Travessa pels cantons de Uri, Gaubünden i Glarus.
O com invertir 5 dies d'anticicló a Central Schweiz.
 |
| Fridolinshütte, Glarus |
Amb una previsió meteorològica immillorable,
improvisem ràpidament una escapada alpina a la mida d’una finestra de bon temps
de 5 dies. Tirem de la llista de travesses desitjades per triar un destí on
fruir de l’anticicló. Ben amunt en aquesta carta als reis hi figura el Tödi i
la zona del centre de Suïssa on es troben els cantons de Uri, Graubunden i
Glarus. Comprovem que els refugis tot just obren aquesta setmana i ens afanyem
a reservar. I per ben poc que no ho aconseguim, ja que el refugi de Fridolins
té overbooking pel cap de setmana. El
darrer astre s’alinea quan aconseguim que ens facin un raconet per a dos
travessaires insistents. Finalment tot lligat i dimarts marxem de nou cap a
Hospental on ja vam passar el cap d’any. L’excel·lent i confortable alberg ens torna a
acollir.
 |
| Es pot demanar més? |
Aquesta travessa no és de la nostra collita,
el recorregut base es va repetint tot sovint a la primavera. Nosaltres
l’adaptem al nostres gustos i manies. Així, enlloc de dedicar el primer dia a
l’aproximació a la Etzlihütte des de Bristen, decidim començar la travessa a
l’Oberalpass, aprofitant l’accés amb el tren cremallera. D’aquesta manera farem
el Piz Giuv en travessa el primer dia, esquiant més i donant contingut a la
primera etapa. Pel que fa a la darrera jornada, el més habitual es gaudir del
llarg descens del Tödi cap a la vall de Linthal. En el nostre cas, decidim
emprendre un descens diferent per retornar als Grisons i així escurçar i
simplificar la logística del retorn al punt d’inici de la travessa.
Segurament el principal reclam de la travessa
és l’ascenció al Tödi, una muntanya poc o gens coneguda per la majoria del
Pirinencs. En canvi, a Suïssa tothom coneix i sap situar-lo. És un emblema del
Cantó de Glarus, i és molt visible a l’horitzó des de molts cims de Suïssa. La
travessa també ascendeix altres cims com l’Oberalpstock, el Gross Schärhorn i
el Clariden. Son muntanyes que no passen dels 3.300 m, però les seves glaceres
no tenen res a envejar a les de molts 4000s dels Alps. Un altre al·licient
d’aquesta travessa és la tranquil·litat i solitud d’algunes de les valls que
visita. Amb l’excepció dels cims més accessibles i coneguts, hem estat bona
part del temps sols, obrint traça, sense veure una ànima. Un dels refugis no
està guardat, però això no resulta un inconvenient ja que es troba perfectament
equipat. Els horaris que marquem son els nostres, i els detalls de l'itinerari i desnivells son els que vam fer, en algun cas allargant voluntàriament les etapes per tal d'esquiar més. Aquestes dades son doncs només una referència.
20 març 2019 (Dia 1).
Oberalppass (2.044m) –
Pas Tiarms ( 2.149 m) - Val Val – Fuorcla da Giuv (2.956 m) – Val Giuv (2.617
m) – Piz Giuv (3.096 m) – Etzlihütte (2.052 m).
+/-1.500m, 7h30, ***
 |
| Descens obac del Piz Giuv, amb la Etzlihütte sobre el llom més baix del fons de vall. Darrera, Chrüzlital (dia 2). |
Prenem el tren de quarts de nou, però més
hagués valgut matinar una mica més. Bona part del itinerari està orientat a Est
i Sud, i per moments la calor ens ofega en les comes més assoleiades. Deixem
enrere la gentada de l’estació i en 5 minuts en trobem ben sols camí de la Val
Val. Des de Pass Tiarms, cal agafar alçada pel vessant orientat a est, fins a
la cota 2.450 m aproximadament, enlairats per sobre d’unes cingleres, més amunt
del camí d’estiu. En aquest punt es fa un llarg flanqueig per assolir en centre
de la vall en direcció N. Voregem el cim del Giuvstöckli pel Nord i fem un
descens curt fins a la capçalera de la Val Giuv. Remuntem les llargues pales
del Piz Giuv passant de llarg el coll des del que emprendrem la baixada cap a
la Etzlihütte. Aconseguim arribar a l’aresta amb esquís, i fem els darrers metres
a peu fins a la creu. La ruta és llarga i la neu en transformació ens exigeix
tot el dia a l’hora de traçar. Però el descens amb una neu freda i lleugera ho
compensa amb escreix. Petit rapel (10m) al coll (també hi ha una corda fixa). Descens
obac i sostingut fins a la Etzlihütte, mig
colgada sota la neu. Bona acollida, sopar i vetllada amb una dotzena
d’esquiadors, suïssos i alemanys.
 |
| Sortida del Oberalppass, amb els Pazolastock, Rossbodenstock i Badus al fons. |
 |
| Flanqueig a 2.450 m |
 |
| Coll per vorejar pel Nord el Giuvstöckli |
 |
| Primer descens amb l'espectacular Piz Nair al davant. |
 |
| Coll i itinerari de pujada des del cim del Piz Giuv |
 |
| Piz Giuv, full en blanc. |
 |
| Etzilhütte (Uri) |
21 març 2019 (Dia 2).
Etzlihütte (2.052 m) –
Chrüzlipass (2.346 m) – Alp Strem (2.070 m) – Calmut – Fuorcla da Strem Sura
(3.112 m) – Oberalpstock o Piz
Tgietschen (3.328 m) – Brunnifirn – Fuorcla da Cavardiras – Camona da
Cavardiras (2.649 m).
+1.675 m / - 1.075 m, 6h30, ***
 |
| Fuorcla da Strem Sura |
Avui sí fem un horari més correcte, i a les
set ja som en ruta. El Chrüzlipass es fa sense cap dificultat, però cal estar
atents a la baixada pel vessant oposat. Descartar el camí d’estiu i baixar
directament per la canal més a la dreta vessant est del coll. Tram pendent i
sostingut que per sort trobem amb neu pols (no és inusual haver de baixar
aquest vessant amb grampons al matí). La pujada a la Fuorcla da Strem Sura és
llarga però senzilla. Passem per la zona anomenada Calmut, més a l’Oest de on
indica el mapa. Un cop al coll, assolim el cim de l’Oberalpstock amb els esquís
als peus pel vessant est, seguint la traça provinents del s remuntadors de
l’estació d’esquí propera (Disentis. Grans vistes. Ens uedarà pendent el
descens Nord d’aquesta muntanya cap a Bristen, un dels millors descensos a fer
a Suïssa segons diuen. Aquest cop fem el descens Est per la gelera ben tapada
de Brunnifirn, i posem pells per remuntar fins a la cabana de Cavardiras. La part lliure està molt ben
equipada, amb llenya, una cuina econòmica, estris per cuinar, begudes en
autoservei, etc. Dediquem la tarda a fer una darrera esquiada pels voltants del
refugi, pràctiques de cerca amb els DVAs i maniobres d’encordament i rescat en
gelera. Lluna plena enorme.
 |
| Chrüzlipass, Piz Giuv al fons. |
 |
| les nostres traces sobre la cara est del Chrüzlipass |
 |
| Calmut |
 |
| Vessant SW de l'Oberapstock, Glatscher da Strem |
|
|
 |
| Oberalpstock desde la Fuorcla da Strem Sura |
 |
| Vall de Bristen i Uri des del cim |
 |
| Fuorcla da Cavardiras |
 |
| Activitat de tarda des del refugi (dreta) |
 |
| obac ben obac |
 |
| Pràctica cerca DVA |
 |
| Pràctiques encordament i rescat |
 |
| El caliu del refugi de Cavardiras (Graubünden) |
 |
| Llum de lluna plena |
22 març 2019 (Dia 3).
Camona da Cavardiras
(2.649 m) – Val Cavardiras – Alp Cavrein Sura (1.814 m) – Val Gronda da Cavrein – Fuorcla da Cavrein (2.842
m) – Ober Hüfifirn – Hüfihütte (2.431 m ) – Fuorcla da Cambrialas (2.894 m ) –
Hüfifirn (2.550 m) – Planurahütte (2.940 m).
+2.050 (1.525 m mínim obligats) / -1.760 m, 11h30, ***
El sol ens visita ja ben d’hora, just quan la
lluna es pon per l’Oest. Descens llarg i força obac fins a la Val Gronda
seguint íntegrament el fons del barranc. La pujada a la Fuorcla da Cravein és igualment
llarga, però el paisatge és magnífic i el Gross Düssi imposant. Desde la
Fuorcla descobrim un paisatge més
meravellós, amb el mar de glaç de la gelera de Hüfifirn. Fem el curt rapel per
baixar al vessant Nord i decidim improvitzar un descens cap a la cabana de
Hüfihütte per aprofitar les pales inmaculades de neu pols que hi porten.
Engrescats, baixem més del previst, i és que la neu s’ho mereix. Desfem el
camí, passem de llarg al Fuorcla da Cavrein fins treure el cap a la de
Cambrialas. Després de ganyipar, nou descens obac en constant direcció NE fins
aterrar ara sí a la gelera de Hüfifirn. Trobem alguna traça vella que no evita
que ens torni a caler suar la cansalada sota el sol de migdia fins guanyar la Planurahütte. El refugi es troba enclavat
com un castell que vigila les geleres del voltant. Punt privilegiat per gaudir
d’una posta i sortida de sol memorables. Petit però confortable refugi,
excel·lent sopar, i molt bon tracte. No hi ha aigua corrent, però sí cervesa.
 |
| Todi des del refugi de Cavardiras |
 |
| Primers viratges de la jornada |
 |
| Alp Cavrein i Gross Düssi |
 |
| Fuorcla da Cavrein |
 |
| Esquiant cap a la Hüfihütte |
 |
| Desfent el camí |
 |
| Gross Düssi i Fuorcla da Cravein |
 |
| Fuorcla da Cambrialas |
 |
| Hüfifirn i Clariden |
 |
| Hüfifirn i Gross Schärhorn |
 |
| Planurahütte, la cabana més alta d'aquesta banda de Suïssa (Uri/Graubünden) |
 |
| Últimes llums sobre el Tödi |
 |
| Gross Schärhorn, la nuit. |
23 març 2019 (Dia 4).
Planurahütte (2.940 m) -
Hüfifirn (2.610 m) – Gross Schärhorn (3.297 m) - Hüfifirn (2.780 m) –
Chammlijoch (3.004 m) – Clariden (3.267 m) – Claridenfirn – Hüfipass – Sandfirn
– Hinter Stäfeli (2.025 m) – Untere Röti – Ochsenstock – Fridolinshütte (2.109
m).
+ 1.500 m / - 2.330 m, 11h, ***
 |
| Cim del Clariden |
 |
| Gross Schärhorn |
Fem una volta pels 2 cims més atractius de la Hüfifirn
abans de baixar cap a la cabana de Fridolins. Desfem el camí del dia anterior
per escurçar en direcció al Gross Schärhorn. La seva silueta i cim punxent ens
han resultat temptadors i irresistibles des del primer moment. Amb orientació Est,
val la pena no anar-hi gaire tard si fa sol. Arribem al cim amb piolet i
grampons, tot i que els Suïssos sembla que no en fan servir mai. Bon descens
amb neu al punt. Voregem pel Sud el Chammlihoren i ens dirigim a l’aresta Oest
del Clariden. S’arriba amb esquís fins la base del cim més occidental (3.191
m), i a partir d’aquí cal seguir a peu. L’ascensió acaba esdevenint una mena de
via ferrata amb cadenes que fa l’ascensió ben entretinguda. Qui no vulgui pols
que no baixi a l’era, i qui no vulgui complicar-se la vida, millor vagi a
buscar la cara Est per fer el Clariden. És per aquest altre vessant per on
baixem esquiant breument. Arribats a la zona plana de la gelera (3.000m
aprox.), posem pells en direcció Sud per tornar a la Planurahütte. Ja no hi
acabem d’arribar i seguim en descens per la gelera de Sandfirn dominada
completament pel vessant NO del Tödi. Bon descens amb neu encara pols en la
part més alta. A 2.030 m posem pells i fem el flanqueig ascendent, amb alguns
puja i baixa, cap al collet vora el Ochsenstock, on se’ns obre una de les
vistes més espectaculars de la travessa. Hi descobrim el refugi de Fridolinshütte, a l’ombra de
l’inmens Tödi, y totalment encerclat per crestes i parets impressionants. També
treu el cap la gelera per on caldrà remuntar l’endemà, amb successives
graonades que deixen al descobert la trencadissa de séracs. El refugi és
agradable i acollidor, però està a rebentar i avui resulta estressant. Ens
acomodem com podem apinyats a la winterraum,
a uns 50m del refugi, i sopem en un primer torn
a quarts de sis de la tarda.
 |
| Gross Schärhon, le petit matin. |
 |
| Cim del Gross Schärhorn |
 |
| Cap al Chammlijoch |
 |
| Clariden més aprop. |
 |
| Aresta Oest del Clariden |
 |
| Descens Est del Clariden |
 |
| Planurahütte |
 |
| Sandfirn |
 |
| Bifertengletscher, per l'endemà. |
 |
| Impressionant ubicació de la Fridolinshütte (Glarus) |
24 març 2019 (Dia 5).
Fridolinshütte (2.109 m)
– Bifertengletscher – Piz Russein o Tödi (3.613 m) – Bifertengletscher (3.000
m) – Porta da Gliems (3.254 m) – Glatscher da Gliems – coll (2.994 m) – Russein
Sura (1.957 m) – Alp Russein – Val Russein – Punt Gronda (1.032 m).
+1.800 m (1.550 mínim obligat) / -2.875 m,
 |
| Bifertengletscher |
Cinquè dia consecutiu sense ni un sol núvol.
Però encara es negre nit a les 4 quan sona el despertador. Sortim amb la llum
del frontal en direcció a la gelera, a la que s’arriba de baixada amb pells.
Absolutament tothom del refugi va cap al Tödi i la traça és una autopista que
es fa camí entre els ressalts de la gelera. Habitualment s’evita la part més
trencada (entre 2.550 m i 2.700 m) per un corredor anomenat Schneerus, però
enguany te poca neu i un ressalt de gel.
És per això que aquest primavera la traça que seguim tots és una gimcana que
s’obre pas entre séracs i esquerdes per emergir a les pales del tram superior.
No resulta difícil, però el gel viu aflora per tot arreu. Puntualment cal fer
algun pas a peu o remuntar una llengua de neu en escaleta per sortejar les
dificultats. Un cop superat aquest tram, tot esdevé més fàcil i la principal
dificultat és no lliscar sobre la traça regelada. Arribem al cim ben d’hora i
gaudim de les vistes immenses. Fem el descens fins a la cota 3.000 m
aproximadament, més del que fora necessari, per gaudir de la neu i fer temps
per que el sol arribi a la Porta da Gliems per on volem fer el descens. Hi
arribem i trobem en Tom i en Jordi, companys de sopar i vetllada. El descens
cap a Sud es pot fer amb esquís, amb grampons o esquís segons condicions. Una
cadena mig enterrada pot servir per ajudar-nos o per instal·lar un rapel. Un
cop superat aquest tram d’uns 40m, esquiem cap al coll amb cota 2.994 des de on
emprenem el llarg descens cap a Val Russein per Russein Sura. Quilomètrica
baixada fins arribar a la carretera de Chur a Disentis (Punt Gronda) a la cota 1.032 m. Amb esquís arribem fins a
1.190 m on ja han netejat la pista asfaltada. Fem dit fins a Disentis i retorn
a Hospental amb el tren, mirant i remirant per la finestra altres cims, traces
i rutes que incorporem ja a la llista, esperant una oportunitat en una futur
tant debò no massa llunyà.
 |
| Schneerus, en males condicions. |
 |
| El tram més envitricollat |
 |
| Superat aquest tram, apareix la Porta da Gliems al fons |
 |
| Part alta i més solana de la ruta al Piz Russein. |
 |
| Pells de nou per fer cap a la Porta da Gliems |
 |
| Jordi, Tom, Porta da Gliems |
 |
| Vessant Sud de la Porta da Gliems |
 |
| Pas a cota 2.994 m |
 |
| Val Russein |
 |
| Russein Sura |
Bones traces de primavera.
Carles i Montse.
