19 de gen. 2009

Travessia circular a l’Alta Vall de Carançà

17-01-2009


Desnivell : 1800 m (mesurats amb altímetre)
Dificultat : S3
Dificultat global: ***
Durada: unes 8 hores per a un equip entrenat però a un ritme tranquil
A tenir en compte: 4 canvis de pells. Frontal aconsellable.

Itinerari sempre canviant i completíssim, dels millors de la regió, que inclou el descens de la amplia, dreta i franca pala des de el coll (2631 m) situat entre el Pic de Comamitjana i el Pic Alt de Comamitjana directament cap a la Coma de l’Infern (S3).

Una part es desenvolupa en un ambient molt alpí, ferèstec i fred, mentre que l’altra part permet gaudir del solet i les extenses vistes de la cara sud.

Aquest itinerari fou extret de la piulada d’en Pito a http://www.esquidemuntanya.com/

Itinerari:
Sortim dissabte a les 8,30 hores de l’aparcament inferior de la estació de Vall Ter (2000 m). El dia es presenta fred però serè i sense vent. Gaudim del silenci que aporta l’estació tancada i arribem com un tràmit al coll de la Marrana sobre una neu pols a voltes endurida. Es nota que el vent ha treballat durant la setmana però per sort tot el nostre itinerari mantindrà una neu més que acceptable.

En el coll optem per dividir el grup, i així en Rafa i en Miguel escullen un objectiu més curt: avui s’arribaran al Pic de la Fossa del Gegant (2801 m).

Ens acomiadem i la resta continuem fins al coll de les Comes de Malinfern (2705 m) sobre neu dureta o crostada. Aquí traiem pells i emprenem un magnífic descens sobre neu pols / neu pols compactada per la vall de Coma Mitjana. Aquí cal anar amb compte, doncs a la cota 2380 – 2400 cal posar pells i remuntar a l’esquerra una coma evident que ens durà directes al coll de la Serra Mitjana (2631 m).

Traiem pells i baixem la magnífica pala directament cap a la coma de l’Infern, una valleta molt salvatge i alpina on regna la imatge de la cara nord del Pic de l’Infern. La neu es presenta lleugerament crostada però l’aplicació rigorosa de salts de cues va permetre fer uns viratges molt dignes. De la coma de l’Infern baixem fins a un petit estanyent glaçat (2220 m) sense nom disfrutant d’una neu pols juganera.

Un cop a l’estany, paradeta per menjar, vigilats de prop per l’altiva Agulla Blanca. Posem pells i pugem fins l’estany de les Truites (2264 m), remuntem l’espectacular circ de Carançà resseguint aproximadament l’itinerari d’estiu fins el coll de Carançà (2727 m). Saludem per fi el sol i, amb els esquís als peus resseguim la carena fins el Pic Superior de la Vaca (2826 m) i el Pic Inferior de la Vaca (2812 m) , on mengem una mica i traiem pells.

Baixem procurant no perdre massa alçada fins arribar a uns cinc cents metres del coll de la Marrana. Posem pells, fem el coll i per fi traiem les p... pells : LA ÚLTIMA !

A la base del coll: Sorpresa!, en Rafa i en Miquel, que ens havien vist apropar-nos de lluny, ens han esperat aquí. Comentem la jugada i fem tots plegats una baixada disfrutona i relaxada fins el vehicle.

En resum: Un itinerari per emmarcar, no calen més paraules. Els esquís encara estan tremolant.

Per : Josep Maria M, Carme S, Rafa M, Miguel i Xavier M

3 comentaris:

Berta ha dit...

jajajaja......m'encanta el teu humor.....
les descripcions de la tècnica emprada de baixada també són úniques!

Anna, que sé que ho llegiràs...un petó ben fort!!!!!

Anònim ha dit...

Hey Xavi!! Felicitats per la macro sortida!!
La propera que feu d'aquestes característiques m'avises home!! 1800 metres de desnivell... ummmmmm!!
Vinga!! records!!
Toni

Ricard Martínez ha dit...

Ep!! devieu ser els que vam veure de lluny anant a tot drap. Som els altres, je, je. Tambe per la zona: Vallter-Nuria
Ricard