23 de nov. 2003

Piada - Pica Cerví de Durro 2652m i Pic de la Pala de Ginebrell 2312m - 22/11/2003

Participants: Berta A., Manel C., Koki G., Àlex M. i Jaume J.
+/- 700m, 2-3h pujada, 30' descens.

Fàcil ascensió des del parking de Boí-Taüll, al Clot de la Bassada, seguint el telesquí situat més a l'oest de l'estació fins al Pic de la Pala Ginebrell, i carenant després en direcció nord fins a la Pica Cerví, amb esquís sempre als peus.

Hem fet el descens pel mateix itinerari per la falta de visibilitat, però és recomenable baixar pel Port d'Erta o completar l'excursió fins a la Pica Cervi de Manyanet.

La neu comença a 5' del cotxe, amb una bona base dura, i una capa de neu humida transformada que es deixava esquiar força bé. Més de 50cm a cotes altes.

Ambient de muntanya "excepcional" (pluja, boira, vent, molt de vent, neu...)

Bones traces!!!


Comentari enviat per Manel C., 23/11/2003 a les 14:35:

CERVÍ DE BURRO, 2500 I PICO, DISSABTE.

ENSIGALADA TIPUS: METEOROLOGICA VOLUNTARIA-CONTROLADA,
PERILL: MARRÓ 1

- COLOR MARRO ( UNIC COLOR, VARIA DE CLAR FINS A MES FOSC DEPENENT DE LO CAGAT QUE ACABIN ELS SLIPS DE POLARTEC O POLIPROPILÉ DELS INTEGRANTS DE "L' EXPEDICIÓ. JO PERSONALMENT COM SOC UNA MICA CAGAT, PERO ASIDU A LES ENSIGALADES, ELS FAIG SERVIR DE NEOPRÈ.

- LA PUNTUACIÓ ES 1 , PERQUÈ EN TOT MOMENT VA ESTAR TOT CONTROLAT, I TOT S' HA DE DIR..., A TOTS ENS DONAVA EL MATEIX ENSIGALAR-NOS CONTROLADAMENT, ALGUNS VOLIEM INICIAR LA TEMPORADA JA !!!

ESCALA:

1.- VOLUNTARIA I CONTROLADA
2.- VOLUNTARIA INCONTROLADA
3.- INVOLUNTARIA CONTROLADA
4.- INVOLUNTARIA E INCONTROLADA
5.- TE CAGAS !!!!!

BÉ... COM PODEU VEURE CONTINUO L' ESTUDI DE LA PSICOPATOLOGIA DE L' ENSIGALADA, S' ACCEPTEN SUGERENCIES, COMENTARIS D' EXPERIENCIES, ETC..
QUAN TINGUI TOT EL MATERIAL POTSER PUBLIQUI ALGUNA COSA.

PROXIMA ENTREGA:
MATERIAL ESPECIAL D' ENSIGALADA


ANEXE A LA SORTIDA:

1ER MOMENT CRITIC DE LA SORTIDA:
- Nomès arribar a pistes, soritr del cotxe plovent i desprès d' esmorzar una botifarra negra al "bar parador el cocodrilo" amb un gotet de vi de la casa. Em va costar molt sortir del cotxe, els que em coneixeu bé ja us ho podeu imaginar.....
1ªDECEPCIÓ, NO TORNAVEM AL COTXE:
Suposso que varem pujar per la pala de Ginebrell, però no es veia res i varem anar a parar a un turonet uns metres mès lluny a la mateixa carena on alguns varem patir la primera decepció, no es veia massa i no tornavem al cotxe, sinò que continuavem carenant fins al pic.
PROGRESSIO I CLIMAX:
Vaig començar a intuir la primera ensigalada de la temporada, i les meves glandules varen animar-se i començaren a segregar adrenocorticoides que em varen posar en tensió tota la musculatura - quin plaer !!!- preparant-me per a rebre tot tipus d' estimuls de la natura salvatge - com diu el Jaume un ambient de muntanya "excepcional" al pic (pluja, boira, vent, molt de vent, neu...) - igual que un yonqui espera la seva dosi.

Bé per ultim recordar-vos que les ensigalades més perilloses esdevenen en aquelles sortides on no hi ha un objectiu clar, com per exemple un passeig per la muntanya amb l' expressió "anem fent i ja veurem......", "no hi ha perill, el camí es molt clar.....", "nomès es un nuvolet gris ......"," Tranquils..., jo conec el camí de tota la vida....", etc....

PROXIMA ENTREGA:
EXPRESSIONS CLAUS PREMONITORES D' ENSIGALADA

Bé, graciès Jaume per la teva predispossició, colaboració i ajuda inestimable en els misteris i psicopatologia de l' ensigalada. I per treure'm sà i estalvi en els moments crítics, quan porto els calçotets cagats i les meves mans no responen pel fred.

Una abraçada a tots,
Fins les properes traces,
Manel