19 d’abr. 2019

Tres sortides des del refugi de La Molina

Petit Peric, Morters i Terrers: circular per l'estació d'esquí Formigueres- Vall de Galba 13/04/2019

Dissabte fa un dia radiant, fred i amb vent. Sortim de l'estació ja tancada i enfilem cap a la Serra de Mauri i fem la primera parada al refugi de Camporrells. Pensàvem que estava tancat, però si tens el telèfon del guarda és millor que trucar a la Maison du Capcir....


Pugem al Petit Peric, amb la incertesa de si el vent continuarà amb força.....però no acaba essent tan terrible! Quines ganes que tenia d'anar-hi!!!! Per anar al Peric de debò no sembla bufar i fer ampolles....o sigui que tornem al refugi a fer un segon esmorzar, ens trobem la colla de Sant Cugat que ens ha fet molta il·lusió saludar i anem cap al Morters i Terrers, baixant la pala sud i ens dirigim cap a la vall de Galba. Gaudim molt de totes les baixades, amb neus de tot tipus....A la Barraca de la Jaça de la Llosa tinc la mala idea d'anar a la riba dreta, més innivada, per iniciar un flanqueig etern fins arribar a la pista que ens porta a l'estació. Més ràpid hauria estat seguir fins a la següent barraca i anant a buscar la pista d'ascens a l'estació.
Han estat moltes hores d'activitat i morts de gana anem al Brezo directes a sopar! La ruta m'ha agradat moltíssim, la vall de Galba és una joia!

Pic de Nerassol, en itinerari circular 14/04/2019

Diumenge el dia comença mig enteranyinat i acaba tapant-se i fent una mica de xirimiri.....un dia lletjot, amb la neu molt humida tot el dia.... Fem la ruta circular sortint des de L'Hospitalet-près-l'Andorre, posant esquís a uns 1600m, abans de creuar la canonada per agafar la Vall de Sisca. Busquem la neu, per no haver de descalçar....i anem guanyant terreny fins que arribem a la Cabana de Vésine. Aquí ens vam quedar ara fa força anys.....i m'agrada recordar la de gent que vam estar dins de la cabana passant una bona estona fins que vam girar cua pel mal temps. Avui el dia no acompanya gaire, però cada vegada tenim més clar que sigui com sigui millor no haver de tornar per on hem vingut.....quina xoriçada de vall.....hahahaha..... Arribem a la Portella de Sisca i sense neu encarem el tram final amb els esquís a l'esquena. Sort que ens els hem endut al cim, perquè la baixada per la pala est és impressionant! Neu no en falta, tot i que exceptuant els primers dos-cents metres, és humida i cal anar en compte en les zones més allavoses de la cara nord que segueixen. Estem pletòrics perquè arribar fins al cim no ha estat fàcil i veiem que baixant per on ho hem fet escurcem força la volta. La neu se'ns acaba per sota la presa, que ja l'hem passada per la riba dreta. De seguida trobem el camí que ens porta al creuament de valls i continuem a  peu, sota una lleugera pluja de tant en tant.
Realment és un cim molt xulo per l'itinerari de baixada tan espectacular, però val la pena assegurar les condicions de neu....que n'hi hagi des de ben avall i que estigui estable.....

 Pic de Duraneu,  Puig de Dòrria i Tossa del Pas dels Lladres 15/04/2019

Després del dia d'ahir, amb pluja i neu tan humida, amb les previsions poc optimistes....no teníem gens clar si volíem esquiar. Decidim aprofitar el dia per anar a la zona del Puigmal. Arribem en cotxe fins més amunt de Cotzé.....quina passada! No hi ha pista xorriçada....i enfiem cap al Duraneu, per baixar cap a Vallcebollera i pujar al Puig de Dòrria, que l'Oriol no hi havia estat. D'allà cap a la Tossa del Pas dels Lladres i baixada de supervivència cap al cotxe. La neu no està gaire estupenda.....ha fet calor i la neu està pesadeta i enganxifosa....què hi farem! En previsió que no vénen gaires canvis per dimarts, decidim que esperarem que torni el fred!

Bones traces,

Oriol i Berta

4 comentaris:

Ernest ha dit...

Hola, sóc l'Ernest de Sant Cugat. Ens vam veure al refugi de Camporells. Ens vau animar a pujar al Petit Peric, doncs ens ho estàvem pensant, veien el fort vent que bufava des de la Serra d'en Mauri.
Val a dir que diumenge vam baixar per la Vall de Galba, i ara ja em queda clar que a l'alçada de la cabana de la Jaça de la Llosa, les traces eren vostres!! Les vam seguir, i a mi personalment em va fer gracia fer-ho tot amb neu. Teníem una petita sospita que les traces eren vostres. Que divertit es descobrir el misteri.
Bona!!
:-) Ernest

Berta ha dit...

Sí!!!!! I em vaig quedar amb les ganes de preguntar-t'ho perquè en el tweet vas dir....tota amb esquís i vas picar l'ullet.....hahahahaha....volia saber exactament a què et referies! A nosaltres ens va encantar el flanqueig però millor no repetir.... Quina neu més pols que hi havia!!!! I nosaltres anar obrint traça flanquejant! Ja anàvem força cansats....
Una abraçada!

Ernest ha dit...

Dissabte mentre pujàvem, vam veure que la pista de la Vall de Galba estava sense neu des de molt amunt. Vam pensar que era una pringada. Però el fet d'anar sempre amb els esquís al peus em va agradar més, que no pas baixar per la pista caminant. Per mi va ser una novetat i un encert. És veritat que el flanqueig a vegades era incòmode i pesat.
Queda clar que nosaltres veníem del refugi, no vam fer el Mortiers doncs feia molt vent (molt desagradable) i anàvem més "frescos" que vosaltres.
Abraçada i es veiem per les muntanyes! ;-)

Jaume J ha dit...

La Galba no falla mai... i hi ha opcions de combinar Cometa+Galba ;)