Piz Bernina per Valmalenco

19 al 21 d’abril

Bellavista al Piz Bernina

Amb la neu ben humitejada i la méteo que convida ben poc als Pirineus per Setmana Santa, és inevitable que els nostres ulls tornin a mirar els Alps. Aquest cop improvitzem una escapada incloent avió i cotxe de lloguer que ens permet gaudir de 3 dies intensos d’esquí de muntanya a Valmalenco. L’ascensió del Piz Bernina, el 4000 més oriental del Alps, és l’atractiu principal, però també el popular Pizzo Scalino i lliscar per boniques valls i forquetes que ja vam tenir ocasió de visitar i imaginar amb neu fa dos estius.

Valmalenco s’obre al nord de Sondrio, la capital de la Valtellina. D’un dia per l’altre comprem bitllets per volar dijous a la tarda de Barcelona El Prat a Bérgamo Orio al Serio. D’aquí, 120 km fins a Sondrio, més 11 km fins a Torre di Santa Maria ja a dins de Valmalenco. Ens allotgem al Bernina Bed & Breakfast, una casa espectacular del Luca, que amb el seu germà Michele guia de muntanya, ens donen bons consells i informació per la primera jornada. Deixem les motxilles preparades, el despertador sonarà encara de nit.

Descens del Pizzo Scalino

D1, divendres Sant: Campo Moro 1978 m > Rifugio Zoia 2021 m > Pizzo Scalino 3323 m > Lago di Alpe Gera > Rifugio Bignami > Broccheta di Caspoggio 2983 m > Rifugio Marinelli 2813 m

+2450 m/-1650 – 23km

Amb força núvols i encara algun floc de neu caient, aparquem a Campo Moro, el punt més alt i final de la carretera de Valmalenco, a 21 km i 40 minuts de Santa Maria. A només 40 m per sobre, retrobem l’excel.lent Rifugio Zoia i prenem el camí d’estiu a l’Alpe di Campagneda. Des d’aquí seguim una traça vella que de manera més directa que l’itinerari que surt al mapa suís ens situa damunt la Vedretta (gelera) di Pizzo Scalino. Els pocs cm de neu recent esdevenen un pamet i el cel es va obrint. Remuntem la gelera ben tapada i a peu fem els darrers metres més drets sota el coll i també l’aresta senzilla que en el tram final ens obliga a passar al costat sud. S’entreveu dins la boira per primer cop el massís del Bernina que demà esperem poder visitar i ens adonem del llarg recorregut que encara ens queda per fer avui. Desfem l’aresta i iniciem el descens amb esquís des del coll mateix. Esquiem tota la gelera, deixem a la nostra esquerre el Passo di Campagneda que ens retornaria a Campo Moro i continuem baixant pel llarg i suau Valle Poschiavina. A l’Alpe Val Poschiavina, a cota 2230 m, no seguim el barranc i escurcem cap al Lago di Gera (amb el nivell molt baix i desglaçant-se perillosament). Prenem el camí d’estiu que flanqueja al peu de la muntanya i ens situa a la cua del llac. Des d’aquí, comença la pujada a la Brocchetta di Caspoggio, passant pel tancat Rifugio Bignami i Alpe di Fellaria. Des de la Brocchetta, el panorama del massís del Bernina amb llums de tarda és preciós i el Rifugio Marinelli-Bombardieri és ja molt a prop. Esquiem la Vedretta di Caspoggio i posem pells per remuntar gairebé 100 m per arribar al refugi. Bebem unes clares, ens instal·lem i abans de sopar consultem al Giuseppe, el guarda titular i guia de muntanya. Nit estrellada i de lluna plena a 2800 m envoltats de muntanyes, geleres i un bon pla de ruta per l’endemà.

 

                       

D2, dissabte Sant: Rifugio Marinelli > Passo Marinelli Occidentalle 3014 m > Forcola di Cresta Guzza 3583 m > La Spedla 4017 m > Piz Bernina 4049 m > Fuorcla dal Zuppo 3844 m > Piz Argient 3942 m > Fuorcla Bellavista 3673 m > Passo del Sasso Rosso 3504 m > Passo Marinelli Orientalle 3079 m >  Rifugio Marinelli

+/-1900 – 21km

Clarejant i amb la lluna plena situada sobre l’imponent Monte Disgrazia, sortim del refugi per remuntar la coma que ens porta al Passo Marinelli Occidentalle. Baixem a la Vedretta di Scersen Superiore i progressem fins el peu de la famosa canal de Cresta Guzza. La remuntem amb ganivetes fins la meitat i seguim amb grampons pel fort pendent fins a sortir a l’ampla Forcola di Cresta Guzza on es troba el Rifugio Marco Rosa. Sense aturar-nos-hi, continuem en direcció La Spedla i el Bernina. On s’acaba la pala de neu, deixem esquís, posem grampons i comencem l’entretinguda i exposada aresta que enguany es troba en condicions mixtes de neu i roca. Gairebé sempre anem pel costat est del fil de la muntanya. Fem el cim de la Spedla, descendim uns metres i trobem el pas clau de roca que assegurem amb corda i seguim fins el cim. El vent gelat ens glaça i no ens quedem més temps del necessari per fer les fotos. Tant a l’anada com a la tornada creuem altres cordades però no és un dia de multituds com pensàvem que podria ser. Desfem l’aresta amb molta cura, retrobem els esquís i tirem avall pel costat suís de la gelera da Morteratsch. Abans d’exposar-nos sota els seracs al nord del Piz Argient (n’hem vist caure un que ha escombrat la traça d’algunes cordades que havien passat poca estona abans), baixem uns metres més del necessari per gaudir de la polsarraca i a la vegada evitar la part més trencada i caòtica de la gelera. Remuntem per una pala menys exposada i retrobem la traça del Bellavista. Abans però ens desviem en direcció sud cap a la Fuorcla dal Zuppo i amb grampons pugem el Piz Argient, des d’on gaudim de vistes espectaculars del Bernina. Esquiem fins reprendre la traça que flanqueja pel costat nord del Bellavista i arribem a la Fuorcla Bellavista. Des d’aquí, la cara nord del Piz Palü és realment impressionant. Treiem pells i ara ja tot és baixada per la Vedretta di Fellaria, curta remada per guanyar el Passo Marinelli Orientale i tancar la volta fins el Rifugio Marinelli on passarem la segona nit. 

 

D3, diumenge de Pasqua: Rifugio Marinelli > Pizzo Malenco 3438 m > Brochetta di Forbici > Rifugio Carate 2636 m > Campo Moro > Rifugio Zoia

+1500/-2300 – 25km

Abans de retornar a Campo Moro fem una incursió a la Vedretta di Scerscen, al sud del Bernina i a l’oest del refugi. Comencem en descens fins situar-nos a la part alta del Valle di Scerscen i posem pells per remuntar la Vedretta di Scerscen Inferiore. Arribem fins la Fuorcla Scerscen i  virem al sud. Anem amb la idea de fer el Piz Tremoggia, el més elevat, però el veiem molt pelat. En canvi, just al costat, l’estètic i ben nevat Pizzo Malenco és molt més temptador. No dubtem gens i directes cap allà. Els darrers 100 m són per una pala dreta i penjada que podem fer tota amb esquís, neu estable i traça fonda. El dia no és tant serè però la sensació tèrmica és més agradable i no bufa el vent. Des del cim, veiem la Biancograt, l’aresta més famosa del Bernina. Cap al sud, tota Valmalenco amb l’imposant Monte Disgrazia pel costat de Chiareggio i cap a l’est el Pizzo Scalino que vàrem fer el primer dia. El descens és boníssim, ens sentim recompensats i agraïts per l’esforç d’haver-hi anat. Retornem al Valle di Scerscen amb neu ràpida i fàcil per un itinerari més directe pel marge dret de la gelera. A la cota 2316 m, remuntem la Brocchetta de Forbici amb ganivetes per una pala oest. A la Brocchetta iniciem el descens passant pel Rifugio Carate, situat uns metres a sota del coll. Neu primavera al punt fins a Alpe Mussella i d’aquí itinerari intuïtiu entre larix per anar a buscar un camí-pista que ens situa per sota de Campo Moro. D’aquesta manera, amb pells i més còmodament remuntem els 100 i pocs metres fins l’aparcament de Campo Moro, evitant l’incòmode i penjat camí d’estiu que flanqueja la muntanya. Per celebrar la travessa de 3 dies i el diumenge de Pasqua, remuntem els 40 m fins el Rifugio Zoia, saludem el seu guarda Emanuele i dinem de forma exquisita abans de reprendre el viatge de tornada a Barcelona el mateix vespre. 

Bones traces de primavera!

Montse i Carles