19 d’abr. 2021

Piulada d'una tipi a Varradòs, 16 a 18/04/2021

Tuqueta de Mont 2.438m, Tuc de Somont 2.508m, Pic de Pala Crabèra 2.486m i Montcorbau 2.267m

Tuc de Somont des de la Tuqueta de Mont. Al fons a la dreta es veu la carena que hem resseguit des del Pic de Pala Crabèra

Si hagués de concentrar la piulada en una paraula aquesta segurament seria acampar... a partir d'aquí, als que us agrada acampar, estareu amb mi que tot agafa una altra dimensió i et prepares per la pitjor de les méteos, t'equipes amb tots els detalls, carregues totes les gormanderies possibles (i una garrafa de vi) i busques el millor lloc on establir el campament, on fer un bon foc, ben a prop de les muntanyes, i et disposes a viure la natura tant intensament com puguis...

L'orientació nord de l'Aubaga de Mont és garantia de neu i a cota baixa: poc després del Saut deth Pish (1.550m) la pista ja té prou neu per arrossegar una pulca carregada d'il·lusions!

Divendres l'arrosseguem fins la cota 1.850m amb les darreres llums del dia i just abans no es posi a nevar: ho farà tota la nit acumulant uns 10cm. Som a una balconada sobre la Val de Varradòs, amb bones vistes , llenya i neu continua per les excursions que volem fer, que més es pot demanar?

Dissabte mandregem fins que afluixa la nevada. Obrim traça deliciosa cap a la Tuqueta de Mont mentre el cel també es va obrint i ens regala una tarda màgica per a fer una trilogia de cims: del Mont descendim a una clotada al sud per remuntar un cim que ens crida i que no havíem fet: el Pic de Pala Crabèra. És a la carena sud-oest del Somont i ens animem a resseguir-la (a peu) fins al Somont. 

Tuc de Somont. A la dreta es veu el Pic de Pala de Crabèra i el llom que hem resseguit.

Pel descens prenem la primera canal i tota l'aubaga orientada a nord amb neu pols per a nosaltres (ens sorprèn provocar petites purgues aquí i en dos punts més del recorregut: només hi ha 10-15cm de neu nova però baixem atents). Encara ho allarguem desviant-nos a veure l'estat de la Cabana de Mont, situada en un lloc preciós.

Al vespre fem un dinar-sopar a l'alçada del dia i del lloc i abans de fer-se fosc les espurnes del foc ballen amb els flocs de neu que tornen a caure. Algú té fred, però estem contents...

Diumenge ens llevem amb una minsa enfarinada però l'ambient primaveral s'ha emportat el petit hivern del dia anterior. 

Tornem a remuntar l'aubaga fins al Coret de Mont (2.272m) d'on iniciem un descens cap als llacs i cabanes que hi han a la Coma d'Auran. Els cims que volíem fer els veiem lluny per un dia que ens toca desmuntar campament i ens conformem amb el Montcorbau amb grans vistes tot i la seva modesta alçada. 

La Coma d'Auran. De dreta a esquerra: Malh des Cigales, Montcorbau, Tuc de Guiñhèm, Cap des Cròdos... 

Desfem el camí d'anada amb dos canvis de pells i bones esquiades fins a la tenda, desfem el tinglado, i ens atrevim a baixar esquiant amb la pulca... fins la cota 1.670m!

Bones traces!!!

Pep, Marta i Jaume

7 comentaris:

Pep ha dit...

Genial començar un dilluns després d'aquest cap de setmana de " कर्म " hivernal, gràcies a la resta de la "colla"! ;-)

Berta ha dit...

Xulíssim!!!!! Enhorabona per l'aventura :)))

Marta Calero ha dit...

dins el sac no feia fred.... ;)

Marina ha dit...

WOW! Muntanya de la bona :))
Enhorabona!

Carles Lluch ha dit...

Molt i molt bona! Fa venir ganes de fum i brasa...

Miquel ha dit...

La recerca de la bellesa i el plaer hivernals no té aturador x vosaltres. Sempre més i millor. Només Uns pocs ho poden entendre i Només un pocs menys delir-se x viure-ho.

Jaume J ha dit...

Gràcies pels comentaris ;)
Miquel, això de mirar piulades de matinada... si que és un bon racó aquest, i més que n'hi ha! no expliquem la part 'fosca' de dormir un parell de nits per allí dalt sota zero... que si es congela l'aigua, que si tinc els peus freds, que si les parets de la tenda fan mullader.... de fet jo no recordo res de tot això!
Abraçades!