27 de febr. 2011

Cap d'Estanhs 2082m i Tuc deth Plan der Òme 2192m des d'Artiga - 26/02/2011

Altrament Montmajou i Vacanera, al Luchonnais
Ricard, Manel, JoanManuel, Amàlia, Greg, Yann, Anna, Pep i Jaume
Ni la neu ni el dia han estat com aquell 13 de febrer de 2010 però hem salvat el dissabte amb un itinerari amb molt bones vistes, ben triat per no patir pel risc d'allaus, i com expectadors de primera fila del canvi de temps que ha anat entrant.

No em puc estar de criticar els missatges alarmistes i generalistes de "risc 5 d'allaus" i "risc màxim" donats per mitjans públics, enfront les precisions de partes com els de meteofrance o el Centre de Predicció de Lauegi que acotaven perfectament en quines cotes i orientacions era el risc. Qui no es mira el butlletins, menys se'ls mira amb aquests missatges, això si ja no és a la muntanya.

Ens posen al mateix sac i ens criminalitzen a tots els muntanyencs, als que en prestem atenció i als que no ho fan!

+/- 1200m; 5-6h; F, *, S2; Neu a partir de 1400m.
Itinerari 27 del llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales", de François Laurens (probablement confon la cota del Montmajou amb la del Vacanèra)
(és possible veure el vídeo amb un pèl més de qualitat a vimeo)
Dormim a Conangles i dissabte ben d'hora entrem a la Val'd'Aran i en sortim pel Port deth Portilhon. Ja al Luchonnais, baixem a Bagnères i enfilem la carretereta que puja al poble d'Artiga, al vesant oest de la Serra de Vacanèra.
Fa vent, no hi ha res de neu i uns altocúmuls ens saluden a l'horitzó... Res prou amenaçador, així que amb els esquís a les motxilles creuem el poble i pel GR anem remuntant uns prats fins a acostar-nos a la neu. Només 40min de caminar (poc més de 15 a la baixada) i a 1400m ja calcem esquís. Busquem el llom (direcció est) i pugem primer al Montmajou i després baixem al Còth de Vacanèra per resseguir el llarg llom fins al Vacanèra.
Som a les portes del canvi de temps i ràpidament iniciem un dels pitjors descensos de la temporada amb neu dura i reguerots de difícil esquiar. Un pel més a baix la neu ja és més amable i ens dóna unes alegries. Tot i el poc gruix a la part baixa, som a camps de vaques i no hi ha cap pedra en tot el descens!
Rematem la feina a Es Bordes amb olles araneses, magrets d'anec i altres delicatessen.
+ fotos: Pep, miscel·lAnna
Bones traces!!!

2 comentaris:

Montse ha dit...

Enhorabona companys per la bonica sortida, amb una neu que no convidava gens a esquiar-la.

I espero que poguem gaudir de la propera visita per terres occitanes tots junts i amb millors condicions de neu!

Salut i bones traces!

Yann ha dit...

Una salida un poco peculiar pero me lo he pasado muy bien ! Excepto quizas en la 1ª bajada :) ... pero la vista sobre el Aneto y las Maladetas son inolvidables
Salut