Desnivell: ±1061 m
Ascensió del corredor Vermicelle (250 m, PD): tots.
Cim de Cambre d'Ase i descens pel corredor Nord (250 m, 3.3): Eli, Gemma, Roger i Santi.
Descens pel corredor Vermicelle (250 m, 4.3 E1): Jordi G.
Circ de Cambre d'Ase, en verd corredor Nord, en vermell Vermicelle.
Amb bon humor i ironia, es repeteixen les frases "la proposta la vas fer tú" i "a partir d'ara, hi ha neu contínua", tot i que no sigui veritat. La moral del grup no sembla gaire alta, tornem a calçar esquís per sobre dels 2000 m, un cop hem superat el desnivell de l'estació. Hi ha dubtes sobre l'activitat proposada però finalment la decisió és ferma: tots cap al Vermicelle! Calcem crampons i cap amunt, fa dies que no neva i hi ha una traça perfecte fins al cim de l’estret corredor flanquejat per parets verticals de roca. Sortim de la canal i veiem satisfacció en el rostre de qui tenia dubtes de si sí o si no, si tot es posar-s’hi!
El grup segueix la carena en direcció al cim del Cambre d'Ase (2711 m), no hi ha prou neu per anar-hi amb esquís i es fa tard. L'escindit del grup calça esquís i Vermicelle cap avall, 50º a la part alta i segueix a 40º-45º fins la base, això és estret, això està dret i a sobre ple de forats de la traça, però salt rera salt, amb tranquilitat i concentració, la canal es deixa baixar.
Pels que han fet cim, els queda el descens del corredor Nord, pendent de 30-35º amb 40º a la part alta. Amb els dubtes dissipats, tot@s baixen la canal amb bona neu primavera a la part alta, una mica pesada a la pala de sota la canal i amb grans somriures pels reptes superats.
Apurant pales per la dreta orogràfica del circ, gaudim de neu primavera de la que es deixa fer, fins que toca carregar esquís de nou fins a les clapes de la pista, ja aprop de la base de l'estació.
I tots contents per haver pujat el Vermicelle i haver baixat cadascu per la canal que volia, ens hem guanyat un bon dinar.
Bones traces de pendent !
7 comentaris:
Un esquiador de muntanya va ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
És l’estil, més bonic? la velocitat, el control
anar sempre a l’atac, buscar sempre el pendent fort?
La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
El Guti amb els seus esquís, jo amb els meus grampons.
Corredors, crestes, cascades, ascensions
Físic, alpinista, escalador i esquiador.
Un esquiador de muntanya va ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
Si fem les traces com nosaltres sabem
hi ha res impossible?, què no aconseguirem?
Són les ganes, pujar fort.
Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som
fer les esses com sempre, que no ens venci la por.
I el que facin els altres tant se val:
Una canal ben feta no té fronteres ni té rival.
Felicitats Guti!!!
Jo triaré la prosa per felicitar-te ... ENHORABONA Jordi! Estic expectant per saber quina canal baixaràs la setmana que vé. Quin final de temporada t'estàs forjant! Una abraçada.
Jordi, també continuo amb la prosa que no estic a l'alçada del super comentari anònim: se'ns acaben les estrelletes per posar grau a les teves traces i m'afageixo a les felicitacions, tant per l'activitat com per compartir-la (la foto dels esquís i el pendent casi mi teletransporta!) On ens portaràs el proper capdesetmana...
Repassant les fotos, encara em costa de creure que va baixar per allà... Realment, les estrelletes li queden curtes, potser caldria una nova etiqueta "Jordi G."
Impressionant.
Anònim@: NO TINC PARAULES!!!!!!!!!!
Mai ningú havia escrit res semblant sobre mi, només puc dir MOLTES GRÀCIES per aconseguir que m'emocioni llegint la teva poesia. Si volies pujar-me els ànims, prova superada! De tota manera no crec en el guticentrisme...
Als que escriviu en prosa, gràcies també. Sobre les *s, les he canviat per l'escala toponeige x.y Ez
Jaume, jo crec que algun@ que altre ex-cursetista teu es mereix una felicitació per haver baixat el corredor nord, no?
Roger, si no ho vas veure és perque vas marxar per fer cim.
Carles, tinc alguna proposta per fer plegats abans que s'acabi la temporada.
La Montse Molano diu:
Carai Jordi, es que tot ho fas tan bé?? Ara vaig a mirar la dels Encantats, xq aquesta si tens vas vaja volada que pots fer al ressalt d'entrada. Bé, tot és concentració, seguretat en un mateix, tècnica, perseverança, il·lusió, descansar a més d'entrenar... tot aixó que tu tens.
Publica un comentari a l'entrada