Piulada del tren a Valle di Bellino - 4 a 10/12/2011

"la vida NO! és una rentadora"
Pep, Yann, Anna, Ricard, Manel, JoanManuel, Roger G, Mariancel·la, Samuel, Gemma, Angèlica, Xavier, Roger B, Sergi, Albert, Rosa i Jaume.


El vídeo del Yann:

La falta de neu a Davos ens va obligar a canviar de destinació i de tren. Enlloc de Zürich+Davos, cap a Torí i bus al capdemunt de Valle Varaita, a Valle di Bellino, al Rifugio Melezè. En aquesta vall del piemont italià, paral·lela a la Valle Maira, però més al nord, les mateixes nevades que van innivar el pirineu oriental van deixar-hi un gruix suficient i des de cota 1900.

Han estat 5 dies d'activitat molt ben aprofitats amb cims i condicions exigents (il vento!). 

Resum:

Diumenge 4 de desembre: 19:38pm Estació de França de Barcelona. Nit en tren "Salvador Dalí" en lliteres.

Dilluns 5 de desembre: 8:05 am arribada a Torí i minibús a Vall di Bellino Rifugio Melezè 1812m, on arribem a les 11am. Ascensió al Mont Maurel (2605m).

Dimarts 6 de desembre: Rocca La Marchisa (3074m), en bucle.

Dimecres 7 de desembre: Mont Faraut (3042m)

Dijous 8 de desembre: Testa di Malacosta (3216m)

Divendres 9 de desembre: Intent a la Tête de l'Autaret (cota 2500m). Minibús a Torí. A les 21:18 tren a Barcelona.

Dissabte 10 de desembre: arribada a Barcelona a les 9:45.

Activitat realitzada:

Dilluns 5/12/2011 - Mont Maurel 2605m

+/- 800m; F,  *, S2-S3; 3-4h amb la calma; pala final orientada a O, ideal per a una cuita al sol, que hem superat amb avantatge. Temperatura baixa, vent fort d 'oest que ha anat afluixant i cel que ha quedat blau impol·lut només amb núvols a la frontera francesa. Neu a 1850m a cares nord, però molt vella i reciclada, amb trams de tots tipus, fàcil per pujar i de no tant plaer en el descens.

el Mont Viso treu el nas rere el Mont Maurel

Sant tornem-hi! Per a molts la primera de la temporada i desfer i refer motxilles amb la pressa que es té a les 11 del matí ha estat un bon retrobament.

Sortim crec que no massa convençuts ja que sembla que fa massa vent... Cal fer menys de 10 minuts a peu per poder calçar els esquís, a la Borgata de Santa Anna. L'ambient, el paisatge, les construccions,... recorden a la veïna Val Mairo, que tenim al sud, just darrera les muntanyes. Prenem en aquesta direcció la Vall di Traversagn, ara per la riba dreta i per l'altra quan baixarem.

En poca estona, quan la vall sembla que es tanca al sud hem girat a l'esquerra per pujar per pales i comes, en un terreny no massa definit, clapat de petites i autèntiques cabanes de pastors.

Més amunt ja ens sembla veure la creu del cim i hi accedim en un gir d'esquerre a dreta, amb esquís als peus fins dalt. Baixada pel mateix camí, evitant els trams de neu més endurida o treballada. Finalment, ja al fons hem passat a l'altra riba del riu i per una pista gelada rapidíssima hem arribat a Santa Anna.

Dimarts 6/12/2011 - Rocca La Marchisa W 3074m i E 3072m, en bucle del Col de Vers a la canal E

+/- 1250m; PD,  ***, S3 sostingut a la part alta, S2 després; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Méteo: tot el dia força sota zero, amb sol (tot i que l'orientació només deixa veure'l a la part alta) i bandes de núvols que en algun moment han deixat caure 2 o 3 volves. Ratxes de vent molt fortes a la part alta. Neu dura a la pujada, i dura o transformada a la baixada.

Rocca La Marchisa des de la Granja de Rui, baixant del Malacosta

Llàstima de la qualitat de la neu perquè la travessa d'avui és de categoria, en bucle pujant per una vall, fent un 3000 ben enlairat i anant a buscar un coll a l'altra banda ben dret i que ha permès millors viratges que el dia anterior.

Prudentment hem separat el grup però tots 17 hem arribat al cim i pràcticament hem baixat junts, un èxit!

La primera part de l'itinerari repeteix el recorregut del dia anterior, fins als 2000m on hem seguit en clara direcció SE per un pendent més dret fins al PIano di Traversagn, farcit de bucòliques cabanes colgades de neu.

Llavors, en direcció S, cap al Col di Vers 2862m, que hem superat per passar al vessant de Val Mairo baixant 50m i girant a l'esquerra (E). Davant nostre i ja en cara sud, sols amb el vent..., hem resseguit amunt per fort pendent, uns amb ganivetes i altres amb grampons fins els dos cims de la Rocca La Marchisa.

Del cim es veuen els dos possibles colls de baixada, més a l'est, i el Pic de Sagneres que ens provoca... L'entrada al pendent, lleugerament acornisada, la fem sense problemes i ens llencem per amples pales amb neu transformada que després passa a dura, fins a trobar el camí de pujada i fer en carrera el descens per la pista gelada per trobar aigua calenta a la dutxa ;)

Patés, cerveses, vins, wifi, cartes.... fent temps pel sopar i ceŀlebrar uns 45+1 dia.

Dimecres 7/12/2011 - Mont Faraut 3042m

+/- 1250m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S3 sostingut; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Mateixa méteo del dia anterior però amb vent més fort. Neu: hem gaudit de valent amb bona neu transformada i algunes acumulacions de pols que acumulava al vent. Plaques molt petites en l'orientació N del cim.

A la fi hem anat a buscar la Barricate! Sortim del refugi 10 min a peu com la resta de dies fins a Santa Anna. Passem. Llarg la vall de Traversagn i anem a buscar una vall paral·lela que tanca la vall de Bellino al fons. Passem pel pla Celoi i prenem direcció sud cap a l'engorjat pas de la Barricate. Amb més neu es pot passar pel fons, però a principi de temporada cal passar amb molt de compte pel sender d'estiu que el creua 50m més amunt. Passem amb grampons amb atenció però sense més dificultat que parar compte amb les ràfagues de vent.

Superat el pas i de nou sobre els esquís tirem amunt per una vall preciosa amb el nostre objectiu al fons i l'alicient de ser un itinerari que si enfila directament...
 
Al coll (E) el vent ho fa tot molt difícil però uns quants fem els pocs metres que falten fins al cim, grampons als peus i piolet en mà per neu fàcil i amb el vent fent de les seves. Grandíssimes vistes.

El millor ens ho depara el descens! Sostingut, llarg, i amb bona neu.

De nou la Barricate i després rapidíssima baixada per neu ben dura... Gran dia d'esquí alpinisme!

Dijous 8/12/2011 - Testa di Malacosta 3216m

+/- 1400m; F, ***, S3, però es poden anar a trobar molts trams S4; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Gran bo, amb només vent al cim. Neu bona a la part alta, dura ventada i algun tram primavera a la part baixa.

Avuí hem apostat per una cara sud i l'hem encertat de ple! Patíem per si s'havia de caminar massa, però només han estat sense neu 15' al principi i 15' després entre els 2000 i 2100m.  De seguida hem calçat esquís i no ens els hem tret fins el cim.

De Santa Anna enlloc d'anar cap a Plan Ceiol hem continuat cap al llogarret de Crusset, just sota la Rocca Senghi. D'aquest punt es gira cap al N (100m a peu) i amunt ben directament tot passant cabanes.

Vora els 2500 es gira a l'oest per una vall molt marcada que poc a poc, amb algun pas exposat, gira al nord, alhora que s'obre i ens mostra al fons el Coll de Malacosta (3064m) i el cim a la seva dreta, més al nord.

El descens del cim i del coll han estat memorables. Més avall la neu l'hem trobada més dura i ventada, però trepidantment hem fet el camí de tornada al refugi, de nou més que satisfets.

Divendres 9/12/2011 - Intent a la Tête de l'Autaret

+/- 700m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S2-S3. Vendaval quan sortim a les 7, que tot i anar afluixant fa incòmode el dia. Neu més dura i ventada que dies enrera. En el vessant NE de la vall d'Autaret, sota el M.Bellino i Buc Faraut, a uns 2500m just sota el coll tres esquiadors italians provoquen just davant nostre una allau de placa de mida mitjana (mida 2-3, entre 200m d'amplada i 75m de recorregut en un pendent d'uns 30º on féiem el flanqueig). Restem observant per on progressen els tres esquiadors locals, que finalment reculen pel risc de la resta del vessant. De fet, fan caure una altra placa (petita) en la seva retirada.

Són quarts d'onze del matí i veient les condicions decidim tornar al refugi on recuperem forces amb embotits, formatges locals i més birres. El minibus ens recull a les 15h i a Torí ens resta temps per fer un darrer mos italià abans d'agafar el tren on exhaurim algunes de les existències del bar.

El refugi: www.rifugiomeleze.it

Ha estat una gran descoberta visitar-lo. La seva situació, alçada (1812m) i accés per carretera fan que sigui ideal per passar-hi tant un parell de dies com una setmana sencera. El tracte del Bruno i la seva ajudant exquisit, amb bones recomenacions per l'activitat a fer cada dia, i ens han fet recordar el bon tracte que també vam rebre a Val Mairo. Els esmorzars no són de pa amb tomaquet com ens agradaria però el plat de pasta del migdia i els sopars ens han donat les forces necessaries per l'aperitiu de tres mils que ens hem cruspit... o han estat les cereveses? Grazie Bruno!

Com arribar-hi

Nosaltres hi hem arribat en tren+minibus. L'accés en cotxe des de Barcelona és de prop de 9h i 900km, tant si s'hi accedeix pel nord, pel Tunel del Fréjus, com pel sud, per Cuneo.

Mapes

El mapa "Sciare in Val Maira" 1:20.000 de Bruno Rosano cobreix els itineraris orientats a N (tret del punt de sortida).

De la série del IGC italià hi ha el 106 (MONVISO), 1:25.000, i algun més.

Hi ha alguna guia d'itineraris local en italià, i es poden consultar descripcions d'itineraris i condicions recens a www.gulliver.it.

Agrair especialment a Elipsos (www.elipsos.com) les facilitats en els canvis de bitllets de tren a Zürich pels de Torí, al CEG i a l'oficina de turisme de Suïssa a Barcelona per les gestions ens els trens interiors de Suïssa i a l'alberg de Davos per l'acceptació de l'anulació de la reserva. Lo de Davos resta pendent!

Un record pels que a darrera hora van ser baixa per lesió i hi ha ganes de #trencegesqui pel 2012. Gràcies a tots i bones traces!

Tuc des Crabes (2.620 m) i Tuc de Montoliu (avantcim, 2.642 m)

Val d'Aran, 8 de desembre del 2011
5h45min, +/-900m, S3/S4, ***


Tuc des Crabes (esquerre) i Tuc de Maubèrme, sentinelles de l'estanh de Montoliu.

Enguany la tardor sembla que vol esgotar els dies que li pertoquen segons calendari astronòmic. Així, des de la nevada d'inicis de novembre, hem anat esquiant pràcticament amb la mateixa neu d'aquella nevada i amb temps força anticiclònic.

Dilluns però es va "colar" un front càlid fent incrementar la temperatura bruscament (per primer cop!) i pujar la cota de neu fins a cotes ben altes durant unes hores. A partir de dimarts, l'aire fred ens ha tornat a abraçar amb un parell de fronts atlàntics rascant les muntanyes del límit nord de l'Aran però també amb vent de nord bufant moderat (també per primer cop!)

Avui dijous, després de tot aquest desgavell meteorològic, hem aprofitat la disponibilitat d'un vehicle tot-terreny, per endinsar-nos per la vall de l'arriu Unhòla fins el trencall de la pista a l'estanh de Montoliu, on hem aparcat (2.050 m).

Després de 15 minuts a peu, calcem esquís i seguim la pista tot fent alguna drecera fins l'estanh de Montoliu (2.373 m), avui ja mig glaçat. El nostre primer objectiu del dia és el Tuc des Crabes, una muntanya que viu eclipsada pel superb Maubèrme però que ens atreu per la seva preciosa pala pendent i sostinguda orientada a l'est. Per això cal anar-hi a primera hora, ja que és sempre acariciada pels primers rajos de sol. Avui però sembla que no és un factor tant important, ja que la neu a totes les orientacions (fins a la cota 2.450 m aprox) es troba encrostada amb una capa de vidre i obrir traça s'assembla més a una feina de vaixell trencagel. Però per sort, podem anar esquivant aquesta crosta de vidre per neu fresca ventada acumulada en les concavitats i anem progressant i remuntant la pala, que cada cop es posa més dreta. A uns 30 m de l'aresta, posem grampons per guanyar l'aresta i caminar els darrers metres fins el cim (2.620 m). El dia és sensacional i les vistes cap al Maubèrme són realment impressionants.

Tornem caminant al punt on hem guanyat l'aresta i ens animem a fer tot el descens de la pala esquiant amb condicions prou bones, sobretot en la seva part més dreta (~40º). Davallem fins l'estanh de Montoliu i creuem el barranc de l'arriu des Calhaus. En aquest punt, posem pells de nou per afrontar el segon repte del dia: el Tuc de Montoliu. Per guanyar aquest cim, cal fer-ho bé per la seva alpina aresta nord des de la Colhada Nera o bé per la seva cara est per la vall d'Horcalh. Vistes les condicions d'avui, el més adequat és intentar-ho pel sud buscant la neu més transformada possible. Voregem l'estanh i reprenem el rumb de la pista fins el Còth de Montoliu (2.491 m). Aquí deixem els esquís, posem grampons i guanyem metres cap al cim per una canal orientada a l'oest. Assolim l'aresta que només ens permet atansar fins a un avant-cim (2.642 m), ja que per aquest itinerari caldria superar una bretxa i un ressalt rocós. Bé, no ha estat una sorpresa i ja ens fèiem a la idea que haurem de tornar-hi per assolir ben bé el cim.

Desfem el camí fins el coll amb molt de compte ja que les condicions no permeten ni una relliscada. Posem esquís i fem el descens encaixonant-nos voluntàriament per un barranc secundari a l'arriu des Calhaus on hi trobem la neu més bona del dia per encadenar uns quants viratges sense haver de sentir trencar vidre. Al pla de la conflucència dels barrancs treiem esquís per fer una curta remuntada fins a la pista que ens torna a l'indret on tenim el cotxe.


Paisatge durant l'ascens al Tuc des Crabes. Som al cim. L'herba coberta de caramels de vidre


Descens cap a l'estanh de Montoliu. Mirada enrera al Crabes. Progressant cap al Tuc de Montoliu


Aresta del Tuc de Montoliu. Vistes al Tuc de Parros. Ei! La "polseta" és allà!!

Amb condicions de neu rares... sortides encara més particulars.
Bones traces!!

Jordi, Patxi, Xavi, Lluís, Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... A Life Ascending

Trailer de la pel·lícula http://alifeascending.com/, que relata sense les extridències típiques dels vídeos d'heliesquí, la història del guia Ruedi Beglinger durant els anys posteriors a una allau. Venen ganes de veure-la sencera!

Pic de coma d'Or

4-12-2011 **/S2

Avui es un d’aquells dies en que estic content de que sigui hivern. Desprès de treballar al matí, enlloc d’anar al gimnàs o amb la bici pots agafar els esquís i aprofitar la tarda. Així a les 4 sortia del final de la pista que surt del Coll de Puymorens cap a la Portella d'En Garcia. A 2140m aparcar i posar esquís fins al coma d'OR. A les 5 i mitja s’amagava el sol i a les 6 era al cotxe de nou amb les darreres llums. No ens podem queixar de la neu, bona base, poques pedres i de quan en quan una miiiica pols. Sort que el dia es curt i durarà per que lo que es nevar no se fins quan haurem d’esperar.

Podeu veure més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/PicDeComaDOr

Pic Negre i Blanc d'Envalira

***/S4 900m

Bona sortida per aprofitar la neu alta. Sortida de la corba de coma rodona, d’aquí al coll dels Isards, Pic Negre. Baixada per la segona canal nord amb acumulació considerable i placa a sotavent. Delicat però amb aparença estable i finalment estable. I per aprofitar tornar a Pujar al Pic Blanc i fins a Comarodona. Les tres canals en bones condicions de neu i molt esquiables, compta amb la sortida per no sobrecarregar-la.

Podeu veure més fotos a:
https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/PicNegreIPicBlanc

Xavif.

Pic de Llauset (2902 m)

Ribagorça, 3 de desembre del 2011
6h, +/-950m, S3, **



La somniada i esperada nevada de divendres fa figa i ens canvia ben poc el panorama. A l'Aran enfarinada minsa per dir bon dia als visitants que han pujat pel pont, malgrat la no obertura de l'estació d'esquí. I a la Ribagorça no ha ha caigut res de res. Per contra, dijous i la matinada de divendres va bufar vent de sud i de ponent, encrostant i redistribuint la neu de forma molt heterogènia, i formant plaques petites i poc gruixudes però molt dures. En resum, la neu que hem trobat avui no ens ha fet gaudir gens l'esquiada. Tanmateix, des del cim hem fruit del paisatge, dels colors grisos i rogencs del cel en els dies més curts de l'any, hem escoltat el silenci, i hem sentit el primer fred d'hivern de debò.

Aparquem al costat de l'entrada del túnel de Llauset (l'accés pels vehicles està tancat) i travessem el túnel a peu (més d'un 1km per asfalt en mal estat, humitat, goteres i il·luminació tenebrosa). Seguim el GR-11 fins al fons de l'estany, creuem el riu de Llauset i de seguida calcem esquís. Remuntem la vall encadenant pales suaus amb el Pic de Llauset encapçalant la vall. Quan atansem el fons de la vall, no seguim en direcció el coll de Llauset, doncs anem a buscar el coll del sud del Pic de Llauset pujant per una pala ampla de pendent sostingut i 250 m desnivell. Fem els darrers 50 m fins al cim amb molta cura ja que la carena està molt gelada i, de fet, posem grampons per atansar el punt més alt i poder caminar per l'aresta nord del cim sense haver d'apretar les dents. Fem el descens pel mateix itinerari i desfem el camí a peu fins al cotxe.


Estany i Vall de Llauset, amb el Pic homònim al fons. Mirada enrera, les muntanyes de la Vall de Boí.


Des del cim, cap al sud. "El desembre congelat". L'acollidor túnel de Llauset.

Bones traces i que nevi aviat!!

Carles i Montse