Travessa Arres - Toran

Montanha d'Uishèra (2339m) i Montlude (2517m)
Val d'Aran, 18 de febrer de 2012
+1900m/-2450m, 10h, 17km, S3, ***

Cara nord del Montlude des del Còth de Barracomica
Aquesta travessa l'hem somiat moltes vegades aquests darrers anys i ahir va arribar el dia en que finalment vam aconseguir realitzar aquest petit somni particular. Voliem traçar des d'Arres fins a Bordius tot fent el Montlude, i l'Uishèra també. I arribar esquiant en travessa a la Vall de Toran, en certa forma la darrera frontera de la vall d'Aran, el racó més salvatge i que menys ens coneixem.

Aquesta ruta és un regal a l'estiu, i un repte a l'hivern. Cal fer-se camí en terreny a vegades capritxós i complex, trobar el pas obligat per avançar i orientar-se bé a través del bosc. Ajuda molt conéixer bé el territori, saber per on van els camins i tenir apreses les dreceres per guanyar una mica de temps per fer algun quilòmetre menys dels necessaris per pista. Haver fet la ruta a l'estiu és més que una ajuda, quasi una condició. Però sobretot cal tenir ganes de fer un itinerari exigent, llarg i solitari, que gairebé acaba a la llum del frontal. El premi és la bellesa del recorregut, la qualitat dels descensos i la satisfacció d'acomplir una aventura insòlita.

Ahir va fer un dia perfecte: sol, absència de vent, neu a totes les cotes i de bona qualitat. La ruta va de sud a nord, pujades per la solana i descensos per l'obaga. Sortim d'Arres (1310m), carrèr Sant Sernilh amunt, seguint el camí vell de la bassa d'Arres. Un cop al bosc, seguim a troços la pista que puja a la Cabana d'Uishera. Hi han camins vells que escurcen el recorregut i permeten guanyar temps. Abans de la cabana, ensopeguem amb els amics de Pobla i seguim la seva traça fins el cim de la Montanha d'Uishèra (2339m). Descobrim el Montlude al nord i comencem a visualitzar part del camí que ens manca, la molta feina que ens queda.


Camí d'Arres, bosc d'Uishèra i el Montlude vist des de la Montanha d'Uishèra

Descens a nord fins el coll i a nord-est cap a la cabana de Sassèuba (2080m). Posem pells de nou i travessem en direcció nord-est l'obaga del Còth de Laurit. Ens enfilem pel bosc i anem a sortir a l'aresta nord-oest de la Penha Blanca (cota 2170m). Des d'aqui ja podem baixar a trobar la capçalera del barranc de Margalida. Gaudim d'un descens per neu excel·lent fins als Horats de Margalida (cota 1950m).


Cares nord de la Montanha d'Uishèra i de la Penha Blanca

Posem pells altre cop i ja no les treurem fins el cim del Montlude. Li donarem tota la volta vorejant-lo per l'est. Cal elevar-se per les pales al Nord de la Cabana d'Estany Long i després flanquejar amb algun curt descens la base del Montlude a la cota 2200m aproximadament fins arribar a l'Estany Redon de Vilamòs. Seguim pujant al nordest fins el Còth der Estany. Ens situem al nord de la muntanya i ens enfilem al seu llom est que ens duu amb esquís als peus fins al mateix cim del Montlude (2517m).


Ascensió al Montlude i vistes a Bordius, Canejan i Cagire i Pic du Gar al fons

Esquiem el darrer tram d'ascensió i encarem la base del Còth de Barracomica. Cal posar pells per remuntar aquests 50m ben solans. Des del coll (2272m) entrem en una vall suau però totalment envoltada de crestes encara cobertes de neu com un mató. Esquiem pales obagues amb neu excel·lent i aviat la vall s'obre sobre l'estany de Laujò. Hi arribem per terreny més ample amb alguns rajos de sol. Davant de la Cabana des Estanhs completament colgada calcem pells altre cop per creuar l'estanh de Laujò (1800m) i remuntar 50m més fins un darrer coll que necessàriament hem d'assolir.


Descens nord de Barracomica i cara nord del Montlude des del Prat de Sacoma

Amb vistes privilegiades sobre Canejan, ara sí iniciem la darrera baixada. Primer per prats, deixant la Cabana de Laujò a l'esquerra, i aviat per bosc, al marge dret del gotèr. No és fàcil de seguir el camí però aconseguim arribar al Prat de Sacoma. Creuem la pista de Portet i seguim baixant pel Prat. Creuem al marge esquerre del barranc i mig remant, mig esquiant, trobem a cota 1180m el camí que planeja fins a Bordius (1170m). Aquí tot hauria de ser ja més fàcil, però no encertem el camí de baixada, i acabem posant pells per sisena vegada per corretgir l'error. Respir d'alleujament i gimcana per neu crosta fins a la cota 870m en que ja no podem esquiar i no fer-nos mal a la vegada. Caminem 5 minuts fins trobar la carretera de Canejan a la cota 765m, amb les darreres llums de la tarda. Salvats!



Tornem a casa amb la motxil·la plena, ben plena de records emocionants i alguns dels millors descensos que hem fet per aquestes muntanyes. Cansats, amb gana i set, les pells xopes, la SD plena, i un somriure indissimulable. Quin dia!!

Bones traces.
Jaume, Montse i Carles

El Gerber siberiá- 12-02-12

El diumenge passat ens en vam anar el Raúl i jo cap a la Bonaigua, amb intenció de fer el pic de Saboredo en itinerari circular. La vall d'Arán feie goig tan blanca fins a les cotes més baixes.

A les vuit del matí sortim geladets a -17ºC del parking del telecadira de la Peulla (1.900 mt). Avançant en flanqueig ens dirigim cap a la vall de Gerber. Durant el flanqueig amb abundant neu pols em salte una pell. La llimpio i la torno a colocar intentar assegurarla amb cinta americana, pero descobreixo que a aquestes temperatures no s'empegue gens i tal com la posso cau. Empego la pell bònament com puc i amunt.

Seguim amunt; la vall está preciosa i els maleits helicòpters resten lluny d'aquí. Quan arribem al estany del Gerber i com que fa tan fret penso que la capa de glaç que hi ha al començament sobre el riu de desaigüe deu de ser molt dur. Quan estic passant sobre ella es trenque el món sota els meus esquís i caic al aigua. De resultes tinc peixos i tritons del Pirineu en una bota. Em descalço per escorre el mitjó mentre salvaguardo el peu dintra de la motxilla. Convenim am el Raúl que quedem pendents de la evolució del peu i proseguim.

Creuem el llac pel mitj i ens enfilem pels barranquets que hi han a la capselera del llac, per on en altres ocasions havíem pujat. Pero avui amb l'acumulació de neu hi han punts que s'han tornat intransitables i em de rectificar en ocasions. Aixó també provoque qu'em tornin a saltar una pell per dos cops més. Això sí, el paisatje es esplèndit i estic contenta malgrat tans contratemps. De per sí bonica aquesta vall, avui amb el seu mantell balnc diàfan está en la seva màxima expresió. I estem completament sols.

Amb esforç per obrir traça _només som dos_ arribem al regugi Gerber o Mataró (2.478 mt.)

Amb les incidències qu'em tingut aquesta jornada i la neu fonda em passat bastant temps. Decidim fer parada i fonda al refu i tirar avall. Em disposso a menjar, trec el pa de la bossa i...¡aaaaagh...,sorpresa...!¡si es com els trossos de pa que trec del congelador de casa meva...!

Comencem a baixar. La neu es note qu'ha ventat, hi a canvis de neu fonda a gel. L'abundant gel que hi havíe a la vall i que tardará en anarse'n. Durant la baixada hi han varios punts en que hem de remuntar en escaleta; emprenyador, pero suposso que aquest detall servirá per mantindre aquesta vall resguardada de la plaga del heliesquí!!

Quan arribem al cotxe el termòmetre marque -15ºC. Intento sortir de les botes. La que havía possat dintre el riu s'ha convertit en una especie de motllo de guix, i l'altra té els cordons fets una peça de gel, així que m'haig de possar al cotxe amb les botes i més tard a Viella per fi consegueixo sortir d'elles.

Una nova experiencia aquesta excursió a -17, -20 graus.

Dos observacions:

_Sortir del parking de la Peulla no compense, ens em tingut qu'empassar un pessat flanqueig. Si baixem uns revolts de la carrtera farem una mica més de desnivell pero esquiarem més a gust. I no m'haguessin saltat les pells.

_En lloc de pujar pels barranquets de la capselera del llac es més còmode pujar pel cantó est del llac, sobre tot amb neu fonda.

Bueno, s'auguren felices esquiades durant les properes setmanes. Bòna sort a tots.

Hi vam ser: Raul i Rosa.

11 de Març 2012 participa en la FEM 

FESTA DE L'ESQUI DE MUNTANYA

Si t’agrada la muntanya, la natura i gaudir de la pràctica de l’esquí de muntanya, et proposem que vinguis a aquest dia de festa.

Això és una festa no és una cursa, per tant ens dóna la oportunitat de poder disfrutar amb els amics i la bona companyia d’altres aficionats com nosaltres, sense presses, sense competir, simplement aprofitant i gaudint d’aquest plaer de passar un bonic dia a la muntanya.

El diumenge 11 de Març  a las 8:00 al parking Cubill de l'estació de esquí de Grau Roig Andorra.

Vine i disfruta amb nosaltres !!!

www.festadelesquidemuntanya.com

el vídeo dels dimecres... Stayin' Alive!

Amb tots els respectes i condol pels qui han viscut o presenciat una aturada, el vídeo d'avui refresca i posa ritme a la maniobra de RCP (reanimació cardiopulmonar, CPR en anglès), insistint en la tècnica de no intentar fer el boca a boca, i anar per feina:
1) trucar (emergències: 112),
2) deprés només amb les mans  a ritme d'stayin' alive... i hard and fast, it works!
Bé, alguns ja tenen una edat, i d'altres que som més joves també hi estem exposats en quedar colgats, per exemple, per una allau...

També podeu seguir el ritme en aquest vídeo. I recordeu: no kissing. You only kiss your missus on the lips.

Tuc d'Horno (2392m)

Val d'Aran, 11 de febrer de 2012
5h, 1000m , S2*



Sortim amb el Manel i el Joan Manel a fer una esquida no gaire llarga ni compromesa sobre el paper, amb expectativa de bona neu i amb un entorn atractiu. Quedem a la boca nord del Tunel i triem el Tuc d'Horno, més a prop i directe que la resta d'alternatives a mà des de aquest punt de sortida. Aquest pic està entre la vall del Port de Vielha i la Vall del riu Nere. Forma un petit circ amb el Tuc de Montanero, és de bon fer, amb una mica d'aresta fàcil per fer cim.

Cal seguir l'itinerari al Port de Vielha en bona part. Passada la cabana de Pontet i creuat el barranc, ens enfilem sobre la característica morrena que remuntem. Ja intuim l'itinerari que ens ha de conduir fins als plans de Montanero, ressiguint pel nord la base de la cresta rocosa a l'est del Tuc de Montanero. Deixem doncs l'itinerari del Port (cota 2000m aprox.) i virem a l'oest, fent una llarga diagonal que ens apropa al pla del circ lacustre (2200m aprox.). Voregem pel sud la base del Tuc d'Horno i ens enfilem al coll que queda al sudoest del cim. Remuntem amb els esquis als peus l'aresta i arribem a peu al Tuc d'Horno sense excessives dificultats.

Bon dia d'esqui, molt fred malgrat el sol i un vent que sense ser intens ens glaça els ossos. Bona neu a les obagues, fonda i seca. A les solanes el vent i el sol ha encrostat lleugerament la superfície especialment a cota baixa. Tanmateix, avui torno a casa trist de veure com el negoci de l'heliesqui ens està robant poc a poc la tranquilitat que hi veníem a buscar. Amunt i avall, traces per tot i el run run del motor bona part del dia. Sap aquesta gent el que és l'esqui de muntanya?





Bones traces ... i mals auguris pel futur d'aquestes muntanyes.

Manel, Joan Manel i Carles

Cap d'Estanhs (2.084 m) i Tuc deth Plan deth Òme (2.194 m)

12/02/2012, Val d'Aran
6h30min, +/- 1.400m, S3, ***


Bausen, Canejan i la Val de Toran

Just fa dos anys vam piular aquests dos cims des del poble de l'Artiga, prop de la veïna Banhères-de-Luishon. Aquell dia vam dir-nos que bonic seria poder fer l'ascensió des del poble aranès de Bausen, situat a cota 900 m. Amb les nevades generoses de les darreres dues setmanes, i el fred intens dels darrers dies que ha conservat excepcionalment la neu caiguda a totes les cotes, ens ha donat la possibilitat de treure la pols al nostre somni i fer-lo realitat!! Avui, a més a més, amb companyia de luxe: el Manel i el Joan Manel que s'han deixat molt ben enganyar per la nostra proposta d'esquí salvatge aranès.

Iniciem l'activitat des del poble de Bausen amb els esquís als peus. Prenem la pista que porta al barranc, i abans d'arribar al dipòsit creuem cap a l'obaga. El tou de neu és considerable, i només trobem traces atzaroses de les bèsties habitants de l'avetosa. Remuntem tota l'obaga seguint la pista, i un parell de cops fem drecera per estalviar alguna marrada. Guanyem la carena i per fi trobem el sol. Agradable ganyipada per recuperar forces.

Seguim per la carena uns pocs metres, fins que a cota 1.750 flanquegem altra vegada cap al barranc vorejant el límit superior del bosc. Arribem a l'indret anomenat Saplan. Aquí ens dividim en dos grups: el Manel i el Joan Manel continuen flanquejant pel nord del Cap d'Estanhs per guanyar directament el Còth d'Estanhs (1.977 m). El Carles i la Montse tirem cap a un coll entre el Malh de Bessons i el Cap d'Estanhs, i assolim amb facilitat el Cap d'Estanhs. Descendim en direcció nord cap al Còth d'Estanhs, posem pells i ens reunim amb la resta del grup en l'ascens de la llarga Sèrra de Vacanera (2km) fins al seu punt més alt: el Tuc deth Plan deth Òme (2.194 m).

Iniciem el descens en direcció NE per unes pales molt suaus. Ens cal passar per un ample coll entre el Tuc d'Angost i el Cap des Canaus. Tot seguit, continuem baixant en direcció N, vorejant per sobre la barra rocosa d'Angost fins a trobar unes pales solanes força dretes a sota del Tuc d'Estanhs. L'ambient és força alpí: estem vorejats de crestes rocoses per on hi corren els isards, avui sorpresesos de l'extranya visita humana. Baixem per la primera pala, al costat d'un barranc, però de seguida el creuem per trobar una pala més obaga, per on continuem el descens fins que arribem al prat des Lauadors amb una cabana. Aquí cal prendre un camí una mica per sobre la cabana (no és fàcil trobar-lo!), per endinsar-nos per la màgica fageda de Carlac, en progressiu descens fins a sortir a la carena a cota 1.430 m aproximadament. Ens mantenim al costat obac, i seguim esquiant per la fageda amb neu pols i fonda fins a sortir al Coret de Pan (1.175 m). Des d'aquí, esquiada bucòlica pels prats, entre bòrdes, fins al poble de Bausen, per poder tancar la fantàstica travessa. Cal dir que el descens no és evident, i cal conèixer bé el terreny o bé tenir molta intuïció, a més a més de bones condicions.

Obaga de Bausen. Tuc deth Plan deth Òme a l'altre costat. Cap d'Estanhs al nostre abast.


Ascensió al Cap d'Estanhs, costat de Bausen (esq) i costat de Luishon (centre). Descens per Angost.


Prat des Lauadors. Descens cap a Bausen. Un veí del poble ben sorprès!

Bones traces!!

Manel, Joan Manel, Carles i Montse

Tuca (2.224 m) a la llum de la lluna

Val d'Aran, 09/02/2012
4h, +/-1.150m, S1, *



No passa gaire sovint que el més d'un metre de neu nova es conservi pols tants dies, i tantes nits! I que a més a més aquestes condicions coincideixin amb la presència de la lluna plena. Cal aprofitar-ho, doncs ja són massa llunes que no sortim amb les pells de llop.

Amb les motxilles farcides de plomes i el termo cremant, prenem el camí directe que puja a Tuca a través d'un bosc de grans avets carregats de neu que avui ens sembla màgic i encantat. A mesura que les llums de Vielha es fan més petites, la lluna s'alça i ens permet apagar frontals. Des del punt més alt de la muntanya, gaudim de l'espectacle de les nostres muntanyes araneses sota la llum de la lluna, les estrelles i les llevaneus de Baqueira ;-)



Ens posem tota la roba a damunt, estem a -12ºC i bufa un aire que ens deixa gelats. Tot i així, el moment s'ho val i treiem el trípode per fixar algunes imatges entre glop i glop d'infusió. Quan ja no ens sentim els dits de les mans i comencem a tremolar, treiem pells i a esquiar cap a casa!!

Neu ventada al pla de dalt però de seguida la neu és pols, pols, pols.... no és canadenca però és el que tenim enguany i ens sentim molt afortunats!! Un gran vespre d'esquí de muntanya per ajudar-nos a passar aquesta setmana accidentada que ens ha deixat més glaçats que el propi fred siberià d'aquests dies.



Bones traces i precaució aquests dies.

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... esquí urbà

Si no fos perquè agafen l'autobús enlloc de les pells de foca...

Piulada de Fairy Meadows, Canada ... i com n'és de maca la neu!

Bill Putman (Fairy Meadow) Hut, Adamant Range, Selkirk Mountains, British Columbia.

(del 19 al 31 de gener de 2012)
Joan (el culpable, gràcies!), Albert, Josep P., Josep P.(telemark), Barry, Patrick, Ulrika, Angèlica, Xavi, Mauri, Pep, Jordi (autor d'alguna de les  fotos), Anna, Ricard, Kelly, Jaume (i Pep, Tomàs i Toni).

(4 vídeos "hut-made", aviat alguna cosa a millor ressolució, i moltes més fotos)

La setmana somiada ha estat entre el límit del gaudi extrem i el pitjor dels malsons. M'inclino pel plaer absolut, però, mare meva, quanta neu!!! Començàvem la setmana escoltant el monòleg de l'argentí a Canada... i amb els farts de palejar que ens hem fet, hem rigut molt i quasi que l'hem comprès...

Pilows, descensos frenètics amb neu que t'espolsa la cara, runs entre arbres de pel·lícula, flotar en forts pendents, obrir traça fonda (fonda de debò!), seguir l'estela d'un company, saltar i caure sobre un gran tou de neu, neu que no transforma i sempre és pols, fred, fred i fred, nevades infinites, bona companyia, bons i abundants àpats (gràcies Kelly!), fer llenya i fer foc, sauna diària, butifarra (alguns)... què més es pot demanar!

Per contra, "pararà de nevar algun dia?", palejar, palejar i palejar, anar a buscar aigua i, malhauradament, ser a un del llocs més bonics de la British Columbia i no veure ni traçar més que un dia les seves muntanyes màgiques i geleres...La nevada va retardar la nostra tornada a la civilització, i finalment amb el neguit de quí espera, l'helicòpter ens va anar tornant a terra ferma un dia més tard del previst.

Sort n'hem tingut del tree line, on hem traçat vora 6000 metres de desnivell en curtes però intenses sèries d'entre 200 i 400m entre les cotes 1800 i 2200. A la part alpina, amb moltes geleres, només ens hi vam acostar un dia fins la cota 2450m camí del Friendship Col, i la resta de dies les cordes, ferralla, piolet i grampons s'han quedat al refugi. De part realment negativa només hem tingut una possible lesió a un genoll que esperem no sigui greu i un ensurt en una caiguda d'un pillow on l'agosarat va quedar colgat per la neu i trobar-lo i rescatar-lo va ser equivalent a un accident d'allau, per sort amb bon final i un grapat de conclusions per millorar, ja explicarem...

Refugi:

Bill Putman (Fairy Meadow) Hut. Info aquí. Accés a l'hivern amb helicòpter. Reserves per sorteig al The Alpin Club of Canada.

Resum de l'activitat:

Dijous 19 de gener de 2012: vol BCN-Frankfurt-Calgary. Cotxe a Golden.

Divendres 20: esquí a l'estació de Kicking Horse

Dissabte 21 a diumenge 29: esquí de muntanya al refugi Bill Putman a Fairy Meadows.

Dilluns 30: Lake Louise, Banff, Calgary i vol a BCN (arribada dimarts 31).

Méteo i neu:

Vam arribar a Calgary amb -24 (-30 de camí a Golden) i ahir quan marxàvem estàvem a 10 positius. A muntanya la temperatura ha estat en general entre els 15 i 10 sota zero, més alta el darrer dia. Setmana 'blanca' amb ullades de sol només el segon dia. La resta de dies nevant, uns 10-15 cm diaris els primers dies, i 50-70 diaris la resta. Prop de 2m de neu nova sobre la molta que ja hi havia. Vents en general fluixos tret d'algun moment de tempesta. Hem observat la formació de plaques i cornises molt evidents sota les carenes. En un parell d'ocasions s'han trencat plaques, sense caure. Cap allau espontània fins dissabte: la pujada de temperatura fins a prop de -5 i la forta nevada va provocar que caigués part del megabolet de neu de la teulada i que observéssim plaques espontànies en pendents fins i tot suaus just a tocar del refugi: condicions difícils pels que ens han reemplaçat.

La qualitat de la neu la podríem qualificar com de 'deep powder', uns dies més compactada (sense deixar de ser pols) i la majoria de dies fonda i lleugera. Llegia en el butlletí de perill d'allaus dels dies previs el següent: "Typical water to snow ratios are around 1:10, i.e. 1mm of water can be expected to produce 10mm (or 1cm) of snow. Recent storms have been more in the range of 1:20 with some values of 1:30 reported. The main physical reasons for this are the very low temperatures and the lack of wind."
Les pràctiques d'ARVA tampoc han faltat, amb temps de cerca de 4 minuts amb els de tres antenes i bastant més amb models més antics.

Personalment ha estat interessant observar la neu que anava caient cada dia, cristalls més o menys grans, flocs preciosos, però també neu sucre sense cohesió. Els test de columna extesa realitzats han estat negatius, si bé haurien donat alertes en pales a més alçada.

De moment, res de jetlag, però no deixo de fregar-me el rostre intentant trobar-hi algun floc perdut en algun dels viratges màgics d'aquests dies... gràcies companys per compartir l'aventura!

Bones traces!!!

el vídeo dels dimecres... compte, mantell de neu inestable

i ve fred! Vídeo de condicions actuals, gràcies al Centre de Prediccion de Lauegi dera Val d'Aran.