Travessa del Vercors Sud - 11 i 12/12/2021

Des de Les Nonières al Col du Rousset, en la solitud blanca i la immensitat de la neu... 

Conservo com un tresor la guia “Ski de Montagne en Dauphiné” de Jean Pierre Bonfort. En poc més de 200 pàgines de paper de fumar hi ha descrits 454 itineraris d’una manera tant breu com precisa d’aquesta zona dels Alps del Sud. N’hi ha una pila per tastar i el que més m’agrada són les propostes de travessa que hi ha al final amb referència al nº d’itineraris a seguir per fer-les... i ja fa anys que el punt de llibre és a la “Traversée du Vercors sud”.

I el Vercors sempre quedava de pas de camí més al nord... aquell rètol a l’autopista entre Valence i Grenoble amb la referència històrica al herois de la resistència que hi van deixar la vida durant la Segona Guerra Mundial, amaga un paisatge de muntanya amb molt caràcter: bosc, isolament, altiplans, dolines, espadats, muntanyes... i fred, vent i neu, molta neu. 

Un dorsal N-S de cims més elevats i característics com el Mont Aiguille li dona desnivell per sobre els altiplans i una xarxa de refugis no guardats i cabanes fa que sigui el paradís per perdre’s-hi dies, voluntàriament ... o involuntàriament: mapa, brúixola, gps i sentit de l’orientació són imprescindibles per moure’s-hi! 

Tot i que es poden buscar pendents exposats i llargs per l’esquí, l’al·licient és més “horitzontal”: algunes zones s’assemblen a la Lapònia sueca tant pels blancs infinits com pels indígenes arrossegant pulques...

 Els astres s’han alineat per anar-hi, i les ganes de neu nova, cabana i travessa ens hi acosten! 

Travessa realitzada: 

Dissabte 11 de desembre: des de Les Nonières a la Cabane de l'Essaure

+1.100m/-300m; 10km; F,*, S2

Las travessa original comença més amunt, a Benevise (1.030m), però avui la neu fa la carretera poc transitable i decidim sortir de més a baix, de Les Nonières (856m). Des de Benevise, amb esquís o en cotxe quan hi ha poca neu, s'arriba a l'auberge de Combau (1.375m), punt de sortida habitual.

Avui, enlloc de la pista fàcil que voreja un muntanyot, tirem pel dret pel sender d'estiu obrint traça fins als genolls cap a un pas amb un nom desafiant: el col de Côte Chèvre (1.531m). 

El recorregut és preciós però esdevé feixuc pels obstacles d'arbres que han cedit al pes de la neu. 

El descens cap al nord ha estat la part més exposada pel pendent, i la fem ràpidament creuant en diagonal alguna clariana desprotegida del bosc. 

Recuperem el fons de vall que ve de Benevise i arribem a l'auberge de Combau per seguir N, NO per la vall del mateix nom.

A 1.653m trobem la Cabane de l'Essaure on passarem la tarda de rituals cabanístics i la nit...

Diumenge 12 de desembre: Cabane de l'Essaure a Col du Rousset

+700m/-1.100m; 20km; F,*** per l'orientació i distància, S1-S2

Toca llevar-se d'hora amb festival de llums i celatges. 

El dia que tenim per davant és llarg: a trams la neu s'ha endurit pel vent però seguim sols i toca obrir traça moltes hores per un recorregut evident en la mitja distància però recargolat en la traça curta, quins farts de vorejar i puja-baixa turonets!

Al col de Creuson (1.759m) descartem el cim de la Tête Chevaliêre (1.951m) per assegurar l'arribada a l'hora convinguda amb el taxi i seguim cap a la bergerie de Chamousset i el pas de la Chèvrerie. El premi de consolació és trobar-nos de cop davant el superb Mont-Aiguille, bonic és poc. 

Refugi de Chaumailloux i Mont-Aiguille

Arribem al refugi hexagonal de Chaumailloux (1.669m). En condicions normals i una traça menys fonda que la del dia anterior, aquest refugi seria el lloc ideal, a mig camí, per partir la travessa.

El tram següent, cap el nord és molt feréstec i recargolat, en repte constant de fer la traça més eficient. Superem el pas de l'Ours i algun coll més i arribem al refugi de la Jasse de Peyre Rouge. També comencem a trobar alguna traça i quan arribem a la cabane de Pre Peyret ja hem vist alguna partida d'esquiadors amb pulca fugint de ves a saber que, potser com nosaltres...

Al Pas des Écondus la traça ja és ben marcada i ens permet fer via fins al capdemunt de les pistes tancades de Col du Rousset, amb un darrer descens de bon esquiar  fins la cota 1.200m on, puntual a les 15:30, ens espera el taxi que ens ha de portar per carretera al lloc de sortida, a 50km i moooltes vivences viscudes intensament en dos dies nòrdics atrapats pel Vercors.

Mauro, Pep i Jaume

Bones traces!!!

Variants del Cap del Verd 2286m

  

La serra del Verd sempre és un bon lloc per anar-hi després de nevades copioses. Aquesta vegada hem fet una variant de pujada i de descens força interessant.

Des de la pista de Santa Margarida anem a buscar el tallafoc que puja directe al coll de la Mola, és força dret però obert. Pujant a l'esquerra, al costat del bosc trobarem un sender que puja paral.lel al tallafoc, de més bon fer.

 

 

 

 

A la cota 1700m girem cap al sud oest per pujar per una canal evident amb pendent moderat. Seguint aquesta direcció ens creuarem un parell de camins o pistes fins situar-nos a la carena del Planell de la Font. Des d'aquí fins el cim cal seguir l'ampla carena sense cap dificultat.

El descens el fem a ple nord (una mica planer a l'inici) per baixar pel Clot del Prat Salvatge, un magnífic descens a mig bosc que sempre té bona neu. Ens trobarem per la pista que baixa del Pla dels Cavallets i seguim avall fins a la bifurcació de pistes on hem de baixar per la pista fins al Portell de l'Ós i després al coll de la Mola.

 

 

 

 

 

Des del coll de la Mola baixem pel tallafoc fins on la neu ens permeti, a mitja baixada hi ha una pista que el creua i permet baixar fins el cotxe.

Hi haurà més novetats de la Serra del Verd...

Hi hem estat l'Agus G i Ricard M

Bones traces !!

Puríssima 2021 per Saint Lary Soulan

 Sortim dissabte 4 de Barcelona, paradeta a fer el cafè a L'Aínsa i arribem a l'aparcament de Val Louron al migdia. Fem una primera foquejada de la temporada per l'entorn de les pistes tancades. Meteo poc clara, en algun moment s'obre però arriba un moment que la boira no ens deixa gaire marge de maniobra. Fem la baixada com podem, contents de les primeres sensacions de la temporada! A l'aparcament ens esperen l'Edu i la Marta amb un bon plat de pasta al pesto...irresistible! Ells han fet la foquejada més aviat....fent un recorregut similar però arribant més amunt.

Anem a Saint Lary Soulan a instal·lar-nos al miniapartament. Quan ja ho tenim tot a lloc i volia entrar a la dutxa.....no hi ha aigua! La solució acaba passant per fer un canvi d'apartament a una ubicació menys elevada. Coses que passen quan arriba tant turisme de cop. 

Diumenge 5 és el dia de la gran nevada que tots esperàvem. Ens fa molta il·lusió veure com va canviant el paisatge i es va acumulant neu i més neu. És un dia de relax.....anem a Balnea! Val molt la pena. A la tarda fem la volta al llac de Génos, enmig de la boira. 

Dilluns 6 fem excursió prop de Saint Lary Soulan. Sortim de Vignec i ens endinsem pel bosc retallant una pista que porta a les Granges de Lias, un llogarret ben especial. Continuem remuntant obrint traça pel bosc fins que arribem al Pla d'Adet. Aquí uns anem a fer el volt per veure l'entorn de les pistes d'esquí i altres recuperen forces fent una cervesa :) La baixada la fem pràcticament per on hem pujat i ens ho passem molt bé amb tanta neu pel mig del bosc. Està un pèl humida i costa una mica baixar per on no hi ha traça. Arribem ben contents als cotxes. Ho celebrem fent un bon sopar tots plegats al miniapartament....ressopó amb FITAAAA! 

Dimarts 7 decidim anar a l'estació d'esquí de Peyragudes (recordeu la pregunta sobre el 007!) En general, les 3 estacions obertes estan a mig gas, per la gran nevada que va caure diumenge i que ha deixat la muntanya amb un perill d'allaus relativament elevat. La neu cada vegada està més humida i es veuen moltes purgues recents. A Peyragudes podem fer un bon dia de baixar, baixar i baixar.....alguns no ens cansem mai :) Poques pistes obertes però poca gent. Vistes molt boniques, tot i que fa un dia prou desagradable de fred i ventet. A la tarda torna a emmarronar-se. Tornem a sopar junts i gaudim d'una nova vetllada. 

Dimecres 8, veient que la muntanya no està en les millors condicions, decidim marxar de bon matí cap a casa. Tenim sort! Obren el túnel de Bielsa a les 11, que ha estat tancat tots aquests dies per perill d'allaus. Fem parada obligada a L'Aínsa, a visitar el poble i a premiar-nos de nou a la pastelería Joakyn. L'apunto a cegesquigourmand per simpatia i amistat comuna :) 

Recordatori per mi: quan reservi allotjament....cal que sàpiga que Saint Lary no és el mateix que Saint Lary Soulan! Sort que ha acabat bé i ens han tornat els diners....hehehe

Un Chartreuse !!

 

Els temporals de neu a la vista, el vent, perill d'allaus elevat... Quina és la zona més piulada a skitour els darrers dies ? La Chartreuse... doncs allà anem.

La Chartreuse és un massís als pre Alps, just al nord de Grenoble. És un massís d'altitud modesta, el cim més alt té 2068m, com els seus veïns Vercors i Aravís. Tot i això gaudeix de bones innivacions a l'hivern.

Ens ubiquem a Saint Pierre de Chartreuse, podríem dir que és el nucli del massís. Des d'allà hem fet diversos cims, un d'ells directament des del poble, els altres amb un desplaçament de 3km.

Diumenge 5 de desembre Bec de la Scia 1783m +1000 F/S2

Tot i el cel gris de moment no neva, ho ha estat fent tota la nit, anuncien "quelques flocons".Sortim de la casa on estem allotjats per remuntar amb esquís fins el poble per un camí de vianants. Des del poble seguim la carena de bosc que puja en direcció est. El recorregut combina trams per l'estació d'esquí (tancada) i trams pel bosc i no presenta cap dificultat fins arribar al final de l'estació 1680m. Des d'aquest punt remuntem uns 100m fins a la base rocallosa del cim on descalcem esquís i pugem per la seva vessant oest, camí força dret i amb molta neu que dificulta la progressió. Sense més fem cim on hi ha una taula d'orientació.

El descens el fem per les pistes, aprofitant que estan tancades, els "quelques flocons" s'han convertit en una nevada important.

A destacar la gran quantitat d'esquiadors i esquiadores de muntanya que hi havia, deu ser el Puigllançada de la zona.

 Dilluns 6 de desembre Bec de Charvet 1738m +800m F+/S3

Gran bo !! Ens desplacem fins al nucli de Brevardier on la carretera del Col de Coq està tallada. Ha nevat força i ens tocaria obrir traça si no fos que en aquest país de la Chartreuse sempre hi ha algú que s'avança i l'obre per tu. Se seguix l'itinerari en direcció al col de Coq, a trams pel camí i a trams seguint la carretera. A la cota 1340 s'obre la vall i deixem la carretera que va al col de Coq per girar a ple sud fins a la base del Bec de Charvet. 

Per arribar al cim cal prendre el llom nord, emboscat i molt dret, que obliga a fer moltes llaçades tècniques. El cim és planer i obert, mirador excel.lent del Chamechaude la dent de Crolles i el Pravouta.

El descens el fem a ple nord, a l'esquerra de les traces de pujada, per dins del bosc, molt dret, fins a creuar un sender i posteriorment arribar a una pista que seguim fins a trobar la traça de pujada.

Dimarts 7 de desembre Pravouta 1760m i Roc d'Arguille 1768m +1200m F/S2

Després d'un nou episodi de nevades a la nit torna a fer bon dia i decidim aprofitar les condicions i fer dos cims clàssics de la zona, per un itinerari no tan clàssic.

La sortida és a l'aparcament al fons de la vall a l'est del poble, punt anomenat Perquelin. Se segueix la vall que puja en ple nord fins al col des Ayes 1538m, el recorregut és un camí més o menys ample segons el tram.

Des del coll des Ayes remuntem en direcció sud oest per les pales del Pravouta fins arribar a la seva carena sud, que puja directa des del col de Coq. Un cop al cim del Pravouta ens adonem de la dimensió de la fama d'aquest sector, ens trobem unes 15 persones al cim i moltes més que estan fent altres itineraris o encara no han arribat.

Baixem direcció nord per unes amples i apetitoses pales de neu pols que ens porten fins al refugi lliure de Pravouta 1605m (unes 15 persones rondant), posem pells i remuntem la traça fins el cim del Roc d'Arguille, aquí hem aconseguit estar sols. 

Ja es veu el canvi de temps que va entrant, esquiem per les amples pales en direcció sud per saltar la vessant i anar a parar a pocs metres del col de Coq. Només queda arribar al col de Coq baixar pocs metres de desnivell per la carretera i remuntar fins el col des Ayes. El descens pel camí de pujada gaudint del paquet de neu.

El dimecres 8 de desembre ens llevem nevant amb neu humida, ho deixem estar i baixem cap a Barcelona, esquivant els problemes per neu que han tingut a les altres valls dels Alps.

Alguns comentaris

A la Chartreuse hi ha diversos nuclis per fer activitat, entre ells potser hi ha colls de carretera tallats.

Trobareu comerços i botigues de material de muntanya.

També hi ha diverses estacions d'esquí, a tenir en compte per fer activitat en cas de mal temps si estan tancades.

Alguns sectors recorden els Dolomites, valls profundes, cims amb penya-segats, etc això fa que l'ambient sigui més alpí.

La proximitat a Grenoble i Chambéry fa que els itineraris siguin molt freqüentats, sobretot si hi ha bones condicions de neu.

Mapa de la zona 3334OT Massif de la Chartreuse 

Hi hem estat l'Hèctor A, Manel C, Carles P, Míriam M i Ricard M

Bones traces !!

el vídeo dels dimecres... Flow

 

Un Pont al Port, 4 a 7/12/2021

Una mica d'esquí de pista, la 'pastanaga', i esquí de muntanya al Port del Comte

Esquí de 'proximitat' aprofitant aquest hivern que começa bé al Pirineu. Dissabte poca gent a les pistes i prou neu per retrobar-nos amb l'esquí-fàcil sobre neu trepitjada... Diumenge posem pells des d'Estivella però el dia s'espatlla als 2.200m. Dilluns, la gernació i el vent ens fan fugir de les pistes i tornem a posar pells: ha nevat més i fa goig per sota els 2.300m però cap a la Tossa i el Padró hi ha més pedres que neu i la que hi ha està molt gelada, el vent bufa massa fort! Dimarts més esquí i el millor es que deixem el Port just quan s'hi torna a posar de nou: NEVA! 

Bones traces!!!