Una setmana sota el massís del Montblanc i Dômes de Miage.

Ens hem instal.lat a Saint Gervais les Bains. Aquesta zona de l’Alta Savoia, a banda de les constants i magnífiques vistes al Montblanc, es caracteritza per estar molt urbanitzada i tenir unes 10 estacions d’esquí en una àrea reduïda. Tot i això te racons interessants per fer esquí de muntanya en aquesta època d’hivern que encara no és recomanable fer cims alts.

Les prèvies i bola extra de culs inquiets...:

Divendres 27 Coll de Chatillon 1690m des de Grand Bornand +750m F/S2

Fem el viatge des de Barcelona fins a Annecy on ensinstal.lem dos dies. El paisatge dels voltants de la ciutat és premonitori de la neu que ens trobarem arreu. Aquell blanc calmós que convida a passejar.

Agafem la carretera en direcció al coll de Colombier i deixem el cotxe a la vall de Le Borne, passat el nucli de Grand Bornand (20km des d’Annecy) comencem l’excursió per pendents drets entre cases aïllades i obrint traça de neu nova. A la cota 1100m ja ens movem per un sender que recorre la vall i que porta al coll, ruta solitària fins que arribem al coll de Chatillon on coincideixen les pistes d’esquí de l’àrea Grand Bornand.

Descens per les pistes fins a la Mulaterie per agafar les navetes gratuïtes fins al punt d’inici.

Mariona i Ricard

Dissabte 28: Circular prop del monestir de la Grande Chartreuse +850 m, 13 kms. F/S3

"Les branches ploient sous la neige fraîche, la ferveur mystique émerge du silence, l’eau coule tranquillement entre les roches couvertes d’un épais manteau blanc, d’immenses arbres se dressent dans le ciel immaculé."

Enlluernats per una piulada del dia 25 de desembre decidim anar cap al cor del Chartreuse i concretament al pont des Allemands (813 m). Abans hem passat per St-Laurent-de-Pont, per una antiga destileria de Chartreuse i per les boniques gorges de Guiers Mort. Passar per tots aquests llocs vestits d'hivern ja paga la pena.

Estem prop de la casa mare dels cartoixants, el monestir de la Grande Chartreuse situat als peus del Grand Som. Els cartoixans es van instal·lar aquí buscant la solitud i el fred, un bon lloc per fer penitència. La veritat és que el monestir impressiona per les seves dimensions.

Fem una sortida circular al voltant del massís de la Grande Chartreuse. Passem a tocar del monestir, ho fem en silenci com ens indiquen. Aviat trobem les capelles de Nostra Senyora de Casalibus i de Sant Bruno. Després passem el coll de la Ruchère (1418 m.). Des d'aquí es pot fer el cim del Petit Som (1704 m.), un cim atractiu on van la majoria d'esquiadors, nosaltres avui no tenim temps de fer-lo. Sense treure pells anem cap al pas de La Tracol (1445 m.) on les treiem i per bona neu baixem fins a una zona enclotada preciosa. Des d'aquí continuem la "randó" fins al coll d'Aliénard des d'on decidim pujar a la Prairie de la Folie. Tornem a treure pells i des d'aquí amb alguna remada pel mig retornarem al punt de sortida. Abans passem pels prats que volten l'Habert de Billon on hi ha un gran mas. Voltem els Rochers de la Fitole, amb alguna petita ensigalada i algun tram de baixada de pura supervivència. 

En conjunt es tracta d'una sortida preciosa, poc esquiadora i en general fàcil de fer amb bones condicions de neu. Molt recomanable complementar-la fent el Petit Som.

Berta, Oriol i Pep

Diumenge 29: Avantcim Nord del Mont de Vorès (2066 m) ± 940 m, 13 km F/S3

Punt de Sortida Le Leutaz

Des de Leutaz resseguim una sèrie de pistes fins arribar a tocar dels remuntadors que parteixen de Praz-sur-Arly. Des d’allà virem fort a SE per remuntar una pala molt trillada que aviat desemboca en terreny més amable. Tranquil·lament, arribem a un turó amb una caseta i taules de pic nic...  

Des d’allà baixem directament cap a l’E. amb molt bona neu. Tornem a posar pells i remuntem cap a la avantcim N. del Mont de Vorès (2066 m.). Des d’allà saltem per la pala N. que gaudim molt malgrat alguns crits d’un histèric que ens anava increpant des de la llunyania. Tornem a posar pells i intentem anar cap al turó de Le Sangle, aviat la prudència ens fa recular i retornem al turó inicial de la caseta des d’on baixem definitivament a W amb condicions de baixada molt bones, ens va faltar anar una mica més amb tendència SW per trobar més espais sense traces de baixada. Retrobem les pistes de l’estació i ben aviat l’itinerari de pujada. Un dia per gaudir de la neu, del bon temps i de les vistes sobre el massís del Montblanc.

Dilluns 30: Tête de la Combaz (2445 m) ± 1274 m, 13 km F+/S3

Punt de Sortida Les Contamines-Montjoie, al llogarret de le Baptieu, al costat del telecabina de Les Contamines.

Des de le Baptieu, es puja per una pista nevada fins a l’Auberge de Colombaz. Aquí ens separem i una part del grup s’enfila sense aturar-se fins al cim. Orientació SE amb molta caloreta. Hi ha uns 200 m amb pendent de 35º i la neu transforma ràpidament. 

Gaudim de tot tipus de neu, buscant les orientacions ombrívoles per gaudir de neu pols. A la part mitja hi ha la neu més transformada i humida. A la part més baixa fins al cotxe, la neu torna a estar en molt més bones condicions.

L’altra part del grup seguim per la pista fins a Le Sat i després per sobre del barranc de Colombaz per pales amples i obrint traça fins a la cota 1900m per on és possible creuar el circ i accedir a les pistes. Fem un descens de 200m per pistes i tornem a remuntar 150m fins al coll de Montjoie des d’on baixem per pistes fins a l’aparcament.

   

Dimarts 31: Croisse Baulet (2236 m) i Petit Croisse Baulet (2009 m) ± 1222 m.15 km. F/S3

Punt de sortida des de Cordon, a les Pontets, a l’aparcament de Cornillon.

Aparquem al Torrent de la Croix i tots els arbres encara mantenen tota la neu. Es puja per pista fins als Chalets de l’Avenaz (fent retalls pel bosc). El terreny es redreça fins al Col de l’Avenaz. Ens crida el cim gran i la seva pala. Hi ha un banc al cim, amb vistes al Montblanc. La pala de baixada és molt maca, avui amb neu endurida. Un cop al coll posem pells per anar al cim petit. Ens ensigalem pel bosc amb molt bona neu. És un terreny força complex i que presenta alguns barrancs delicats, millor si se sap on es va! Se’ns fa tard per fer la nocturna al Mont Joux….quina pena….hehehe.

Festa de Cap d’Any amb la mítica raclette :)

   

Dimecres 1: L’Ambrevetta (2463 m) ± 1119 m., 13 km PD/S3

Punt de sortida: Des de La Clusaz,a Confins, on hi ha unes pistes d’esquí de fons. 

Excursió per visitar la mítica Châine des Aravis, per la seva cara nord. Som a prop del cim del dia anterior, però per arribar al punt d’inici cal fer 1h de cotxe. Estem tot el dia a l’ombra, fins que el sol ens acompanya a la part alta del recorregut, després de passar pel Lac de Tardevant. Posem grampons pel curt tram per arribar al cim amb seguretat. El Tardevant ens queda a tocar però avui no tenim temps. És una aresta molt suggerent. Baixada amb neu de tot tipus, molt bona a la part mitja. 

La cua de baixada per sortir de La Clusaz serà recordada, però tornem emocionats del paisatge que hem gaudit. És una mena de Cadí, amb unes canals molt atractives.

        

Dijous 2: Tête de la Sallaz ± 735 m. 10 km. F/S3 

 

Punt de sortida: Nucli de Romme, llogarret que té una estació d’esquí més que familiar, amb dos o tres miniremuntadors i un bar que fa de seu social. Ens roba el cor, aquest indret ! Entre d’altres per l’assortiment de formatges...

Ara mateix, s’hi arriba des de Le Reposoir, un petit poblet amb dos cims que també ens feien goig (la Pointe du Midi i la Tête d’Auferrand).

El canvi de temps ja arriba, però fem un cim relativament fàcil, per no perdre el costum. Semblava un lloc fred i decadent però poc a poc va agafant vida i algunes criatures es dirigeixen als pocs remuntadors que cobreixen la primera pala del nostre objectiu. Després es dirigim per pista fins a una cabana que de tornada ens servirà per fer un mos. A la part final del cim el vent es fa present en forma de ràfegues i som conscients del bon temps que hem tingut els dies anteriors. De baixada, algú s’ensigala volent seguint la mítica frase: segur que te sortida... els altres fem après ski, amb xocolata, herbes o cafè. Fem provisió de formatges de cabra per fer el tast a casa.

   

Divendres 3: Sommet des Salles (1757 m) i Petit Croisse Baulet (2009 m) ±800 m., 16 km.(remuntador inclós) F/S3

Punt de sortida: Combloux, a l’aparcament de Cuchet.

Ha nevat durant la nit i es va obrint el cel al llarg del matí. Fem l’itinerari 23 de l’estació per pujar a la Sommet des Salles, puja aïllat de les pistes per dins del bosc fins a prop del cim on de cop i volta ets conscient que foquegem per una estació.

Dalt del cim arriben telecadires per totes bandes. Carenem, perdent una mica d’alçada i ja fora de l’àmbit de l’estació anem cap al Petit Croisse Baulet, que ja coneixem.

Baixada memorable amb una neu pols ben recent; avui sabem esquiar :) A la part final, ens emboliquem una mica i hem de posar pells per arribar sota la cadira de Jouty. Amablement ens deixen agafar el remuntador a 5 min de tancar per ser de nou dalt de la Sommet des Salles. Posta de sol ben bonica des del cimet i gaudim de les últimes baixades amb una neu molt bona fins al cotxe. Celebració de fi de festa amb un suís complet!

 

 

Gastronomia: els mítics espaguetis a la bolognesa de carn de vedella Angus, caldo d’olla casolà, lassagna, arròs amb salsa de botifarres i fredolics, raclette, mongeta i patata amb botifarres de la Savoia, llobarro al forn, sardinetes amb all i tomàquet, truita de patates, orella saltejada, coca casolana, pastís casolà de poma, xocolata amb nata, formatges de la regió...

Hi hem estat: Berta, Oriol, Pep, Míriam, Lluís, Pili, Mariona i Ricard 

 Bones traces i neu pols !!

el vídeo dels dimecres... Matanuska

 

Puig de Pla Bernat, 2436 m

Sortida relativament senzilla que es podria fer servir per iniciació. Tan sols hi ha una pala amb pendent una mica més forta (uns 35 graus a la part superior). En el nostre cas vam sortir en un dia de neu molt molt glaçada i no era un dia per fer coses més complicades. Així i tot, ens vam acollonir una mica a dalt de la pala, però afortunadament la neu havia transformat una mica en aquest punt i vam poder baixar bé.

El punt d'inici és l'antiga estació d'esquí de Puigbalador, tancada fa uns anys. Pugem aprofitant el traçat d'alguna de les antigues pistes, entre bonics pins negres on vam veure dos cops un esquirol creuant davant nostre. Els esquiadors malhumorats aniran maleint que es tanquin pistes i deixin tota la infraestructura allà per sempre, i tenen tota la raó, però nosaltres vam preferir anar mirant els esquirols i els pins.

Arribem a dalt del Pic de Ginebre sempre amb pendents fluixos. Ens cruspim uns croissants al cim. 

Aquí vam treure pells perquè la baixada, encara que curta i amb poc pendent, té molt arbre i la nostra tècnica de descens amb pells posades no és prou bona. Després a la pujada al Puig de Pla Bernat (2436 m), encara que també amb pendent fluix estava la neu com un mirall i vam posar ganivetes, sembla que aquesta condició és comuna en aquest lloc si no ha nevat fa poc. Ens quedem una estona al cim amb molt bones vistes.

La baixada és senzilla excepte en arribar a la pala (cota 2200 m), en aquest punt podem baixar la pala que és ben parida, fins a una pista on haurem de posar pells per pujar al coll Oest del turó del Bosc Negre, o ens podem saltar la pala i evitar el canvi de pell si aconseguim traçar una diagonal fins al coll. Nosaltres vam baixar la pala.

Al final baixem per alguna de les antigues pistes de l'estació, dona certa alegria veure com van sortint petits pins, com la natura torna a fer seva la muntanya. La ruta que vam seguir va venir condicionada per la neu, ja que hi havia alguns trams pelats.

Track de la ruta realitzada a Wikiloc

• 2025-01-02
• 841m D+
• S2/S3
• 13km
• Xesc i Pep Lluís

Cap d’any a l’Ariège

Hem passat 3 dies fantàstics fent esqui de muntanya a l’Ariège. Les condicions anticiclòniques i la pluja que va caure ens han fet suar per trobar bones rutes amb cares orientades al sud per esquiar sobre neu transformada a migdia però al final ens en hem sortit molt bé. Ja ho diuen, qui esquia al Pirineu esquia a tot arreu.

Pic de trois Seigneurs, 2199 m

Sortida molt xula i treballada, tot i la modesta alçada del cim aquest ens ha sorprès positivament. No és un cim d’iniciació, la pujada no és gens directa i cal fer varis flanquejos. Sortim del pàrquing del Port de Lers i pugem directes fins a aquest. Un cop al coll, tracem en direcció nord cap al pic de la Fontanette però amb tendència a la dreta, buscant una roca molt característica que es veu des de baix que queda a un planell a 1817 m. Arribats a aquest punt, baixem una mica fins a la cota 1803 m, on hi ha un petit llac. Seguim el llarg flanqueig pel circ que componen el pic de Barrès i el Pic de la Fontanette fins al coll que queda just a sota del pic de Barrès. Al fons ja veiem el pic de trois Seigneurs i el flanqueig que hem de superar. Busquem el camí més fàcil sempre intentant no perdre cota i superant els diferents ressalts que ens presenta el relleu. Arribem finalment a un replà a cota 2080 m i fem les ultimes zetes fins a la carena. Deixem els esquis uns metres abans del cim i fem la ultima part a peu. Baixem per la mateixa ruta de pujada. Neu transformada que es deixava fer molt bé a les cares sud-est i a la resta neu dura.

31.12.2024

+1000

BE-S2/S3 puntual

13 Km

5 h

Risc 2

Pic de Tarbesou, 2364 m i pic sense nom, 2059 m

Sortim del pàrquing de l’estació d’Ascou-Pailhères i enfilem cap al col de Pailhères per la pista. Arribem al coll i virem a sud-est per la ampla carena coronant primer el Mounégou i després el Tarbésou. Fem la ultima part per neu dura amb grampons i davallem buscant la cara sud-est de la carena. Remuntem de nou fins al col de Pailhères i acabem la jornada fent un cim molt xulo encarat a sud que queda a l’esquerra del coll, just a sobre de les cases.

 

1.1.2025

+1100

F/S2

14 Km

5 h

Risc 1 

Pic de Barrès, 2043 m

Ruta idèntica al Pic de trois Seigneurs sortint del port de Lers però un cop estem sota el cim el pugem per la pala somital que ens deixa a la carena, el cim ens queda a la dreta. Al final un curt tram d’aresta amb alguna trepadeta fàcil fins al cim rocós. Molt bon descens per la pala somital. Alternativament es pot atacar el cim pel llom que queda a la dreta d’aquest, recomanable si el risc d’allaus és alt.  

 2.1.2025

+800

BE/S3 

10 Km

4 h

Risc 1 

Hem sigut en Xavi, Albert i Marc. 

Tuc de la Cigalera 2497 m

Primera sortida de la temporada per anar escalfant motors. Aparquem el cotxe gairebé al pàrquing de la Peülla i remuntem fins al port de la Bonaigua. Passem per darrere del refugi del cap del Port i comencem a pujar primer en direcció al cornèr de Vaquèira i després en direcció est cap al pla de Moredo. Tracem per la coma d’Auba fins a arribar al cim. Baixem per la mateixa ruta de pujada. Males condicions de neu, l’anticicló sumat a la pluja han creat una crosta dura a les cares nord i oest, les sud-est se salven al migdia quan la neu ja ha transformat i es deixen baixar bé. Acabem la jornada amb un bon àpat al refugi del Port.

28.12.2024

+600

F/S2

8 Km

3 h

Risc 2

Marc i Anna

Pic de Sant Bertomieu 2.348m - 2/01/2025

Pel sud, amb descens cap a la Jaça de Sedars

Ja no podem anar ni gaire més lluny ni més al nord, i com que els darrers dies des del Pic Fourcat o des del Roc de Quercourt aquest massís lluïa ben blanc no ens ha costat gaire anar-hi a probar sort!

El massís amb el St Barthélemy i el Soularac el dia 28 de desembre, des del Coll de Chioula. D'esquerra a dreta, en segon terme, es veu el llom sud que mena al cim. 

Tot i que hem calçat esquís a 1.350m les condicions són precàries amb poc gruix i neu ben dura. No obstant, l'itinerari és preciós i hem gaudit d'un dia d'esquí intens.

El cotxe l'hem aparcat en un trencall a 1.300m, de la carretera que puja de Luzenac a les mines de talc de Trimouns. Primers metres a peu per una pista, i just abans del riu ens hem començat a enfilar direcció nord pel bosc. És un bosc obert i esquiable i, de seguida, la fullaraca ha donat pas a la neu i hem pogut seguir amb esquís.

S'ha d'anar a buscar el llom sud del cim, decantant-nos lleugerament a l'oest. A 1.700 el terreny és més obert i per evitar la discontinuïtat de la neu hem anat encara més a l'oest per sota les pales que baixen del Pic de Bugarels. Tot i l'orientació avui la neu no vol transformar i la progressió és un xic exposada...

Tracem ràpidament, i superats els contraforts més drets entre els 1.900m i els 2.100m recuperem el llom sud que ja més fàcilment i amb esquís als peus ens mena al cim.

Dallt dels cim un senyal prohibeix seguir cap al Nord, cap a Montsegur... per ser zona protegida de reproducció del Gall Fer... qui sap si no es pot repetir l'excursió que vam fer des del fons de vall el febrer del 2010?

A la baixada hem anat encara més a l'oest per pales dretes de neu dura per a trobar-la continua. A la cota 1.700, a l'alçada de la Jaça de Sedars s'entra al bosc i h iha prou neu i es prou obert per fer un divertimento de descens d'aquells que tant agraden. I arribem a una pista, que en 2km ens porta al trencall on tenim el cotxe, més que satisfets!

Pic de Sant Bertomieu 2.348m (St Barthélemy, un #8cims ben intens); +/-1050m; 11km; F, S2 (S3 les pales a Jaça de Sedars), ** (però exposat, compte amb neu dura); 4h

Bones traces!!!

Bernat i Jaume

 

Malh Blanc 2.354m (de Betren) per Sarrahèra, 27/12/2024

En l'edició dels 8cims d'enguany - amb l'enfocament de comarques - per definir un cim de la Vall d'Aran ens vam fixar en el Malh Blanc corresponent a les rutes 32 i 35 del volum "Rutas con Esquís Pirineo Catalan y Andorra - 101 recorridos Val d'Aran" d'en Carles Lluch per tractar-se d'un cim no massa "habitual" d'una dificultat moderada (dues estrelles).

La sorpresa va ser no trobar tracks al wikiloc d'aquest cim i ni tant sols trobar el nom en la cartografia (de l'ICGC per exemple). Per contra apareixia el Malh Blanc de Tredós que sembla és bastant més conegut (i crec de major dificultat).

Realment, qualsevol dels 2 pot constituir un bon #8cims.

Contacto amb el Carles què ràpidament em confirma que de Malhs Blancs n'hi ha uns quants i que concretament el corresponent a les rutes esmentades es coneix com el de Betren i ens facilita molt bona informació del cim així com un track de la ruta i alguns comentaris del recorregut ... gràcies Carles!

 

Malh Blanc  2.354m   (de Betren) +/- 1000m   12,5kms  F/S2

Donada la situació actual veiem que on hi ha més neu és a la Vall d'Aran i fem escapada cap allà per un parell de dies d'activitat.

Després de la "recerca" sobre el Malh Blanc i sense cap altra proposta clara, anem a provar aquest cim.

Aparquem am la incineradora un cop a la boca nord del tunel de Vielha. Hi ha neu a peu de cotxe pel que sortim amb els esquís. De tota manera acaba essent un miratge doncs al cap de poc hem de descalçar i fem alguns canvis de posar i treure fins que acabem carregant esquís en bona part de la pista.

L'inici de la ruta és el mateix que cal fer pel Tuc de Sarrahèra: pista fins el barranc de Sarrahèra i on hi ha una casa (1463m) deixem la pista i comencem l'ascenció. Al cap de pocs metres (aprox. a 1500m) calcem esquís i anem remuntant fins la cabana de Serrahèra de Baish (1650m) i després fins el pla on hi ha la cabana de Sarrahèra de Miei (1790m).

La neu està bastant dura però en aquesta zona en que el desnivell puja bastant poc a poc, podem progressar força bé. 

A partir d'aquest punt ja deixem la ruta del Sarrahèra i ens obrim cap a l'oest per entrar aviat en el bosc. En aquest tram la neu torna a escassejar força i seguim clapes o zones amb neu però acabem encigalades en un bosc bastant espès i tancat. Finalment hem de treure esquís per sortir-ne.

Un cop superem el bosc, el terreny s'obre amb unes vistes espectaculars de la cresta que va del Malh Blanc al Poi d'Estanho. 

Fa estona que li toca el sol i la neu ha transformat pel que ens permet progressar en aquest tram bastant còmodament ja en direcció al cim, que curiosament no està gens ventat, sinó ben cobert de neu pel que podem arribar-hi amb esquís als peus.

Foto de rigor i aviat tirem avall, pensant en com baixarem el que hem pujat. 

El primer tram es deixa fer molt bé. Son uns 350m que baixem en un no res, disfrutant d'una neu primavera al punt. La part del bosc la baixem a peu, hi ha molt poca neu i es fa complicat anar amb esquís i tornem a calçar per baixar fins a 1500m aproximadament.

Ha estat una ruta "laboriosa" i arribem amb les últimes llums del dia al cotxe.

Una ascensió ben bonica i amb molt bones vistes ... que ben segur podreu disfrutar els que hi aneu si podeu fer-ho amb una mica més de neu.

L'endemà busquem una proposta més "clàssica" i anem a l'aparcament de l'Orri amb la intenció del Cap de Marimanha. 

Està tot molt bonic però la neu està molt dura i posem ganivetes en bona part del recorregut ... realment està delicat com ja ens havien avisat. Un cop a l'estany de dalt de Baciver veiem poca neu al Cap de Marimanha (està ventat) pel que canviem cap al Baciver.

Quan el tenim davant com veiem que la neu segueix estant molt dura tot i haver-hi tocat el sol i totes hi hem estat, no acabem d'arribar al cim i decidim tornar. Les pistes estan tancades en aquesta zona i baixem amb molt de compte fins que arribem a la zona de pistes - ja amb neu més treballada.

Bon regust de boca de l'activitat d'aquests dies però esperem el 2025 ens porti més neu i unes condicions més amables.

Mercè, Lorena i Núria