Núria - Carançà - Mentet

Mentet és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.

Mentet mai falla !!

Teníem pendent aquesta temporada la clàssica travessa Vallter-Mentet, així que aprofitant la proposta de la sortida de cicle Núria-Vallter-Núria, hem tingut la idea d'allargar una mica i arribar a Mentet. 

El dibuix sobre el mapa ja preveia una jornada llarga i amb molt desnivell...

Dissabte 3 de març: Núria - Pic de la Fossa del Gegant - Refugi Ras de Carançà (pel pas del Porc) - Coll de Pal - Vall de l'Alemany - Mentet  25km +1600m -1970m F/S3 2 canvis de pells.

A Núria fa fresca però no massa, el dia es lleva una mica ennuvolat i amb boires enganxades als cims, però ràpidament deixen pas a un dia radiant. La pala del coll de Nou Creus presenta la neu endurida, ho superem amb els cantells dels esquís, fer-ho amb les ungles resulta incòmode i amb les ganivetes "fa mandra". 

El descens pel pas del Porc és espectacular, bones condicions de neu. llisquem per les amples pales fins passar pel costat del llac de Carançà, el relleu ja és molt suau i la neu ja s'estova en excés, així que el descens fins al refugi Ras de Carançà es fa lent.

Prenem el sol una estona, mengem, fem unes birres al refugi... (nooo que estava tancat !!! només hi ha accés a la part lliure). Reprenem la marxa cap al coll de Pal. La primera part és un llarg flanqueig planer i avorrit per anar a buscar la vall nord de la Serra Gallinera que dona accés al Coll de Pal. Dins la vall ens trobem que la neu està molt gelada i dura (ja li toca l'ombra), probablement ha plogut fins aquesta cota. L'accés al coll de Pal el fem per unes pales dretes i amb bosc que donen al sud-oest, el que ens permet anar veient la caiguda del sol... (allò que passa abans de fer-se de nit...)

Des del coll de Pal només queda remuntar en suau pendent el llom nord-est de la Serra Gallinera, que ens dona accés a la vall de l'Alemany. Ara ja si que es fa fosc i comença el ritual: frontals, paciència i guaitar bé el recorregut. Ara aquest frontal no va, l'altre ha esgotat les piles, etc. però tenim prou llum com per baixar tothom ben compactes.

El pendent es fa dret i la neu està endurida, no pas gelada, així que l'estratègia de la cuca de llum és seguir un track del gps, algunes traces que trobem i sobretot la intuïció. 

Tornem a fer el sacrifici anual i una membre del grup s'abraça amablement a un arbre a una certa velocitat, sense més conseqüències, no sabem l'estat de l'arbre, era de nit. Sabem que ens observen des de Mentet, ja ho sabem, per aquestes dates la població està acostumada a veure una corrua de llum que baixa per un lloc indeterminat però gens habitual.

Amb el pendent més suau ja anem baixant la vall fins a prop del pont que porta al poble, on traiem esquís. El darrer tram el fem a peu, només queda remuntar els 150m de desnivell fins a la Gïte d'Etape la Cavale, on el Michele ens atén sense immutar-se, ja s'ho sap els de cegesquí quasi sempre arriben de nit... El sopar està fet, les cerveses estan fredes, la llar de foc encesa i la satisfacció juntament amb el cansament a les cares de la gent.

Diumenge 4 de març: Mentet - Pomarola - Coma Ermada - Portella de Mentet - Vallter

14'5km +1020m -450m F/S2 (S3 amb una petita variant fruit de la boira)

La proposta inicial era anar fins a Espinavell, però aquest cop intentant arribar de dia... Des de la Gîte pugem al Coll de Mentet (+150m) pel sender del GR i amb els esquís a la motxilla, poc abans del coll ja podem calçar-los. Seguim l'itinerari del GR per un pendent suau enmig del bosc, fins a l'alçada del cim de Pomarola on el bosc desapareix i s'obre la gran i ampla llomada del Roc Colom i el Roques Blanques. Comença a entrar mal temps (abans del previst) i decidim anar cap a Vallter, que és igualment un itinerari llarg però conegut.  

Sembla que vol obrir-se però el cel fa tot el contrari, cada cop es tanca més fins que un cop superat el cim del Coma Ermada entra una boira absoluta que ens obliga a tirar ma, un altre cop del gps i la intuïció que, després de fer alguna giragonsa estranya pel Pla de Coma Ermada, ens porta a unes pales d'accés a la coma i descens fins a Vallter. Neva molt, arribem que l'estació ja ha tancat... 

Hi hem estat: Eli C, Francesc D, Montse S, Manel C, Anna M, Raquel N, Gabriel C, Lluís M, Jordi L i Ricard M

Bones traces !!

Més enllà de la Tossa Plana de Lles.

Tossa Plana de Lles i La Muga de de Cap del Rec,+/- 1750mt, 23Km aprox, F, S3.

Divendres tarda veiem que donen finestra de sol per dissabte e improvisem puja i baixa. Després de mirar una bona estona el mapa buscant itineraris adaptats al BPA proposo fer la Muga i, si es pot, el Montmalús, sortint de Cap del Rec.

Comencem a foquejar a les 9, dia de sol i calor, el bosc esta idíl·lic, carregat de neu. Seguim traça fins l’estany de l’Orri, després ens desviem de la ruta més transitada (pla de Someres i pala sud de la Tossa Plana) i pugem pel llom de la serra dels Galls per superar el circ rocós que esta entre  la Tossa Plana i el Roc blanc.

Arribats al llom a prop del Roc Blanc, veiem que la baixada cap al Estany de la Muga es més pendent del que havíem calculat al mapa, i a més amb la seva orientació nord-oest esta carregadíssima amb cornises i allaus recents. Per altra banda, el temps canvia molt ràpidament i en qüestió de 30 min ens trobem al mig dels núvols, amb visibilitat reduïda. Amb aquest panorama decidim pujar a la Tossa Plana que el camí era fàcil i conegut, per fer al menys un cim. Vent fort i núvols al cim.

Amb molt grata sorpresa, quan comencem a baixar desfent el camí de pujada, els núvols marxen tan ràpidament com havien arribat així que decidim continuar el itinerari cap a la Muga. Molt bona baixada amb capeta de neu pols de la Tossa Plana fins al Prat de la Riba. Llavors baixem un tramet de bosc molt maco fins la vall del Riu de la Muga.

Tornem a calçar pells, remuntem la vall pel seu marge dret i just per sobre del estany més gran de la Muga enfilem la pala Sud-Oeste del cim. Paisatge fantàstic, rodejats de muntanyes i blanc. Cap al final de la pujada la neu ventada esta encara gelada i posem ganivetes. Cim maquíssim amb vistes espectaculars des de el Cadí fins a Andorra. Deu metres per sota del cim estem abrigats del vent i podem fer un mos al solete.

La pala sud de la Muga es una passada, 30º-35º continus, amplia. No hi ha indicis de fusió i esta a barlovent, amb lo qual la considerem que es opció segura i ens tirem a vall..quina baixada més bona!

Baixem fins a sota del Prat de la Riba on tornem a calçar pells per pujar el bosquet y creuar cap a la Serra dels Galls des d’on baixem a la pista de esqui de fons.

Un dia memorable, un paisatge esplèndid i tot el dia sols, tot el dia obrint traça de pujada (desptrés de l'Orri) y esquiant pales verges. Gran companyia. Felicitat. Esqui de muntanya.

Érem Miki, Guillem i Andrea

link al gps del Miki https://www.relive.cc/view/1434962267

Mur de núvols

Tossa Plana de Lles, arribant al cim

Vall Estanys Muga

pujant a la Muga

Cim Muga

les maleïdes allaus, un apunt personal

Els darrers dies s'han produït accidents per allaus, alguns amb conseqüències fatals. Una pena.

http://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Allaus/Butlleti-de-Perill-d-Allaus-BPA/Escala-europea-de-Perill-d-Allaus

La probabilitat de patir un accident per allau fent esquí de muntanya mai és nul·la però segurament hi ha molts elements que ens poden ajudar a evitar-les o a minimitzar-ne les conseqüències:

- la formació
- la prevenció
- el material (DVA, pala, sonda, airbag...)
- la preparació de l'activitat
- el coneixement del terreny
- la condició física
- el grup
- la informació (de la meteo, del BPA,....)
- l'experiència (però compte, les allaus no distingeixen experts i no experts!)
- i molts més factors...

Si escric aquestes línies, segurament matisables i que un professional de la neu podria exposar millor, és perquè em treu de polleguera com es frivolitza sobre les allaus en alguns mitjans i quan de paternalisme i prohibicions fan d'altres, criminalitzant directe o indirectament els que sortim a la muntanya. D'acord, a pistes cal avisar dels perills de fer "fora pista", però se'ns posa a tots dins el mateix sac, i si mai es produeix un accident, a més de patir-lo encara ens acusaran de negligents!

Dos exemples contraposats del que s'ha pogut llegir aquests dies a twitter (a la tele i la radio disbarats pitjors), l'un 'prohibint', l'altre, en canvi, molt millor, demanant precaució i el més important, enllaçant amb el BPA:

          

Per contextualitzar, l'un era amb "4" i per a Andorra (amb accidents fatals previs), i l'altre amb "3" per al Pirineu Català. Crec que l'índex de perill "4" de l'Escala Europea de Perill d'Allaus NO justifica demanar NO fer sortides a la muntanya. Arrel de missatges com aquest, altres tuits i talls a TV i ràdio no han parat de repetir el mantra, contribuint a estereotipar erròneament l'homus cegesquiador. Cal dir a més a més que l'evolució divendres ja es preveia a 2/3 i així s'ha confirmat:

http://www.meteofrance.com/previsions-meteo-montagne/bulletin-avalanches/andorre/opp71

Aprofito també per fer autocrítica... fem sempre la prova de l'ARVA? repetim sovint pàctiques de com actuar en cas d'accident? tots els que participen d'una sortida ens hem llegit el darrer BPA, no només l'índex de perill? i l'evolució del mantell els dies i setmanes anteriors... l'hem seguit o sols la mirada ràpida del dia abans?

Perdoneu però algú ho havia de dir...
Bones traces, i segures!

Tucs de Rosari, Marimanha O. i Beret. Una bonica circular.

Orri (1.860 m) – Estanhs de Vacivèr – Tuc de Rosari (2.608 m) – Vall d’Àrreu – Plans d’Isavarre – Tuc oriental de Marimanha  (2.670 m)– Val de Marimanha – Tuc de Beret (2.595 m) – Pla de Beret.

7h, +/-1.850m, S3, ***

Cap de setmana de meteo incerta i canviant. Finalment però, avui ha acabat fet un bon dia a l’Aran, serè i amb un vent que no ha bufat massa fort als cims. Cap al Sud (Parc Nacional) i cap a l’Oest (Valls d’Àneu) es veien força més núvols. Hem fet bé de tirar cap al nord doncs. Tot i que hi ha nevat menys que al Sud dels Pirineus aquests darrers dies, les condicions son excel·lents. Hi ha molta neu arreu, les muntanyes fan molt de goig. Hem trobat força pols a cota alta i en obagues. Bon esquí!

La ruta que hem triat avui té reminiscències en una altra travessa que vam fer fa anys, a principis de la temporada 2010/11, i que vam piular aquí. Aquest cop l’hem fet al revés, i amb variants, ja que hem pujat als Tucs de Rosari i Beret. La volta surt fantàstica, si les condicions hi son com avui.

Ascens al Tuc de Rosari (2.608m) per la via normal dels Estanys de Vacivèr. Força gent avui per la zona, cim molt concorregut. El descens l’hem fet per les pales del vessant Sud . A 2.475m hi ha un estretament i canvi de rasant. Un cop superat, ens hem decantat marcadament cap al SE per anar a buscar un collet que permet accedir a una valleta que baixa directament en direcció a l’Estany del Rosari d’Àrreu sense passar pel de Garrabea. Bon descens fins a cota 2.120 m, on la vall perd inclinació i hem posat seny i pells.

Sota el Pic de la Llança, camí del Tuc de Rosari.

Marimanha Oriental és el del mig, i l'aresta d'ascens és a la dreta

Vista al Sud des del Rosari, cap a Gerber i el Muntanyó d'Àrreu.

A partir d’aquí cal fer una llarga i suau remuntada en direcció Nord travessant els Plans d’Isavarre pel costat Oest. És un indret de postal, idíl·lic, amb pins dispersos, i envoltats de muntanyes per totes bandes. Racó de pau i bellesa, ens hi quedaríem. Avancem amb l’esperó Sud del Marimanha oriental com a referència, ja que és per aquí on haurem de superar el contrafort que s’estén entre el Tuc de Marimanha i el coll d’Airoto. És el mateix pas per on vam passar el 2010. Aquest cop però, com que anem de pujada i les pales a banda i banda es veuen carregades, per prudència recorrerem un tram més llarg d’aresta. Ens compliquem la vida segurament, ja que hi ha un contrafort que cal remuntar grimpant, i algun tram de fina aresta de neu,  però ho jutgem més segur. Un cop superat el ressalt, i arribats a l’Estany Gelat de Rosari, només manca seguir la fàcil aresta que en direcció NO du al cim del Tuc oriental de Marimanha (2.670 m).

Plans d'Isavarre

Cornises i Placa de vent al Nord del Tuc de Rosari

L'aresta que hem seguit de pujada. Cim és a l'esquerra.

Tuc de Marimanha oriental

Descens vessant E cap a l’Estany Gelat i direcció Nord després. Seguirem la valleta per on desaigüen els Estanhons de Naut de Marimanha, en paral·lel a l’aresta que separa les dues capçaleres de la vall. Gaudim d’una bona baixada, obaga i divertida, sense excessiu pendent, en un entorn magnífic. A 2.050m, abans d’arribar a la cabana, parem i posem pells.

Vall de Marimanha al Nord

Primers girs

Darrera pujada fins al Tuc de Beret seguint la valleta en direcció Oest. Ens enfilem a un llom que porta a un punt mig entre el Portilhon de Marimanha i el cim. Seguim l’aresta en direcció Sud fins al cim del Tuc de Beret (2.595 m). Descens pel llom SO i vessant Oest fins a trobar les pistes de l’estació, i baixem al Pla de Beret. Preveure la logística per tornar a Orri.

Panoràmica des del Tuc de Beret

Bones traces!

Carles i Montse