Encara es port esquiar al Pirineu!
Dijous i divendres increpo als esquiadors, molts han penjat ja els esquís i els han canviat pel banyador i la tovallola o per la excursió a peu. El Jaume i la Berta surten divendres a les 7 de la tarde cap a Neouvielle en una carrera que a mí m'esdeve massa estressant. Tento a la gent amb lo de l'esquí pero ningú s'anime. Així que'em dic: "...dons m'en vaig!".
I dissabte surto cap a Neouvielle jo també.
Després d'un vivaquillo vora el llac d'Aubert _on també hi ha un petit refugi al costat de la carretera, molt oportú en cas de mal temps_ , hem llevo d'hòra pero sense passam, a les 5:20.
Per anar a fer el Neovielle i el Turon de Neouvielle des d'aquí cal travessar la presa per sobre el mur i després sencillament anar seguint el camí fitat que primer puje i despréstombe a la dreta travessant l'aresta rocosa que baixe del Ramoung. Just devall d'aquest pas comence la neu (1 h. a peu). Des d'aquí ja veiem en frot la brecha Chausenque, on anirem si volem ferel Turon de neovielle, o ens decantarem a l'esquerra i seguirem aquestavall si volem fer el Neouvielle. Avui aniré a fer aquest darrer pic. La ruta normal d'hivern per fer aquest cim es diferent de la d'estiu, ja que la sencilla canal de roca que trobem al estiu, al hivern esdevé una pendent molt dreta de neu, i es més fácil accedir remuntan una aresta de roca que hi ha més a la dreta. Deixem els esquís i fem els ultims mètres de neu a peu, entrem a la roca i anem cap a l'esquerra, fins qu'arrivem en un punt en que hi han dos posibilitats:
a) A la dreta tenim l'accés a l'aresta, amb unes roques que semblen llises i té una pinta molt aérea.
b )A l'esquerra ens possem en una canal més acollidora pero que té un pas com de tercer grau. El sentit comú, que de vegades no es el més encertat, ens incline cap ala segona opció, i per aquí pujem amb feines tota la penya que hi som allí.
Després al baixar hem trobo amb uns vascos que acaben de desgrimpar l'aresta i hem diuen que per allí es més fácil. Aquesta es l'aresta a la qu'es refereix la resenya del llibre Pirineu en esquís de la editorial Desnivel, que la descriu com "una arista aérea pero fácil", dons l'altre pas de fácil no en té res.
Una vegada a dalt esplèndides vistes del Mont Perdut i les Tres Sorores, ademés d'altres. A la baixada flanquejem a l'esquerra i arribem a una divertida pala molt pendent, a l'estil de la pala de la Fontblanca pero més curta. Tiro avall deixant de banda la bracha Chausenque perque avui no vull fer tard i passo de fer el Turón de Neouvielle. La neu está bòna i es gaudeix. Pero finalment fer només el Neovielle trobo que quede curt per omplir una jornada.
Son 900 mts. de desnivell (llac Aubert 2.150 mts., pic de Neouvielle 3.091). Us aconsellaría fer primer el Turón de Neouvielle y després el Neouvielle per no trobar aquella pala gelada i poder disfrutarla. No m'ha sapigut greu haver conduit 700 Kms. aquest cap de setmana per fer aquesta excursió. La neu está millor ara que a principis de temporada;
animeu-se, encara os quede una oportunitat.
Bones traces i ben dretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada