19 de maig 2009

Petita volta al massís del Mont Perdut

Cada primavera deixem passar de llarg fer una visita al massís del Mont Perdut. Aquest any però, ja no puc resistir més la lectura del llibre d'en Jordi Longàs i d'en Faura i amb una meteo incerta em decideixo a provar sort i dedicar-li una visita.



La tarda del dissabte el poblet de Gavarnie, sempre entranyable, em saluda amb pocs turistes i més núvols que no pas hagués volgut. L'entorn, però, es veu carregat de neu.


La nit, dins del vehicle a l'aparcament de les Especières (1830 m) fou mogudeta: molt de vent que em despertava continuament.






Diumenge 17/05.
Les Especières (1830 m) - Bretxa de Roland (2807 m) - Ref. de Goriz (2160 m)
Desnivell : 1100 m de pujada (aprox)
700 m de baixada
Dificultat : S2 . Dos canvis de pells (evitables si es fan les curtes remuntades al collado del Descargador i del collado de Millaris amb els esquís a l'esquena (aconsellable).
Horari : unes 6 hores sense córrer i fent fotos


A les 6,15 hores de diumenge calço els esquís al costat del vehicle i enfilo amunt. Per sort el vent ha calmat una miqueta i la neu primavera dureta permetia progressar ràpidament.
Al arribar a la bretxa de Roland el cim del Taillon es presenta molt cobert, pel que decideixo baixar directament al refugi abans el temps no empitjori més. Un descens continu sobre neu primavera impecable de 400 metres de desnivell em deixa una mica per sota del collado del Descargador.


Remunto amb els esquís a l'esquena i segueixo sense perdua fins al refugi.
Atenció però per baixar de la faja luenga poc abans del refugi. Cal estar atent: creuem un torrent (tapat per la neu però que es sent precipitar-se cingle avall) i cent metres més enllà un seguit de fites enormes giren decididament a la dreta i permeten arribar a la faja inferior pràcticament a peu pla. Si estem atents és fàcil de trobar i no té pèrdua.
Te molta raó el llibre d'en Jordi Longàs quan parla de l'atractiu dels paratges. Tota la travessa discorre entre cims escarpats i enormes : la bretxa, el Casc, el Perdut... tot dona la sensació d'immensitat.
Al refugi de Goriz el tracte és amable i el menjar molt bé.
Durant la tarda la temperatura no baixa i cau un xàfeg que deixa la neu malparada, pel que decideixo tornar el dia seguent.

Dilluns 18/05.
Ref. de Goriz (2160 m) - Bretxa de Roland (2806 m)- Coll de Sarradets - Descens directe a la vall des Pouey d'Aspé (1900 m) - Col de Tentes - Pic Entre les Ports (2481 m) - Les Especières (1830 m)
Desnivell : 1300 m de pujada
1500 m de baixada
Dificultat : S2 / S3 . Un canvi de pells
Horari : 5'30 hores anant per feina

Surto a les 6 hores del refugi de Goriz amb un temps incert. Passat el collado del Descargador una boira espesa embolcalla tot el circ. trobo com puc la bretxa de Roland i respiro alleujat: tant la visibilitat com la neu del vessant francès milloren radicalment. Pells fora i avall.

Un cop al coll de Sarradets (2590 m) em decideixo a seguir la recomanació del llibre d'en Fréderic Cabot i emprenc el descens magnífic i sostingut fins al fons de la vall des Pouey d'Aspé (700 m de desnivell non stop sobre una neu primavera de manual (S2 -S3). Només per aquesta indicació ja valia la pena comprar el llibre. Per evitat el cingle final, ell recomana girar a l'esquerra a la cota 2150 però jo vaig seguir recte i vaig girar a l'esquerra a la cota 1980. Les dos opcions son igualment bones.
Satisfet poso pells i remunto sense problemes fins al coll de Tentes i d'aquí al Pic Entre les Ports per poder aprofitat la seva bella pala nord. La pala resultà un S2-S3 sobre dos cents metres de desnivell amb neu primavera al punt.
Finalment arribo al vehicle a les 12,30 hores.



Una travessia de les que et deixen ganes de tornar.
Xavier M

5 comentaris:

Berta ha dit...

si la memòria no em falla.....jo no hi he anat mai amb neu......
hi has anat sol? doncs el proper com t'hi acompanyo :))) quan estigui en forma!!!!
pena que el temps va ser inestable!

Anònim ha dit...

Xavi, qdes molt rockero ámb els esquís guitarra de l'última foto...
Bona travessa!

Berta ha dit...

sí, jo també ho he pensat.....sembla un guitarrista :))

Xavier M ha dit...

Doncs va ser totalment improvisat. Només tenia uns pocs segona abans que el disparador fes la foto i va quedar com va quedar.

Vaig anar sòl, Berta. ningú més tenia festa aquests dies. La propera al Perdut la fem plegats. Serà un plaer. A més a més aquest massís val molt i molt la pena ... és especial

miscel·lAnna ha dit...

Una volta guapa, també me l'apunto,a banda del Taillon, amb esquis, no he fet res mes per aquesta zona.
Bona la del "guitarrsita ;))