tres dies de travessa per l'Hautacam, 18 a 20 de març

Pic de Leviste 2463m, Pic de Pène det Pouri 2587m (cresta 2530m), Pic d'Oussamiaou (punta 2045m) i Pic du Mont 2003m

L'any 2000 vaig comprar el número 200 de la revista Pyrenaica... la guardava com un tresor per l'article de Poto Gorrotxategi i Belén Eguzkiza de les Muntanyes d'Hautacam!

HAUTACAM cegesqui march 2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

i n'hi ha hagut de vegades que hi he volgut anar i aquest cap de setmana aprofitant que alguns podíem fer festa dilluns a la fi ha pogut ser. El millor és que ha estat millor que no esperava, més difícil, més alpi, més bonic...

Tres dies radiants amb neu a 1600m dura als matins evolucionant a crema i primavera sense espatllar-se, prenent dos cabanes de base per fer els cims sense haver de carregar tot el dia la motxilla plena per fer la volta:

Resum de l'activitat:

Dissabte 18 de març: d'Hautacam al Pic de Leviste i la cabana de Picourlet
Pàrquing de l'estació d'esquí d'Hautacam al Coll de Tramassel 1615m - Col de Moulata - Cabana de Picourlet 1602m - Lac d'Isaby 1558m - Lac det Plagnous 1729m - Grande Estibère - Coll 2375m - Pic de Leviste2463m - Cabana de Picourlet 1602m (font al costat, llar de foc que no tira gaire, taula trencada sense cadires, i dormir a terra...)
+1200m/-1150m; AD, ***, S3-S4(baixem esquiant l'aresta SE del cim i coll); 5-6h

Pic de Leviste, al centre, vist dilluns des del coll de Barran. La cometa que accedeix al coll queda amagada, i l'aresta que es veu és la que hem baixat esquiant.

El descens del Coll de Moulata a la cabana, sota el pic de Naouit és una solana i toca caminar una estona, la resta està molt ben innivat.

Deixem trastos a la Cabana de Picourlet i baixem al llac d'Isaby on tornem a posar pells. L'itinerari supera tres esglaons de fort pendent entre 1550 i 1700m, entre 1800 i 1900m, i a sobre la Grande Estibere. Finalment s'entra a una cometa preciosa sota el Soum Arrouy i s'arriba al coll a 2375m (es redreça progressivament i cal superar-lo amb grampons. Després ve una aresta de menys pendent i prou ample per baixar-la esquiant, súper! Bany al llac d'Isaby i tarda amb vistes a la cabana!

Diumenge 19: de la cabana de Picourlet a la cabana del Llac d'Ourrec i Pic de la Pène det Pouri
Cabana de Picourlet 1602m - Coll d'Ouscouaou 1901m - Cabana de Lac d'Ourrec 1667m - Cabanes de Mourède - Les Aigillettes - Avantcim 2500m - Pène det Pouri 2587m (ho hem deixat córrer a mitja aresta pel gel) -Cabana de Lac d'Ourrec 1667m (llar de foc que va bé, però poca llenya a la vora, taula sense cadires i lloc per dormir 3 persones)
+1200m/-1150m; AD, ***, S3; 5-6h

Cabana i coll d'Ouscouaou 1901m, amb el Pic de Leviste al centre

Les primeres dos hores fem mudança a la Cabana del Llac d'Ourrec.

Després la remuntada és llarga i planera però en un entorn de muntanyes i parets grandíssim:

avancem sota el Soum de Lascours. A 2000m les pendents ja són més dretes i l'itinerari es recargola per passatges bucòl·lics fins arribar al coll-avantcim, a 2500.

Ho intentem amb piolet i grampons fins que l'exposició i la duresa del gel no compensa seguir arriscant... sembla que la muntanya vol que hi tornem, que avui no toca!

El descens torna a ser memorable, amb alguna obaga sense transformar i després neu crema al punt.

A quarts de 5 el sol ja no toca a la cabana i ens enfilem a un turonet a secar les pells i cuinar el berenar sopar d'un diumenge qualsevol... a la muntanya!



Dilluns 20: de la cabana del Llac d'Ourrec a Hautacam, fent dos cimets
Cabana de Lac d'Ourrec 1667m - Col de Barran 1934m - Pic D'Oussamiaou (punta 2045m) - Col de Barran 1934m - Pic du Mont 2003m -  Col de Barran 1934m - Estany de Naouit 1500m - Col De Moulata - Pàrquing de l'estació d'esquí d'Hautacam al Coll de Tramassel 1615m
+700m/-800m; F, **, S2; 3-4h

La volta ens surt rodona enfilant uns cimets secundaris que són a l'aresta del Montaigu, per despres fer una bona baixada sota el pic de Naouit i arribar amb pells a Hautacam, molt contents.


També són molt útils els llibres de Frédéric Cabot "Ski de Randonnée dans les Hautes-Pyrénées" on hi ha els cims descrits entre el vol.1 i el vol.2. i moltes més muntanyes per pujar!

Pels mapes, tenim un tros al de Lourdes (IGN 1647ET) i l'altre al de Bagnères (IGN 1747ET).

Marta, Pep i Jaume
Bones traces!!!

Volta “our way” per Ulldeter

Volta “our way” per Ulldeter.

Dissabte 18 març 2017.

Tenim només un dia per pujar a la muntanya i, entre els possibles itineraris a prop de Barcelona, triem una volta circular al pic de l’infern descrita en el llibre d’en Carles Lluch “50 itineraris d'esquí de muntanya pel Pirineu català”.

Pugem divendres nit al refugi d’Ulldeter (pujada per pista des de pàrquing P6 de Vallter), per tal de poder començar d’hora sense matinar massa l’endemà. Al refu estem sols!

Refugi Ulldeter (2235mt) – Coll de la Marrana (2529mt) – Pic inferior de la Vaca (2820mt) – Clot de l’Os – Pic de Tirapits (2799mt) – Aigols Podrits – Bastiments (2883mt) – Vallter.

F, S2-S3, +1500/-1700

Alba des de el refu

Des de el refugi pugem al Coll de la Marrana (ganivetes per neu dura a la darrera rampa abans del coll), després fem un flanqueig de baixada fins a Aigols Podrits, aquí ens equivoquem i, en lloc d’anar cap al portell dels Gorgs, pugem cap al Portell (entre pic de l’Infern i Pic inferior de la Vaca). L’equivocació no ens ve malament, ja que des del Portell veiem que la pala oest del Pic de l’Infern (un dels al·licients principals de la ruta planejada) està molt pedregosa i fa pinta de poc disfrutona.

Pala oest del Pic de l'Infern

Improvisem plà B, pugem al Pic inferior de la Vaca, amb boniques vistes fins a Montserrat, i des d’allí ens fixem en una pala verge que baixa direcció sud des del coll de la Vaca. Gaudim d’una baixada excel·lent amb neu cremeta (es encara de matí) pel Clot de l’Os. A cota 2400 el clot és fa més estret i planer, calcem pells i pugem al pic de Tirapits (últims metres a peu x pedres).

Pujant des de el clot de l'Os

Des del coll de Tirapits baixem cara nord-est (neu encara dura!) i enfilem la vall d’Aigols Podrits mantenint l’esquerra. Tornem a calçar pells per pujar al Bastiment per la seva pala sud-oest (darrers metres a peu). 

Bastiments

Passegem per l’ampla aresta fins al cim més oriental (pala nord del Bastiment amb neu encara dura a primera hora de la tarda). Baixem per la pala sud-est amb neu primavera encara molt decent. A l’alçada del refu continuem per pista fins al pàrquing.

Dia estiuenc, agradable volta a la descoberta de muntanyes que, tot i ser clàssics, nosaltres no coneixíem.

Lu i Andrea.  

Video by Lu (ja millorarem la qualitat de les imarges next time..)

Travessa de Panticosa pels voltants de la cara nord-oest del Vignemale: banys Panticosa-refugi Wallon-refugi Oulettes de Gaube

Travessa circular Banys de Panticosa-Refugi Wallon-Oulettes de Gaube.

Desnivell aproximat de + 1000  diaris;  distàncies diàries 10-13 Km. F, **, S2-S3

Planifiquem la ruta en aquesta direcció per trobar-nos la millor neu possible en els descensos: abans del migdia les pales cara sud; a partir de migdia les pales cara nord, nord-est. 
Una gran ruta de 3 jornades en un dels més bells paratges del Pirineu. Molt assequible, i absolutament recomenable!

Divendres 10 de Març 2017:
De Banys de Panticosa (1.637) passant per  refugi de Bachimaña a Muga Nord (2.675)  i baixada pel port de Macadau a refugi Wallon (1.860)
+ 985/ -806 F, S2, **
La primera mitja hora de pujada amb esquís a l'esquena, a 1900m. ens podem calçar els esquís

 El llac de Bachimaña on hi ha el refugi amb el mateix nom

 Anant cap a la Muga Nord deixem el llac de Bachimaña darrera nostre

Després de fer la Muga, baixada pel coll de Macadau cap al refugi Wallon ( a la foto a baix a la dreta)

Refugi de Wallon, 1.860 m. guardat, antic hotel de muntanya

Vistes de luxe desde l'habitació del refugi:  la Muga Nord a l'esquerra, i a la dreta el Falisse i la Gran Facha (3.005 m.)

La ruta de l'endemà, cap al coll d'Arratil, al fons treu el cap el Vignemale

Dissabte 11 de Març 
De refugi Wallon (1.860) a Port D'Arratil (2522), baixada al riu Ara, tubet al coll d'Oulettes (2615), a la cara nordoest del Vignemale. Dormim al refugi Oulettes de Gaube (2.150)
+ 918/ -569 , S3, *** (per tub de pujada del coll d'Oulettes) 

Pujada al Port d'Arratil. Els dos primers dies no ens hem trobat pràcticament ningú per les muntanyes, els paratges, solitaris i salvatges, son espectaculars

Arribant al port la vista del Vignemale ens deixa enmudits

Darrera deixem el port d'Arratil, amb una pala de descens cap a Oulettes senzillament meravellosa, aquí la pujada cap al coll d'Oulettes

Ja baixant del coll d'Oulettes,  la cara nord del Vignemale, imponent i impressionant.

Una pala molt esquiable que ens regala una neu que disfrutem de valent!

Al fons del llac ens espera el refugi d'Oulettes de Gaube

Les pales que hem baixat a l'esquerra, amb algunes  purgues de fa uns dies a tocar

El Vignemale per la seva cara nord desde l'entrada del refugi

Al cap d'unes hores la lluna plena iluminava aquest paratge màgic 

Diumenge 12 de Març 
De refugi Oulettes de Gaube (2.150) a baños de Panticosa
+ 900/ -1.500, 14 Km. S3, *** (per pujada del coll d'Oulettes i baixada final bosc baños Panticosa) 

Deixant enrera el Vignemale, arribant al coll de Banys de Panticosa

Vam tenir una boníssima baixada pel tub de les Oulettes deixant ja enrera el Vignemale, tot i la neu una mica dura. També vam disfrutar les primeres pales de baixada cap a Panticosa. Llàstima que la boira i les altes temperatures havien mulllat la neu arribant als Baños de Panticosa, bastant pendent i amb una neu humida i pastosa. 

   Erem la Gemma, el Quique, la Mercè i el Carlos (...i el Vignemale al fons)
   Salut, i molt bones traces!

el vídeo dels dimecres... el vent de Tressó

El vent de Tressó, Pallars en estat pur!

11-12 de març de 2017

Dissabte vam fer una llarga excursió de muntanya amb esquís...a l'esquena. Després de la nevada del cap de setmana anterior la calor dels darrers dies ha fos la neu a una velocitat impressionant. Però malgrat tot tornaríem a caure en el parany per que arribar a Tressó va ser arribar a un espai màgic difícil d'explicar amb paraules...i no us ho creureu, vam arribar esquiant per un torrent en una tarda inoblidable. I darrera el bosc hi havien unes bordes, i darrera les bordes, uns prats, i darrera... A Tressó hem escoltat el vent i difícilment oblidarem la nostra estada aquí. En Klaas i la Laura ens han enamorat amb la seva cuina i la seva calidesa, hi tornarem per que volem venir amb molta neu, per que volem tornar a sentir el vent i per que és impossible oblidar un lloc així. Vindrem amb nens caminant o en una llarga travessa esquiadora des del Salòria, o amb la bici però segur que hi tornarem!

Refugi Gall Fer-Pic de Covil -Portarró de Sabollera-Les bordes de Conflent-coll de Jou-Bordes de Tressó

21 km +1.200 m. S2-S3*** (per la llargada) 8h

Dissabte sortim d'hora des del refugi Gall Fer. Avancem ràpid pel bosc fins a sortir a una pista situada sota la Costa dels Meners. Resseguim la pista cap a l'E fins a situar-nos sota el pic de Covil (2.575 m.) que assolim en un llarg flanqueig pel vessant N. Enlluernats per la pala SW del Salòria fem promesa de tornar-hi. Per baixar fem dos grups que funcionen a la perfecció. 

La majoria baixem per la dreta del Portarró de Sabollera, creme de la creme, quina baixada!! Al voltant de la cota 2.100, la vall s'estreny i s'acaba la neu... Uns baixem amb una certa decència pel vessant esquerra del torrent, d'altres arrisquen en una desgrimpada que per poc no acaba en dutxa, la veritat és que feia calor i venia de gust! Prop de les bordes de Conflent encara som capaços de lliscar una mica amb els esquís per la pista. 

Després vindran uns 6 km de patejada per acabar en una divertida esquiada entre el coll de Jou i les bordes de dalt de Tressó. 

Arribem a les bordes i comença el festival: vermut d'arribada amb la nevera plena, preparatius per la festa llenyataire aniversari Berta, gràcies Manel! I després sopar de moltes estrelles amb productes de la terra i festa!!

Bordes de Tressó-collet de Ventallola-coll de So-Coma de Burg-coll de Màniga-pic de Màniga (2.515 m.)-refugi Gall fer

15 km +1.100 m. S2-S3** 5h

Diumenge ens llevem amb un esmorzar que ja us podeu imaginar... Enfilem N la petita vall que s'estén entre les bordes de dalt i les de baix. No parem de mirar enrere intentant retenir tot el que hem viscut les darreres hores. En Cesc em diu: quin lloc nano, quin lloc! En front de les bordes de dalt calcem esquís i nos us ho creure-ho, pràcticament no ens els vam treure fins al refugi de Gall Fer, la sort ens fa aquest regal per tal que no oblidem aquest cap de setmana. Travessem el collet de Ventallola, passem pel costat de la borda de Solà i cap al coll de So que falta gent. Baixem per la pista que va a Farrera, encara amb força neu, i al voltant dels 1.800 m. ens aboquem a la coma de Burg. Entrem al bosc de Burg pel torrent del Bosc que encara conserva força neu al seu voltant. Silenci, fa la sensació que en qualsevol moment ens poden aparèixer uns quants minairons. 

A la Pleta del Tarter comprovem que els minairons han fet la seva feina deixant el paisatge ordenat: pedres on toquen, un torrent singular, vegetació espaiada i un àmpli horitzó cap a l'oest. Pugem còmodament pel costat esquerra de la vall fins al coll de Màniga, neu justa. Coll extens de corbes suaus. Es veu ben bonic el descens cap a Conflent. Tenim la visió perfecta per dissenyar la travessa Salòria-Tressó de l'any vinent. Per arribar al pic e Màniga (2.516 m.) només queda pujar el seu vessant S amb una mica més de de pendent que la pujada al coll. Sembla que el vent ens farà la guitza, però no, a dalt cares d'alegria i complicitat. 

Quina volta, ha valgut la pena l'esforç! Només ens resta baixar, gira tomba entre arbres i alguns crits inevitables per l'alegria del moment. Rematada final amb el conegut arròs de muntanya a Gall Fer. Que us puc dir, Pallars en estat pur!!

Sortida de cicle, participants: Carles P., Cristian A., Jordi L, Manel C., Raquel N., Berta A., Rafa B., Eli C., Anna S. Elena A., Francesc P., Toni C., Jaume S., Peter C., Marc P., Cesc D. i Pep L.

(fotos: Francesc P. i Jordi L.)

Bones traces!