26 de febr. 2018

Urbión 2229m i Moncayo 2314m, 24 i 25/02/2018

Escapada a les muntanyes de Sòria


La crida al canal de cegesqui de Telegram funciona i 8 de nosaltres ens posem divendres a la carretera, camí de Sòria, com cantava aquell, amb un primer objectiu clar: fer un bon sopar ;)

i perquè Sòria? teníem ganes de fer alguna cosa diferent i a mitja setmana no es veia clar si les condicions del mantell pel cap de setmana als Pirineus serien o no prou estables... surt la llista de coses pendents, i el Moncayo sempre hi era! llavors ve la part de descoberta, Moncayo i prou? què hi ha més enllà? la Sierra Cebollera! noooo.... no prou atractiva per a l'esquí... i una miqueta més enllà? l'Urbión! doncs ja està! tots dos cims es troben separats per poc més de 100km i ja només ens manca trobar un lloc per fer-hi nit i bona cuina i trobem a l'Hostal La Corte de los Pinares, a Vinuesa (fotos del poble, del Pep).

Resum de l'activitat:

Dissabte 24 de febrer - Pico de Urbión 2229m, en travessa des del Puerto de Santa Inés a Laguna Negra
+800/-1200m; PD, *** (per la distància, 21km, i la canal), S2-S3; 6-7h. Vinuesa és a 500km i 5h de BCN, de Vinuesa al Port hi ha 18km, 20'.

Puerto de Santa Inés 1754m - alto de las tres Cruces 1897m - Collado de la Grulla 1808m - Alto de los Tres Mojones 1883m - Pico de Urbión 2229m - Portillo Arenoso - p.2146m -  Laguna Larga - Collado de la Majada Rubia - canal - Laguna Negra 1752m - pk.1350m.

El Pic d'Urbión té moltes possibilitats i variants per a l'esquí de muntanya:
- des de la Laguna Negra
- des de Santa Inés per la vall de Revinuesa
- des del Port de Santa Inés
- per Duruelo...

Ens trobem la cota de neu a Santa Inés alta, i sobre la marxa decidim pujar al Port on hi ha molta neu i fer llarga travessa, amb successives pujades i baixades, fins al cim per després baixar més avall de la Laguna Negra, on hi hem deixat un dels cotxes, surt un dia rodó!

Del port al cim, és allò que de vegades en diem una xoriçada, però avui compensa: el dia és grandíssim i les vistes en totes direccions ens mostren muntanyes i valls desconegudes. A trams, la neu gelada als matolls crea figures blanques lapones, i en arribar a la base del cim, formacions de roca i pendents més drets, ens obliguen a posar grampons i gaudir d'um ambient final ben alpí.

La baixada és en prou bona neu, per un seguit de pales i plans fins que s'arriba a la part superior de la muralla rocallosa que protegeix la Laguna Negra.


La canal de baixada està ben traçada (grampons) i la desfem sense problemes fins al llac, i altre cop amb esquís (4km més) fins al cotxe (darrer km a peu).


Diumenge 25 de febrer - Moncayo 2314m des de la Cueva de Ágreda
+/-1000m; 13km; F+, **, S3; 4-5h. De Vinuesa a la Cueva de Ágreda hi ha 92km, 1h10'; de la Cueva de Ágreda a BCN 436km, 4-5h.

Cueva de Ágreda 1350m - Barranco del Colladillo - Collado del Alto de las Piedras 2252m - Moncayo o Pic de San Miguel 2314m

Pel Moncayo també hi ha vàries traces per on pujar-hi: és més curt des de Saragossa, des del Nord, però triem la seva cara sud-oest i hi pugem des del poblet de la Cueva de Ágreda.

Calcem a uns 1400m i seguim la torrentera que es recargola cap al Collado del Alto de las Piedras. El pendent és constant i moderat però es pot fer de dalt a baix amb esquís, això si: avui amb ganivetes.

En el descens, la neu aguanta bé i a mesura que baixem comença a transformar en aquella neu primavera que com les maduixes, feia casi un any que no tastàvem! boníssima i frenètica baixada.

Gràcies als 7 per deixar-vos enredar, pels apats, les (sobre)taules, i les grans esquiades!

Bones traces!!!

Lluis, Carles, Carmela, Jordi, Roser, Pep, Marta i Jaume

4 comentaris:

Pep ha dit...

Es la tierra de Soria árida y fría.
Por las colinas y las sierras calvas,
verdes pradillos, cerros cenicientos,
la primavera pasa
dejando entre las hierbas olorosas
sus diminutas margaritas blancas.

La tierra no revive, el campo sueña.
Al empezar abril está nevada
la espalda del Moncayo;
el caminante lleva en su bufanda
envueltos cuello y boca, y los pastores
pasan cubiertos con sus luengas capas.

...

Mas si trepáis a un cerro y veis el campo
desde los picos donde habita el águila,
son tornasoles de carmín y acero,
llanos plomizos, lomas plateadas,
circuidos por montes de violeta,
con las cumbres de nieve sonrosado.
...

La nieve. En el mesón al campo abierto
se ve el hogar donde la leña humea
y la olla al hervir borbollonea.

El cierzo corre por el campo yerto,
alborotando en blancos torbellinos
la nieve silenciosa.

La nieve sobre el campo y los caminos,
cayendo está como sobre una fosa.
Campos de Soria
Antonio Machado

Carles Perera ha dit...

Cap de setmana per recordar !!! Quines vistes, quins llocs, quina gent,.. i quina companyia !!! Gràcies Jaume per enredar-nos!!! Pep ets un poeta! Visca Sòria!

jordi laparra ha dit...

Gràcies Jaume i Pep! per la proposta i per enredar-nos, per les ganes de fer i compartir! Cap de setmana ben especial! Bon grupet! haurem de repetir el salt!!!! a qualsevol altre cim!
Molt xules les fotos, la piulada i el poema!
i com sempre detalls per recordar: lenguas de gato, carquinyolis i genepí al cim! en resum: Genial!

Berta ha dit...

Visca la recerca de l'aventura!!!!! I millor amb bona companyia!!! Quins paisatges més diferents..... Visca la vida i els boooons moments!!!!