16 de gen. 2025

Quasi pic de la Gelà (2.851m) i quasi pic de Soum de Salettes (2.879m) desde la estació d'esquí de Piau-Engaly, diumenge 14 de gener i dilluns 15



  Quan la neu no s'aprope al esquiador, l'esquiador s'esmerce i si cal anirà mes lluny per aconseguir el blanc mantell de neu, i si es posible que sigui neu pols. D'aquesta manera i adaptan-nos a la previsió de meteofrance vam decidir esquiar diumenge i dilluns, encara que amb bastant fret i vent.

Diumenge: pic de la Gelà

Sortim del parking cota 1.800      


Després d’una breu baixada remontem la vall de Badet pel seu marge orogràfic dret durant aprox 1 km, i pendrem una petita pista que surt cap a dreta per arribar a un pont i passarem al altre marge del riu. Remuntem la vall pel seu fons millor que no a mitja altura, ja que això ens obligaríe a travessar diversos tàlvegs i rierols.


 Una vegada sobrepassat el llac de Badet girem a l’esquerra per avançar en diagonal fins a la Hourquette de Chermentas (2.439m)






Molt pocs metres abans de la Hourquette girarem a la dreta i a través de petits plans i resalts anirem a buscar una canal que en diagonal de dreta a esquerra ens permetrà assolir un replà abans d’atacar la pala final. Aquesta vegada no obstant, no vam puguer continuar perque la canal s’ha de pujar a peu i estave plena de neu recient molt flonja i fonda, amb lo qual  set o vuit persones que estavem allí ho vam intentar pero ens enfonsavem moltísim i no vam puguer pujar-la. Això sí, a la baixada vam resultar gratíficats per tot lo fret que vam passar, dons la neu es va mantindre freda i suelta, impecable, en aquell recorregut per cara nord.

S’ha de fer menció també de que la primera persona que va començar a baixar va ser arrosegada per una placa que el va dur bòn tross mes avall, afortunadament sense que la neu la colgués. I es que allí havíen dos capes mo solidaritzades, una mes antiga compactada durant els díes en que van pujar les temperatures i un altra de neu recient.

Descens pel mateix itinerari

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/piau-engaly-pic-de-la-gela-128693518


Dilluns 13: Soum de Salettes (2.870m)

Sortim del mateix parking i seguim la mateixa ruta que la anterior, travessant pel pont al altre costat del riu. Avancem pel fond de la vall fins aprox la cota 1.950, llavors girem a la dreta per pujar a sobre d’una lloma per enllaçar amb una vall que en direcció sud ens portarà al coll de Campbiell, 2.595m. 





Desd’aquest coll cap a l’esquerra tenim el cim, que en una promera part es pot fer en esquís, pero nosaltres en aquesta ocasió farem a peu degut al fortísim vent que fa que no ens sentim segurs sobre els esquís.


 Dirigin-nos cap al cim el vent cada vegada es mes fort, i al mateix temps la temperatura es d’un grapat de graus sota cero; la lluita cada vegada esdevé mes aferrisada, i malgrat que som ardids, veiem que estem arribant a un punt a prop de no mantindrens en peu, i decidim deixar-ho per un altra ocasió. Foto record al coll:


 
 Al descens disposem d’una amplia i llarga pala. La neu està bé pero no es la delicia que vam trobar al pic de la Gelà. A diferencia d’aquella, el descens del Soum de Salettes es mes assoleiat, i la neu es una mica mes pesada. Tornem pel mateix itinerari i al final per arribar al parking ens agafem a la corda d’un remuntador.

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/soum-des-salettes-desde-piau-engaly-17459691

En resum, una escapada de dos díes d’activitat amb fret i vent pero amb sol, amb neu desde peu de cotxe i amb molt bònes esquiades. 

 Salut i bònes traces i ben eixerides 
 Hi vam ser: Manuel D. i Rosa S.






12 de gen. 2025

Cap d'any per Valezan i els seus voltants (Haut Tarantaise)


Els darrers anys que hem visitat els Alps per Noël o bé hem tingut mal temps o bé no hi havia neu o les dues coses alhora. Però aquest any, pintava bé: la setmana es presentava anticiclònica, vol dir que els cels havien de ser blavíssims i les vistes espectaculars, a més la última nevada va ser el dia de Nadal, i nosaltres començàvem activitat el dia 29... tot pintava bé. Podríem dir allò de "aquest any sí"?

Ens desplacem a la Tarantaise, ens allotgem a l'alberg de Valezan (https://www.auberge-valezan.com), on ens trobem com a casa: menjar casolà i ben cuinat i unes postres dolces, fantàstiques: tiramisu, tarta de poma, mousse de xocolata, natilles... Amb un espai lliure on passar la tarda i sobretaules amb tota mena de jocs de taula, sala pels esquis i les botes. Lloc molt recomanable.

Diumenge 29: Mont Rosset (2.429m): 11,59km, +/- 1036. F, S2

Sortim de l'estació d'esquí de fons de Les Pars, situat a 1.400m, on hi ha un petit estacionament amb capacitat per uns 25 cotxes. Les Pars, és punt de sortida de diferents excursions, cal anar aviat per trobar lloc.

El recorregut s'inicia per una pista trepitjada i ràpidament comencem a retallar la pista, enfilant-nos en direcció nord pels diferents prats amb molts chalets d'alpage típics, fins arribar a cota 1.920m, on trobarem la capella de St. Bartomé.

Un cop allí, girem est fins a cota 2.020m, on trobareu una creu gran de fusta. Tornem a foquejar en direcció nord... sempre nord. Passarem per un refugi lliure Chalet de Mont Roset, situat a 2.120m i el deixarem a la nostre dreta. Seguim Nord per iniciar la llarga ascensió final fins al cim, gaudint de les grans vistes: Montblanc, Pierra Menta, Mont Pourri...

El descens es pot fer pel mateix recorregut de pujada, però considerant les condicions de la neu, que no era pols en orientació sud, vaja... busquem una millor neu. La trobem, al baixar uns metres del cim, i tirant-nos en direcció oest cap al col du Mont roset, i resseguint el torrent de la Portette fins a la capella de St. Bartomé on ja recuperem el recorregut de pujada.

Bones sensacions per el primer dia.

Inici pista
Chalets



capella de St. Bartomé 
 
Pala cimera

Cim amb la Pierra Menta al fons

 

Flanqueig buscant el coll du Mont Roset
 








Dilluns 30: Pointe de Combe Bénite (2.575m): 12,5km, +/- 1.200. PD, S3/S4

Fabulosa circular des de l'estació d'esquí de fons de Granier. 

A l'inici de l'estació, reseguim el Teleski de la Chavonne en sentit Nort Oest, combinant pistes amb boscos ben innivats. A l'alçada de 1.624m, girem decididament cap a l'oest, en direcció un chalet d'alpage, just sota la Roche à Tomas. En aquests punt, es pot alvirar fins i tot el cim del Mathernhorn. 

Flanquejem la Roche à Tomas, direcció oest fins a arribar al Lac de Guio, on ja veiem el pre-cim i comencem a enfilar-nos-hi. Del pre-cim al cim hi ha un seguit de puja i baixes.

La ruta de tornada pot ser la mateixa que la ruta d'ascensió o es pot anar a buscar el Coll de la Corne Noire, que ens durà al riu Prouperaz. 

No obstant, les bones condicions de la neu a cara nord, ja estabilitzada, ens fan seguir els consells dels del país: buscar una canal molt evident, dreta i ampla, a l'oest del cim que ens durà al riu Prouprezaz. Un cop superada la canal, resseguirem el riu fins a trobar una pista que en durà en direcció est a l'inici de la nostra ruta.

Chalets d'Alpage
Guanyant alçada
La Roche a Thomas, flaquejable per l'esquerra
Lac de Guio (encara no és veu el cim, sí el pre cim)

   



Foto de Precim amb el cim al fons
 



Foto de cim 1



Foto de Cim 2
Acabant de baixar la canal, la de l'esquerra


Dimarts 31: Pointe de la Fenêtre (2.268m): 9,6km, +/- 847. F, S2

Bonica circular des de Les Granges, a la vall de la Belleville.

Sortim de la pista de fons de les Iles, a Saint Marcel, i de seguida comencem a guanyar alçada en direcció oest fins a cota 1590m on girem a sud fins a cota 1.670 on tornem a girar a oest, per anar a buscar les chalets de les Priots. Seguim guanyant alçada, direcció Oest, fins a le Plan de la Go, una gran extensió de prats ben innivats, on ja visulitzem el nostre objectiu.

El descens el realitzem amb una neu fabulosa, baixant per agradables inclinacions entre els dos torrents, el de Chaffat i Girode, fins a cota 2000 on ja entrem al bosc, on ja anem a buscar decidicament el riu Girode i l'anem resseguint fins a trobar les pistes d'esqui.


Pistes de fons.
cap amunt, amb Saint Marcel al fons
Cap el cim

 

Chalets de les Priots
 

   
seguim... quina baixada ens espera...

Arribant al cim amb Polsel Peclet, darrera
Foto cim
 
  
Inici de baixada
 

I comença el bosc... ;)
 

Dijous 2: Mont Jovet (2.552m): 15,1km, +/- 1.260. PF, S3

El dia 1 ja vam intentar fer aquests cim amb un recorregut per les pistes de La Plagne, impossible estacionar, anem de turisme.

Ens acostem a Notre Damme du Pre a 1.280m, buscant directament el camí d'estiu que puja fins el cim. Pujada directe entre el bosc fins a  cota 1.770, sense moltes complicacions si no fos que el camí estava gelat.. pero les ganivetes ho solventen quasi tot, que per això les portem.

A cota 1.770m, ja treiem ganivetes per anem a buscar la Grange à Marc i reseguim encara el cami d'estiu fins a cost 1.890, on ja deixem definitivament el bosc. Seguim guanyant alçada per anar a buscar una granja molt evident que es troba a cota 1.900m direcció est. En aquest punt, anem a buscar una pista que ens situara a 2.090m direcció sud. A l'acabament de la pista, ja girem a est, per anar guanyant alçada i visualitzar el nostre objectiu.

Al cim, el canvi de temps anunciat ja es nota, fa vent i la sensació térmica, ja no és la de dies anteriors: ens abriguem, foto de rigor i gaudir de les vistes a La Vanoisse (glacera, Gran Casse) i del omnipresent Montblanc.

Ens afanyem a perdre alçada pel fred, mengem alguna cosa i resseguim el camí de pujada fins a trobar la pista a 2.090m, allí, la seguim fins al poble, on ja s'ennuvola i vol nevar.


Notre Damme du Pre, al fons
 
Grange à Marc


Granja

 

El cim, el més alt al fons.


Arribant al cim, amb el refugi de Mont Jovet





Divendres 3: Dome de Vaugelaz (2.225m): 9,7km, +/- 1.011. F, S2

Des del vespre del dia 2 ha estat nevant amb un gruix nou d'uns 30 cm al poble de Valezan, ens decidim a fer un "tardeo". 

Sortim del mateix Alberg amb els esquis als peus, anem travessant el poble i s'ens afegeix "Oslo", un simpatic Border Collie, que ens guia molt amablement fins el cim. Sortim emboirats i amb una hora, ja fa sol. L'ascensió no presenta cap dificultat i ens la trobem ja tota traçada. En sortir del poble, sempre cap al Nord.

El descens, pels diferents prats ben enfarinats, els esquis ben enfosats a la neu, el sol que es va amagant, les boires que s'acaben d'aixecar, es de la que fa afició.

Valezan


Sortint de l'Alberg
 

 
 

Ens guiava, no obria traça...


 
Chalets
 

Oslo i la Pierra Menta, al fons
Cim

 
 



Valezan, al fons.

Doncs sí, aquests any sí...

Hi hem estat: Mikel C., Roger G, Roser R, Montse C, Manel C, Anna M, Montse S, Xavi K, Imma A, Alex M, Eli C. I