Descens de la Canal Central dels Encantats

Dissabte 17 d'abril de 2010

±747 m, canal 500 m, 5h, 4.2 E2

Tot va començar fa un mes, després d'escalar la via Estasen al Encantat Petit, vem baixar a peu per la canal central per no pujar al Encantat Gran i fer tota la volta pel Coll dels Encantats. Mentre baixavem, anava pensant: per aquí m'ho veig baixar amb esquís, al menys amb la neu que hi havia aquell dia...

Surto del refugi Mallafré (1950 m) amb esquís als peus i remonto fins la base de la canal, calço grampons, esquís a la motxil.la i segueixo fins el ressalt, on hi trobo un tram de uns 10 m de gel a 60º , amb dos piolets es passa sense problemes.

D'aquí en amunt la canal és un pendent de neu uniforme d'uns 40º/45º que va perdent inclinació a mida que s'acosta a l'Enforcadura. La neu és una mica crosta, es trenca a cada passa, amb esforç vaig guanyant metres.

El darrer terç hi ha neu pols una mica transformada i m'enfonso més, amb paciència vaig fent i arribo a l'Enforcadura (2697 m), jo crec que és un dels indrets més espectaculars del Pirineu català, la mola rocallosa, neta de neu, de l'Encantat Petit a un costat i els espadats enfarinats de l'Encantat Gran a l'altre banda.

Després de prendre el sol una estoneta, esquís als peus i cap a l'ombra!

El primer tram és menys pendent i la neu és pols una mica transformada, els primers girs es deixen fer, més avall trobo neu molt remenada per purgues dels darrers dies, i al darrer terç, la neu crosta d'anar a peu és neu dura pels esquís.

Em vaig acostant al ressalt i uns 50 m abans, trobo una mica de neu menys dura uns metres per damunt d'una roca, i puc fer una repisseta per la delicada maniobra de canviar esquís per grampons. Amb molt de compte, faig el canvi, baixo fins al ressalt i desgrimpo el tram de gel.

Just quan soc a sota del ressalt, cau una purga de neu pols, de les que emprenyen més que una altra cosa, me la miro des d'un costat i penso: m´he estalviat una dutxa de neu... Calço esquís i cap avall de nou, aquí la canal és molt ample i té menys pendent, la neu encara és dura però es deixa fer, arrencant una mica de neu a cada viratge, quan surto de la canal, em ve un "subidón" alhora que llenço un crit d'alegria, mentre encadeno viratges al pendent de sota de la canal a tota la velocitat que em permeten les cames.

El fet d'anar-hi sol encara ha fet l'experiència més intensa, hi ha hagut moments del descens que m'he emocionat: quin descens, quines vistes, quin ambient, que bé m'ho he passat !