Dificultat: F/*
Desnivell: +/- 1150m
Horari: 4h 30m
Estat de la neu: primavera transformada, dura a la part alta i aigueta a la cota baixa.
Joan Manel C, Manel C, Ricard M.
Aquesta temporada hem pujat per la vall de Filià i per la vall de Boí, per tant ens quedava provar la vall del mig, la vall de Manyanet.
L'accés es fa per la carretera de la Pobla de Segur al port de Perbes, abans d'arribar al port trobem un trencall a la dreta que ens porta a Xerallo, les Esglèsies, Manyanet, etc.
Hem sopat i dormit a Casa Batlle, a les Esglèsies, lloc recomanable pel tracte, pel menjar i per l'entorn.
Manyanet és el darrer poble de la vall, la carretera deixa de ser asfaltada uns 3km abans del poble. Passat el poble la pista enpitjora, però permet el pas a vehicles normals. Aproximadament a 2'5km de Manyanet trobem una congesta que barra el pas (1.635m), a partir d'aquí cal continuar a peu.
Itinerari: La pista puja suaument i fem uns 300m de desnivell fins el punt on ens podem calçar els esquís (2'5km), just abans cal creuar una congesta, sense dubte el pas més difícil de tota l'excursió. En cas de caiguda, directes al riu engorjat...
Continuem pel fons de la vall, que puja suaument, fins a la cota 2.350m des d'on pujarem per amples pales girant primer cap a l'est i després cap al sud, per pujar a la carena del cim que assolirem sense dificultats amb els esquís als peus.
Des del cim, magnífica vista de l'entorn. I el descens el fem gaudint d'aquesta neu primavera que es deixa fer una bona traça.
Potser un xic més aviat de la temporada es troba neu a la pista tot deixant el cotxe al mateix indret, caldrà esbrinar-ho.
Pensant en el debat sobre on ubicar un nou refugi vibac, potser ara em decanto més per la vall de Manyanet. Tot i que no soluciona la llunyania dels refugis de la Colomina i Estany Llong, potser es pot combinar amb la veïna Cabana de Filià.
Bones traces.
Més fotos a Pasdeguia
L'accés es fa per la carretera de la Pobla de Segur al port de Perbes, abans d'arribar al port trobem un trencall a la dreta que ens porta a Xerallo, les Esglèsies, Manyanet, etc.
Hem sopat i dormit a Casa Batlle, a les Esglèsies, lloc recomanable pel tracte, pel menjar i per l'entorn.
Manyanet és el darrer poble de la vall, la carretera deixa de ser asfaltada uns 3km abans del poble. Passat el poble la pista enpitjora, però permet el pas a vehicles normals. Aproximadament a 2'5km de Manyanet trobem una congesta que barra el pas (1.635m), a partir d'aquí cal continuar a peu.
Itinerari: La pista puja suaument i fem uns 300m de desnivell fins el punt on ens podem calçar els esquís (2'5km), just abans cal creuar una congesta, sense dubte el pas més difícil de tota l'excursió. En cas de caiguda, directes al riu engorjat...
Continuem pel fons de la vall, que puja suaument, fins a la cota 2.350m des d'on pujarem per amples pales girant primer cap a l'est i després cap al sud, per pujar a la carena del cim que assolirem sense dificultats amb els esquís als peus.Des del cim, magnífica vista de l'entorn. I el descens el fem gaudint d'aquesta neu primavera que es deixa fer una bona traça.
Potser un xic més aviat de la temporada es troba neu a la pista tot deixant el cotxe al mateix indret, caldrà esbrinar-ho.
Pensant en el debat sobre on ubicar un nou refugi vibac, potser ara em decanto més per la vall de Manyanet. Tot i que no soluciona la llunyania dels refugis de la Colomina i Estany Llong, potser es pot combinar amb la veïna Cabana de Filià.
Bones traces.
Més fotos a Pasdeguia
1 comentari:
sí que se us veu gaudir....jejeje....
i m'apunto la recomanació del restaurant :)
Publica un comentari a l'entrada