4 de des. 2010

Montpius (2276m) i Montcorbison (2174m)



+1500m/-1800m, 8h.,S3 i *** per les condicions
Montse i Carles.

El fred rigurós ja fa més d'una setmana que dura, i ahir divendres va tornar a nevar. Les condicions es presentaven excel·lents aquest matí i el cel s'ha llevat serè i ras, amb -7ºC a quarts de nou. Cal aprofitar aquesta neu, no la tenim tant sovint com voldríem.

Avui improvitzem una volta circular amb inici a la Ribera de Vielha i retorn per Baricauba fins Gausac i Vielha. Dos descensos orientats a nord a cotes no massa altes, i un bon fart d'obrir traça per neu fonda. Ni una ànima en tot el dia, i això que la vall està a vessar d'esquiadors per aquest llarg pont. Tornem ben satisfets a la tarda, el dissabte ens ha regalat un dia memorable.



Deixem el cotxe al trencall de la pista de Horno. Sortim cap a la bòrda deth Sabater i fem el camí de Pomaròla integrament amb els esquis als peus. Resseguim tota la serra fins el Montpius que acabem ascendint obligatòriament a peu pel fil del llom - com sempre- . Ambdós vessants NE i SE amenacen plaques de vent. De fet, n'hi ha una de mitjana que ja ha caigut fa poques hores entre el Montpius i el Cuenques.

Descens nord per la Vall de Gèles amb neu excel·lent (fonda, freda, seca i abundant) fins a la cabana i la Mair de Diu de Gèles.



Enlloc de seguir la pista avall, calcem pells de nou i remuntem tot seguint el PR de l'estiu cap a la Pïusa. Acabem abandonant aquest camí en sortir del bosc, al nord del Letassi. Pujem fins el Montcorbison seguin el seu llom NO, ara per l'O, ara pel N, alternant i buscant el millor pas. Ens enfonsem força i el pendent es redreça. La llum ja és de tarda d'hivern, el vent comença a bufar de SE i les carenes semblen fumejar.



El descens el fem pel mateix itinerari, i sense arribar a Gèles, busquem l'única clariana que ens permet baixar entre algun neret i bedoll fins la pista forestal. A l'aguait ja que en dues ocasions comprovem que el vent ha anat fent feina, i s'han anat formant petites plaques en aquest vesant.

Un cop a la pista, ja queda poc per explicar. Toca remar a estones, paciència, avall per Baricauva i a peu el darrer tram fins a Gausac i Vielha.

Bones traces.

3 comentaris:

Pep ha dit...

Fonda, fresca, seca, abundant,...llum d'hivern,...en fi, un dia memorable.
Que us puc dir?

HA TORNAT L'HIVERN¡¡¡¡

Gràcies per compartir la sol·litud de la vall de Gelés i fins moooolt aviat¡¡

Montse ha dit...

Ei Pep! Va ser una sortida fabulosa per la neu i les esquiades boníssimes, el dia fred, la llum d'hivern (com dius!) i les muntanyes fumejant. Llàstima que el panorama ha canviat radicalment i hem d'esperar que l'hivern torni... també se n'ha anat de pont!

Jaume J ha dit...

Si, si, quina llum (i quina neu). Bé, paciència, de moment el fred torna en una setmana, i neu nova... ja veurem ( o ja l'anirem a buscar!)