13 d’abr. 2021

L'Aran entre mines i cabanes. Travessa Beret-salt del Pish, 1 a 5 d'abril de 2021

Una travessa feta des de la tranquil·litat i la solitud que aquests dies envolten aquestes muntanyes del nord de l'Aran, sols, ben sols. El dia 1 calcem esquís al Plan de Beret i pràcticament es pot dir que no ens els treure'm fins al dia 5, just una hora per sobre del salt del Pish. Tanquem la travessa amb un somriure de complicitat. Enrere queden les meravelloses valls de Vernatar o Siesso, els cims de Miei, Clòsos, Òme, Palomèra, Ermèr i Armèros, i sobretot sortim ben impregnats pel fum d'aquestes solitàries cabanes instal·lades aquests dies al bell mig d'una primavera ben avançada. Tenim molts moments de silenci per recordar el bullici dels nombrosos miners que hi van deixar esforços i treballs en l'intent de millorar les seves precàries condicions de vida. 

Dijous, 1 d'abril de 2021. Plan de Beret - Tuc de Miei (2.258 m.) - Cap des Clòsos (2.418 m.) - cabana d'Horcalh 

Sortim de Beret amb els esquís als peus. Pugem suaument NW en direcció al tuc deth Miei (2.258 m) amb poca neu a la part superior. Continuem cap al Cap des Clòsos (2.418 m). Pujar a aquests cims és una bona excusa per evitar el monòton camí que arriba a la cabana d'Horcalh pel Plan de Beret.


Des dels Cap des Clòsos baixem cap al riu de Parros N, S2-S3. Malgrat que la neu està ben estovada gaudim d'un paisatge excepcional. La vall és llarga i baixa suaument fins a sobre de la cabana de Parros, plàcid descens amb esquís fins a la cota 1.890. Allà ens estirem sobre la gespa a gaudir d'una tarda primaveral. Curta caminada fins a la cabana d'Horcalh. Anem ben carregats de gormanderies varies i el puja i baixa del camí es fa una mica llarg.

Ja abans d'arribar a la cabana d'Horcalh comencem a ser conscients de la sort que tindrem de gaudir àmpliament d'una natura que desperta d'un curt hivern. A part de badar una bona estona, tenim temps per fer llenya i preparar un abundós àpat.

Divendres, 2 d'abril de 2021. Cabana d'Horcalh - Tuc der Òme (2732 m.) - cabana del Pòrt d'Urets

Sortim de bon mati de la cabana en direcció W resseguint la riba dreta del torrent de Vernatar. Ben aviat calcem esquís encara que en algun moment ens els haurem de treure i caminar una mica.

Prop dels 1.900 m ja trobem més continuïtat. Aconseguim travessar un torrent que baixa amb força aigua sense descalçar. Aviat la vall s'obre i es fa més acollidora. Ens situem al bell mig d'aquesta, respirem fondo i avancem cap al NW resseguint la Cometa de Montoliu. Desprès per terreny més indefinit voregem el tuc de Montoliu per la seva dreta fins a situar-nos sota el tuc der Òme.

Fem els darrers metres a peu. Impressionant la vista que tenim arreu. Amplis horitzons on destaca especialment a l'W el tuc de Maubèrme. Un munt de territori per nosaltres sols i som en plena Setmana Santa...

Bon descens amb esquís cap al llac de Montoliu. Hem d'evitar baixar en direcció als edificis de les mines que queden just sobre el llac ja que el terreny es redreça molt i aquests dies no és esquiable. Baixem cap a les runes d'una construcció gran ben visibles des del cim. El front anunciat es va acostant lentament. Fem un mos ràpid i des del llac marxem una mica a l'esquerra del terreny més pendent situat sota el port d'Urets, NW. Fem els darrers metres a peu mirant de no colar-nos en algun forat, neu ben tova. Ja amb els esquís als peus  i amb la tempesta a sobre fem un flanqueig fins al port on descobrim la meravellosa cabana d'Urets. Fa dies que no hi dorm ningú, la porta està ben colgada de neu. Després d'una estona de feina i mullena aconseguim entrar, ens sembla el paradís. Ens refem ben a prop de l'estufa. 

Dissabte, 3 d'abril de 2021. Cabana del Pòrt d'Urets - refugi de Liat - Pica Palomera (2.477 m.)

Dies com aquests et reconforten amb l'esquí de muntanya i amb la vida amb general. Llevar-se sense preses i gaudint cada instant del port d'Urets és una experiència inoblidable que recordarem molt de temps.


La neu és ben dura i el dia es lleva una mica gris. Els núvols que venen de nord es desfan just sobre nostre, un joc de llums increïble. Aquesta no és una travessa difícil però si que té algun tram exposat i ara ens toca passar-ne un. Hem de voltar el Maubèrme, primer W i després clarament N per una terrassa penjada que li dóna aquell toc d'emoció a la sortida. Trobem alguna fita que ens confirma que anem per bon camí. Superada aquesta zona arribem als estanyets de Maubème. Apareix alguna perdiu blanca i algun altre ocell que no sabem identificar. A partir de l'estany més gran el terreny comença a davallar amb més ganes. Hem de vigilar de no ficar-nos dins del barranc que veiem més avall ja que s'encaixa molt i no té sortida. Al voltant dels 2.250 m. hem d'anar amb tendència a la dreta N per tal de sortejar el terreny més escarpat i així poder arribar en un prolongat flanqueig a la part més planera de la vall i just per sobre del Pas Estret, toquem fons cap als 2.090 m. Aquí tornem a posar pells mentre un munt d'ocells en migració passen per sobre nostre. Anem fins al forat d'Unhòla, un lloc bell de visita obligada. Des d'aquí per terreny indefinit ens dirigim cap al refugi de Liat (2.253 m.) envoltat de les restes del que va ser un important centre miner.


Fem nostre el refugi i encara tindrem la tarda per fer una passejada fins a la Pica Palomera (2.477 m.), neu ben aigualida a la baixada. Tanmateix, tarda per gaudir de la natura. 

De nou ens sorprèn la solitud del lloc aquests dies. Nit estelada i fresca fora i dins del refugi.

Diumenge, 4 d'abril de 2021. Refugi de Liat - Pica Palomera (2.477 m.) - Tuc d'Ermèr (2.432 m.) - refugi de Liat

Avui ens visita el Carles que a més de la companyia ens portarà algun regal alimentari que en aquestes circumstàncies s'agraeix enormement, gràcies! Ell coneix bé la zona i ens fa un "tour" d'alt nivell amb la visita a racons que ens fan estar encara més sols i agraïts de poder viure moments com aquests. Del refugi retornem a la Pica Palomera (2.477 m.). Després de tants dies sols sorprèn veure algú per allà dalt, i aquest algú és en Carles.


De la Pica baixem cap a l'estany Nere d'Uèrri. Podem escollir baixada, la neu encara una mica dura però d'un gaudi fantàstic. Des de l'estany pugem N per vorejar per la dreta la serra de Pica Palomera i saltar cap a la coma que porta a l'estany de Bedreda. Bon descens fins aquests indret remot. Des de l'estany ens dirigim cap al tuc d'Ermer que tenim més al N. Pugem ràpidament pel seu costat dret fins a la part superior que té una impressionant caiguda cap a la vall de Toran que queda més al nord. La pala de baixada és de bon fer. Anem fins al coll d'Uèrri i des d'allà baixem fins a l'estany que hi ha a 2.180 m. Esquiada curta però intensa.
Ara només queda resseguir plàcidament el camí d'Uèrri passant just per sota del Tuc des Crabes que deixem a la nostra esquerra. Agafem una mica d'alçada per situar-nos just sobre el refugi de Liat i així poder arribar-hi esquiant. Gaudim del menjar que ens ha dut en Carles i l'acomiadem amb una reverència ;-) 
Tarda i nit una mica més càlida que l'anterior.

Dilluns, 5 d'abril de 2021. Refugi de Liat -Tuc des Armèros (2.534 m.) - Salt del Pish

Avui toca la darrera etapa i amb recança hem de tornar a casa. Sortim del refugi resseguint les traces del nostre amic en direcció SW, passem per l'estany de Pica Palomera fins arribar a l'ampli collet dera Ansa dera Caudèra.

Davant tenim el nostre objectiu d'avui, el tuc des Armèros. No té massa neu però suficient per fer una bona esquiada. És d'hora, la neu està dura, nosaltres hi pugem a peu. Petit mos abans d'afrontar el darrer trajecte d'aquests dies, la magnífica vall de Siesso. Allà el sol hi arriba poc i tard. Com ens va advertir en Carles trobarem la neu ben dura a bona part de la baixada.

El descens és exposat degut a les condicions de la neu i demana una mica d'atenció. Anem agafant confiança i poc a poc anem enllaçant els girs. Esquiem fins a tocar del torrent, aproximadament fins a la cota 1.910 m. on travessem el torrent i canviem de vessant. És important fer-ho per aquí ja que l'altre costat es va asalvatjant a mesura que la vall s'estreny. Inicialment anem baixant sense camí definit, aquest el trobarem més avall, cal cercar les fites que apareixeran més endavant. Ja al camí, plàcida davallada fins al salt del Pish. Mínim trànsit de gent que poc a poc ens farà despertar del somni d'aquests dies, un somni que ha durat 5 dies!

Una travessa no pas difícil però si amb alguns trams exposats. Per anar lent i gaudir d'aquests llargs dies de primavera, del tot recomanable.

Xapa llaç groc fons negre - Botiga Assemblea
Bones traces!


Marta, Jaume i Pep

9 comentaris:

Xavier Davi ha dit...

Excepcional. Bravo !!!!

Eli ha dit...

Fantastica travessa!!

Carles Perera ha dit...

Felicitats!!! Esqui de muntanya amb majúscules! Preciós el time-lapse a la cabana d'Urets i demés fotos de paisatges infinits..

Berta ha dit...

es respira pau i tranquil·litat.....millor que fer ioga! Enhorabona per la travessa!!!

roser ha dit...

Gran desconnexió i al mateix temps gran connexió amb el territori!

Marta Calero ha dit...

aiii travessa de les que et quedes amb molt bon regust... els pensaments se me'n van cap allà aquests dies :)

Núria ha dit...

Bona ruta de desconnexió! I, com sempre, molt bones fotos i video. Enhorabona!!!
PD: M'ha sorprès veure una cabana amb finestra de sostre :-o)

Carles Lluch ha dit...

Felicitats als 3. Heu tret petroli de les condicions mediocres i la meteo incerta. Desitjar ser-hi també és un motiu suficicient per voler anar-hi!

Ricard Martínez ha dit...

Mooolt be !!! Ja us heu tret la sorra de les botes ? ;)