Enviat per Rosa S.
L'objectiu que teníem per aquest passat cap de setmana de fer el Bachimala quedará per un altra ocasió.
S'havíen pres uns wiskis de més els qui van fer previsións per aquest diumenge de, literalment: "sol a tope","el domingo estará agradable..." i altres cualificatius pel estil...?
Feines vam tindre per arribar al refugi lliure de Tabernés el dissabte al migdía, dons portave nevant sense parar des d'el divendres al tard; obrint traça empenyent un gruix considerable de neu i duient pans a les pells com si fossin cadenes de presoners... així ens vam tindre que veure.
Moltes humiliacions hem patit aquest darrer cap de setmana els esquiadors _altres s'arrosegaven per assolir el cim_. El nostre premi va ser el refugi amb el seu entorn totalment bucòlic i pastoril, amb l'enorme mantell de neu sobre'l prat i els grans arbres. I naturalment només estavem nosaltres. Com que l'endemá seguía nevant i no hi havíe visibilitat, ademés de que no ens apeteixeie gens possan's una pala de neu per barret, dons vam tirar avall i on teníem aparcats els cotxes ja feie sol i com si rés, bromes qu'ens gaste la meteorología.
A dalt seguíe nevant més i més, o sigui que com que a l'altura de Tabernés havíe caigut ben bé un metre de neu, tenim unes cuantes setmanes per fer ben a gust el poc sovintejat pic del Bachimala.
Hi vam ser en aquesta estada a l'hotel de Tabernés: els amics del CEC Francesc C., Alex M., Roger P. i Juan, el nou company Quim de Terrassa a qui vam aplegar a Bellcaire sense estar previst, i jo mateixa.
Bones traces,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada