17 de febr. 2016

Ganes de neu: Capcir i Duraneu (2539 mts) - 12 i 13 de Febrer

Dissabte 13 de Febrer – Duraneu (2539 mts) +/- 700, S2

La previsió meterològica i d’allaus obliga a cancel.lar la sortida de Cicle que es preveia interessant i màgica ... però hi ha ganes de neu i el grup de Cavallers (i algú més) coordinats per en Cesc es planteja una alternativa al Capcir.

Iniciem la ruta a l’estació d’esquí de Formiguera ascendint per una pista a mà dreta amb una nevada lleu però bastant remullada. Anem pujant i quan som més amunt ens apartem de les pistes mentre anem progressant per la carena de la serra de Mauri. Per uns moments el temps ens regala unes bones vistes del Capcir  però després reprèn la neu mentre arribem als 2400m. on traiem pells.  Comencem a davallar primer pel bosc i sempre girant direcció NO. Un cop deixem els pins ja es pot veure la superfície gelada dels estanys i la darrera baixada fins al refugi.


Malgrat la intenció inicial de fer alguna cosa més, no deixa de nevar pel que passem una agradable tarda en el refugi. Les converses es van succeint: tipus de material, política, viatges, projectes, ... i com no una estona al voltant d’uns mapes per organitzar els propers dies: Petit Peric, Gran Perich o Mortiers que ofereix una llarga baixada  Sobre el paper tot fa bona pinta però falta la cirereta del temps.

L’endemà el dia s’aixeca tapat. Han caigut uns 20 cms de neu, venta fort i no sembla que hagi de canviar pel que coincidim que el més assenyat és tornar. Les condicions no són gens amables i en algun moment quasi ens fan desorientar. Al punt més alt el vent bufa de valent fins que baixem per les pistes - avui tancades -  i per tant amb un gruix de neu nova que ha caigut, totes per nosaltres.


Quan arribem als cotxes fa un sol radiant i no ens podem creure que només fa una estona i uns quants metres la situació era tota una altra. El dia que fa no es pot desaprofitar i per què no un Puigmal de tarda?

Fem un mos i ens dirigim als peus de l’antiga estació d’esquí. No es pot passar amb el cotxe gaire endavant pel que calcem esquís i hem de “remar” una hora llarga per la pista abans de començar a pujar. A la part baixa no hi ha massa neu pel que fem un gir de 90º direcció l’estació on la neu és més abundant.  Sembla que la tria ha estat bona i fem una ascensió molt agradable que ens portat a un dels punts més alts de l’estació. Són les 17:00h. i envoltats de llums de tarda, hem fet un cim!!! El mapa ens diu que estem al Duraneus (2539m.) què fins ara no coneixíem.


Fem la baixada per les antigues pistes direcció on hem deixat els cotxes. En alçada trepitgem neu pols però més avall les pedres treuen el cap i hem de vigilar per no ratllar massa els esquís.

Hi havia ganes de neu i hem sortit al terreny de joc. El partit no ha estat el previst però hem jugat per nous terrenys i amb nou equip. Un partit a repetir .. Gràcies Cesc!


 Hi vam anar: Raquel, Montse, Mercè, Oriol, Alba, Marc, Àngel, Javier, Cesc i Núria.
 Fotos: Mercè

3 comentaris:

Berta ha dit...

Molt bona, Núria! Les ganes que no faltin! Realment la meteo va ser força desconcertant!

Mercè B. ha dit...

Que ben escrita la piuldada Nuria!
la veritat és que tot i les inclemències del temps va ser una sortida fantàstica!: amb la agradabilísima tarda al bonic refugi de Camporells envoltats per una preciosa nevada, i gràcies a la capacitat del Cesc d'improvisar amb tot d'asos sota la màniga, i les ganes de muntanyes nevades que teniem tots plegats...
Adaptació al medi!

miscel·lAnna ha dit...

Al mal temps , bona cara i bones improvisacions
Felicitas i l'enhorabona a tots per no defallir