Sortida del Centre
Excursionista de La Segarra que els proposo anar al PN d’Aigües Tortes
aprofitant que el refugi Ernest Mallafré està obert durant els caps de setmana de
febrer. Ho comento a companys del CEG que els atreu la proposta pel que acabem
fent una sortida “inter-clubs” amb una bona representació de les comarques
catalanes (Segarra, Noguera, Pallars, Garraf, Maresme i Barcelonès).
Dissabte 26/02/2022, Pic del Portarró (2734m) +/-800 F S2/S3
El punt de trobada és
Espot on agafem taxis fins a l’estany de Sant Maurici (5,25€).
Anem al refugi a
treure pes i amb esquís als peus, tornem a l’estany per creuar-lo en direcció
oest. Sempre és una sensació curiosa això de foquejar sobre l’aigua i coincidim
alguns que ens fa recordar al Cesc, amb qui primer vam experimentar-ho.
Un cop a l’altra
banda del Llac, comencem l’ascensió pel bosc en una mena de gincana entre
arbres, creuar riu, etc.
Seguim per les
Marrades del Port i quedem sorpresos de la quantitat de neu que hi ha. A més,
no està gens gelada pel que no ens cal posar ganivetes en cap moment.
Continuem l’ascensió sense
problemes sempre en direcció oest fins al coll del Portarró. Ens queda la pala final
que resulta més llarga i més dreta del que semblava a primer cop d’ull però que
amb calma acabem pujant fins arribar al cim.
Grans vistes en un
dia meteorològicament excel·lent.
A la baixada la neu
està primavera perfecta i gaudim d’un molt bon descens tant en la pala cimera (amb el que ens ha costat pujar) com després - desfent el camí de pujada sense
major problemes doncs la neu ens ho posa molt fàcil.
Arribem novament a l’estany per creuar-lo i anar cap al nostre “hotelet” d’avui.
Bon tracte i bon ambient al refugi amb un abundós sopar.
Diumenge 27/02/2022, Subenuix (2950m) +/-1100m PD/S3
Ens llevem aviat doncs la jornada
s’espera més llarga i tenim el límit que el darrer taxi baixa a les 16h.
Repetim itinerari inicial però
abans fem un dipòsit de material al costat de l’estany per no carregar pes i no
haver d’anar al refugi a la tornada.
Una vegada creuat el llac, ens
enfilem aquest cop per la vall de Subenuix. La zona és tant bonica com
solitària i no ens trobem a ningú en tota l’ascensió.De camí passem pel llac de Subenuix que creuem també per sobre.
Per l’orientació a nord no toca
massa el sol i la neu està més dura que ahir.
Seguim pel barranc de
Subenuix i acabem posant ganivetes per major seguretat en direcció a la canal
que queda a l’esquerra del pic.
Un cop a la canal, cada cop es fa més dreta i
excepte un parell que pugen amb esquís (chapeau!) la resta posem granpons a
2.800m. La pala està en alguns llocs gelada i resulta un moment intens de la
sortida, té força pendent.
Cadascú com pot,
acabem arribant al coll on traiem granpons per fer la darrera grimpada fins al
cim. Com sempre diem, no regalen res!!!!
També molt bones
vistes al cim en un dia que, contra pronòstic, segueix sent molt bo. La baixada fins on
hem deixat els esquís ens resulta bastant més fàcil que pujar i amb esquís als
peus desfem l’itinerari de pujada.
Per l’orientació la
neu està més encrostada i tot i que tornem sense problemes, i que hi ha molta
neu, no està en tant bones condicions com ahir.
Finalment arribem amb
temps suficient al taxi i amb la satisfacció d’aquests 2 dies complerts d’esquí de
muntanya.
Vam ser-hi: Alex M, Eli C, Roger
G, Elisa C, Xavi K, Imma A, Josep B, Olga T, Enric O, Dolors V, Eduard F, Lluís
i Núria P.
Tres dies de cabana donen molt de sí, mai saps ben bé a on acabaràs. Itinerari traçat sobre mapa, moltes incerteses fins just acabar. La motivació i les ganes de fer travessa van més enllà de la raó i et donen aquell punt d'il·lusió per retornar a la muntanya el més aviat possible. 
