ASCENSIÓ AL ROFANSPITZE (2259 m) I SEEKARLSPITZE (2261 m) - 16/02/2025

Aprofitant una escapada de cap de setmana llarg a casa del fill, Roger, hem agafat els trastos i hem anat cap a la zona del llac Achen (Achensee en idioma local) una zona de primer ordre per practicar esquí de muntanya, de fons i alpí a banda d'altres opcions esportives hivernals https://www.achensee.com/en/   PDF

Volíem fer una ruta sortint prop del llac Achen (929 m), però fa temps que no cau una bona nevada i les temperatures no han estat prou fredes darrerament per garantir prou neu en cotes baixes. En conclusió, hem agafat el telecabina que puja a l'estació d'esquí alpí des de Maurach, el Rofan seilbahn, que et puja en un tres i no res a 1831 m d'altitud https://www.rofanseilbahn.at/en/winter-panorama/

Des d'aquest punt s'accedeix a un munt d'itineraris per fer amb esquí de muntanya, raquetes i també les pistes d'esquí alpí. Quan hi ha prou neu, es pot baixar fins la base, però avui no era el cas. 

El panorama de muntanyes només sortir del telecabina és captivador. Només una mostra del que pot venir després. 

Sortint del telecabina, posem pells i enfilem cap als cims. Hi ha uns indicadors winter hiking trail que mostren el camí a seguir.

Un cop deixem la zona amb esquiadors alpins, seguint una traça ben marcada, aviat trobem un control d'arva: flipa com està d'organitzada aquesta gent.

El camí es va enfilant sense massa dificultats. Hi ha un petit tram estret i més dret, però la resta puja molt suau, quasi sense necessitat de fer voltes maria. L'entorn és molt bonic i a mida que t'enfiles, les vistes sobre les muntanyes del voltant et deixen sense alè. 

En acostar-te a la mola impressionant del Rosskopf, es separen els camins que duen al Rofan i al Seekarlspitze. 

El Seekarlspitze a l'esquerra i la mola del Rosskopf a la dreta.

Continuem per relleus suaus i voluptuosos amb orientació general oest. Degut a les temperatures altes de dies anteriors durant el dia i el fred de la nit, les traces antigues estan molt dures o glaçades, però quan la neu ha quedat a l'obaga, s'ha conservat prou bé.

Després d'una hora i mitja de foquejar, arribem a un petit coll, Grubersattel:

Els indicadors al coll Grubersattel

El Rofanspitze al fons, des del coll Grubersattel

L'indicador marca només mitja hora fins al cim del Rofan. Davant ens queda un llarg flanqueig, bastant dret i les ziga-zagues finals fins al cim. La neu està molt dura i relliscosa. La botiga on he llogat el material no donaven ganivetes amb el lloguer. Espero que pugui fer cim. 

Posant-hi tècnica i una mica de pebrots, anem enfilant el darrer trem acompanyats d'un vent cada cop més violent. En mitja hora més, arribem al cim (2 h en total). A la creu el cim només tenim esma de fer la foto de rigor, treure pells i començar a davallar pel mateix camí per on hem vingut.

La neu està molt dura i cal vigilar per no caure i relliscar muntanya avall. Un cop arribem al collet Grubersattel, el vent ja no molesta tant i trobem millors condiciona de neu. Com que el desnivell no ha estat gran cosa (+450 m), comencem a maquinar en completar el dia amb el proper Seekarlspitze. 

En arribar a la base del Rosskopf, tallem per anar a buscar les traces que veiem que s'enfilen cap al nou objectiu. Posem pells de nou i pugem per una coma més suau que la del Rofan. En menys de mitja hora fem un nou cim:

Traiem pells de nou i des d'aquí busquem un camí de baixada més directe, sense seguir el camí de pujada, que fa algunes sifonades incòmodes de baixada en el tram final. Trobem un parell de pales molt bones i sense gaire traces per tornar al punt de partida sense haver de remar. 

Total: 10,5 Km; 3 h 30'

Dificultat: AD global. Baixada S3

Participants: Roger L, Manu 

Parros

 Ahir 26F, amb en Jan, vam fer el Tuc de Parros des del Pla de Beret. Bones condicions amb neu pols/dura, però la neu segueix sent poca. 

el vídeo dels dimecres... Loppa

 

Castanesa, en travessa

Un altre cap de setmana amb inestabilitat... però només dissabte, així que decidim apostar per fer el Castanesa, a la sierra Negra, cim molt agraït amb unes vistes espectaculars als cims emblemàtics del Parc Natural Posets-Maladeta, i fins i tot s'ha deixat veure les tres Soroes, allà, lluny... però eren elles.

Fem el viatge dissabte vespre, esperant trobar pluja... només un petit xàfec... i ens allotgem a l'alberg de El Run (cost molt competitiu) i amb un guarda, que coneix la zona i ens acaba d'aconsellar el recorregut per diumenge.

En el trajecte cap a l'estació de Cerler, ja observem que aquest any, hi ha poca neu, i que dissabte no va nevar tant com s'havia previst: la pista que arriba fins a la cabana d'Ardonés la podem foquejar únicament en les seves vessants més orientades a nord, a les solanes, tot i estar a uns 2.000m, hem de carregar els esquis en diverses ocasions.

Pista a Cabana d'Ardonés

Al pont que creua el Barranc del Obago, acabem de decidir el recorregut o bé cim directe o la ruta circular. Com que el dia allarga, pujarem per les pales suaus de la Sierra Negra, al principi buscant la neu, en direcció al primer cim del dia: pico de Estibafreda (2.694m) 

Pales d'accés a l'Estibafreda

Pico Estibafreda

Després d'un descens amb pells cap al cuello Gordo (2.636m), enfilem ràpidament el nostre segon objectiu: Tuca de Roques Trencades (2.755m). 

Castanesa, vist des de Roques Trencades

Tuca Roques Trencades

 

I després un segon descens, aquest més llarg, arribem al Collado de Castanesa (2.685m). Ataquem la pala cimera est, per assolir el nostre 8cims. 

Accés al cim

#8cims, Castanesa

Molt bon descens per la vesant més nord, amb neu pols fins a cota 2.400m, tot i que vigilant algun tauró. 

Hi hem estat: Berta A., Oriol C., Lorena T., Marina, Marta C i Eli C. 

4 cims entre la Cerdanya i Andorra - Sortida de cicle d'esquí de muntanya

 

Hem obert traça als confins de la frontera... Una circular completa... 4 cims, 24km, +1200m -1600m, grampons i piolet, mitja encigalada, neu amb diamants, bosc i frontal. Perafita, Pic Negre, Monturull i pic de Coll de la Barra.

La proposta inicial de la sortida no s'ha pogut fer per la previsió meteorològica, així que hem canviat la ruta per fer-la menys feréstega, o això era la idea.

 

 

 Dissabte 22 de febrer Estació d'esquí nòrdic d'Aransa - Refugi estanys de la Pera. 6km +500m F

Ens presentem a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa a una hora prudent...a les 14h, tot esperant que la cota de neu ja hagi baixat als 1800m. Arrenquem pel sender amb una nevada feble, la neu és contínua a partir de 20min de marxa.

Estem assedegats d'ensigalada, a mig sender tirem pel bosc per anar a buscar la pista fins a Pollineres, ja a la vall anem seguint el camí d'estiu, força innivat, fins al refugi dels estanys de la Pera. Al final ens hem mullat ben poc.

El refugi està al complet sort que hi havia llenties per a tothom... 

 

Diumenge 23 de febrer Refugi Estanys de la Pera - Perafita 2753 - Pic Negre 2642 - Monturull 2760m - Pic del Coll de la Barra 2632m - Estació d'esquí d'Aransa +1200m -1700m 24km F/PD

Sortim del refugi despistant... per retallar el recorregut cap al coll de Perafita i avançar la munió de raquetàires de Mollerussa. No ha nevat tant, de fet no ha nevat gaire i aquest vessant encara està precari de neu. Tot i això amb esquís fins el coll de Perafita i d'allà per l'ample llom fins el cim. 

Del cim baixem pel llom fins ben a prop del coll i girem cap al nord oest per baixar a la vall de Perafita, amb una neu excelsa, com diu el Peter amb diamants que brillen. L'objectiu és arribar a l'estany de la Nou 2230m per sota del refugi lliure de Perafita, tot i que intentem retallar-ho acabem passant per l'estany.

Des de l'estany cal girar radicalment en direcció sud oest per baixar pel camí d'estiu, en pendent suau i condicions precàries, fins a la vall de Claror per creuar el riu a la cota 2190m. Enfilem la vall de Claror en direcció sud, per pendents suaus cap al Port Negre, el refugi de Claror ens queda a la dreta ben a prop.

Arribats al Port Negre 2604m només queda pujar per l'ampla llomada fins el Pic Negre de Claror, o Pic Negre d'Urgell o Pic Negre... 2642m. 

Tornem cap al Port Negre i enfilem la llarga carena en direcció sud est fins el cim del Monturull 2760m. Per baixar del cim en direcció coll del Monturull hi ha un pas dret que no te bones condicions per fer-ho amb esquís, després de dubtar i fer un parell de puja-baixa per buscar pas alternatiu ens pleguem a l'evidència: ens posem els grampons i traiem el piolet.

Sense més complicacions seguim l'ampla carena fins el cim del Coll de la Barra 2632m i iniciem el descens per la carena en direcció sud, per passar-nos de llarg el pas clau per baixar a la vall, com no !!

 

Tornem enrere, sense treu esquís i ja al coll ens llancem per les pales prèvies al bosc, abans hem gaudit d'una bonica posta de sol a la carena. Acostuma a passar que quan ets a la posta de sol a una carena a mesura que baixes es va fent fosc... A la cota 2200m al mig del bosc traiem els frontals i seguim un petit sender fins a la pista d'esquí nòrdic.

La part final de la pista està sense neu i arribem a l'estació d'Aransa a peu, són les 20h tocades, només queda el nostre cotxe, se sent un mussol, som a -1º, ens saludem, feina feta !! Com ens agrada !!

Hi hem estat el Peter C, Carles P, Pep L i Ricard M

Vall de Boí: Tuc de Moró 2.739m i Cap de les Raspes Roies 2.759m

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra que havia de ser de 2 dies però que escurcem pel temps i que havíem d'anar a la Vall Fosca i canviem per la Vall de Boí que ens sembla que pot estar millor ... adaptació al medi i a les circumstàncies.

Quan arribem a la corba on hi ha el trencall cap a la Vall de Sant Martí, quedem una mica decebuts ja que es veu bastant pelat. Només fa una setmana estava millor i veiem que hauríem de carregar uns quants metres, pel que decidim anar fins l'estació que assegurarem sortir amb esquís als peus.

Un cop a l'estació a primer cop d'ull tampoc està massa bé a cota baixa - veiem que la nevada de dissabte va ser menys del que havien predit.

Tot i així, podem calçar esquís  a l'aparcament de l'estació i pugem per la part tancada. A l'inici hi ha la neu justa però quan entrem a la coma amb orientació nord-oest més ombrívola, la neu va millorant i ja als 2200-2300m les condicions són força bones. En alçada si que hi ha uns quants centímetres de neu nova del dia abans!

Pugem pel barranc de Collbirrós  i anem guanyant alçada fins al coll. En alçada fa goig i és sorprenent la diferència que hi ha entre les cares nord i sud - on pràcticament no hi ha neu. Tenim la pala del Tuc de Moró davant i fa molt bona pinta. 

Traiem pells i baixem fins la peu del cim on tronarem a posar-les per anar fins d'alt. Molt bones vistes i paisatge hivernal en un dia que és radiant. Repassem tots el cims del voltant. Tenim al davant el Pic de Filià que està pendent però deixarem per una altra ocasió.

La baixada la disfrutem molt. La neu està perfecta i sembla que tots esquiem la mar de bé. Se'ns a fet curta i ja tornem a posar pells per pujar al Cap de les Raspes Roies 2.759m. Un dia de pràctica de transicions.

Fem un mos i ja encarem la baixada fent molt fora pistes ja que la neu està molt bé (neu pols) i algun tram de pista.

Al final ens surt una circular de +/-900m i 10 kms.

Certament la neu està una mica alta, però quan n'hi ha, està molt bé!

Vam ser-hi: Olga, Dolors, Eduard, Josep, Enric i Núria