El nostre plan era fer la Haute Route sencera però la mala mèteo i l'elevat risc d'allaus durant la segona part de la ruta ens han obligat a replantejar l'activitat. Hem pogut completar dues etapes de la Haute Route i hem fet un parell d'activitats molt xules. El massís del Montblanc ens ofereix moltes opcions per fer esqui de muntanya, rutes amb molt desnivell i valls enormes amb paisatges espectaculars. Hom se sent molt petit dins de la inmensitat d'aquestes muntanyes.
Travessa Argentière-Champex
Agafem primer el telecadira de Lognan, arribem a dalt i baixem fins al telecadira de la Herse. Aquest ens deixa al punt mes alt, des d'aquí hem de remuntar 400 m per assolir el coll de Rachasses. Les vistes a la glacera d'Argentière són impressionants. Traiem pells i xal·lem en el descens cap a la glacera. Travessem la glacera de l' Argentière i enfilem el coll de Chardonnet, el primer tram curt a peu i després ja calcem esquis. Foquegem fins dalt amb paciència i arribem al coll, on trobem la instal·lació pel ràpel. Juntem dues cordes de 60 m amb una parella del Pallars que ens hem trobat i rapel·lem fins a la base del coll. Recollim cordes i flanquegem cap al Fenetre de Saleinaz, l'ultim coll que farem avui. És curt però intens, el fem amb els esquis al coll. Des d'aqui un llarg descens per la glacera de Trient ens durà fins al refugi de Trient, on passarem la nit.
L'endemà baixem cap al col des Encandies, on trobem cordes fixes que ens ajuden a superar-lo més fàcilment. Un cop superat el coll, la baixada per la vall d'Arpette és espectacular, llarga i amb pendent sostingut amb la part final per un bosquet i acabant al camí que ens durà fins a Champex.
+1900 m
27 Km
Risc 2
Xavi i Marc
Dissabte aprofitem a partir del migdia just quan deixa de ploure per tornar al coll de Rachasses, aquest cop començant a foquejar des del fons de vall. Diumenge sembla que el matí aguanta i pugem a l'Aiguille du Midi per fer la mítica baixada de la Valleé Blanche, una de les més llargues del món. Ens ha impressionat moltíssim, ens hem sentit molt afortunats de poder esquiar en un entorn tan espectacular format per les Grandes Jorasses, els Drus i la Dent du Géant.
1 comentari:
Genial! Moure’s per aquestes muntanyes i glaceres omple… brutal la placa de 1990… els que tenim una edat ja veiem canvis respecte a quan hi vam anar per primer cop… una pena
Publica un comentari a l'entrada