“Només qui persevera, triomfa”
Participants: Bea, Berta, Àlvar i Àlex
Sortim de Grau Roig a 2.060m i pujem pel bosc situat a la dreta del remuntador de Montmalús, el deixem a la dreta i continuem per una vall molt evident en direcció al coll de Montmalús que en el seu últim tram s’adreça bastant, degut a l’estat molt dur de la neu hem de progressar amb ganivetes. Del coll al cim sense cap dificultat. Pic de Montmalús (2.781m). Com el temps sembla que encara aguantarà una estona decidim continuar amb la travessa, ens deixem caure per una gran pala amb orientació sud fins els llac de Montmalús sense cap problema. Al llac hem d’agafar direcció SO fins un petit collet, nosaltres posem pells però en realitat no val la pena, amb la neu dura es millor caminar uns minuts. A l’altre banda del coll iniciem un descens molt divertit, primer entre grans blocs de pedra i desprès pel bosc, on la pala agafa força pendent, fins el fons de la vall de Vallcivera a 2.300m, deixem a l’esquerra el bonic pic de Muga. Al fons de la vall es veu un coll molt evident cap al qual ens enfilem, amb boira deu ser molt perdedor. Arribem al port de Vallcivera (2.518m) i baixem fins el llac de Illa a 2.385m i remuntem fins el coll dels Isards i desprès al Pic de Pessons (2.863) amb unes vistes increïbles sobre la zona. Iniciem el descens, amb molta incertesa per no tenir clar si podríem seguir la ruta degut a les grans acumulacions de neu en els colls pel fort vent. Arribem al coll pensant que hauríem de baixar per la banda sud i seguir la vall fins Escaldes.... Ens col·loquem crampons i amb molta cura iniciem el descens, la neu està ben assentada i decidim continuar. Ens col·loquem els esquís i baixem, sovint flanquejant, cap a la dreta fins el restaurant del llac de Pessons, per on entrem a l’estació i baixem fins el cotxe.
En total han sigut 1.565 metres de desnivell, 4 canvis de pells i una quasi-ensigalada en un temps de 8 hores (vam perdre un hora en el coll dels Isards). La ruta es molt recomanable per la seva bellesa i varietat. L’únic punt negatiu, la gran quantitat de traces deixades per motos de neu, nosaltres vàrem veure alguna, però deu haver molt tràfic. Aquesta vegada si que ens hem guanyat el sopar .... i ens l’hem fotut: escudella, galtes i peus de porc, vedella amb bolets i botifarra, flams i recuits... a Ventolà.
Fins la propera.
Participants: Bea, Berta, Àlvar i Àlex
Sortim de Grau Roig a 2.060m i pujem pel bosc situat a la dreta del remuntador de Montmalús, el deixem a la dreta i continuem per una vall molt evident en direcció al coll de Montmalús que en el seu últim tram s’adreça bastant, degut a l’estat molt dur de la neu hem de progressar amb ganivetes. Del coll al cim sense cap dificultat. Pic de Montmalús (2.781m). Com el temps sembla que encara aguantarà una estona decidim continuar amb la travessa, ens deixem caure per una gran pala amb orientació sud fins els llac de Montmalús sense cap problema. Al llac hem d’agafar direcció SO fins un petit collet, nosaltres posem pells però en realitat no val la pena, amb la neu dura es millor caminar uns minuts. A l’altre banda del coll iniciem un descens molt divertit, primer entre grans blocs de pedra i desprès pel bosc, on la pala agafa força pendent, fins el fons de la vall de Vallcivera a 2.300m, deixem a l’esquerra el bonic pic de Muga. Al fons de la vall es veu un coll molt evident cap al qual ens enfilem, amb boira deu ser molt perdedor. Arribem al port de Vallcivera (2.518m) i baixem fins el llac de Illa a 2.385m i remuntem fins el coll dels Isards i desprès al Pic de Pessons (2.863) amb unes vistes increïbles sobre la zona. Iniciem el descens, amb molta incertesa per no tenir clar si podríem seguir la ruta degut a les grans acumulacions de neu en els colls pel fort vent. Arribem al coll pensant que hauríem de baixar per la banda sud i seguir la vall fins Escaldes.... Ens col·loquem crampons i amb molta cura iniciem el descens, la neu està ben assentada i decidim continuar. Ens col·loquem els esquís i baixem, sovint flanquejant, cap a la dreta fins el restaurant del llac de Pessons, per on entrem a l’estació i baixem fins el cotxe.
En total han sigut 1.565 metres de desnivell, 4 canvis de pells i una quasi-ensigalada en un temps de 8 hores (vam perdre un hora en el coll dels Isards). La ruta es molt recomanable per la seva bellesa i varietat. L’únic punt negatiu, la gran quantitat de traces deixades per motos de neu, nosaltres vàrem veure alguna, però deu haver molt tràfic. Aquesta vegada si que ens hem guanyat el sopar .... i ens l’hem fotut: escudella, galtes i peus de porc, vedella amb bolets i botifarra, flams i recuits... a Ventolà.
Fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada