Proposta: sortida veterans 1 i 2/04/2017 a la Cerdanya

(informació: esqui@cegracia.cat )

el vídeo dels dimecres... Shqipëria

WHEN THE MOUNTAINS WERE WILD - A freeride journey to the Albanian Alps from Whiteroom Productions on Vimeo.

Volta al circ de Colomers

Dissabte pugem al refugi de Colomers amb els esquis als peus ...desde Salardú!
Diumenge el dia s'aclareix i fem una preciosa circular per l'impressionant circ de Colomers.
L'idea inicial era fer el Tuc de Lluçhà, però el risc d'allaus 3 per nevades no aconsellava fer res que tingués massa pendent, de manera que ens vam conformar amb unes bones baixades entre estany i estany. ...i unes remades per la vall de Tredós en alguns moments inacabables!

Dissabte 25 Març
Salardú (1.200) - refugi de Colomers (2.137)
+ 940, 14 Km
5'30 h. els comuns mortals, 2'5

h. el Xavier que puja arribant ben tard i el reben amb aplaudiments per sorpresa seva!

Un dia tapat però preciós, nevant suaument deixant un paisatge bucòlic
Pujada suau i fàcil. Sort que podem seguir una bona traça, perque la neu és fonda i una mica pesada. Gràcies al grupet que va pujar davant nostre cap al refugi!
El luxe de la dutxa calenta i el bon sopar (una bona sopa, unes llenties excel.lents, truita de riu...mmm....i un deliciós mousse de xocolata...) s'agraeixen de veritat!

Diumenge 26 de Març

Refugi de Colomers (2.137)- muntanya dels Cabidonats (2.600) -llacs del circ de Colomers -Estany gelat (2.600) - Parquing rest. Borda de Montadí (1.450)
+ 650, -1500, 20 Km
***, S3 (per la llargada, i per algun troç força pendent amb neu fonda i pesada)
6'30h

Moment "culer" a la muntanyeta del llac de Cabidornats (2.500) , per esquiar un llom fora de risc d'allaus que disfrutem de valent.Tornem a calçar pells i seguim la circular pel circ fins a l'estany Gelat (2.600), des d'on comencem a baixar passant pels llacs Podo, Obago, Long  i Cloto de baix.

Tuc de Podo


Creuant l'estany Obago



La remada avall passant pels banys de Tredós es fa mooolt, molt llarga. La muntanya mai te la regalen, ...però sempre val la pena!

Fotografies: Xavier i Mercè.

Erem La Eva, el Xavier, el Rodolfo i la Mercè
Bones traces!

Cim de La Carabassa (2738m)

Desnivell +-1100m

Horari 5h 15

Dificultat S2 (S3 al bosc)

Setmana mogudeta amb la meteo que ens fan avortar la sortida de cicle i travessa Alta ruta Panticosa – Wallon, ho deixem per un altra ocassió. Per sort el diumenge te bona previsió i decidim pujar al refu de la Molina per aprofitar diumenge la neu que ha caigut per aquesta llevantada.

Ens decidim per un dels cims difícils de trobar en bones condicions, la Carabassa des de Meranges – Girul. Passem Meranges i continuem fins a Girul, allà agafem la carretera asfaltada però avui mig glaçada que puja cap a Malniu. De seguida, en un revolt molt marcat deixem els cotxes i ja veiem cap l’oest el nostre destí.

Creuem el pont sobre el Riu Duran i ens enfilem en el dens Bosc de Sequers. Anem flanquejant cap el sud creuant varius torrents. Aquí el bosc és dens i costerut, fins que trobem una pista que puja des de Meranges i que aprofitem una estona fins entrar al Bosc de Meranges amb força neu nova (30cm) i per un bosc més esclarissat fins una cabana a on agafem forces. El sol aquest tros pica de valent.

Continuem cap al Oest, cada cop la neu guanya terreny però les boires i el vent també, així anem fent fins sortir a cota 2550 al llom de la Serra de Comaerma on girem a Nord fins arribar al cim de La Carabassa, on malgrat el sol torna a fer-nos companyia, el fort vent i el fred ens dificulten gaudir d’un dia preciós.

La baixada la fem pel llom de pujada fins la cota 2500 on decidim baixar directes per unes pales a la esquerra de les traces de pujada buscant la millor neu, que la trobem pols o pols ventada segons la orientació, una mica canviant però que la gaudim de ple.

Ja més abaix recuperem la traça de pujada per una neu més humida fins que arribem als cotxes ben satisfets,.. bé, amb algun petit ensurt..

Rematem la jornada a Cal Joan de Meranges on els peus de porc, el trinxat o el xai a la brasa ens fan recuperar i de quina manera les forces!

Hem participar avui Laia, Toni, Javi, Manel, Ricard, Agus, i Carles

Bones Traces!

Bony des pales, 2630 m

Bonica matinal amb un dels millors descensos de la vall de Boí. Sortim del pàrquing de la vall de Sant Martí situat just abans de la primera curva després del pla de la Ermita i ens enfilem pel GR 11 direcció cap a la vall de Moró. Deixem a l' esquerra el cartell que indica el camí que ens portaria cap al port de Rus i seguim cap a la vall de Moró sempre paralels al barranc. Trobem a mà dreta una escletxa en el bosc molt evident amb traces de baixada i ens hi enfilem direcció sud-oest cap al bony de la redona o bony des pales. Sempre mantenint-nos a la dreta del barranc de Moró, anem fent ziga-zagues per superar el fort pendent fins a deixar enrera el bosc i enfilar-nos per un embut fins a situar-nos en una coma abans de la pala final (2300 m). Fem un petit descans i encarem el tram final fent voltes maria fins a arribar a la carena que ens durà fins al cim, des d'on disfrutem d' unes vistes privilegiades del pirineu occidental. Emprenem el descens pel mateix itinerari de pujada.

Data: 19/03/2017
Duració: 4 h 
Desnivell: ±970 m  
Dificultat: BE S3 (S4 per la pala est)
Participants:  Héctor, Gabri i Marc

el vídeo dels dimecres... such a perfect ski day

HAUTACAM cegesqui march 2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Outback Pallarès, backside Couserans

Escapada de cap de setmana per la part més alta del Pallars Sobirà per investigar el que s’hi amaga darrera. Cosim una travessa amb sortida des de la pista de Quanca a Noarre i arribada al Pla de Boavi fent nit a la cabana dera Hilheta sobre el circ de Cagateilha. Capçaleres de valls del Couserans que ens hem mirat alguna vegada sense arribar a submergir-nos-hi. I a les que tornarem. Hi ha molta feina a fer i s’ho val. Però no hi ha drecera possible, cal programar jornades llargues, i anar ben lluny abans no arribar-hi.

No hem trobat les millors condicions per voltar per les obagues, amb neu endurida, crostes infumables i  gel ocasional per les pluges passades. També hem fet baixades per neu cremeta al punt just de transformació. De fet, penso que hem tastat totes neus possibles al llarg dels dos dies. I és que pel que fa a l'esquí de muntanya, som insaciables, i hem de posar fil a l’agulla, que la neu se’ns fon i recula ràpidament i si esperem farem tard. A l’horitzó, cap al nord, poca neu, Guzet no sembla una estació d’esquí. I al Pallars, les solanes no fan cara de mes de març tampoc. Queda poca cera per cremar. Sensació de que si no canvia el panorama, esquiarem poc aquesta primavera.

Dissabte 18 de març 

 

Pista de Quanca a Noarre (1.600m) – Port de la Lleia – Pic de la Lleia (2.755m) – Estany Blanc – Collet de Montabona – Pic de Montabona (2.795m) – Estanh i refugi dera Hilheta  (1.824m). 7h, +1.500m/-1.275m, S3

 

Sortim més tard del que voldríem però la logística dels cotxes ens entreté. Sortim de cota 1.600m on les primeres congestes fan intransitable la pista. Pugem per Pleta Palomera cap a l’Estanyet de Flamisella per trobar la neu abans (altrament, segurament hauríem entrat per Noarre i Pleta de Guerossos).  El nostre Arija no acaba de trobar-se bé i emprèn una retirada a temps que li permetrà l’endemà tornar-hi amb el Boss. Continuem a tres, amb en Roger i en Marc, tres trincos, guanyant metres per la solana fins a treure el cap sobre l’obaga de l’Aliot (avui no toca). Arribem al Pic de la Lleia (2.755m) amb les ganivetes posades per no lliscar pala avall abans de treure pells.

Descens breu fins a l’Estany Blanc on posem pells de nou, mirant de reüll les canals del vessant O del Certascan. En poca estona estaran al punt, però avui tampoc no toca. Remuntem al collet del Montabona al N del Certascan Nord. Fem un flanqueig descendent cap al N per superar l’aresta NE del Montabona i enfilem pel vessant obac  de darrera fins al cim, que assolim amb grampons.

Descens NE cap a l’Estanh dera Hilheta passant per l’Estanh de Montabona, la Tèse de Campet i la base del contrafort rocós al N del cim del Campet. Neus molt variades que no ens permeten deixar-nos anar com voldríem. Quan la neu millora per cota, entra la boira que s’havia mantingut baixa i ens dificulta la orientació per trobar el collet d’accés a l’estany. Per sort el trobem sense més i arribem al refugi després de vorejar l’estany.

Decidim aturar aquí l’etapa. Estem cansadots, les ampolles de vi i el rebost que hem carregat a l’esquena es fan notar. Ens instal·lem al refugi i dediquem el que queda de tarda a la feixuga tasca d’alleugerir la motxil·la per l’endemà berenant a gust. Fem un descans ajaguts sota el sac fins que es fa de nit i passem al plat principal del sopar en segona convocatòria . Confortable nit gràcies als matalassos del refugi (4 lliteres, matalassos, cap manta, estufa però sense llenya al voltant).

Diumenge 19 de març

Refugi  dera Hilheta  (1.824m) – port de Colatx (E) – Pic de Turguilha (2.527m) - Estany de la Crousette – Coll O del Pic de Laquet – Coll S del Pic de Mede – Orris de Turon d’Ars – Vall d’Ars (1.790m) – Port de Guiló (2.372m) – Estanys de Guiló i de Romedo de Baix – Pla de Boavi – Presa de Montalto (1.400m). 9h, +1.670m/-2.095m, S4

Sortim més d’hora avui, i sembla que es nota que la motxilla pensa menys. Llarga pujada cap a la collada més alta a l’E del Port de Colatx (2.430), primer per un barranc força dret (ganivetes o grampons) i per terreny més franc a la part alta. El sol ens dona vida i gaudim de ser on som. Esplèndides vistes al Montabona, Senó i Pic del Cap de l’Estanh, Valier, .... Darrera nostre, els poblets de St. Lizier i Sérac semblen encara adormits, envoltats de verd ja.

Quan traiem el cap al vessant S, veiem tot el massís de la Pica i la molta feina que ens hi queda per fer. Decidim no flanquejar cap al Pic de Turguilha i traiem pells per assaborir aquesta neu del vessant sud que sembla estar al punt. Primer descens al dente per a gourmets, fins que diem prou. Reprenem  el camí cap amunt i ens enfilem al Pic de Turgilha (2.528m), darrers metres a peu.

Repassem el mapa i les opcions pel que queda de dia. Decidim fer un descens N en direcció a la cabana de Turguilha, no per gaudir de la neu (que ens fa patir més que no altra cosa) si no per que ens criden l’atenció el Pic de Seron i el Pic du Laquet. Remuntem per aquest vessant solà fins al collet a l’O del Pic du Laquet.

Consultem mapa de nou i provem el descens N primer fins al coll i E després cap a la vall d’Ars. Aquesta baixada esdevé més laboriosa del previst. Un cop al coll, cal baixar una canal força dreta per accedir al vessant E. Després la neu ja s’ha humitejat força i busquem les obagues com qui busca les voreres a l’ombra una tarda d’agost. Finalment arribem a la cabana dels Orris de Turon d’Ars, que no decep les expectatives que ens havíem fet. Hi tornarem, però per fer-hi nit. Ganyipem i acabem de baixar al fons de la vall (1.790m).

 

Fins aquí ha arribat una allau colossal que ja hem observat des del cim de Turguilha. Una placa immensa sota el Pic de Guiló, amb una cicatriu de 700m d’ample a cota 2.500m i que a corregut gairebé 2km. Impressiona ... i ens fa traçar a mig vessant per les pales a l’E del barranc per evitar el dipòsit. Tanmateix, la neu en aquest vessant aguanta bé el pas de les hores i avancem còmodament. Retrobem la nostra vella amiga crosta abans d’arribar al Port de Guiló.

Últim descens del dia, O fins als estanys de Guiló (pas mal la neige) i S després (prou acceptable). La part baixa del barranc de Romedo no és per relaxar-se, amb trams a peu, desgrimpades amb esquís a l’esquena, engorgats que cal superar, flanquejos sobre salts d’aigua, dipòsits d’allaus, etc. Sort d’algunes fites. Descalcem definitivament a cota 1.690m, on el camí passa a ser més solà. Força gerra d’aquí endavant amb les branques vinclades per allaus passats que ens barren el pas contínuament. Passeig després de Boavi a Montalto, contens pels dos dies passats en absoluta solitud en un dels racons més salvatges dels Pirineus.

Bones traces. 

Roger, Marc i Carlesx2