Pic de Paderna i Pics Occidentals de la Maladeta

Dissabte 17/4. Aproximació al ref. de la Renclusa. Pic de Paderna (2.622m)
Desnivell: +1000, -560 Dificultat: S3 **
Ruta GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=854466
Components: Carles S, Raimon A, Josep M. S, Manel i Xavi B.

Ens hem llevat a les 4h amb la intenció de volar cap als Alps via Milà, fa mitja hora que el famós núvol de cendra volcànica ha tombat també l'aeroport de Malpensa. Un canvi de plans improvisat ens porta cap a Maladetes.

Cap a les 12:30 arribem al pàrking d'Hospital de Benasc. A les 12:50 comencem a foquejar (vaja hores!). La idea es arribar al ref. de la Renclusa passant pel coll de Paderna i fent el pic de Paderna. Aquest itinerari és més llarg i fa més desnivell que la pujada normal al refu des de la Besurta però te 3 avantatges: evites la monòtona pista d'esquí de fons, pots fer un cimet (pic de Paderna) i acabes amb un disfruton descens amb esquis d'uns 500m.

A 50 o 100 metres de començar la pista d'esquí de fons que surt de Hospital de Benasc, s'abandona aquesta cap a la dreta, endinsant-se en bosc poc espès i de suau pendent. Es troben clarianes de bosc cada cop més àmplies i es va guanyant alçada per elles tot flanquejant majoritàriament cap a l'esquerra (est) cercant trobar un pas característic, els tubs de Paderna, una pala entubada d'uns 50m, sovint amb la neu endurida. Alguns decidim superar el tub carregant esquis a l'esquena cansats de lluitar contra el fort pendent.

Desprès del tub, la vegetació desapareix i ja s'intueix l'itinerari cap al coll de Paderna. Calor cada cop més sufocant, són les dues i pico. Des del coll i encara amb esquís remuntem la fàcil pala del Paderna fins que deixem de tenir neu en els darrers 50m ventats. Arribem a peu al cim: Pic de Paderna, són les 16h.
Gaudim d'un curt descens desfent la pala del Paderna i tornem a posar pells al coll per a remuntar uns 60m fins un collet superior més apte per accedir esquiant al vessant que ens conduirà al refu. Traiem pells i, amb el sol ja baixant, enllacem girs sobre neu de qualitat molt variable, cosa que obliga a estar atents. Arribem al refu quasi a les 18h. Han estat 5h de camí, parades incloses.

Diumenge 18/4. Travessia de les Maladetes Occidentals: Pic de Sayó (3.211m) i Pic de Cordier (3.263m)
Desnivell: +1180, -1590 Dificultat: **/*** S3, S4 (pel descens del Pic Cordier fins a la gelera)
Ruta GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=854648
Components: Carles S, Raimon A, Josep M. S, Xavi i Manel B.

Sortim a les 7:20 quan tota la "marabunda" de peregrins cap a l'Aneto ja ha evacuat el refu. Comencem a foquejar seguint aproximadament l'itinerari de baixada del dia anterior. La pujada es còmoda i constant. L'itinerari s'encara cap al pic d'Alba. En un moment donat, prop de la cota 2800m, s'obre a l'esquerra un petit circ tancat pel pic d'Alba a la dreta i el pic Mir (la 3era maladeta occidental) a l'esquerra. Ens hi endinsem encarant-nos a la collada d’Alba entre el Pic Mir i la Dent d'Alba. El pugem amb esquis a l'esquena i grampons. La vista cap al vessant de Cregüeña, a l'altre costat del coll, és impressionant. Ja tenim a la vista els nostres objectius i ganyipem una mica. Un flanqueig ascendent ens porta fins l’aresta que uneix el Pic Sayó amb el Pic le Bondidier a pocs metres del primer dels pics.
Aquest flanqueig és per una pala prou inclinada per a què optem fer-ho amb grampons. Alguns no ens els traurem fins arribar al darrer cim. D'aquest collet a dalt del Sayó són uns 50m que es poden fer amb esquís. Arribem al pic de Sayó (2a Maladeta Occ.), baixem al coll i remuntem uns 100m fins el cim del pic de Cordier(1a Maladeta Occ.). Estem al cor del massís, amb la grandiosa Maladeta Oriental a tocar. Sessió de fotos, ganyipada i acumulant serenor per la desafiant baixada que ens espera. El descens en esquís des del mateix cim, comença amb una curta pala entubada d'uns 50m i uns 40º, un xic exposada per un barranc d'accés a la gelera que hi ha més avall. La neu es excel·lent i fa negociable aquesta intimidatòria pala. El fort pendent fa que el descens vagi acompanyat de purgues de neu recent més aparatoses que perilloses ja que la neu està força estable. A partir d'aquí, per accedir a la part superior de la glacera, cerquem un pas en el presumpte barranc que tenim sota. Presumpte perquè, al final, resulta ser un conjunt de ressalts rocallosos intercal·lats de canaletes de neu. Per una d'elles que entra en diagonal a la gelera hi accedim.

A partir d'aquí, excel·lent neu pols a les pales NE i N que anem encadenant, sempre cap a l'esquerra per no perdre massa alçada i arribar al coll de Paderna. Una qualitat de neu i un escenari que per un moment ens fa pensar que som als Alps.

Des del coll anem desfent el camí de pujada del dia anterior, ara ja sobre neu primavera. Neu més dura en el tub de Paderna. La neu dona just per arribar fins a l'Hospital de Benasc.

Carles i Manel