Port d'Envalira-Tossal del Cap de Siscaró
Avui, que el temps ho permet, decideixo fer la ruta que volíem fer ahir. Com els companys d'ahir han hagut de marxar, contacto amb diversos companys que sé que estan a la Cerdanya. Dels quatre que he contactat només un s'anima a fer la ruta. Els altres tres, que no es coneixen entre ells, aniran tots a fer el Puigmal, la veu de l'estat de la neu ha corregut com la pòlvora i tothom ha anat cap allà, em van dir que semblava la Rambla.
Arribem al Port d'Envalira i cap a les 9:00 comencem la ruta. Enfilem cap al Pic de Maià, pujant pel circuit de motos de neu (per sort encara no en puja cap), un cop dalt traiem pells i baixem pel cap al barranc del Bullidor. Per no perdre alçada anem cap a l'esquerra, creuem el riu i agafem la pista que va cap a la Cabana de la Portella. La neu que ha caigut aquests dies ha innivat la pista (a la tornada ens trobarem que la major part ja és fosa); poc abans d'arribar a la cabana, iniciem l'ascens cap al Cap del Tossal de Siscaró. Aquesta zona és força solitària, no trobem ningú i regna el blanc silenci de la neu. Cap a cota 2500 el pendent s'accentua. El darrer tram decidim fer-lo amb grampons perquè no veiem clar l'ascens amb esquís. Ens col·loquem prop d'unes prdres per a fer la transició, que enfort pendent sempre és delicada. Grampons calçats i avançant per l'aresta arribem fins a l'avant cim. Aquí s'extén una plana que ens permet veure tot l'enfilall de cims: El Tossal del Cap de Siscaró, el Pic de la Cabaneta, Roc Melé, etc. Calcem de nou pells cap al Tossal. Volem albirar des d'allà si és factible fer la circular que teníem pensada: baixar fins al refugi de Siscaró. remuntar pel pas de les Vaques, anar fins al Port Dret i carenar fins a tornar al Pic de Maià. És tard, venta i no coneixem bé la ruta. Tampoc no la veiem clara des d'on som, ni com fer-la ni quina neu ens trobarem. La neu a aquestes hores ja està ja molt transformada, per la qual cosa decidim tornar desfent el camí.
A l'hora del descens agafem la pala més a la dreta de per on hem pujat perquè té més bon accés, el pendent és pronunciat i ens llencem avall. Al segon gir d'en Carles la neu comença a esllavissar-se: la capa de 20 centímetres de neu recent es va purgant. Tot i que impressiona, veiem que la capa de sota és estable i que difícilment desplaçarem més material. Tot i així tenim clar que no ens podem entretenir gaire. Hi ha algun gir que l'hem de fer amb volta maria pel fort pendent i per evitar desplaçar més neu. A mesura que perdem alçada el pendent es suavitza i podem esquiar millor tot i que la neu està ja molt humida. Arribats a la pista, al costat de la Cabana de la Portella, la neu s'ha fós i hem de caminar fins a trobar-ne de nou, a l'alçada del creuament del riu. Des d'allà ja no hem de fer res més que resseguir la traça de baixada. Un cop remuntada la primera pala que hem baixat avui veiem l'antena del pic de Maià, enlloc d'anar directes, fem una marrada cap a la dreta per veure si podem ja baixar cap al cotxe, però ens cal tornar a l'antena per agafar l'orientació adequada. Baixem per damunt les traces de les motos de neu i arribem al cotxe, vuit hores més tard de la sortida.
Hi hem estat: Carles A. i Clara V.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada