Molts jardins amb peònies,
- lilàs i pèsols
- d'olor, són lloc de bon estar,
- quan ja la llum abaixa
- la veu i, sense fer remor,
- pels engorjats del vespre
- s'allunya la tartana
- del desesper.
- El dia torça el coll
- com una espiga plena.
- La nit es tota per nosaltres.
- Encén el vi. Joan Vinyoli
- Travessa circular per la Bigorra 5-8 de desembre 2015 +3290 -3700 D/S3-S4 ***La Mongie - Refugi de la Glère - Turon de Neouvielle - Cabana d'Aygues Cluses, Refugi de la Campana de Cloutou - La Mongie.
Dissabte 5 de desembre: La Mongie - Refugi de la Glère (Per pas de Quatre Termes, Coll de Tracens i Hourquette de Mounicot) +864 -1030m 14km Tres colls, dos amb grampons.
Sortim tard de La Mongie, preparar les motxilles per quatre dies de ruta de refugis lliures no és fàcil, pugem telecadires fins als Quatre Termes a 2500m On comencem la ruta. L'objectiu és passar pel Coll de Crabes, però enduts per una necessitat vital d'ensigalada primerenca ens enfilem per una canal estreta que hi ha abans del coll (que queda amagat per la carena), tant estreta que dalt de tot cal treure's la motxilla per passar. El pas es fa amb grampons i piolet i a mitja canal trobem un pitó, per si la corda i tal... No és el cas, no portem corda...
Des del coll fem el descens S3 amb bona neu fins la cabana d'Aygues Cluses on deixem part del menjar i sacs de dormir (A la Glère hi ha mantes), continuem la ruta cap al Coll de Tracens i d'aquest cap a l'Hourquette de Mounicot, el terreny és planer i la manca de molta neu dificulta traçar l'itinerari i es fa lenta la progressió. Arribem sota l'Hourquette i ens cal posar de nou els grampons. Arribem al coll just per ordenar el material i treure el frontal. Fem el descens cap a la Glère amb els llums del frontal intentant no errar l'itinerari que és força laberíntic per la presència de grans rocs, llacs, petites fondalades, etc. Arribem al refugi a les 20'05h
El refugi de la Glère és molt confortable, es poden utilitzar les mateixes habitacions i el menjador que quan és guardat. Hi ha estufa i llenya a disposició.
Diumenge 6 de desembre: Refugi de la Glère - Cabana d'Aygues Cluses (Pel coll de coma Estreta - Turon de Neouvielle - Bretxa de Chausenque - Coll de Madamette ) Cim i dos colls, un d'ells amb grampons, el descens a la gelera de Malportet amb grampons igual que la Bretxa.18km +1390 -1319m
La nit m'envolta, les llums se'm tornen fosques, t'escric a les parets, m'allunyo de les coses.
Com que la ruta serà curta i el dia llarg sortim amb la calma del refugi, ai, o era a l'inrevés... L'ascensió del Turón de Neouvielle des de la Glère fins al coll de Coma Estreta 2760m es fa llarga i entretinguda, puja baixa constant guanyant poc desnivell. Des del coll fins el cim 3030m les condicions no són gaire bones a la carena i fem gairebé tot el recorregut a peu. Hem tardat molt més del previst i el Jaume ens reconforta al cim amb un caldo, que no fa guanyar temps però que entra molt bé.
El descens per anar a buscar la Bretxa de Chausenque es complica, l'accés a la gelera de Malportet fa un salt amb males condicions de neu. Finalment trobem un pas força dret que ens permet desgrimpar amb grampons i enllaçar després amb els esquís als peus fins els Llacs Verts 2630m. Toca remuntar la Bretxa de Chausenque 2790m, que és força dreta, tornem a posar grampons i ens enfilem sense dificultats fins el mateix coll, són les 17'30h, ja assumim que la ruta serà també nocturna. Fosquejant fem el descens en direcció Nord-Est, per sota l'Hourquette d'Aubert, ja amb els frontals gaudim d'un bon descens, la neu està compactada i molt esquiable. A la cota 2300 tornem a posar pells i fem un recés per fer aigua i menjar. La nit és agradable, no fa fred, no fa ni un bri de vent, gaudim de la foscor.
Remuntem per pendents suaus primer i més drets després fins al Coll de la Madaméte 2500m, la veritat és que comencem a estar cansats, encara que la ruta es fa agradable i hi ha molt bon ambient. El descens del Coll de Madaméte és suau i tornem a gaudir d'uns bons trams esquiables. Ja a prop de la cabana trobem aigua i aprofitem per carregar, arribem al refugi a les 22h, amb ganes de sopar tranquils, estirar-nos i comentar la jugada.
Dilluns 7 de desembre: Cabana d'Aygues Cluses - Refugi de la Campana de Cloutou (Per l'Hourquette Nere, Llac de Bastan, Hourquette de Callderolles) Dos colls, un d'ells amb grampons. 7km +530 -450m
Després de descansar a la cabana d'Aygues Cluses, que tot i ser austera és confortable, ens llevem tard i sortim de la cabana encara més tard. Un dia tranquil, seguim amb el bon temps i sense bri de vent. El primer coll es fa suau i fàcil, descens força esquiable fins al llac de Bastan on toca remuntar l'Hourquette de Callderolles. El coll és dret i acabem pujant el darrer tram a peu. El descens fins el refugi de la Campana de Cloutou no és gaudeix gaire, la manca de neu la suavitat del relleu i els obstacles dificulten la progressió.
El refugi de la Campana de Cloutou és molt acollidor, també es fan servir les mateixes instal,lacions que a l'estiu amb el refugi guardat. No té reserva de llenya però algú amablement ens ha deixat un tronc a la porta, que convertim en escalfor i bon rotllo a l'interior.
Dimarts 8 de desembre: Refugi de la Campana de Cloutou - La Mongie (Pel llac de Cloutou i la Bretxa Nord de Contadé) Ascenció i descens de la bretxa amb grampons. 10km +510 -850m
Sigueu, doncs, benvinguts a aquest petit i senzill laberint descobriu cada racó, cada indret, on sempre podreu deixar la vostra petjada.
La ruta des de Cloutou per saltar pel coll de Contadé és un autèntic laberint, ruta sinuosa, gens evident i de bonics petits racons i fondalades. Sempre és una sensació estranya foquejar per sobre d'un llac gelat, travessem el Llac de Cloutou gaudint del paisatge i ja pensant en la cervesa de final de trajecte... però encara queda...
L'accés al coll de Contadé és precari i mancat de neu, ens hem d'enfilar per un pendent força dret amb grampons i piolet a la bretxa que queda a la dreta, que l'anomenarem Bretxa Nord de Contadé. La bretxa és molt estreta i la sortida és encara més dreta que a l'altra banda, baixem per un tram curt de mixte (PD) roca i neu fins al punt d'obertura de la canal, molt dreta. El Jaume i el Pep ataquen el descens amb els esquís S4, a mitja pala la frase "fa yuyu" fa desistir la resta del grup que baixem un tram força llarg amb grampons i piolet. Superada la part més difícil només queda atacar el darrer tram de descens que sense gaire dificultat ens deixa a les pistes de la Mongie... el bar ens espera amb la nostra cervesa.
Anna, Pep, Jaume, Lluís, Manel, Agus, Carles, Ricard. Video de'n Carles:
Bones traces !!
Pd: el track no el publiquem no fos cas que us perdéssiu !!
