires filigranes......

Estem contents de la nostra participació ja que a última hora vàrem tenir que substituir un dels integrants del terceto, però tot va anar molt bé vem passar amb 10 minuts d´avantatge el primer control i amb 30´ minuts el segon després ja ens vem relaxar molt i varem arribar petats a Gressoney havent passat alguns problemes en les baixades encordats ja que no és fàcil per qui no ho havia fet mai abans ...

Poca presència d´atletes catalans punters. Aqui tenim la participació d´athletes del nostres pais destacan la 41 posició German Cerezo que feia trio amb als germans galera, després:

41 CA. BENALMÁDENA - Federico GALERA - Carlos GALERA - German CEREZO - 5:21:22.85

116 C.E.OLOT - Ismael VILA - Marc REIXACH - Albert SOLER - 6:43:52.15

139 A. E. PALLARS - Xavier GUILLAMO - Sergi FURIO - Jordi PRAT - 6:56:22.55

144 SMCC CERDAGNE - Eric LAFITTE - Valerie LAFITTE - Sebastien DUC - 6:59:49.25

190 CEPS VALL FOSCA - Gerard GARRETA - Marta RIBA - Josep PALLAS - 7:42:36.35

195 AASTRA ESPAÑA - Santiago SANCHEZ - Jesus RETUERTA - Jorge FERRERO 7:52:30.25

224 CANDANCHU - Juan MARTINEZ - Jokin Andueza - Javier MINA - 8:23:28.05

226 OXIGEN - Saül ABRIL - Roger MOLIST - Pere SERRAL - 8:25:23.10

228 FEMPA ASTURIAS -Jose GONZALEZ - Emilio VALLE - Jose GUTIERREZ - 8:32:22.70

230 C. EXTA. DE GRACIA - Ferran BOFILL - Francisco GORINA - Joan NADAL - 8:34:17.80

Bofill arribant

Aqui teniu al video que una imatge val mes que 1000 paraules..............

http://www.youtube.com/watch?v=Pm6HPRfkDwg

Menció especial és mereixen les noies guanyadores que varen quedar a només 40 minuts dels primers homes i en quinzena posició de la general deixant a les segones noies a una hora ....

Casi tota la cursa és disputa a 4000 metres d´alçada ...

La classificació dels primers:
CLASSIFICA MASCHILE

1. CENTRO SPORTIVO ESERCITO - REICHEGGER Manfred - EYDALLIN Matteo TRENTO Denis: 4:01'22".
2. SCI CLUB CERVINO VALTOURNENCHE ASD N. 1 PELLISSIER - Jean LENZI Damiano - PEDRINI Daniele: 4:06'40".
3. SCI CLUB CERVINO VALTOURNENCHE ASD N. 2 SELETTO Alain SBALBI Tony BLANC Didier: 4:08'03".
4. POLISPORTIVA ALBOSAGGIA COLIBRI - BOSCACCI Graziano - MURADA Ivan - LANFRANCHI Pietro: 4:16'33”.
5. CLUB ALPINO SVIZZERO 3 MORET Didier BRUCHEZ – Pierre - FARQUET Ernest: 4:24'32”.

CLASSIFICA FEMMINILE

1. TEAM SKI TRAB - MARTINELLI Francesca – PEDRANZINI Roberta – ROUX Laetitia: 4:43'31".
2. S.C. SAINT NICOLAS - CLOS Corinne - CALLIARI Orietta - ROCCA Silvia: 5:41'49".
3. SCI CLUB VALDIGNE MONT BLANC - MURACHELLI Micol - BOTTI Giulia GIANATTI Alessandra: 6:14'02".

L´any que ve prepararem la Patrouille de Glaciers ....

Travessa a la Vanoise, Haute Maurienne, Refugis Avérole i Gastaldi.

1-3 de maig Glòria V i Ricard M

Picant una mica d’aquí i una mica d’allà, ens hem fet la nostra pròpia ruta per la zona dels refugis de l’Avérole i Gastaldi. Molta neu, bon temps, glaceres, pics de tres-mil metres, refugis guardats... En fi, una bona proposta per a la primavera.

Les referències de les rutes les hem trobat a les ressenyes de Cegesqui (gràcies piulaires), al llibre de travesses d’esquí de muntanya “ALPS AMB ESQUÍS” de l’Oriol Guasch (Editorial Desnivel) i al llibre de ressenyes “SKI DE RANDONNEE: SAVOIE” de l’editorial Olizane.

Accés: Per pujar al refugi d’Avérole cal anar fins al poble de Bessans (Haute Maurienne), uns 20km vall amunt després de passar l’entrada del túnel de Frejús (Via important de comunicació entre França i Itàlia ). Passat el poble en direcció Bonneval trobarem una cruïlla que dona accés a un centre de vacances (La Bessanaise) i al petit llogarret anomenat La Goula (1760m)on deixem el cotxe. 800km des de Barcelona.


Mapes: IGN 3633ET Tignes Val d’Isère i IGN 3634OT Col du Mont Cenís
Material: el clàssic per a una ruta en glaciar
Adreces: Rifugio Gastaldi, Refuge d’Avérole

1er dia: Accés al refugi de l’Avérole 2210m.
+450m /F /3h
L’accés al refugi es fa seguint la carretera que puja als poblets de Vincendières i Avérole. Camí molt planer fins els darrers trams a tocar del refugi. Tot fent el camí ens adonem de la quantitat de neu acumulada que hi ha. El refugi està molt concorregut, però ben organitzat, és acollidor i es menja força bé.

2on dia: Pointe Marie 3370m – Col d’Arnes 3012m – Refugi Gastaldi 2650m
+1370m /-500m /PD+ /S3/6’30h
Sortim del refugi en descens (-100m)per accedir a remuntar la vall de l'Oney (SE), per un evident passadís que destaca entre blocs de roques, fins a un coll a 2587m damunt del petit llac “Glacier d'Arnès”. Travessem en un llarg flanqueig per anar fins al fons de la vall 2707m. A partir d’aquest punt el pendent s’accentua i continuem direcció SE per anar canviant la direcció cap a Sud, tot pujant per la gelera d’Arnes. (atenció amb les possibles esquerdes) Finalment al punt 3340m ens trobarem de front la paret nord de la Ouille d’Arberón, girarem a l’esquerra per arribar a la cota 3370m de la Pointe Marie.

El descens el farem pel mateix itinerari, mantenint direcció N per anar a buscar el coll d’Arnes, en bones condicions accedim al coll amb els esquís als peus.

Passat el Coll d’Arnes descendim direcció E per anar girant a N i baixar per la gelera de la Bessanese, descens dret i exposat per allaus. Baixem fins uns plans a uns 100m per sota del refugi Gastaldi, que ens obliguen a posar pells per accedir-hi. El canvi d’orientació es nota per l’augment de la temperatura i l’estat de la neu, totalment primavera desfeta.

Aquest any, excepcional de neu segons el guarda, el refugi està gairebé colgat de neu. A destacar que té tres plantes i està ubicat en un lloc elevat.

El refugi Gastaldi és acollidor tot i que el fet que estigui colgat de neu et fa sentir estrany. Poca gent, “pasta al dente” i bon rotllo.










3er dia: Collarin 3475m – Selle d’Albaron 3500m – Col des Evettes 2561m – Bonneval 1790m
+1000m / -1760m /PD+/S3/6’30h
Sortim del refugi en direcció N, en un terreny planer, per anar a buscar el que representa ser l’antiga estació d’un mini telefèric (tres fustes i dos ferros penjant) En aquest punt hem de baixar per un pendent força dret (50º) que ens deixa a la gelera (-100m), seguim direcció N en flanqueig, per anar a buscar la gelera i vall de Gias. Remuntem la gelera de Gias en direcció NO, fins a la cota 2800m la gelera és ampla i planera, al davant ens queda, molt marcat, el coll de Collerin. A la cota 2900m girarem cap al N, per pujar per les amples pales, dretes però segures, evitant els trams d’esquerdes que anirem trobant (nosaltres gairebé les hem percebut). La pujada és sostinguda fins al coll a la cota 3300m. Girem direcció Oest, per anar guanyant alçada progressant per l’ampla gelera, per arribar a la carena i al cim del Collarin 3475m. D’aquest punt podem resseguir fàcilment uns metres per sota de la carena direcció pic d’Albaron, fins al collet previ a la Selle d’Albaron 3470m. En pocs metres a peu pugem fins a la Selle 3500m. L’itinerari fins a l’Albaron és dret (mixte roca i neu II/50º) i l’estat de la neu desaconsella arriscar-se. Així que en aquest punt iniciem el descens.










El descens es fa per la gelera de les Evettes i per evitar les roques i els seracs, caldrà dibuixar una gran essa, (des del punt de descens, dreta, a 3550m esquerra, a 3250m dreta fins 3050m Veurem la barrera de seracs penjada a la nostra dreta). A partir de la cota 3200m ja anirem per l’ampla gelera en direcció N, escollint l’itinerari que ens permeti haver de remar el mínim als llacs dels plans de les Evettes 2500m. Seguim en direcció NO per remuntar +60m l’ample coll de les Evettes 2561m. (des dels llacs tenim l’opció de remuntar N al refugi de les Evettes +100m).


Des del coll de les Evettes 2561m. Baixem per les amples pales, cercant el millor itinerari per anar a buscar el fons de la vall i a la pista 1950m que comunica Bonneval amb l’Ecot i el Pont St Clair. Baixem per la pista (planera) fins a Bonneval. Amb els esquís als peus el 3 de maig fins a la cota 1790m. Per tornar a buscar el cotxe fem autostop, fora de temporada no hi ha transport públic.

Trobareu fotos a Pasdeguia

Pico de la Frondella (3055 m) i Balaitós (3144 m)

1,2 i 3 de maig de 2009.



Visitem la Val d’Azun amb ganes d’acomplir una ascensió que fa temps que somiem, el Balaitós per la glacera de les Néous. Fent cas de les recomanacions, triem fer la ruta des del refugi de Larribet, que visitem justament el dia en que Peyo s’estrena com a guarda. Per sort, la carretera que puja d’Arrens acaba de ser netejada i oberta aquesta setmana, reduint enormement l’aproximació.



Divendres a la tarda deixem el cotxe a la Maison du Parc (1470m) i pugem al refugi (2060 m) sota la pluja, entre boires i purgues no gens tranquil•litzadores. Ens acompanyen el Pep i el Martí que demà obriran traça al Balaitós. Son unes dues hores i escaig d’aproximació que fem amb els esquis als peus. El refugi és acollidor i confortable.

Pico de la Frondella (3055 m)



Dissabte la bruma s’ha esvaït, i el cel és clar i serè. Ens dirigim al Frondellas, un itinerari aparentment segur i no massa exposat a les purgues i allaus que s’esperen per avui. Remuntarem cap als llacs de Batcrabère, i d’aquí guanyarem alçada fàcilment fins la base del Col Noir (2625 m), sota la impressionant cara NO del Balaitós. El coll el fem a peu per neu fonda. Baixem pel S uns 40 m, i calcem esquis de nou per esquiar fins al fons d’una valleta, cota 2450 aproximadament. Aquesta vall és la ruta d’aproximació a la Gran Diagonal del Balaitós. Remuntem al S cap al Col de Wallon i seguim flanquejant fins enllaçar les pales amples de la cara O dels Frondellas. Cap a 2900 m, deixem els esquis a la base d’una barra i prosseguim a peu fins al cim. Descens pel mateix itinerari.

7/8 hores, +/- 1200 m, ***, S2/S3, S4 si baixem del cim o el Col Noir amb esquis.



Balaitós (3144 m)




Diumenge matinem i amb les primeres llums remuntem les amples pales cap al Col de Pabat (2648 m). Canviem de vessant, i pràcticament sense baixar iniciem un flanqueig fàcil cap a la vall de les Néous. Dins la vall, retrobem la ruta des del refugi Ledormeur. L’ambient és superb, amb l’esmolada cresta de Costérillou i la seva vertiginosa paret N. Guanyem alçada de forma sostinguda fins la base del corredor que duu al cim. Son uns 150m a 45/50º, amb un curt ressalt de gel a la base. Si la innivació és menor, segur que el pas es complica considerablement i cal portar material de roca. De baixada, rapelem el ressalt (pitó). El descens el fem cap al refugi de Ledormeur i prosseguim fins el cotxe.



4h30/5h al cim, 3h el, descens, +1150m/ -1700m, ***, S3. Corda pel corredor, i més material segons condicions. L’ascensió, i el flanqueig del col de Pabat estan orientades a l’E, cal matinar ja que el sol escalfa de valent pel matí i la neu transforma ràpid. A més, la part baixa de la vall està molt exposada a allaus de grans dimensions en el seu vessant E.



Jordi G, Montse B, Carles L.

Bones traces, queda moooolta neu encara!

Cambra d'Ase, corredor Vermicelle

Aquest dissabte hem anat a aprofitar les darreres nevades. Neu pols en ple mes de maig, potser no ho veurem mai més!

El destí final ha estat el Cambra d'Ase pel corredor Vermicelle.

La pujada ha estat còmode fins el peu de la canal, allà hem estat afortunats: hem trobat una bona traça que ens ha permès de pujar fàcilment tot i la neu nova, tot i el mal temps que encara estava enganxat a les carenes!

I que es pot dir de la baixada... Ha estat genial! I és que hi ha un gruix de neu tan gran, que fins tot un canaló com el Vermicelles es veu ample!

Més dades, el mapa i el track, al blog muntanyenc.

Haute Maurienne: ascensió a l'Albaron (3.637 m)

Una travessia per l'Haute Maurienne amb ascensió a l'Albaron (3.637 m) i travessia entre els refugis d'Evettes i Averole. El primer dia vam sortir de Sant Adrià de Besòs a les quatre de la matinada i poc després de la 1 del migdia empreniem la pujada al refugi des Evettes. Molta neu i un dia magnífic. Ens instal·lem en el refugi, amb una magnífica visió del nostre objectiu de demà: l'Albaron.

A les 5 del matí ens posem en marxa. Prenem el microesmorzar del refugi dels Evettes i sortim en direcció a l'Albaron. Al contrari del que ens pensàvem, no hi ha massa gent per aquesta muntanya però tenim la sort que hi ha una bona traça que ens guiarà pel petit laberint de sèracs de la gelera de l'Albaron. Hi ha tanta neu que de la gelera només es veuen alguns sectors de les barreres de sèracs; la neu tapa totes les esquerdes fent molt més segura la progressió. Arribem a la carena, en el lloc anomenat La Selle de l'Albaron. A partir d'aquí hi ha dos itineraris; es poden baixar uns tres-cents metres per la vessant contrària fins a trobar la via normal que puja del refugi d'Averole o bé es pot pujar per l'aresta directa al cim. Ahir, al refugi, un guia ens va recomanar l'aresta, força aèria i amb uns panorames il·limitats. Ens posem els esquís a l'esquena i comencem a enfilar-nos per la cresta, amb passos de neu i roca. Ens assegurem en alguns trams amb el nostre cordino però la dificultat no és excessiva. Al final arribem al cim de l'Albaron (3.637 m), un ampli replà on podem descansar una mica i fer, ben còmodament, les fotos del cim. Des d'aquí veiem el Mont Blanc, les Grandes Jorasses, el Mont Rosa, el Gran Paradiso, La Gran Casse, La Punta de la Sana i centenars de muntanyes més. La ressenya que portem descriu una canal de baixada on, segons les condicions, es pot muntar un ràpel d'uns 20 metres fins a la gran pala de neu on comença l'esquiada. Hi ha una petita canal que porta a la instal·lació del ràpel. Convenientment assegurats hi baixem i, encara que la neu arriba tan amunt que gairebé ja no cal la maniobra, fem un petit ràpel. Després, amb els esquís als peus, iniciem una llarga baixada fins al refugi d'Averolee. La neu no està bé del tot però gaudim d'una llarga esquiada amb un magnífic ambient alpí. L'endemà, després d'un simulacre d'ascensió, emprenem la baixada a la vall i el retorn a casa.

Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

Aquí teniu també el vídeo de la sortida.

---

---

Pic de Sarrasi 2213m - 3/05/2009

6 mesos després...
Després del Pic de Girantes de dissabte, provo sort a 5' de la Gîte. Igual que ahir poso esquís a peu de cotxe... no està mal per ser al maig!

+/-720m; F (però exposat en algun tram de la carena i la darrera pala), S3; 3h en total; track GPS wikiloc.

(Pic de Sarrasi, a l'esquerra; i Pic d'Endron, al centre; des de Goulier)

Llegim el que ens interessa... i quan vaig mirar la piulada del desembre d'aquest pic em vaig saltar lo de "pala exposada... pendents de 35º"). M'hi he trobat massa d'hora per girar cua (el sol encara no havia escalfat la pala per on m'havia enfilat) i anar cap amunt m'ha fet suar de valent: una crosta de 4 dits per un pendent dret i exposat i un descens fins als 1900m amb grampons... Ja a pistes la neu encara era dura i ràpida per oblidar el patiment de la pujada.

(Pic d'Endron des del cim de Sarrasi)

Es puja per les pistes (2 arrossegadors...) fins la cota 1600 o 1700m on es gira a l'O per anar a buscar la carena NO que baixa del cim, amb algun ressalt de 30-35º que es pot evitar per les pales que miren al Pic d'Endron. Descens pel mateix itinerari; per la carena NE cap al Pic Garbié de Bresoul; o directe per la cara N si la neu és estable (35º -200m). La Crete de Sarrasi que enllaça amb el Pic d'Endron es veu molt entretinguda i penjada.

(les allaus dels darrers dies feien difícil trobar un pas per accedir a la carena)

Copio les dades d'accés de la piulada de pasdeguia, d'on he tret la idea i l'allotjament, gràcies!:
Accés: Accedim a Ax-Les-Thermes i seguim per la N.20-E9 fins a Tarascon-sur-Ariège, anar cap a Vicdessos per la D.8, abans d'entrar al poble la D.208 cap a Goulier i des d'aquí fins l'estació d'esquí de Goulier-Endron.
Allotjament: Les Relais d'Endron, a 5' de les pistes.
Bones traces!

Pic de Girantes 2088m, 2/05/2009

Des del Port de Lers, 1517m (Arièja).

Aquest capdesetmana llarg hem estat en família a l'Arièja, a Goulier, a la recomanada per pasdeguia Gîte d'Endron.
+/-600m; F,*, S2; 2-3h en total; GPS wikiloc. Matí ennuvolat, aclarint-se. Neu humida.

(no he fet la traça sol)

Dissabte de matinada plou i canvio de plans, no fa dia per grans gestes. Agafo el cotxe per fer temps esperant que les primeres llums s'emportin els núvols.

Enfilo l'estreta carretera que puja de Vicdessos al Port de Lers: desperto un parell de cérvols i una guineu fuig per la primera pala de neu que trobo. Passo de llarg, però em trobo el Coll d'Agnes (1570m) tancat per la neu (volia agafar el GR10 que porta al Coll de Saleix i d'aquí anar al Ròi de Bassiès pel llom N...).

(Circ de l'Escale i Pics Ròi de Bassiès i de Bellcaire des del cim)

Torno al Port de Lers i obro el mapa: cap al Trois Seigneurs per l'aresta SO o per l'estany d'Arbu, és S i s'ha de caminar estona... i cap al N que hi ha neu a peu de cotxe? Hi ha marcat un camí que enllaça amb el Coll de Saleix fent el Pic de Girantes... M'acabo de decidir comentant la jugada amb una parella que arriba tan perduda com jo. Som-hi! Trobem el camí que voreja la muntanya per l'oest passant per un bosc esclarissat. Després cal anar a buscar un pas a una mena de coll a 1800m per uns tubets molt bonics i que les allaus encara no han escombrat ( sí, en canvi, els pendents més drets que baixen del cim).

(allaus per tot arreu i vistes cap al Mont Béas, de només 1903m, però farcit de neu)

Finalment s'arriba al llom i a la darrera pala molt suau, i que sembla un mató (tinc la sensació que sota els peus hi ha 10m de neu, i només som a 2000m!).
Neu bona els primers 150m, i molt humida després (a prop d'arribar al cotxe cada viratge provoca una purga).

Al port un altre senyal de la primavera, molts ciclistes!

Bones traces!