(vídeo de la piulada del 31 de gener al 3 de febrer de 2025 a l'Embrunais)
5 de febr. 2025
4 de febr. 2025
Embrunais, un bon racó als Alps per a l'esquí de muntanya
Una estada de quatre dies instal.lats a Embrun, zona ideal per als amants del bosc amb neu fresca...
L'Embrunais és la zona que te com a població principal Embrun i que abasta banda i banda del llac Serre-Ponçon i el riu Durance, entre Gap i Guillestre. Tècnica i geogràficament parlant a la banda nord els cims pertanyen al massís dels Ecrins i a la banda sud a l'anomenada zona Parpaillon, però amb accés a pocs kilòmetres d'Embrun.
Divendres 31de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 Est (bosc) +1100m
Aquest cim ja l'hem ressenyat aquí i insistim que és fabulós fer-lo amb neu abundant. Trobareu la ressenya a Queyràs i tornaràs
Les nevades recents han deixat el bosc en condicions perfectes amb neu des de la cota 1400m
Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc continu i ample, a la cota 2360 el bosc desapareix i ens queda una senzilla pala fins al cim.
L'accés es fa per un llogarret dispers anomenat Réotier a 16km d'Embrun abans d'arribar a Guillestre. La carretera està neta i es pot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt.
Dissabte 1 de febrer: Le Ratel 2460m F/S2 Nord +950m
Ens desplacem al nucli de La Chalp a 14km d'Embrun, per la carretera que puja al túnel de Parpaillon (actualment tancat definitivament). La Chalp és un petit nucli de fons de vall on hi ha una pista d'esquí de fons.
Encara fa vent de Sud-Oest a cotes altes i cal vigilar en la formació de plaques, així que anem al cim més fàcil de la vall.
Sortim per les pistes de fons per ràpidament creuar un petit pont i pujar pel bosc travessant les pistes de fons (carretera cap al túnel de Parpaillon). Trobarem unes indicacions que diuen Km Vertical, que seguirem fins a la cota 2000m on s'obre el bosc i trobem les amples pales de tot el circ format per la carena de la Ratelle. En tendència a l'oest es puja per terreny ample i còmode fins a la punta Le Ratel.
Tot i tenir un remuntador de les pistes de Crévoux (modestes) ben a prop no interfereixen ni a la vista ni amb la gent. El descens el fem buscant la millor neu, una mica ventada del sud-oest, que a dins del bosc torna a ser excel·lent.
Pels poc amants del bosc es pot fer bona part del descens seguint la pista de nòrdic que te prou pendent.
Diumenge 2 de febrer: Arête de la Ratelle 2615m F/S2-S3 Nord +1100m
La vall ens ha agradat i repetim, aquest cop per anar al fons de la vall i pujar al cim més alt de la carena de la Ratelle. Avui no fa vent i el temps és molt estable.
Fem el mateix recorregut que el dia anterior fins a la cota 2000m, aquest cop tirem pel dret, totalment direcció sud, per anar a buscar la punta evident del cim. Compte en no desviar-nos massa a la dreta (en direcció al cim) al final trobarem una diagonal obligada tallant una pala amb força pendent...
Arribem amb els esquís als peus fins el cim,des d'on veiem la vall del Parpaillon i altres ofertes esquiadores de la zona.
El descens el gaudim amb la bona neu, fins i tot remuntem un tram per repetir el descens. La resta tornem a fer el bosc que conserva el bon estat del dia anterior.
Una vegada més trobem un exemple de com es treballa la memòria històrica a França. A mitja pujada del Km Vertical trobem el que anomenen la cabana dels Espanyols, en record dels exiliats republicans que l'any 1939 van "acceptar" servir a l'exercit francès, en aquest cas per millorar la carretera d'accés al túnel de Parpaillon, considerada estratègica per l'exèrcit i que formava part de la Línia Maginot.
Dilluns 3 de febrer: La Gardette 2270m F/S3 Est/nord +750m
És el dia de retorn, volem un cim que estigui a prop, no massa desnivell, amb bona neu i fàcil... I voilà el trobem. Ens desplacem al nucli de Les Gourniers, a 19km d'Embrun. Final d'una vall orientada al Sud-est però amb petites valls laterals orientades a l'est i al nord.
L'aspecte del poble és muntanyenc i rural. Sortim des del mateix poble en direcció oest per seguir l'ampla carena amb bosc en direcció al cim. Es pot fer el recorregut pel sender fins a la cota 1900m on s'obre el bosc i optem per fer un desplaçament dreta-esquerra per vorejar un llom i contornejar el cim per amples pales per acabar accedint a ple sud.
Des del cim veiem algunes traces de descens per la vessant nord i curiosos com som les anem a buscar. Les condicions són magnífiques, però cal vigilar la sortida del coll i un flanqueig obligat a la cota 2000m.
Gaudim del formidable descens fins trobar el sender que ens porta al poble amb els esquís als peus.
Una zona amb moltes més possibilitats...
Mapes: IGN
Hi hem estat el Carles P, Pep L i Ricard M
Bones traces !!
Vells alpinistes al Alps
La setmana 3a setmana de gener, els Grandfathers de l'equip "Duracel", l'INSERSO team (patocinat per Meritene® i Viagra®), hem passat uns dies a Briançon per al rodatge de clip que us presentem. Jan, Joseba, Michel i jo sumem 273 anys d'inexperiència alpina....
L'activitat realitzada ha estat:
15/1/25 Pic Blanc du Galibier
16/1/25 Pic de l'Arpelin
17/1/25 Crête de Baud
18/1/25 Breche de Laurichard
19/1/25 Pic Mas de la Garve
20/1/25 Crête de la Dormillouse
Així hem demostrat que mai és tard per l'alpinisme i el Roc&roll
3 de febr. 2025
Pic de Castanesa 2.861m, 2/02/2025
Diumenge 2/02/2025: +/- 1.090m 16kms S2
Sembla que les nevades de la darrera setmana han donat una mica d'aire i tornem als esquís.
El Castanesa feia temps que el tenia pendent: una ascensió "clàssica" en el context de la Vall de Benasc però amb una perspectiva diferent als 3 mils més habituals.
Mirant webcams i preguntant sembla que pot ser una bona opció, però és allò que fins que no hi vas no ho saps del cert ... i estava prou bé!
Iniciem la sortida en un trencall de pista poc abans de l'aparcament d'Ampriu de les pistes de Cerler. Les pistes garanteixen l'accés net al punt de sortida, a 1.870m, però d'altra banda no es veuen pràcticament en tot l'itinerari.
Calcem esquís a peu de cotxe i no haurem de descalçar en cap moment. La pista està innivada i fem els 3 kms inicials fins poc abans d'un pont on ens desviarem cap el bosc.
L'itinerari està traçat - n'hi ha que han començat abans que nosaltres - i anem seguint la traça pel bosc en diferents llaçades i voltes maria, passant per algunes clarianes i anant guanyant progressivament alçada.
Arribem a un flanqueig sobre una pala de força pendent però que es pot fer sense massa dificultat ja que la neu aguanta bé i ens porta a una vall molt més oberta per on anirem pujant direcció al coll.
Mentrestant a la nostra esquena, tenim vistes espectaculars del massís de les Maladetes.
La neu és força abundant però és cert que hi ha una capa de neu pols recent sobre una capa gelada que no han cohesionat pel que, en algun moment es desplaça la neu recent i surt la capa del fons. No obstant hi ha trams molt bons de neu pols.
Fem parada per menjar una mica i acabem de fer la pujada fins al coll. El company es queda aquí i acabo de fer uns metres a l'esquerra, a peu, doncs aquí hi ha una mica de pedra, per arribar al punt més alt.
La baixada la difrutem molt - és molt agraïda fins el bosc on ja ens requereix d'algun equilibri. I aviat arribem a la pista, on caldrà remar algun tram fins arribar al cotxe.
Sortida assequible (tot i així ens ha fet suar també), amb bones vistes, bona baixada, bona meteo ... i un 8cims. Què més es pot demanar?
Eduard i Núria
1 de febr. 2025
Cap de Place Roubert 2.161m, des de Merenç, 1/02/2025
 |
| Pic de Castille 2.429m des del bosc de l'Ubac, una provocació! |
La nevada de dijous a l'Arièja amb els 20cm de neu nova que explica el BPA, m'anima a sortir, i les ganes de no repetir-me m'obliguen a obrir aquell mapa que s'aguanta pels pèls de tant fer-lo servir...
Faig cap a Merens i aparco al camping de la part superior del poble. Un cartell prohibeix la circulació per la pista que, a la primavera, permet pujar a 1.400m i escurçar l'excursió. Camino 2,5 km i 200m de desnivell fins just on la pista entra a l'obaga i la neu, de cop, ho ha deixat tot ben blanc. Entro al bosc de l'Ubac i em retrobo amb l'hivern!
A 1.450m la pista es converteix en sender i cal tornar a carregar esquís a la motxilla. Més amunt, ja a la vora del torrent de Mourguillou, el terreny torna a ser planer i esquiable i arribo sense problemes a l'estany de Comte.
Fins llavors he estat sol i ha fet sol... i ara cedeixo l'obrir traça a un grup que va al Pic de la Vaillete d'Esteil.
Ens enfilem direcció sud per pendents més sostinguts i molt ben innivats, que seran un gaudi en el descens. Poc abans de la jaça d'Esteil deixo la seva traça i n'obro una de solitaria cap a l'est, ja sense problemes fins al cim, un rocallam en una clariana del bosc. Intueixo que hi ha bones vistes, però s'ha tapat...
Molt bon descens amb de neu pols fins l'estany de Comte, i després gimcana de les que m'agraden llegint el mantell per no rascar.
M'emporto la satisfacció d'haver trobat la neu, el premi d'un cim prou indòmit, i idees noves per a futures escapades, quin racó!
Cap de Place Roubert 2.161m, des de Merenç, +/- 1.100m, 18km; F, *, S2; 4-5h
Bones traces!!!
Jaume
Subscriure's a:
Missatges (Atom)