1 d’abr. 2019

El camí més llarg al Tödi


Travessa pels cantons de Uri, Gaubünden i Glarus.

O com invertir 5 dies d'anticicló a Central Schweiz.

Fridolinshütte, Glarus
Amb una previsió meteorològica immillorable, improvisem ràpidament una escapada alpina a la mida d’una finestra de bon temps de 5 dies. Tirem de la llista de travesses desitjades per triar un destí on fruir de l’anticicló. Ben amunt en aquesta carta als reis hi figura el Tödi i la zona del centre de Suïssa on es troben els cantons de Uri, Graubunden i Glarus. Comprovem que els refugis tot just obren aquesta setmana i ens afanyem a reservar. I per ben poc que no ho aconseguim, ja que el refugi de Fridolins té overbooking  pel cap de setmana. El darrer astre s’alinea quan aconseguim que ens facin un raconet per a dos travessaires insistents. Finalment tot lligat i dimarts marxem de nou cap a Hospental on ja vam passar el cap d’any. L’excel·lent i confortable alberg ens torna a acollir.
 
Es pot demanar més?
Aquesta travessa no és de la nostra collita, el recorregut base es va repetint tot sovint a la primavera. Nosaltres l’adaptem al nostres gustos i manies. Així, enlloc de dedicar el primer dia a l’aproximació a la Etzlihütte des de Bristen, decidim començar la travessa a l’Oberalpass, aprofitant l’accés amb el tren cremallera. D’aquesta manera farem el Piz Giuv en travessa el primer dia, esquiant més i donant contingut a la primera etapa. Pel que fa a la darrera jornada, el més habitual es gaudir del llarg descens del Tödi cap a la vall de Linthal. En el nostre cas, decidim emprendre un descens diferent per retornar als Grisons i així escurçar i simplificar la logística del retorn al punt d’inici de la travessa.

Segurament el principal reclam de la travessa és l’ascenció al Tödi, una muntanya poc o gens coneguda per la majoria del Pirinencs. En canvi, a Suïssa tothom coneix i sap situar-lo. És un emblema del Cantó de Glarus, i és molt visible a l’horitzó des de molts cims de Suïssa. La travessa també ascendeix altres cims com l’Oberalpstock, el Gross Schärhorn i el Clariden. Son muntanyes que no passen dels 3.300 m, però les seves glaceres no tenen res a envejar a les de molts 4000s dels Alps. Un altre al·licient d’aquesta travessa és la tranquil·litat i solitud d’algunes de les valls que visita. Amb l’excepció dels cims més accessibles i coneguts, hem estat bona part del temps sols, obrint traça, sense veure una ànima. Un dels refugis no està guardat, però això no resulta un inconvenient ja que es troba perfectament equipat. Els horaris que marquem son els nostres, i els detalls de l'itinerari i desnivells son els que vam fer, en algun cas allargant voluntàriament les etapes per tal d'esquiar més. Aquestes dades son doncs només una referència.

20 març 2019 (Dia 1).

Oberalppass (2.044m) – Pas Tiarms ( 2.149 m) - Val Val – Fuorcla da Giuv (2.956 m) – Val Giuv (2.617 m) – Piz Giuv (3.096 m) – Etzlihütte (2.052 m).

+/-1.500m, 7h30, ***

Descens obac del Piz Giuv, amb la Etzlihütte sobre el llom més baix del fons de vall. Darrera, Chrüzlital (dia 2).
Prenem el tren de quarts de nou, però més hagués valgut matinar una mica més. Bona part del itinerari està orientat a Est i Sud, i per moments la calor ens ofega en les comes més assoleiades. Deixem enrere la gentada de l’estació i en 5 minuts en trobem ben sols camí de la Val Val. Des de Pass Tiarms, cal agafar alçada pel vessant orientat a est, fins a la cota 2.450 m aproximadament, enlairats per sobre d’unes cingleres, més amunt del camí d’estiu. En aquest punt es fa un llarg flanqueig per assolir en centre de la vall en direcció N. Voregem el cim del Giuvstöckli pel Nord i fem un descens curt fins a la capçalera de la Val Giuv. Remuntem les llargues pales del Piz Giuv passant de llarg el coll des del que emprendrem la baixada cap a la Etzlihütte. Aconseguim arribar a l’aresta amb esquís, i fem els darrers metres a peu fins a la creu. La ruta és llarga i la neu en transformació ens exigeix tot el dia a l’hora de traçar. Però el descens amb una neu freda i lleugera ho compensa amb escreix. Petit rapel (10m) al coll (també hi ha una corda fixa). Descens obac i sostingut fins a la Etzlihütte, mig colgada sota la neu. Bona acollida, sopar i vetllada amb una dotzena d’esquiadors, suïssos i alemanys.

Sortida del Oberalppass, amb els Pazolastock, Rossbodenstock i Badus al fons.

Flanqueig a 2.450 m

Coll per vorejar pel Nord el Giuvstöckli



Primer descens amb l'espectacular Piz Nair al davant.




Coll i itinerari de pujada des del cim del Piz Giuv






Piz Giuv, full en blanc.

Etzilhütte (Uri)


21 març 2019 (Dia 2).

Etzlihütte (2.052 m) – Chrüzlipass (2.346 m) – Alp Strem (2.070 m) – Calmut – Fuorcla da Strem Sura (3.112 m) – Oberalpstock  o Piz Tgietschen (3.328 m) – Brunnifirn – Fuorcla da Cavardiras – Camona da Cavardiras (2.649 m).

+1.675 m / - 1.075 m, 6h30, ***

Fuorcla da Strem Sura


Avui sí fem un horari més correcte, i a les set ja som en ruta. El Chrüzlipass es fa sense cap dificultat, però cal estar atents a la baixada pel vessant oposat. Descartar el camí d’estiu i baixar directament per la canal més a la dreta vessant est del coll. Tram pendent i sostingut que per sort trobem amb neu pols (no és inusual haver de baixar aquest vessant amb grampons al matí). La pujada a la Fuorcla da Strem Sura és llarga però senzilla. Passem per la zona anomenada Calmut, més a l’Oest de on indica el mapa. Un cop al coll, assolim el cim de l’Oberalpstock amb els esquís als peus pel vessant est, seguint la traça provinents del s remuntadors de l’estació d’esquí propera (Disentis. Grans vistes. Ens uedarà pendent el descens Nord d’aquesta muntanya cap a Bristen, un dels millors descensos a fer a Suïssa segons diuen. Aquest cop fem el descens Est per la gelera ben tapada de Brunnifirn, i posem pells per remuntar fins a la cabana de Cavardiras. La part lliure està molt ben equipada, amb llenya, una cuina econòmica, estris per cuinar, begudes en autoservei, etc. Dediquem la tarda a fer una darrera esquiada pels voltants del refugi, pràctiques de cerca amb els DVAs i maniobres d’encordament i rescat en gelera. Lluna plena enorme.

Chrüzlipass, Piz Giuv al fons.
les nostres traces sobre la cara est del Chrüzlipass
Calmut
Vessant SW de l'Oberapstock, Glatscher da Strem

Oberalpstock desde la Fuorcla da Strem Sura
Vall de Bristen i Uri des del cim

 


Fuorcla da Cavardiras
Activitat de tarda des del refugi (dreta)
obac ben obac

Pràctica cerca DVA
Pràctiques encordament i rescat
El caliu del refugi de Cavardiras (Graubünden)

Llum de lluna plena


22 març 2019 (Dia 3).

Camona da Cavardiras (2.649 m) – Val Cavardiras – Alp Cavrein Sura (1.814 m) – Val  Gronda da Cavrein – Fuorcla da Cavrein (2.842 m) – Ober Hüfifirn – Hüfihütte (2.431 m ) – Fuorcla da Cambrialas (2.894 m ) – Hüfifirn (2.550 m) – Planurahütte (2.940 m).

+2.050 (1.525 m mínim obligats) / -1.760 m, 11h30, ***




El sol ens visita ja ben d’hora, just quan la lluna es pon per l’Oest. Descens llarg i força obac fins a la Val Gronda seguint íntegrament el fons del barranc. La pujada a la Fuorcla da Cravein és igualment llarga, però el paisatge és magnífic i el Gross Düssi imposant. Desde la Fuorcla descobrim  un paisatge més meravellós, amb el mar de glaç de la gelera de Hüfifirn. Fem el curt rapel per baixar al vessant Nord i decidim improvitzar un descens cap a la cabana de Hüfihütte per aprofitar les pales inmaculades de neu pols que hi porten. Engrescats, baixem més del previst, i és que la neu s’ho mereix. Desfem el camí, passem de llarg al Fuorcla da Cavrein fins treure el cap a la de Cambrialas. Després de ganyipar, nou descens obac en constant direcció NE fins aterrar ara sí a la gelera de Hüfifirn. Trobem alguna traça vella que no evita que ens torni a caler suar la cansalada sota el sol de migdia fins guanyar la Planurahütte. El refugi es troba enclavat com un castell que vigila les geleres del voltant. Punt privilegiat per gaudir d’una posta i sortida de sol memorables. Petit però confortable refugi, excel·lent sopar, i molt bon tracte. No hi ha aigua corrent, però sí cervesa.

 
Todi des del refugi de Cavardiras

Primers viratges de la jornada

Alp Cavrein i Gross Düssi
Fuorcla da Cavrein



Esquiant cap a la Hüfihütte


Desfent el camí
Gross Düssi i Fuorcla da Cravein
Fuorcla da Cambrialas
Hüfifirn i Clariden
Hüfifirn i Gross Schärhorn

Planurahütte, la cabana més alta d'aquesta banda de Suïssa (Uri/Graubünden)
Últimes llums sobre el Tödi
Gross Schärhorn, la nuit.


23 març 2019 (Dia 4).

Planurahütte (2.940 m) - Hüfifirn (2.610 m) – Gross Schärhorn (3.297 m) - Hüfifirn (2.780 m) – Chammlijoch (3.004 m) – Clariden (3.267 m) – Claridenfirn – Hüfipass – Sandfirn – Hinter Stäfeli (2.025 m) – Untere Röti – Ochsenstock – Fridolinshütte (2.109 m).

+ 1.500 m / - 2.330 m, 11h, ***

Cim del Clariden
Gross Schärhorn
Fem una volta pels 2 cims més atractius de la Hüfifirn abans de baixar cap a la cabana de Fridolins. Desfem el camí del dia anterior per escurçar en direcció al Gross Schärhorn. La seva silueta i cim punxent ens han resultat temptadors i irresistibles des del primer moment. Amb orientació Est, val la pena no anar-hi gaire tard si fa sol. Arribem al cim amb piolet i grampons, tot i que els Suïssos sembla que no en fan servir mai. Bon descens amb neu al punt. Voregem pel Sud el Chammlihoren i ens dirigim a l’aresta Oest del Clariden. S’arriba amb esquís fins la base del cim més occidental (3.191 m), i a partir d’aquí cal seguir a peu. L’ascensió acaba esdevenint una mena de via ferrata amb cadenes que fa l’ascensió ben entretinguda. Qui no vulgui pols que no baixi a l’era, i qui no vulgui complicar-se la vida, millor vagi a buscar la cara Est per fer el Clariden. És per aquest altre vessant per on baixem esquiant breument. Arribats a la zona plana de la gelera (3.000m aprox.), posem pells en direcció Sud per tornar a la Planurahütte. Ja no hi acabem d’arribar i seguim en descens per la gelera de Sandfirn dominada completament pel vessant NO del Tödi. Bon descens amb neu encara pols en la part més alta. A 2.030 m posem pells i fem el flanqueig ascendent, amb alguns puja i baixa, cap al collet vora el Ochsenstock, on se’ns obre una de les vistes més espectaculars de la travessa. Hi descobrim el refugi de Fridolinshütte, a l’ombra de l’inmens Tödi, y totalment encerclat per crestes i parets impressionants. També treu el cap la gelera per on caldrà remuntar l’endemà, amb successives graonades que deixen al descobert la trencadissa de séracs. El refugi és agradable i acollidor, però està a rebentar i avui resulta estressant. Ens acomodem com podem apinyats a la winterraum, a uns 50m del refugi, i sopem en un primer torn  a quarts de sis de la tarda.

 
Gross Schärhon, le petit matin.

Cim del Gross Schärhorn

Cap al Chammlijoch
Clariden més aprop.
Aresta Oest del Clariden


Descens Est del Clariden
Planurahütte
Sandfirn

Bifertengletscher, per l'endemà.
Impressionant ubicació de la Fridolinshütte (Glarus)

24 març 2019 (Dia 5).

Fridolinshütte (2.109 m) – Bifertengletscher – Piz Russein o Tödi (3.613 m) – Bifertengletscher (3.000 m) – Porta da Gliems (3.254 m) – Glatscher da Gliems – coll (2.994 m) – Russein Sura (1.957 m) – Alp Russein – Val Russein – Punt Gronda (1.032 m).

+1.800 m (1.550 mínim obligat) / -2.875 m,

Bifertengletscher
Cinquè dia consecutiu sense ni un sol núvol. Però encara es negre nit a les 4 quan sona el despertador. Sortim amb la llum del frontal en direcció a la gelera, a la que s’arriba de baixada amb pells. Absolutament tothom del refugi va cap al Tödi i la traça és una autopista que es fa camí entre els ressalts de la gelera. Habitualment s’evita la part més trencada (entre 2.550 m i 2.700 m) per un corredor anomenat Schneerus, però enguany  te poca neu i un ressalt de gel. És per això que aquest primavera la traça que seguim tots és una gimcana que s’obre pas entre séracs i esquerdes per emergir a les pales del tram superior. No resulta difícil, però el gel viu aflora per tot arreu. Puntualment cal fer algun pas a peu o remuntar una llengua de neu en escaleta per sortejar les dificultats. Un cop superat aquest tram, tot esdevé més fàcil i la principal dificultat és no lliscar sobre la traça regelada. Arribem al cim ben d’hora i gaudim de les vistes immenses. Fem el descens fins a la cota 3.000 m aproximadament, més del que fora necessari, per gaudir de la neu i fer temps per que el sol arribi a la Porta da Gliems per on volem fer el descens. Hi arribem i trobem en Tom i en Jordi, companys de sopar i vetllada. El descens cap a Sud es pot fer amb esquís, amb grampons o esquís segons condicions. Una cadena mig enterrada pot servir per ajudar-nos o per instal·lar un rapel. Un cop superat aquest tram d’uns 40m, esquiem cap al coll amb cota 2.994 des de on emprenem el llarg descens cap a Val Russein per Russein Sura. Quilomètrica baixada fins arribar a la carretera de Chur a Disentis (Punt Gronda)  a la cota 1.032 m. Amb esquís arribem fins a 1.190 m on ja han netejat la pista asfaltada. Fem dit fins a Disentis i retorn a Hospental amb el tren, mirant i remirant per la finestra altres cims, traces i rutes que incorporem ja a la llista, esperant una oportunitat en una futur tant debò no massa llunyà.

Schneerus, en males condicions.

El tram més envitricollat

Superat aquest tram, apareix la Porta da Gliems al fons
Part alta i més solana de la ruta al Piz Russein.






Pells de nou per fer cap a la Porta da Gliems
Jordi, Tom, Porta da Gliems

Vessant Sud de la Porta da Gliems
Pas a cota 2.994 m

Val Russein
Russein Sura
Bones traces de primavera.

Carles i Montse.


9 comentaris:

Jaume J ha dit...

sense paraules! travessa sommiada... el Tödi i Clariden eren a la llista, i ara encara més desitjats després de llegir-vos i veure le fotos, brutals, assumint que vau "patir" la tempesta perfecte de sol i neu. Hi haurà més Tödis! Abraçades i gràcies per piular!

Berta ha dit...

Quina piulada!!! De categoria! :)))
Enhorabona per saber triar el bon moment per cada lloc....i gaudir-lo insaciablement... Geniaaaal!!!!

Núria ha dit...

Al-lu-ci-nant!!! Esquí de muntanya amb majúscules. Gràcies per compartir-ho ... sou els meus idols ;-)

Pep ha dit...

Increïble, quin plaer posar-se davant una mapa i anar traçant i després quan veus que la realitat supera la ficció..., el plaer és màxim. Felicitats companys!!

enric faura ha dit...

Bravissimo!!

Gran travessa, grans alpinistes, grans companys!

Enhorabona!!

Carles Perera ha dit...

“improvisem ràpidament una escapada alpina”.. el dia que ho prepareu amb temps qué fareu? ;) Impressionat per la crònica, fotos, i baixades eternes.. moltes gràcies per compartir-ho!!!

Ricard Martínez ha dit...

Ostres, ostres, ostres, molt bé, felicitats. Em copio la ruta, a l'espera de cinc dies d'anticicló.... jeje

Eli ha dit...

gràcies per fer-nos somiar i felicitats per la travessa improvisada.

miscel·lAnna ha dit...

Bufff!! Difícil de dir més del que han expressat els companys i companyes de més amunt.
Bones fotos, genial travessa, i bons paisatges

Enhorabona, gràcies pel relat
una forta abraçada